Playas fósiles sumergidas en la Costa Brava Meridional (Girona)

This paper describes petrologic and morphologic characteristics of fossil beaches submerged in the sector of the Costa Brava located between the Pals Beach and Blanes (Girona). These submerged beaches are composed of large-grain sandstone andconglomerate platforms, situated at a depth between 0.5 and 2.5 meters. These platforms are slightly inclinated towards the open sea. These deposits have been formed very recently, and date from Holocene, as noted by the presence of fragments of roman ceramics inside sandstone

Estudi de l'impacte ecotoxicològic de l'insecticida imidacloprid en diferents compartiments ambientals

En les darreres dècades la necessitat d’una major producció en l’agricultura ha implicat l’ús de productes químics per a millorar la producció. Entre aquests productes trobem els insecticides que, tot i ser específics per a determinades funcions, en molts casos acaben afectant també a altres organismes que no en són la diana. Els assajos d’ecotoxicitat són una eina clau per a determinar el grau d’afectació d’aquests insecticides. En aquest estudi es pretén determinar l’efecte de l’aplicació directa en el sòl de les dosis recomanades de l’insecticida Confidor 20SL (amb imidacloprid com a principi actiu) sobre Eisenia fetida i dels lixiviats d’aquests sòls sobre Daphnia magna i Selenastrum capricornutum simulant fenòmens d’escorrentia o lixiviació naturals. En el cas de E.fetida s’obté una LC50 de 24.71 mg/kg sòl i per la reproducció un valor de EC50 de 8.41 mg/kg sòl. S’observa allunyament en totes les dosis utilitzades i la EC50 és de 2.57 mg/kg sòl. No s’han pogut determinar efectes a nivell neurològic a partir de la determinació de l’activitat de l’ AChE. A l’exposar D.magna als lixiviats del sòl contaminat no s’han observat efectes clars ni en la mortalitat ni en la reproducció. El mateix succeeix amb S.capricornutum. Les dosis d’aplicació del pesticida Confidor, representen una amenaça per a E.fetida pel que fa a efectes subletals però no podem dir el mateix per als organismes aquàtics.

What determines the wavelength of self-organized shoreline sand waves?

Shoreline undulations extending into the bathymetric contours with a length scale larger than that of the rhythmic surf zone bars are referred to as shoreline sand waves. Many observed undulations along sandy coasts display a wavelength in the order 1-7 km. Several models that are based on the hypothesis that sand waves emerge from a morphodynamic instability in case of very oblique wave incidence predict this range of wavelengths. Here we investigate the physical reasons for the wavelength selection and the main parametric trends of the wavelength in case of sand waves arising from such instability. It is shown that the existence of a minimum wavelength depends on an interplay between three factors affecting littoral drift: (A) the angle of wave fronts relative to local shoreline, which tends to cause maximum transport at the downdrift flank of the sand wave, (B) the refractive energy spreading which tends to cause maximum transport at the updrift flank and (C) wave focusing (de-focusing) by the capes (bays), which tends to cause maximum transport at the crest or slightly downdrift of it. Processes A and C cause decay of the sand waves while process B causes their growth. For low incidence angles, B is very weak so that a rectilinear shoreline is stable. For large angles and long sand waves, B is dominant and causes the growth of sand waves. For large angles and short sand waves C is dominant and the sand waves decay. Thus, wavelength selection depends on process C, which essentially depends on shoreline curvature. The growth rate of very long sand waves is weak because the alongshore gradients in sediment transport decrease with the wavelength. This is why there is an optimum or dominant wavelength. It is found that sand wave wavelength scales with λ0/β where λ0 is the water wave wavelength in deep water and β is the mean bed slope from shore to the wave base.

Influence on present-day coastal dynamics and evolution of a relict subaqueous delta lobe: Sol de Riu lobe, Ebro Delta. Continental Shelf Research, 74: 94-104. doi:10.1016/j.csr.2013.11.021

We used high-resolution swath-bathymetry data to characterise the morphology of the abandoned subaqueous Sol de Riu delta lobe in the Ebro Delta, Western Mediterranean Sea. This study aims to assess the influence of an abandoned delta lobe on present-day coastal dynamics in a micro-tidal environment. Detailed mapping of the relict Sol de Riu lobe also showed a set of bedforms interpreted as footprints of human activities: seasonal V-shaped depressions on the middle shoreface due to boat anchoring and old trawling marks between 16 and 18 m water depth. Estimations of the mobility of bottom sediment showed that the shallowest shoreface (i.e. less than 7 m depth) is the most dynamic part of the relict lobe, while the middle shoreface experienced significant morphological changes since the lobe was abandoned. The deepest shoreface (i.e. water depth in excess of 15 m), which corresponds to the front of the lobe, is defined by a very small potential for morphological change. Simulations showed that while the relict lobe does not significantly affect the typical short period waves (Tp ≈4 s) in the study area, it does interfere with the most energetic wave conditions (Tp ≥ 7 s) acting as a shoal leading to the concentration of wave energy along the shoreline northwest of the lobe. The consequence of such modification of the high-energy wave propagation pattern by the relict lobe is an alteration of the wave-induced littoral sediment dynamics with respect to a situation without the lobe.

