1000 resultados para Teatre rus -- Història i crítica
Resumo:
Ps-graduao em Letras - IBILCE
Resumo:
sobre o processo tradutrio empreendido por Jos Feliciano de Castilho Barreto e Noronha (1810-1879) sobre os versos de Marcial, o grande epigramatista latino do sculo I d. C, que a autora foca, aqui, sua anlise. O trabalho no s contribui para o debate sobre a constituio de uma Histria das Tradues, como oferece ao leitor interessado em poesia uma antologia, at ento indita, de verses oitocentistas em lngua portuguesa para 49 epigramas latinos do poeta. Tambm apresenta a vida e obra de Jos Feliciano Castilho e pontua sua importncia no contexto literrio do sculo XIX. Jos Feliciano de Castilho ou Castilho Jos, como ficou conhecido, nasceu em Portugal e viveu no Rio de Janeiro a partir de 1847. Doutor e bacharel em Direito, Medicina e Filosofia, publicou no Brasil a Livraria clssica portuguesa e o peridico ris, no qual figuravam textos de escritores como Joaquim Manuel de Macedo e Antnio Gonalves Dias. Os debates que Castilho Jos manteve com Jos de Alencar, em defesa da Lei do Ventre Livre, o tornaram conhecido e, por conta desse episdio, ele aparece citado em obras clssicas sobre literatura brasileira. Neste livro, Joana Junqueira Borges busca resgatar, pelo menos parcialmente, sua obra literria, filolgica e tradutria, que foi pouco explorada. Entre suas produes mais relevantes esto os comentrios e anotaes feitos por ele s tradues dos poemas de Ovdio, produzidas por seu irmo, o poeta Antnio Feliciano Castilho. Ali, Jos Feliciano Castilho atuou ele mesmo como tradutor de versos de outros poetas latinos, como Proprcio, Tibulo, Lucano, Catulo e Marcial
Resumo:
La investigaci sha elaborat en el marc del projecte emergent Història i potiques de la memria: La violncia poltica en la representaci del franquisme (1977-2007), (Universitat dAlacant, GRE13-29).
Resumo:
This work aims to contribute to theoretical and methodological analysis of writing the history of Brazilian cinema. The object of this study the trilogy of articles in Cinema: the trajectory of underdevelopment regimented, the critic and historian Paulo Emlio Salles Gomes, seeks to understand the process of setting up a web interpretative history of our film based on this work and how to rescue its historicity.
Resumo:
Prope-se um estudo acerca da recepo da obra de Paulo Coelho pela crítica literria e pelo leitor, envolvendo a indstria cultural, sob a perspectiva da Sociologia da Literatura. A pesquisa justifica-se pela grande proporo de leitores que a obra atinge: traduzida para 81 idiomas e lida em 168 pases, tendo boa aceitao por diferentes perfis de leitores e por muitos crticos literrios de outros pases. No Brasil, a produo do escritor recebida com uma certa reserva pela crítica literria. As intervenes da indstria cultural so discutidas por meio de um dilogo estabelecido entre Theodor W. Adorno, Max Horkheimer, Pierre Bourdieu, Umberto Eco, Luiz Costa Lima e Muniz Sodr. Em seguida, estabelece-se uma discusso sobre valor esttico em relao literatura contempornea. Posteriormente, so mostradosos elementos temticos recorrentes e a proximidade da narrativa coelhana com a oralidade, a partir da influncia das canes compostas em parceria com Raul Seixas e da operao dos gneros parbola e fbula.A recepo da crítica analisada, baseando-se em estudos de Mrio Maestri, Elosio Paulo, teses e dissertaes, artigos, entre outros. A recepo do leitor tem como aporte terico Antonio Candido e Roger Chartier, dentre outros, apoiando-se na Esttica da Recepo, especificamente nos estudos de Hans Robert Jauss e Regina Zilberman. analisada a recepo da obra de Paulo Coelho pelos leitores da rede social Skoob, a fim de verificar o gnero, a idade,o nvel de escolaridade, a condio socioeconmica e cultural e as impresses de leitura destes. Compreendendo esses sujeitos-leitores, historicamente, e valendo-se de outros aspectos (em vez dos estticos) apontados pela Sociologia da Literatura, possvel estabelecer dilogos entre as preferncias desses leitores com obras j legitimadas pela teoria e crítica literrias, ampliando o repertrio destes e contribuindo para a mediao e a promoo da leitura, no Brasil.
