Pobresa i marginalitat a l'Espanya del segle XVII

Tant la pobresa com la marginalitat formen part de la societat al llarg de tota la hist��ria, per��, en cada ��poca, han rebut tractaments diferents. El segle XVII ��s un per��ode caracteritzat per una greu crisi econ��mica, social i pol��tica, on la pobresa, la marginalitat i, tamb��, la delinq����ncia cal que siguin considerats com tres factors de gran import��ncia i incid��ncia en la vida de les persones. La intenci�� d���aquest estat de la q��esti�� ��s analitzar les caracter��stiques i la tipologia de pobresa i marginalitat que es donen al segle XVII a Espanya i com han estat analitzades a trav��s de la historiografia del segle XX, fent especial inc��s en les aportacions recollides en manuals d���hist��ria moderna i en algunes obres de s��ntesi.

La genealogia a Espanya del segle XVI al segle XX.

En el treball s���intenta recollir el que ha estat la Genealogia a Espanya, des del segle XVI fins als nostres dies. L���estudi, dividit en per��odes seculars, abasteix primordialment l�����mbit territorial de Castella, Catalunya i Arag��, reflectint-hi les caracter��stiques socials, fonts documentals, autors i obres de cada etapa m��s rellevants. Tanmateix, es fa ress�� de l���impacte que tenen les noves tecnologies en la practica de la genealogia, cosa que ha perm��s la seva evoluci�� i migraci�� a sectors socials m��s amplis. Cal afegir que l���aportaci�� tradicional a les ci��ncies socials, s���ha vist incrementada darrerament per tenir una creixent aplicaci�� en altres camps cient��fics.

Arte-terapia y Educaci��n Social

Del 18 al 21 de setembre d'enguany s'ha celebrat la 7a Conferencia bianual Europea d'Art-ter��pia, organitzada per ECARTE (The European Consortium for Arts Therapy Education). Aquest any, i per primera vegada, ha tingut lloc a Espanya, concretament a Madrid; hi han participat 300 persones d'arreu del m��n i s'han presentat a la ratlla de 150 comunicacions; una d'elles ha estat la meva, titulada 'Contribuciones del Arte-terapia a la Educaci��n Social'. ECARTE es va crear, l'any 1991, per les universitats de Hertfordshire, M��nster, Nijmegen i Par��s. En aquests moments, la formen 30 institucions de 10 pa��sos europeus. ��s un consorci d'universitats i d'institucions de formaci�� superior que t�� com a objectiu b��sic representar i promoure el desenvolupament de l'art-ter��pia a escala europea. Inclou l'art-ter��pia (o plastico-ter��pia), la dansa-ter��pia, el drama-ter��pia i la musico-ter��pia. Treballa per tal de crear lla��os entre professionals i estudiants, promou la investigaci��, el reconeixement de la professi��, d��na suport al desenvolupament acad��mic i organitza confer��ncies internacionals per a fomentar la comunicaci��.

Cambio social y homogamia educativa

A partir de una amplia revisi��n bibliogr��fica y bas��ndose en los datos de un estudio realizado sobre una muestra representativa de la provincia de L��rida (N=1.219) se analiza en este art��culo la persistencia de la homogamia educativa en un contexto de expansi��n de la escolarizaci��n, en especial, de las cohortes femeninas espa��olas nacidas con posterioridad a 1955. M��s all�� de la controversia de la homogamia frente a la heterogamia los autores interpretan los resultados como ejemplo de los l��mites al cambio de modelo de enlace matrimonial.

Asociaciones entre la red social y la discapacidad al comienzo de la vejez en las ciudades de Madrid y Barcelona en 2005

La p��rdida de autonom��a a edades avanzadas no se asocia ��nicamente con el envejecimiento sino tambi��n con caracter��sticas del entorno f��sico y social. Investigaciones recientes han demostrado que la red social, la integraci��n social y la participaci��n, act��an como predictores de la discapacidad en la vejez. El objetivo de este trabajo es nalizar el efecto de la red social sobre el nivel de autonom��a(en t��rminos de discapacidad instrumental y b��sica) en etapas iniciales de la vejez.

Entre la beneficencia y la ��familiaritas��: la contrataci��n del ��victum et vestitum�� en los monasterios catalanes durante los siglos XI-XII. Una respuesta institucional alternativa ante el hambre como problema social

Desde finales del siglo XI, en Catalu��a, los principales monasterios y cabildos de can��nigos regulares disponen de limosnas que ofrecen la ratio alimenticia diaria a peque��os grupos de laicos, diferenciados de los pobres, vinculados a ellas a trav��s de actos de donaci��n de alodios o de autodonaci��n personal. En este art��culo se aborda la relaci��n entre el auge de este nuevo tipo de caridad contractual y de alguna de las formas de la familiaritas en las que deriv��, y las dificultades de una parte de la sociedad durante las carest��as, as�� como el papel que jugaron las principales instituciones mon��sticas, situadas al frente de importantes se��or��os, a la hora de mitigar los efectos de ��stas sobre la poblaci��n dependiente.

