1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
Segons els estudis existents, en general, els joves sn la franja ms capacitada per utilitzar el catal en tots els mbits i contextos, per, en conjunt, sn els que menys el fan servir. En l"mbit metropolit, on resideix la majoria de la poblaci de Catalunya, l"s del catal per part dels joves s encara ms baix. Alhora, se sap que l"assoliment de la competncia de l"expressi oral en catal al final del primer cicle de l"ESo no s pas general, per la qual cosa tot sembla indicar que el model escolar actual no t gaire influncia en els usos lingstics ms individualitzats. En el marc d"aquesta situaci, el Govern de la Generalitat de Catalunya va encarregar al Consell Social de la Llengua Catalana un informe sobre les possibles mesures a prendre per tal d"intervenir-hi i potenciar ms l"s de la llengua. Les conclusions del Consell assenyalen que caldria actuar preferentment sobre els hbits d"s intergrupals i socials a travs de la formaci sociolingstica dels mestres i professors en general, i tot transformant els centres escolars que ho necessitin per la seva composici demolingstica en institucions molt conscients del seu paper en el desenvolupament efica d"una L2 (llengua segona). Igualment, es recomana que les poltiques lingstiques no ignorin el pla cognitivoemotiu dels individus i que s"acompanyin de discursos legitimadors integradors. Per tal d"augmentar la percepci d"utilitat i funcionalitat del catal, s imprescindible aconseguir que es converteixi en la llengua laboral ms habitual, fet pel qual la intervenci sobre el mn socioeconmic t la mxima importncia. En parallel, el Govern ha de procurar incidir en tot l"mbit ludicomeditic juvenil, ja que s una generaci plenament integrada en aquest univers tecnolgic.
Resumo:
Aquest article sorgeix d'una tesi doctoral titulada Els infants com a ciutadans, defensada el 2005. L'estudi s'inscriu en el canvi de paradigma que ha representat la Convenci Internacional dels Drets de l'Infant (1989) al situar els infants com a subjectes de drets. Els objectius han estat identificar un fet complex com s la participació dels infants en la vida social; analitzar com els infants poden influir en la generaci de noves formes de participació i en nous posicionaments socials, i relacionar aquesta participació dels infants amb la noci de ciutadania. Un altre element important a identificar ha estat la confrontaci que aquesta participació planteja en el mn dels adults. De fet, l'article fa una breu sntesi de la tesi doctoral en la seva totalitat i exposa amb major extensi una de les parts corresponents a l'anlisi de les dades obtingudes en qu es relaten les condicions i condicionants de la participació infantil.
Resumo:
Lobjectiu daquest treball s conixer la percepci que tenen els adolescents usuaris dels centres oberts de la ciutat de Girona sobre la sexualitat, lafectivitat, quins rols de gnere sen deriven i quines creences els sustenten. El disseny del treball ha estat qualitatiu, observacional, grups de discussi. Pel que fa als subjectes i al mtode, la poblaci seleccionada ha estat de 33 adolescents i joves dedats compreses entre els 12 i els 22 anys, usuaris de quatre centres oberts de Girona: el centre obert de Taial, el Centre Obert de Font de la Plvora (Onyar), el Centre Obert de Santa Eugnia i el Centre Obert del Barri Vell. Es van dur a terme grups de discussi duna hora de duraci sense descans amb dentre 6 i 8 persones a partir dun gui format per diversos mites i frases en relaci a diversos temes (El festeig, la virginitat, la curiositat pel cos i per la sexualitat, els anticonceptius i les principals fonts dinformaci) sobre les que havien de dir si estaven dacord o no i qui creien que les deia (si un noi o una noia). Sobre els resultats del treball cal dir que sha observat la persistncia dalgunes creences del model del amor romntic en relaci al rols de gnere com la definici de la dona vinculada a papers de cura i prevenci, una dona que t accs a la sexualitat per segueix estan catalogada per la vivncia daquesta essent una persona respectable o una puta, que pren un rol ms actiu en la iniciativa per no el lassertivitat en les relacions; i un home, ms impulsiu i sexual. En relaci als comportaments sexuals destacar lembars no desitjat com la principal preocupaci de les relacions i el desconeixement/confusi entre els mtodes anticonceptius i de barrera disponibles a la xarxa de salut. Apareix la pornografia com a model emergent de relacions sexuals i models de relaci entre homes i dones, en contraposici a altres fonts de informaci i consulta tradicionals com els amics que segueixen essent la ms significativa, la famlia, els serveis socials i educatius, i Internet. Com a conclusi cal dir que queda palesa la necessitat de incorporar una perspectiva de gnere en la formaci curricular dels joves i el fet de seguir replantejant les millors estratgies dintervenci per una concepci integradora de la sexualitat
Resumo:
Lassociacionisme juvenil es manifesta com un dels contextos socials per excellncia, on el jove pot assolir un rol social, amb capacitat crtica i protagonisme en la presa de decisions. Uns espais que sn necessaris per anar configurant la experincia cvica dels joves i que atresoren un potencial molt gran per a la democratitzaci i la construcci de societats ms fortes i cohesionades. Analitzar l'evoluci de l'associacionisme juvenil al llarg dels darrers 20 anys i el perfil dels joves que hi han pres part durant aquest perode, juntament amb el de conixer el valor i el conjunt daportacions que aquest genera pels associats, i de quina forma incideixen aquestes en el seu itinerari personal i professional, configuren els interessos del present treball, contextualitzat a lAlt Empord i basat en bona mesura, en lexperincia vital de joves compromesos en el moviment associatiu de la comarca
Resumo:
Lobjectiu daquest treball es investigar pensaments i actituds dels joves no musulmans cap a les persones musulmanes i tamb dels joves musulmans cap a les persones no musulmanes i musulmanes. Tamb esbrinar la connexi entre estereotip racial i el terme islamofbia. Lestudi sha realitzat amb joves dentre 14 i 18 anys que estan estudiant els cursos de 3er i 4rt dE.S.O en Instituts de la ciutat de Vic. Anteriorment a aquest estudi, es pot observar dins el treball una fonamentaci terica sobre lestereotip racial, els models destudi contemporani daquest, laparici del terme islamofbia i el seu antagnic occidentofbia, aix com tamb linfluenciabilitat dels joves en ladolescncia. Per tal de realitzar aquesta investigaci sha aplicat una enquesta. Els resultats obtinguts un cop realitzat lestudi, han demostrat que alguns pensaments i actituds recollides sobre les persones musulmanes estan basades en estereotips de tipus racial sovint amb un tendncia pejorativa cap a aquest grup social.
Resumo:
La relaci i la participació de les famlies a lescola ha de ser real i efectiva perqu ells i elles sn uns agents educatius indiscutibles per la qualitat de lensenyament i la millora dels resultats acadmics. s necessari crear camins perqu famlies i docents treballin conjuntament i en una mateixa lnea, ja que tots dos contextos son essencials en la vida dels infants, i tenen un mateix objectiu que s el ple desenvolupament dels nens i nenes. Aquesta recerca ha identificat obstacles que dificulten aquesta relaci i participació i tamb els mecanismes efectius que la possibiliten. Aquest treball dinvestigaci aporta algunes propostes de millora basades en lanlisi de les dades amb la finalitat de millorar la relaci i participació de les famlies a lescola.
Resumo:
Des de leducaci intercultural es pretn aconseguir una societat ms justa i igualitria capa de respectar la diversitat cultural sense prejudicis, fomentant el dileg i la convivncia com una possibilitat per apropar les diferents cultures, on la participació dels diferents agents educatius s fonamental. Aquest treball mostra la investigaci realitzada en una aula, dinfants de quatre anys duna escola de la comarca de la Garrotxa, per valorar si la seva prctica educativa segueix una lnia intercultural. Sha fet s duna metodologia qualitativa per mitj de lobservaci, lentrevista i lanlisi de documents que ha posat de manifest la importncia del professorat en tenir una actitud positiva cap a la comprensi i interacci entre diferents cultures per tal de caminar cap a la interculturalitat.
Resumo:
YAGISSP s un projecte europeu que estudia la vida dels joves-adults amb edats compreses entre 20 i 30 anys de les ciutats de Munic, Mil, Gteborg, Barcelona i Porto. Aquest projecte comprn moltes dimensions del jove, com el seu ajustament psicolgic, les formes i processos demancipaci, les relacions de parella, la relaci amb la famlia dorigen, etc., de manera que forma un conjunt de dades ampli i ric. La finalitat ltima del projecte s estudiar les diferncies entre els joves de les diferents ciutats. En aquest article presentem els resultats sobre les conductes de risc dels joves, mesurat amb la Risk Taking Behaviour Scale, tant a nivell descala com a nivell dtems concrets, i el seu comportament diferenciat en relaci a sis variables sociodemogrfiques, que sn les segents: edat, sexe, estudis, parella, treball, i individuaci. Els resultats han estat obtinguts a partir de lanlisi duna mostra de 520 subjectes que viuen o treballen a Barcelona i la seva rea metropolitana.
Resumo:
Aquest treball neix de la voluntat de saber si les les aules d'acollida estan en la bona direcci per assolir o facilitar la integraci o inclusi social dels joves immigrats que hi assisteixen. Tot i partir d'un objectiu molt agosarat i sabent que la integraci o inclusi social no la determina un sol factor, l'estudi es centra en analitzar les relacions socials dels joves assistents a l'aula d'acollida, tant dins de l'mbit escolar com fora d'aquest, intentant vincular aquesta xarxa de relacions amb el grau d'inclusi a la comunitat on habiten, i en concret, dins del centre educatiu.
