The XXI century guidance and its social responsibility

El presente trabajo tiene como finalidad considerar la orientación del siglo XXI en Venezuela como una disciplina con un alto compromiso social. Como programa, debe, hoy día, redefinirse con el objeto de impulsar propuestas conducentes a la inclusión de todas aquellas personas, que tradicionalmente han sido excluidas por su raza, etnia, género y/o discapacidad física y que como praxis social esté dirigida a la facilitación de los procesos de desarrollo humano en las dimensiones del Ser, Convivir, Servir, Conocer y Hacer, en el contexto personal, familiar y comunitario a lo largo del continuo del ciclo vital. L as competencias adquiridas a través de los procesos de orientación, son determinantes para proporcionar los medios a las ciudadanas y los ciudadanos para gestionar su propio desarrollo y el de su comunidad Se plantea la necesidad de un cambio de paradigma que deje atrás la clásica postura de un orientador que ayuda al orientado, desde el que conoce, el que tiene experiencia. Se sugiere más bien una relación de orientación intersubjetiva. Por otra parte, se habla de la necesidad de fortalecer el capital social de los espacios que contextualizan el proceso orientador. Se explican además, los alcances del Sistema Nacional de Orientación.

A paradox : Increased psicho-social problems-less counselling intervention

This work is based upon conclusions drawn from the research project: "A Profile of vocational occupational counselling and placement and employment services" in La Plata and greater La Plata (Province of Buenos Aires, Argentina). This research was carried out between 1998 and 2002 and explored four axes or systems: Health - Labour-Social Policies and Education. In the case of this last axis, reference was made to information about school counselling teams (psychologists, psycho-pedagogues, social workers, etc.) who should have the responsibility for the counselling task, and moved their activity towards the attention of urgencies requested by educational institutions, to cope with current psycho-social problems, losing sight of the importance of counselling from a prevention perspective, for avoiding possible risk situations. Results achieved within this context (La Plata, capital of the Province of Buenos Aires, Ensenada and Berisso), due to the strategic importance of the region in the national context, allowed us to establish meaningful relationships, correlations and projective inferences in other social and regional spheres.

Vocational and moral guidance,

Mode of access: Internet.

Client resistance in outreaching social work in Hong Kong

This paper reports the survey findings of a study on the outreaching social workers' perceptions of client resistance. In light of their social work practice 10th youth-at-risk in Hong Kong, resistance is generally recognised as a natural phenomenon in the counselling process and to a certain extent, is an obstacle to engaging in purposeful worker-client relationship as well as effecting behavioural changes. On Pipes and Davenport's (1990) classification, the respondents were more likely to classify client resistance as innocuous behaviours like missing appointments and refusing to discuss problems than disarming and proactive behaviours. The implications of these findings are discussed.

Social work, stress and burnout: A review

Stress and burnout for health care professionals have received increasing attention in the literature. Significant administrative, societal and political changes have impacted on the role of workers and the responsibilities they are expected to assume. Most writers suggest that social work is a highly stressful occupation, with stress deriving in particular from role conflict between client advocacy and meeting agency needs. This article reviewed the social work literature with two questions in mind: Are social workers subject to greater stress than other health professionals? What factors contribute to stress and burnout among social workers? We found that most of the literature was either anecdotal or compared social worker stress with general population norms rather than with stress levels of workers in comparable professions. Such empirical research as is available suggests that social workers may experience higher levels of stress and resulting burnout than comparable occupational groups. Factors identified as contributing to stress and burnout included the nature of social work practice, especially tension between philosophy and work demands and the organization of the work environment. There was some evidence that supervision and team support are protective factors.