Valoraci��n social de las propiedades est��ticas de los hayedos en Catalu��a

Se aplican m��todos ensayados en otros pa��ses (Scenic Beauty Estimation Method, SBE) para la determinaci��n de las cualidades est��ticas de masas forestales de inter��s recreativo a parcelas en diversas localizaciones del haya en Catalu��a, abarcando diferencias significativas en estaci��n, origen, edad y forma de masa. Las valoraciones se refieren a las cualidades est��ticas de los rodales de haya vistos desde el interior del bosque, es decir, tal como son apreciados por parte de los visitantes de los montes. Las valoraciones se obtienen a trav��s de paneles de observadores en sesiones fotogr��ficas, se transforman a una escala com��n y se relacionan mediante an��lisis de regresi��n a las variables dasom��tricas tomadas en las parcelas de inventario. El desarrollo de modelos estad��sticos que describen preferencias sociales permite medir la aportaci��n de las diferentes variables dasom��tricas a la mejora est��tica de las masas de haya, y puede servir como gu��a en la ordenaci��n de hayedos en que el uso p��blico sea predominante o muy importante.

Protective effects of social networks on disability among older adults in Spain

The loss of autonomy at advanced ages is not only associated with ageing, but also with the characteristics of the physical and social environment. Recent investigations have shown that social networks, social engagement and participation act like predictors of disability among the elderly. The aim of this study is to determine whether social networks are related to the development and progression of disability in the early years of old age. The source of data is the first wave of the survey "Processes of Vulnerability among Spanish Elderly", carried out in 2005 to a sample of 1 244 individuals. The population object of study is the cohort aged 70 to 74 years in metropolitan areas (Madrid and Barcelona) and not institutionalized. Disability is measured by the development of basic activities of daily life (ADL), and instrumental activities of daily life (IADL). The structural aspects of the social relationships are measured through the diversity of social networks and participation. We used the social network index (SNI). For each point over the SNI, the risk of developing any type of disability decreased by 49% (HR = 0.51, 95%CI = 0.31-0.82). The SNI was a decisive factor in all forecasting models constructed with some hazard ratios (HR) that ranged from 0.29 (95%CI = 0.14-0.59) in the first model to 0.43 (95%CI 0.20-0.90) in the full model. The results of the present study showed a strong association between an active social life, emotional support provided by friends and confidents and disability. These findings suggest a protective effect of social networks on disability. Also, these results indicate that some family and emotional ties have a significant effect on both the prevalence and the incidence of disability.

REGSTATTOOLS: freeware statistical tools for the analysis of disease population databases used in health and social studies

Background: The repertoire of statistical methods dealing with the descriptive analysis of the burden of a disease has been expanded and implemented in statistical software packages during the last years. The purpose of this paper is to present a web-based tool, REGSTATTOOLS http://regstattools.net intended to provide analysis for the burden of cancer, or other group of disease registry data. Three software applications are included in REGSTATTOOLS: SART (analysis of disease"s rates and its time trends), RiskDiff (analysis of percent changes in the rates due to demographic factors and risk of developing or dying from a disease) and WAERS (relative survival analysis). Results: We show a real-data application through the assessment of the burden of tobacco-related cancer incidence in two Spanish regions in the period 1995-2004. Making use of SART we show that lung cancer is the most common cancer among those cancers, with rising trends in incidence among women. We compared 2000-2004 data with that of 1995-1999 to assess percent changes in the number of cases as well as relative survival using RiskDiff and WAERS, respectively. We show that the net change increase in lung cancer cases among women was mainly attributable to an increased risk of developing lung cancer, whereas in men it is attributable to the increase in population size. Among men, lung cancer relative survival was higher in 2000-2004 than in 1995-1999, whereas it was similar among women when these time periods were compared. Conclusions: Unlike other similar applications, REGSTATTOOLS does not require local software installation and it is simple to use, fast and easy to interpret. It is a set of web-based statistical tools intended for automated calculation of population indicators that any professional in health or social sciences may require.

Qualitative social differentiation in tertiary education in Spain

[cat] En aquest treball, s'estudia si la hip��tesi de la desigualtat efectivament mantinguda ���effectively maintained inequality��� es cumpleix a Espanya. Es postula que en les transicions terci��ries a Espanya, les influ��ncies dels pares no es manifesten tant a trav��s de la probabilitat de fer la transici��, sin�� m��s aviat a trav��s de les difer��ncies qualitatives associades a aquesta transici�� en termes de les qualitats dels programes educatius. Analitzem dues caracter��stiques qualitatives dels estudis universitaris: la durada del programa i el seu prestigi acad��mic. Identifiquem per a quins individus la influ��ncia parental ��s m��s important en cada cas.