Resumo:
El projecte sorgeix duna necessitat que ens han fet arribar professorat de cincies socials de centres del nostre entorn: la inexistncia de material adequat sobre la història i la cultura catalana per utilitzar en lensenyament dels joves a lESO. Davant daquest context, el projecte de recerca i innovaci docent sinserta en una lnia centrada en els aportacions de lensenyament-aprenentatge de la història en general, i de la història de Catalunya en particular, en contextos interculturals, la construcci didentitats i la formaci de la ciutadania democrtica. Aix mateix, es basa en una concepci de lensenyament que posa lmfasi en el desenvolupament de la conscincia histrica i les competncies narratives. Els supsits de lalumnat sobre la història i el seu ensenyament-aprenentatge dels quals parteix aquesta recerca, sn molt similars als que es plantegen investigacions daquest mbit: a) la Història s un recull de fets del passat dun lloc especfic, i no de molts llocs ni de molts fets relacionats, b) la Història s una narraci objectiva, i c) les representacions/interpretacions histriques es construeixen des del presentisme i a partir de judicis tics, La nostra recerca considera la importncia dinsistir en el fet que la finalitat de tota educaci hauria de ser la interculturalitat, perqu la societat s plural i diversa i, per tant, leducaci i la formaci haurien de donar respostes positives a aquest fet. Leducaci intercultural no hauria de ser noms un discurs, sin que hauria de ser una prctica.(...)
Resumo:
L'objectiu fonamental d'aquest treball s aprofundir en aspectes d'un barri que t molt poca documentaci escrita. Aprofundir en concret en les principals associacions del barri i en la realitat social que es viu en elles. Aix inclouria: estudiar la història i l'actualitat de les diferents entitats i la seva vida associativa, presentar els nivells i els perfils de participaci en cada una de les associacions i analitzar la funci social de les entitats, especialment quant a sociabilitat, integraci i formaci d'identitat.
Resumo:
s una traducci de l'article de Valeriano Bozal, es tracta de la història i comentari de lobra Retrat de Joella ,de Salvador Dal i Man Ray. Joella Bayer era, en aquell moment, esposa del galerista Julien Levy. Es tracta dun bust fet per Man Ray i pintat per Salvador Dal
Resumo:
Es reconeguda la trajectria de Jaume Vicens Vives dintre dels camps de la història i de la historiografia. Aquest article, per, tracta sobre les seves aportacions en lmbit de la geopoltica
Resumo:
s sabuda i reconeguda la trajectria de Jaume Vicens Vives dins els camps de la història i la historiografia. Aquest article, per, tracta les seves aportacions en lmbit de la geografia. Malgrat que Vicens Vives considera la geografia una cincia auxiliar de la història, no entn una sense laltra
Resumo:
Estudi dels crtics Dmaso Alonso, Amado Alonso i Carlos Bousoo, amb la intenci de delimitar sobretot el marc teric dels seus estudis. Lautor parla de crítica estilstica i descola estilstica de la poesia
Resumo:
Investigaci histrica sobre lambientaci duna casa senyorial, ubicada a la Plaa de la Cucurulla, a la Barcelona de la primera meitat del segle XVI aix com dels avatars del personatge principal que va habitar la dita casa, en Miquel Mai
Resumo:
Estudi de les primeres 150 cases barates, o de tipus social que es van edificar al barri de Vila-roja entre el 1954 i el 1957, anomenades Grup San Daniel, i que varen representar l'inici d'aquest barri de Girona. L'estudi incideix en la gestaci, en la transformaci i en la desaparici progressiva de la fesomia inicial d'aquest barri de Girona projectat i dissenyat per larquitecte giron Ignasi Bosch Reitg (1910-1985), que tamb fou larquitecte del Grup Sant Narcs, de Germans Sbat i de Sant Cugat a Salt
Resumo:
Aquest projecte parteix dinici de tres objectius fonamentals, com sn: estudiar afons el Barri Antic dAngls, posteriorment dur a terme una interpretaci rigorosa iobjectiva daquest Casc Antic i finalment demostrar el gran potencial que atresoren lesVies Verdes de Girona