Parc Central de Nou Barris

El paisatge mediterrani és una terra de llum, de sol i d’ombres, de forta topografia formada per pendents aterrassades i rieres que baixen cap al mar. També és un paisatge amb una extraordinària pressió de l’home. La presencia del home ha estat un fet continuat al llarg de la història. Per tant, és un paisatge completament transformat per l’home. Des de les ciutats fins als camps la presència de l’home és omnipresent i es fa impossible la separació de natura i artifici. En qualsevol cas el fet de que la interacció humana ha estat continuada i estesa al llarg d’un molt extens període de temps, lligat al fet de la lentitud i graduació d’aquests procés de transformació , provoquen dos trets fonamentals: la indiferència d’home i natura i la unicitat del seu paisatge.En el paisatge català podem trobar rastres d’aquest procés per tot arreu. Els Romans van importar els pins que són indissociables del paisatge de la Costa Brava. Els xiprers es plantaven com senyals d’hospitalitat o d’espiritualitat, o bé com a barreres per protegir-se de la Tramuntana. Les palmeres sovint expliquen la historia d’un ‘indiano’ que va fer fortuna a les Amèriques. Les oliveres i les vinyes estan tan arrelades en el paisatge que han acabat per perdre el seu caràcter agrícola i convertir-se en l’essència del Mediterrani, l’antiga aliança entre oli i vi.El suau clima mediterrani també té dues conseqüències importants. La utilització agrícola de la terra amb el subproducte d’una erosió controlada o manipulada des de la topografia natural a una d’artificial. I la especial qualitat de la seva vida urbana fonamentalment a l’aire lliure. Aquesta és probablement la principal contribució a la humanitat: l’ aparició de la polís, de la ciutat. Ciutat entesa en el seu més ampli significat; com lloc de intercanvi, de cultura i de comerç, en resum un lloc d’encontre humà.Molt d’aquest paisatge es conceptualitza en el paisatge Cubista. L’addició de diversos punts de vista i geometries com camps de cultiu, façanes i cobertes de teula, murs de pedra seca, estan emmarcats en una superfície plana que és la tela del pintor. Cezanne va mostrar parcialment aquest potencial en les juxtaposicions i gradacions de color dels paisatges de Gardanne. Finalment Picasso va culminar el manifest Cubista en les seves exultants pintures de paisatges urbans/rurals d’Horta de Sant Joan de l’estiu de 1909. El Paisatge Cubista, utilitzant l’abstracció formal, addiciona la multiplicitat de significats i percepcions del lloc i crea una nova realitat.A l’estratègia cubista d’assignar valors similars a l’home i a la natura explorant les seves qualitats formals hi ha molta de la mateixa qualitat descrita abans en el paisatge Mediterrani. Nogensmenys, tal i com anticipaven els pioners del Moviment Modern, hi ha un gran potencial per a ser aplicat al projecte de paisatge, de ciutat i d’arquitectura.La percepció arquitectònica aplicada a l’ espai urbà ha produït un cert grau d’ originalitat a la pràctica del paisatgisme, fonamentalment en el context urbà, ja sigui en la ciutat tradicional o encara més en els nous territoris de la perifèria urbana.El Parc Central dels arquitectes Arriola&Fiol al districte de Nou Barris a Barcelona es va projectar tenint presents els conceptes exposats abans. L’emplaçament del projecte és el buit resultant de la massiva construcció de blocs d’habitatge durant els anys 60’ i 70’ en una part de Barcelona que fins aquell moment no eren res més que camps de cultiu. A desgrat del tamany del problema la superfície de l’àrea quasi no es pot apreciar com a conseqüència de la organització caòtica dels blocs. El projecte tracta de suggerir un altre paisatge que proposi no tant sols un parc urbà en el centre d’un barri densament poblat sinó també integrar el skyline i la massa construïda dels blocs com una part inseparable i essencial del nou paisatge.www.arriolafiol.com

Identitat, territori i mobilitat : apunts per a una antropologia de la immigració

L’emigració té a veure amb una mobilitat que, subjacent al desplaçament físic del subjecte que emigra, en realitat es refereix a una redefinició identitària. Qui emigra duu amb ell una herència cultural que ha d’aprendre a readaptar al nou territori on s’instal·larà. Per això l’antropologia de les migracions cada vegada més centra els seus esforços en dos aspectes: en primer lloc, la globalització que, amb la seva pretensió d’esborrar les fronteres o de fer-les irrellevants, facilita en gran mesura els desplaçaments de milions de persones arreu del món; en segon lloc, la convicció postmoderna d’una erosió profunda de les identitats fortes que presenta l’immigrant com un paradigma del que significa avui la flexibilitat identitària.