Resumo:
Aquest document s el resultat de contrastar el know-how dels nostres projectes relacionats amb els temes tractats pel Secretari General de lONU, Kofi Annan.
Resumo:
Abordamos el Informe del Grupo de Alto Nivel sobre la Coherencia en todo el Sistema de las Naciones Unidas (Informe del Grupo) y el proceso de reforma de las Naciones Unidas del que forma parte como grupos de la sociedad civil que tienen una larga experiencia por lo que se refiere a propugnar reformas del sistema de las Naciones Unidas.
Resumo:
La formaci dels joves universitaris del segle XXI, immersos en un mn global i en la societat de la informaci i del coneixement, no es pot concebre sense una clara referncia a la dimensi internacional. Mai com fins ara shavien tingut a labast tants recursos de connexi per apropar els pobles i la seva gent, facilitant la comunicaci a diversos nivells: informatiu, social, professional i personal. Enguany sacompleix el vint aniversari de la nostra plena integraci a Europa
Resumo:
My study is based on an ethnography of two groups of young people from working-class neighbourhoods in Barcelona. I was interested in researching the impact of Catalan language policies on the identities of young people of Spanish-speaking immigrant families. I sought to go beyond the constraints of traditional structuralist approaches in Sociolinguistics in order to make my analysis relevant to people working for gender equality, the promotion of the Catalan language, or other social causes. I combine ideas from Bakhtin, Bourdieu, Fairclough, Foucault and Goffman to build a dialectical, historical, process-centred perspective that conceptualises practices in terms of social and political struggles.I analyse young people's peer-group activities in terms of their significance for the construction of gender identities. I propose a variety of forms of masculinity and femininity according to the various ways in which members organised their gender displays in face-to-face interaction.I also show how their use of argot and dialectal Spanish was part of the processes whereby members defined their relationships, constructed particular subject positions in interaction and struggled to legitimate their own values.I explore the meanings constructed through Catalan and Spanish by looking into the code-switching practices of my participants. I analysed their talk in terms of narratives that present particular sequential dramatisations of events for conversational audiences. These narratives follow the expressive intention of the author, and are populated with multiple voices of animated characters. I argue that, in the groups I studied, Catalan was generally not used to animate the voices that were central to the identities of the peer-group, and particularly to masculine identities.In order to contextualise these practices within the wider society, I also look into the processes of language choice in face-to-face encounters. I argue that existing conventions made it difficult for people to find opportunities to speak Catalan. I also pointed to the difficulties that my participants had to find employment, which were particularly acute amongst the more politically aware individuals. I conclude that these young working-class people had little possibilities of investing in more egalitarian forms of identity given their lack of resources and opportunities to develop their identities in other social spaces, such as the workplace.
Resumo:
Aquest treball pretn, en primer lloc, analitzar la histria del Centre dEstudis de Llagostera. Durant les dcades dels quaranta, cinquanta i seixanta a les comarques gironines es creen un seguit de centres destudis amb la missi de fer recerca del passat a travs de larqueologia. En segon lloc, pretn saber quina consideraci tenia larqueologia desprs dels primers anys del rgim franquista. En tercer lloc, es pretn estudiar com va renixer larqueologia al municipi de la m duns pocs membres cultes de la societat civil, la qual cosa ens permet esbossar com neixen les inquietuds pel descobriment dels orgens de la vila. En quart lloc, es pretn, recuperar la memria oral mitjanant entrevistes a aquells membres cultes van que encara viuen al poble. El contacte amb aquestes persones que van estar immerses en el desenvolupament del Centre dEstudis ha perms compilar alguns documents grfics que posseen alguns dells a les seves biblioteques particulars
Resumo:
Un de cada sis joves a Espaa s d'origen estranger. Molts d'ells, tot i haver-hi nascut o arribat en la seva primera infncia, encara avui, no estan integrats. Des d'aquesta perspectiva, es presenta una anlisi terica del grup dels joves d'origen estranger des de la preocupaci per entendre que, a ms del condicionant d'aquestes edats, aquest context presenta caracterstiques especfiques determinades per l'element multicultural. Per aix, partim de la conceptualitzaci de la integraci, abordem els dos elements constitutius de la joventut (identitat i desenvolupament moral), analitzem la influncia de les relacions entre iguals, presentem el fenomen de la immigraci en el cas de la joventut i, finalment, tanquem amb la revisi del concepte de segones generacions i el seu impacte sobre els joves d'origen estranger.