A educação social em Portugal: novos desafios para a identidade profissional

A Educação Social surge, em Portugal, devido sobretudo à exigência dos sistemas de proteção social. Enquanto profissão, a Educação Social realiza-se no âmbito das ciências da educação, enquadrada pela Pedagogia Social. A Educação Social desenvolve-se pela diversidade de categorias profissionais e de perfis de competências e áreas disciplinares. O reconhecimento da identidade profissional dos educadores sociais portugueses depende, ainda, da polivalência dos contextos de trabalho e populações com os quais interage. A sua identidade profissional deve evidenciar o compromisso educativo do seu trabalho social, que supera lógicas de ação assistencialistas e se centra em lógicas de desenvolvimento e capacitação dos sujeitos. Neste artigo, é dado destaque à Pedagogia Social, enquanto saber matricial de referência dos educadores sociais. A Pedagogia Social constitui-se como a ciência da Educação Social, conferindo-lhe a própria especificidade da profissão. Por outro lado, o exercício profissional da Educação Social requer dos seus profissionais uma formação rigorosa, inicial e contínua, de forma a incorporar novos saberes e posturas para se adaptar a novos desafios e realidades. A educação social deve ser capaz de acompanhar as políticas sociais, participando permanentemente na negociação do contrato social. Partindo destes pressupostos, é dado a conhecer alguns desafios que se colocam à Educação Social em Portugal.

Aproximació a la figura de l'educador/a social com a tècnic/a de joventut en l'àmbit rural

Aquest projecte es posa en marxa l’any 2005 a partir de l’elaboració del Pla Comarcal, dels Plans Locals de joventut, dels Projectes Tècnics de joventut, de les Programacions d’activitats i d’accions concretes. Aquests instruments d’intervenció, en els seus diferents nivells, han de ser coherents amb el Pla Nacional de Joventut de la Generalitat de Catalunya, el qual regeix les línies d’actuació de les polítiques de joventut al nostre país. A grans trets, aquesta és una breu descripció del servei en el qual he dut a terme les meves pràctiques d’educador social i un dels motius pels quals he escollit fer aquest treball, ja que en un primer moment, no tenia la intenció d’elaborar un treball de fi d’estudis que tractes sobre l’àmbit de la meva plaça de pràctiques

Conocimiento y utilidad del código deontológico del educador/a social en el colegio profesional de educadores/as sociales del País Vasco

En el Congreso de Toledo en 2007 se aprobó el Código Deontológico del Educador/a Social. Han pasado, pues, cinco años y se hace necesario indagar si el Código realmente orienta en la intervención del educador/a o es un documento más, que no resulta significativo para el trabajo educativo. Este trabajo se justifica, por tanto, en el intento de indagar la utilidad de esta “Guía Ética” y, también, desde la mirada dinámica del propio Código, valorar su modificación para adaptarlo a la realidad de la intervención socio-educativa, a los conflictos éticos de hoy en día. Por otro lado, se quiere abordar, desde la ética de la complejidad, cómo se pone o no en marcha en los equipos de trabajo, la reflexión ética propia de cada ámbito de intervención, si son conocidos y debatidos los valores que se pretenden transmitir. La primera parte del trabajo abordará una breve interpretación histórica del Educador/a Social en el País Vasco desde los años 70 del siglo pasado, hasta nuestros días. Para pasar a continuación a describir el proceso de creación de lo que fue denominado “Primer Esbozo del Código Deontológico del Educador/a Social” redactado en la Universidad de Deusto en 1996. Por su importancia manifiesta en la creación del Código, se explica el origen del mismo a partir del III Congreso del Educador/a Social que se celebró en Barcelona, conjuntamente con el XV Congreso Mundial de la AIEJI. A raíz de este Congreso, ASEDES (Asociación Estatal de Educación Social) encargó la creación de una comisión para la redacción del Código Deontológico del Educador/a Social. Se explica la construcción del Código a partir de la DECLARACIÓN DE BARCELONA (2001) y, también, se le describe, más adelante en el mismo capítulo. Para finalizar esta primera parte, se hace una breve revisión bibliográfica donde se recogen una serie de textos que, desde mi punto de vista, realizan aportaciones en referencia a la reflexión ética y deontológica y que se relacionan con la situación social actual. En la segunda parte de trabajo se explican los objetivos, hipótesis y diseño de la investigación, para, posteriormente, pasar a describir los resultados de los diferentes items del cuestionario. Finalmente, se realizan una serie de conclusiones-recomendaciones para mejorar el conocimiento y utilidad del Código Deontológico del Educador/a So

