Sobre el discurs normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans

L’objectiu d’aquest text és analitzar la il•locutivitat del discurs normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC): és a dir, fins a quin punt la comunitat lingüística catalana rep clarament la normativa de l’IEC i què condiciona aquest grau de claredat. Per fer aquesta anàlisi, argumentem, en primer lloc, quina mena d’emissor és l’IEC i fins a quin punt l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) li disputa les seves atribucions discursives; en segon lloc, fins a quin punt l’IEC emet missatges coherents sobre una mateixa qüestió; i, en tercer lloc, quin tipus de receptor és el destinatari dels missatges de l’IEC. Un cop presentats aquests elements del discurs normatiu de l’IEC, ens plantegem fins a quin punt aquesta comunicació és clara en la situació comunicativa que es dóna quan un catalanoparlant consulta una obra normativa. Aquesta anàlisi s’exemplifica en una frase creada ad hoc amb unes quantes formes la correcció de les quals ha estat tradicionalment discutida.

L'Adquisició de les propietats morfosintà ctiques i discursives dels pronoms clítics catalans en un context escolar

Els pronoms clítics representen una de les idiosincràsies més singulars de la llengua catalana, tant pel seu polimorfisme com per les funcions sintàctiques i discursives que poden exercir en una oració. L’interès principal del nostre estudi és que, tot i les semblances dels sistemes pronominals inherents a les llengües romàniques, unes diferències fonamentals les separen tenint en compte els pronoms clítics: és el cas del català i del portuguès. Per aquest motiu, ens hem proposat d’observar l’adquisició dels pronoms clítics catalans per part d’alumnes que tenen com a primera llengua el portuguès i el català com a segona. Els pronoms objecte d’estudi han estat, d’una banda, els d’acusatiu i de datiu: tot i que són semblants en català i en portuguès pel que fa a la forma, ocupen posicions respecte del verb oposades. D’altra banda, els pronoms catalans en i hi no tenen equivalents en portuguès i, per tant, és rellevant observar-ne l’ús en lusoparlants, sobretot en contextos en què apareixen com a pronom de represa d’un element dislocat.

El Negoci de l'esquí alpí als Pirineus catalans : Anà lisi del sector i recerca de noves oportunitats empresarials

El principal objectiu d’aquest estudi és fer un anàlisi sobre l’estat del negoci de l’esquí alpí al Pirineu català. El treball tracta des de diferents punts de vista com el climatològic, el purament econòmic o fins i tot el social, les diverses problemàtiques de les estacions d’esquí a Catalunya.En primer lloc, l’estudi es centra en la climatologia del Pirineu, observant les dades dels darrers anys i algun model de futur per constatar el descens de precipitacions i l’augment de temperatures i veure com pot evolucionar en el futur, analitzant també l’hipotètic impacte que causaria en les estacions d’esquí. Posteriorment, s’analitza detingudament l’estat general de les estacions d’esquí, comparant nombre de visitants, places hoteleres, cotes, domini esquiable o remuntadors, entre d’altres aspectes. La segona gran part de l’estudi es centra en l’anàlisi concret d’una estació, la de Vallter 2000, explicant-ne les condicions concretes i analitzant-ne l’evolució de clients o dies d’obertura i la situació econòmica de l’estació. A continuació, es fa un breu anàlisi del context internacional per poder comparar la situació del Pirineu català amb altres zonesdel Pirineu i amb els Alps. Finalment, com a conclusió, es presenten una sèrie d’alternatives, discernint entre les que podrien ser viables, que bàsicament van destinades a aconseguir una major injecció de capital, basant-se sobretot en diversificar les activitats i en integrar les activitats secundàries, i les que s’han considerat inviables, que contemplaven mesures com l’ampliació de les estacions cap a cotes més altes, l’augment dels canons de neu o la contractació d’assegurances climàtiques, descartades majoritàriament per requerir una inversió excessivament elevada.

Les guerres du règne de Louis XIII et de la minorité de Louis XIV : mémoires de Jacques de Chastenet, seigneur de Puységur. Tome 1 / publiés et annotés par Ph. Tamizey de Larroque

Collection : Petits mémoires sur l'histoire de France ; 7

Les guerres du règne de Louis XIII et de la minorité de Louis XIV : mémoires de Jacques de Chastenet, seigneur de Puységur. Tome 2 / publiés et annotés par Ph. Tamizey de Larroque

Collection : Petits mémoires sur l'histoire de France ; 7

Marseille. Collection de copies et de documents originaux concernant l'histoire de Marseille. Collection Mortreuil sur Marseille vol. 12 : Corps religieux (Préfecture des Bouches du Rhône. Archives de l’église d’Arcoules, du monastère de Saint Sauveur et des Grands Trinitaires de Marseille. Actes antérieurs au XIV e siècle. A.M. 1855.)

Copie manuscrite de documents d’archives : F. 1-91. Archives de l’Eglise d’Arcoules de Marseille. F. 92-104. Augustins. F. 105-149. Archives des Dominicains (precheurs) de Marseille. F. 150-153. Abbaye de l’Huveaune, prémontrés. F. 154-178. Frères Mineurs. F. 179-180. La Major. F. 181 -184. St Carmat. F. 185-186. St Etienne des îles Ratoneau. F. 187-191. St Jacques de Corrégie. F. 192-193. St Laurent. F. 194-195. Prieuré de St Lazare. F. 196-199. St Martin F. 200-206. St Michel et St Etienne du Plan. F. 207 -379. Archives du monastère de Saint Sauveur de Marseille. F. 381-387. Sainte Claire. F. 388-391. N.D. de Syon. F. 392 459. Archives des Grands Trinitaires de Marseille.

Lettres et opuscules de s. Cyprien. - Traités de s. Augustin sur le baptême (108). - Sermons de s. Fulbert (169 v).

Oratoire.