Sequentially aerated membrane biofilm reactors for autotrophic nitrogen removal: microbial community composition and dynamics

Membrane-aerated biofilm reactors performing autotrophic nitrogen removal can be successfully applied to treat concentrated nitrogen streams. However, their process performance is seriously hampered by the growth of nitrite oxidizing bacteria (NOB). In this work we document how sequential aeration can bring the rapid and long-term suppression of NOB and the onset of the activity of anaerobic ammonium oxidizing bacteria (AnAOB). Real-time quantitative polymerase chain reaction analyses confirmed that such shift in performance was mirrored by a change in population densities, with a very drastic reduction of the NOB Nitrospira and Nitrobacter and a 10-fold increase in AnAOB numbers. The study of biofilm sections with relevant 16S rRNA fluorescent probes revealed strongly stratified biofilm structures fostering aerobic ammonium oxidizing bacteria (AOB) in biofilm areas close to the membrane surface (rich in oxygen) and AnAOB in regions neighbouring the liquid phase. Both communities were separated by a transition region potentially populated by denitrifying heterotrophic bacteria. AOB and AnAOB bacterial groups were more abundant and diverse than NOB, and dominated by the r-strategists Nitrosomonas europaea and Ca. Brocadia anammoxidans, respectively. Taken together, the present work presents tools to better engineer, monitor and control the microbial communities that support robust, sustainable and efficient nitrogen removal

The effect of pesticides and alien invesive species on soil biota and litter decomposition rates in a Mediterrean-climate ecosystem of Western Australia

Ecosystems are complex systems and changing one of their components can alter their whole functioning. Decomposition and biodiversity are two factors that play a role in this stability, and it is vital to study how these two factors are interrelated and how other factors, whether of human origin or not, can affect them. This study has tested different hypotheses regarding the effects of pesticides and invasive species on the biodiversity of the soil fauna and litter decomposition rate. Decomposition was measured using the litterbags technique. Our results indicate that pesticides had a negative effect on decomposition whereas invasive species increased decomposition rate. At the same time, the diversity of the soil biota was unaffected by either factor. These results allow us to better understand the response of important ecosystem functions to human‐induced alterations, in order to mitigate harmful effects or restore them wherever necessary.

Diagnosi del canvi d'usos i cobertes del sòl a Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) : analitzant el passat per a entendre el present (1956-2010)

El projecte es centra en analitzar les transformacions en els usos i cobertes del sòl al municipi de Sant Pere de Vilamajor, com a conseqüència d’un conjunt de forces inductores de canvi global. Primerament, s’ha realitzat la caracterització social, econòmica, demogràfica i ambiental de la zona d’estudi des de mitjans del segle passat fins a l’actualitat. Posteriorment, l’estudi es centra en l’anàlisi cartogràfica de la zona, realitzat a través de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), utilitzant el programa MiraMon, per tal de comparar els usos i cobertes del sòl entre 1956 i 2010. Les principals transformacions experimentades són la transició dels estatges de vegetació herbacis i matollars a bosc i la transformació dels cultius en sòl urbà. L’abandonament de les pràctiques agràries conjuntament amb el desenvolupament de les urbanitzacions a l’àmbit d’estudi són els principals agents de canvi, fruit del procés de la industrialització i terciarització de l’economia.

Analysis of sensitivity with respect to a compositional parameter : A comment on 'Local sensitivity analysis for compositional data with application to soil texture in hydrologic modelling' by L. Loosvelt and co-authors

A comment about the article “Local sensitivity analysis for compositional data with application to soil texture in hydrologic modelling” writen by L. Loosvelt and co-authors. The present comment is centered in three specific points. The first one is related to the fact that the authors avoid the use of ilr-coordinates. The second one refers to some generalization of sensitivity analysis when input parameters are compositional. The third tries to show that the role of the Dirichlet distribution in the sensitivity analysis is irrelevant

L'Anatomia artística a l"Escola de Belles Arts de Barcelona. Els casos de Jeroni Faraudo (1823-1886) i de Tiberio Ávila (1843-1932)