Proposta d’un mètode de deliberació sobre problemàtiques ètiques per a professionals del camp del treball social

Aquest treball es proposa analitzar els diferents mètodes existents en el camp assistencial per resoldre problemàtiques ètiques, per després proposar un mètode (nou o existent) de deliberació de problemàtiques ètiques, adreçat a professionals del camp del treball social. En el primer apartat de l’estudi s’exposa la definició del concepte de problema ètic en el camp del treball social. Seguidament es presenta una reflexió sobre la presència de problemes ètics en la professió de treball social. Posteriorment es realitza una justificació de la necessitat d’un mètode de resolució de problemes ètics per a professionals del treball social i d’una nova proposta, per exposar tot seguit els objectius del treball, amb les hipòtesis corresponents. En el segon apartat es realitza un repàs de les condicions necessàries per a la deliberació, entenent aquest concepte com a base per a aplicar qualsevol mètode d’anàlisi i/o resolució de problemes ètics. En el tercer apartat s’exposen i analitzen els mètodes de deliberació ètica més rellevants en medicina i treball social, després de dissenyar i aplicar ítems de valoració dels mateixos. En el quart apartat es proposa un mètode de deliberació sobre problemàtiques ètiques per a professionals del camp del treball social i es planteja una segona fase de l’estudi per implementar el mètode i aplicar-lo a casos pràctics. Per últim es presenten les conclusions del treball, i a continuació la bibliografia

Inter-firm labor mobility and knowledge diffusion: a theoretical approach

[cat] Analitzem una economia amb dues característiques principals: la mobilitat dels treballadors implica transferència de coneixement i la productivitat de l’empresa augmenta amb l’intercanvi de coneixement. Cada empresa desenvolupa un tipus de coneixement que serà trasmès a la resta de la indústria mitjançant la mobilitat de treballadors. Estudiem dues estructures de mercat laboral i utilitzant un anàlisi comparatiu derivem les implicacions del model. Els resultats revelen com la mobilitat de treballadors depèn en la varietat i nivell del coneixement, la presència de costos de mobilitat, les institucions, la capacitat d’absorvir coneixement per part de les empreses i la mida de la indústria. Els resultats no depenen de l’estructura del mercat laboral.

Group 4: Career development for diverse and underserved populations

Globalization and diverse populations due to migration imply that counselors are expected to deliver career services to populations from a large array of cultural settings. Moreover, individuals belonging to minority or non-dominant groups may be underserved or misserved, thus decreasing their chances of finding employment opportunities through career counseling. To develop specific interventions minority or non-dominant groups, it seems important to understand their strength and weaknesses. These strengths and weaknesses will be presented in terms of risk and resilience factors, such as low future orientation and social support respectively. In the last two decades, several authors have made contributions to adapt and improve career services in order to best meet these minority groups' needs. A review of this literature identified thirteen keys to effective practice. For example, one key is to take responsibility for one's own biases and prejudices. Nonetheless, some underserved groups remain difficult to identify. Comparing some basic national demographic data with data from our counseling centers may be helpful in this context in identifying specific groups and assessing needs. One solution, in order to promote social justice across (all) cultural groups, is to encourage multiculturalism in both career counseling and society as a whole. A more inclusive society would allow each person in a minority or non-dominant group to contribute more effectively to the development and growth of this society.

