La biodiversitat a les illes Balears. 'La biodiversidad en las islas Baleares'.

Este material intenta ser una primera aproximación a la nueva concepción de la naturaleza que aporta el concepto de biodiversidad, y ello en el marco de las Islas Baleares. Consta de siete capítulos; el primero explica el concepto de biodiversidad y el segundo lo situa en las Islas Baleares para en el tercero y cuarto centrarse en la conservación de la biodiversidad en este territorio. En el capítulo se ofrecen orientaciones pedagógicas para los docentes que trabajen este tema en clase, así como una relación de actividades. Los capítulos seis y siete están dedicados a direcciones, páginas de Internet, guías y bibliografía que puede ser de interés.

Lotus fonètica de vocals : material de reeducació logopèdica. 'Lotus fonético de vocales : material de reeducación logopédica'.

Se presentan doce dibujos en cada ficha con su correspondiente palabra en el reverso

Cerques feina? Guia d'orientació laboral. '¿Buscas trabajo? Guía de orientación laboral'.

Esta publicación es una guía para personas jóvenes o adultos que se encuentren en situación de búsqueda o mejora de su ocupación laboral. En primer lugar, se analizan cuales son las posibilidades personales respecto a motivación e intereses. Después, se trata la planificación y organización de la búsqueda de empleo. Se explican los medios más comunes para buscar trabajo y como utilizarlos. También se tratan los aspectos más importantes en un proceso de selección. Por último, se ofrece información sobre las alternativas de contratación laboral y una relación de direcciones de interés útiles para la búsqueda o mejora del puesto de trabajo..

Coneguem el Parlament. 'Conozcamos el Parlamento'.

Cuaderno que a través de viñetas da una explicación a cerca del Parlament de les Illes Balears. La explicación comienza en 1229 con la conquista de Mallorca por el rey Jaime I. De esta manera las viñetas narran la historia desde su comienzo hasta el día de hoy. Para atraer la atención del alumnado, el autor utiliza como personajes principales a dos hermanos, niño y niña, que se quedan en casa viendo un video sobre la historia del Parlamento. El formato de la obra es similar al de un TBO.

Cinc rondalles i una cançó. 'Cinco cuentos y una canción'.

Adaptación de cinco cuentos de la literatura infantil catalana. Se pretende hacer una reelaboración ofreciendo la posibilidad de que estos cuentos puedan ser escenificados por los alumnos en forma de representación teatral. También se dan pautas al profesor de cómo preparar la obra, tanto a nivel de vestuario, escenografía, música, etc. Los seis cuentos son: La flor romanial, ous de somera, el Rei Tortuga, els filats, el jai de la barraqueta, la porquerola.

Setmana cultural : els aliments, elaboració d'un llibre gegant, poesies i gravats. 'Semana cultural : los alimentos, elaboración de un libro gigante, poesías y grabados'.

Resumen tomado de la publicación en catalán

L'escola a casa. 'La escuela en casa'.

Resumen basado en el del autor en catalán

L'escola a casa. 'La escuela en casa'.

Resumen basado en el del autor en catalán

L'escola a casa. 'La escuela en casa'.

Resumen basado en el del autor en catalán

Ben fet. 'Bien hecho'.

Manual para enseñar al niño educación para el consumidor y el medio ambiente. Mediante dos personajes, Pepe y Pepa, se crean situaciones reales donde se da al niño dos opciones ante la misma situación. Ante una imagen se deja en blanco dos recuadros para recortar el recuadro que se corresponde.

La participación infantil en la ciudad.

El artículo forma parte de una sección de la revista dedicada a innovación educativa

Estudi sobre la invasió de la formiga argentina (Linepithema humile) a l’àrea urbana de Girona

La formiga argentina (Linepithema humile) està catalogada com una de les cent pitjors espècies invasores del món per ISSG (Invasive Species Specialist Group). Ha envaït gran part de les àrees mediterrànies i subtropicals mundials. La seva presència a la província de Girona podria estar relacionada amb el comerç marítim del suro entre Amèrica del sud i la Península Ibèrica, a través de l’arribada de nius en les mercaderies transportades fins als ports (Sant Feliu de Guixols). L’estudi es centre en la ciutat de Girona, determinant les zones amb presència de la formiga i proposar mesures de gestió basades en l’educació i la prevenció. Es mostregen quatre zones de la ciutat segons una metodologia adapatada a l’àrea urbana. Amb tot això s’obté una cartografia acurada de la presència i abundància de la formiga a les quatres zones, s’estableix un protocol de mostreig i es fa una proposta amb les mesures idònies per al control de la prevenció per tal d’evitar-ne l’expansió

La catedral i Girona: l' entrada del complex episcopal dins murs entre els segles X-XI

Fins a la darreria del segle VIII, el complex episcopal gironí se situava fora murs, al voltant de l'església martirial de Sant Feliu; a principis del segle IX, el complex es desdoblà amb la consagració d'una segona església episcopal, Santa Maria, dins murs, raó per la qual la seu fou coneguda, al llarg d'aquella centúria, amb la doble advocació de Santa Maria i Sant Feliu. Al llarg del segle X, s'afermà la preeminència de Santa Maria fins al punt que, en l'últim terç del segle. Sant Feliu ja no és esmentada com a seu episcopal, encara que hi continuà vinculada com a una església dependent, sense personalitat ni administració pròpia. Des de final del segle, el procés s'accelerà amb la construcció d'una nova església catedral a Santa Maria, que complementà l'aixecament d'un nou complex episcopal dins murs, en gran part culminat a mitjan segle XI i format per xenodoquium, catedral, palau episcopal i conjunt canonical, a banda de noves residències de canonges i altres clergues en el seu entorn. Aquests fets significaren la consolidació de Santa Maria com a seu única, però també la profunda remodelació urbanística d'un sector significatiu de la ciutat, prop d'un 20% del total, expressió del nou domini del bisbe i dels clergues sobre la 'seva ciutat'

Geología de la "Pedra Alta"

S’analitza la formació de la ‘Pedra Alta’, a Sant Feliu de Guíxols, a partir de les característiques morfològiques, macroscòpiques, microscòpiques i tectòniques

Un punto de interés geológico singular : La Pedralta (Girona, Catalunya)

Descripció del bloc granític basculant, conegut amb el nom de 'Pedralta', situat entre els termes municipals de Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu arrel de la seva caiguda per causes naturals, el 10 de desembre de 1996