[cat] Aquest article se centra en la significació i transcendència de l"assignatura d"Anatomia artística a l"Escola de Belles Arts de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX i principis de segle XX. S"empren, com a fil conductor, les figures de Jeroni Faraudo i Condeminas (1823-1886) i de Tiberio Ávila Rodríguez (1843-1932), els dos primers professors que impartiren la matèria i que romanen, en l"actualitat, pràcticament inèdits. El coneixement de l"ideari de Faraudo i d"Ávila permet completar el panorama de l"evolució de les idees estètiques a la Catalunya del moment i, alhora, contribueix a la comprensió de l"erosió de la primacia de l"antic en l"aprenentatge oficial de les arts a Catalunya. [spa] Este artículo se centra en la significación y transcendencia de la asignatura de Anatomía artística en la Escuela de Bellas Artes de Barcelona durante la segunda mitad del siglo XIX y principios de siglo XX. Se emplean, como hilo conductor, las figuras de Gerónimo Faraudo Condeminas (1823-1886) y de Tiberio Ávila Rodríguez (1843-1932), los dos primeros profesores que impartieron la materia y que permanecen, en la actualidad, prácticamente inéditos. El conocimiento del ideario de Faraudo y de Ávila permite completar el panorama de la evolución de las ideas estéticas en la Cataluña del momento y, al mismo tiempo, contribuye a la comprensión de la erosión de la primacía del antiguo en el aprendizaje oficial de las artes en Cataluña. [eng]This article focuses on the subject of Artistic Anatomy at the Barcelona School of Fine Arts during the second half of the 19th and early 20th centuries, discussing its signification. The connecting thread of this article are Jeroni Faraudo i Condeminas (1823-1886) and Tiberio Ávila Rodríguez (1843-1932), its first two teachers, who remain nowadays practically unknown. The knowledge of their ideas completes the history of contemporary Catalan aesthetics and also contributes to the comprehension of the erosion in the primacy of the use of ancient models in the official artistic teaching in Catalonia.

Avaluació d’indicadors de qualitat del sòl. Carboni orgànic, salinitat i sodicitat a les Terres de l’Ebre

Aquest PFC s’ha desenvolupat en el si de la Secció d’Avaluació de Recursos Agraris (SARA) de la el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) de la Generalitat de Catalunya. Des de la SARA s’ha participat en un projecte iniciat a principis de l’any 2006 des de la Unió Europea, ENVironmental ASessment of SOil for monitoring (ENVASSO), que pretén elaborar protocols basats en criteris i indicadors establerts per a la caracterització del sòls. Aquests protocols han de permetre dissenyar estratègies comunes als diferents Estats Membres per poder informar als encarregats de desenvolupar la política europea de protecció del sòl. D’entre els indicadors contemplats en el projecte europeu s’ha decidit que aquest projecte es centraria en el contingut de carboni orgànic del sòl (COS) i en la salinitat i la sodicitat. Desenvolupar aquest treball en el context de l’avaluació del contingut de COS en les Terres de l’Ebre i del monitoratge de la salinitat i de la sodicitat al Delta de l’Ebre resulta interessant per tenir coneixement d’aquests dos indicadors en una zona on l’agricultura pot patir importants canvis a nivell d’usos del sòl en els propers anys.

Índex per a l’avaluació de l’oportunitat de la verema selectiva a partir de mapes de vigor

L’índex d’oportunitat IO és un índex per avaluar si pot ser rendible o no la verema selectiva, segons les característiques de la parcel·la i els mapes de vigor (índex NDVI) obtinguts a través de la imatge de satèl·lit. L’índex proposat es construeix en base a tres factors que són la variabilitat (V) en els valors d’NDVI, l’estructura espacial (E) d’aquesta variació, i una superfície mínima necessària (S) per a que sigui rendible la verema selectiva. El càlcul de l’índex d’oportunitat permet obtenir un valor numèric d’oportunitat de verema selectiva per cada una de les parcel·les, i a partir d’aquí es poden classificar segons presentin una oportunitat alta, mitjana o baixa per a la verema selectiva.

Anàlisi de les variacions de la humitat del sòl en parcel·les de vinya mecanitzada amb diferent grau d’alteració del sòl i sota diferents distribucions de la pluja a Masquefa (L’Anoia)

S’han estudiat dues parcel·les de vinya mecanitzada, l’una amb un relleu proper a l’original i l’altra amb el sòl modificat per un anivellament del terreny, sense mesures de conservació. Durant els anys 2002 a 2004 s’ha analitzat la relació entre la distribució de les precipitacions i l’evolució de la humitat del sòl, en tres punts de cada parcel·la. Els resultats mostren que, amb una distribució de les precipitacions molt variable, pròpia del clima mediterrani, la humitat del sòl oscil·la més en el punt més alterat, i s’assoleixen amb més facilitat i durant més temps valors extrems de saturació i sequera.