Inter-firm labor mobility and knowledge diffusion: a theoretical approach

[cat] Analitzem una economia amb dues característiques principals: la mobilitat dels treballadors implica transferència de coneixement i la productivitat de l’empresa augmenta amb l’intercanvi de coneixement. Cada empresa desenvolupa un tipus de coneixement que serà trasmès a la resta de la indústria mitjançant la mobilitat de treballadors. Estudiem dues estructures de mercat laboral i utilitzant un anàlisi comparatiu derivem les implicacions del model. Els resultats revelen com la mobilitat de treballadors depèn en la varietat i nivell del coneixement, la presència de costos de mobilitat, les institucions, la capacitat d’absorvir coneixement per part de les empreses i la mida de la indústria. Els resultats no depenen de l’estructura del mercat laboral.

Life designing: A paradigm for career construction in the 21st century

At the beginning of the 21st century, a new social arrangement of work poses a series of questions and challenges to scholars who aim to help people develop their working lives. Given the globalization of career counseling, we decided to address these issues and then to formulate potentially innovative responses in an international forum. We used this approach to avoid the difficulties of creating models and methods in one country and then trying to export them to other countries where they would be adapted for use. This article presents the initial outcome of this collaboration, a counseling model and methods. The life-designing model for career intervention endorses five presuppositions about people and their work lives: contextual possibilities, dynamic processes, non-linear progression, multiple perspectives, and personal patterns. Thinking from these five presuppositions, we have crafted a contextualized model based on the epistemology of social constructionism, particularly recognizing that an individual's knowledge and identity are the product of social interaction and that meaning is co-constructed through discourse. The life-design framework for counseling implements the theories of self-constructing [Guichard, J. (2005). Life-long self-construction. International Journal for Educational and Vocational Guidance, 5, 111-124] and career construction [Savickas, M. L. (2005). The theory and practice of career construction. In S. D. Brown & R. W. Lent (Eds.), Career development and counselling: putting theory and research to work (pp. 42-70). Hoboken, NJ: Wiley] that describe vocational behavior and its development. Thus, the framework is structured to be life-long, holistic, contextual, and preventive.

Espiritualitat: heterodòxia i punt de trobada, un actiu per a l’educació social

El món occidental contemporani està desvetllant un interès creixent per les necessitats no materials de la persona, el que podríem anomenar interioritat o espiritualitat. Hem passat de la lluita col·lectiva i del compromís social al culte del jo, i es fa palesa la necessitat de tenir cura de la dimensió interior des d’una visió no religiosa de la persona, que ha de conviure amb les tradicions religioses que poblen les ciutats. L’afirmació que l’espiritualitat és una dimensió pròpia de l’ésser humà és cada vegada més acceptada per una majoria de persones. En aquest sentit, la religiositat, com a conjunt de creences que donen peu a una determinada visió de la vida, és una manera determinada de concretar l’espiritualitat. Aquest escenari afegeix al model bio-psico-social de les ciències humanes, sobre el qual s’ha basat la formació dels educadors socials, un quart pilar, el que fa referència a la dimensió espiritual.

Meanings and perceptions of patient-centeredness in social work, nursing and medicine: A comparative study.

Answering patients' evolving, more complex needs has been recognized as a main incentive for the development of interprofessional care. Thus, it is not surprising that patient-centered practice (PCP) has been adopted as a major outcome for interprofessional education. Nevertheless, little research has focused on how PCP is perceived across the professions. This study aimed to address this issue by adopting a phenomenological approach and interviewing three groups of professionals: social workers (n = 10), nurses (n = 10) and physicians (n = 8). All the participants worked in the same department (the General Internal Medicine department of a university affiliated hospital). Although the participants agreed on a core meaning of PCP as identifying, understanding and answering patients' needs, they used many dimensions to define PCP. Overall, the participants expressed value for PCP as a philosophy of care, but there was the sense of a hierarchy of patient-centeredness across the professions, in which both social work and nursing regarded themselves as more patient-centered than others. On their side, physicians seemed inclined to accept their lower position in this hierarchy. Gieryn's concept of boundary work is employed to help illuminate the nature of PCP within an interprofessional context.