Qualitative social differentiation in tertiary education in Spain

[cat] En aquest treball, s'estudia si la hip��tesi de la desigualtat efectivament mantinguda ���effectively maintained inequality��� es cumpleix a Espanya. Es postula que en les transicions terci��ries a Espanya, les influ��ncies dels pares no es manifesten tant a trav��s de la probabilitat de fer la transici��, sin�� m��s aviat a trav��s de les difer��ncies qualitatives associades a aquesta transici�� en termes de les qualitats dels programes educatius. Analitzem dues caracter��stiques qualitatives dels estudis universitaris: la durada del programa i el seu prestigi acad��mic. Identifiquem per a quins individus la influ��ncia parental ��s m��s important en cada cas.

Social factors related to the clinical severity of influenza cases in Spain during the A(H1N1)2009 virus pandemic

Background During the 2009 influenza pandemic, a change in the type of patients most often affected by influenza was observed. The objective of this study was to assess the role of individual and social determinants in hospitalizations due to influenza A (H1N1) 2009 infection. Methods We studied hospitalized patients (cases) and outpatients (controls) with confirmed influenza A (H1N1) 2009 infection. A standardized questionnaire was used to collect data. Variables that might be related to the hospitalization of influenza cases were compared by estimation of the odds ratio (OR) and 95% confidence intervals (CI) and the variables entered into binomial logistic regression models. Results Hospitalization due to pandemic A (H1N1) 2009 influenza virus infections was associated with non-Caucasian ethnicity (OR: 2.18, 95% CI 1.17���������4.08), overcrowding (OR: 2.84, 95% CI 1.20���������6.72), comorbidity and the lack of previous preventive information (OR: 2.69, 95% CI: 1.50���������4.83). Secondary or higher education was associated with a lower risk of hospitalization (OR 0.56, 95% CI: 0.36���������0.87) Conclusions In addition to individual factors such as comorbidity, other factors such as educational level, ethnicity or overcrowding were associated with hospitalization due to A (H1N1) 2009 influenza virus infections.

Joves d'origen estranger, integraci�� i immigraci�� a Espanya

Un de cada sis joves a Espa��a ��s d'origen estranger. Molts d'ells, tot i haver-hi nascut o arribat en la seva primera inf��ncia, encara avui, no estan integrats. Des d'aquesta perspectiva, es presenta una an��lisi te��rica del grup dels joves d'origen estranger des de la preocupaci�� per entendre que, a m��s del condicionant d'aquestes edats, aquest context presenta caracter��stiques espec��fiques determinades per l'element multicultural. Per aix��, partim de la conceptualitzaci�� de la integraci��, abordem els dos elements constitutius de la joventut (identitat i desenvolupament moral), analitzem la influ��ncia de les relacions entre iguals, presentem el fenomen de la immigraci�� en el cas de la joventut i, finalment, tanquem amb la revisi�� del concepte de ��segones generacions�� i el seu impacte sobre els joves d'origen estranger.

La percepci�� social entorn al delicte i els condicionants que operen en aquesta percepci�� al municipi de Sant Joan de Vilatorrada

L'objectiu general d'aquesta investigaci�� social ��s aprofundir en el coneixement de la percepci�� social entorn al delicte, aix�� com en els condicionants que operen en aquesta percepci�� al municipi de Sant Joan de Vilatorrada. S'incidir�� en el coneixement d'aquesta percepci�� a partir de la por al delicte i la inseguretat ciutadana, dos fen��mens similars, per�� no exactament iguals. I els condicionants responen als factors que tenen una influ��ncia sobre la por al delicte i la inseguretat ciutadana. D'aquests factors se n'han detectat 34, i nom��s s'estudiaran els nou m��s rellevants amb la finalitat de saber quin d'ells ��s el m��s influent. Tal com s'ha comentat, l'��mbit d'estudi ��s la poblaci�� de Sant Joan de Vilatorrada, tot justificant-se pel fet de permetre incorporar el factor de tenir un centre penitenciari al mateix municipi en el qual es resideix. La metodologia escollida ��s la quantitativa, tot utilitzant la t��cnica de l'enquesta. Per altra banda, la mostra ��s de 2.030 subjectes, tenint present que s'ha obtingut a partir d'una f��rmula destinada a calcular les poblacions finites. Finalment, s'han presentat quatre limitacions de l'estudi, tot optant per aportar diverses solucions.