1000 resultados para Sòl, Ús agrícola del -- Anàlisi -- Catalunya -- Selva
Resumo:
[cat] En aquest treball presentem un model per explicar el procs despecialitzaci vitcola assolit als municipis de la provncia de Barcelona, a mitjans del s. XIX,que cerca entendre com va sorgir histricament un avantatge comparatiu fruit dun procs que esdevindria un dels punts de partida del procs dindustrialitzaci a Catalunya. Els resultats confirmen els papers jugats pel impuls Boserupi de la poblaci en un context dintensificaci de ls de la terra, i dun impuls del mercat Smithi en un context dexpansi de la demanda per part de les economies atlntiques. Tamb es posa de manifest la importncia de les dotacions agro-ecolgiques i les condicions socioinstitucionals relacionades amb la desigualtat dingrs. La difusi de la vinya don com a resultat unes comunitats rurals menys desiguals fins al 1820, tot i que aquesta desigualtat augment de nou a partir d'aleshores.
Resumo:
Este artculo analiza la situacin de la formacin de formadores en Catalua, desde la implantacin de la LOGSE hasta hoy. Una descripcin del modelo de formacin permanente del profesorado que se ha venido aplicando desde entonces y un anlisis del modelo de formadores y formadoras que se ha ido desarrollando, constituyen el contexto de los retos que se plantean actualmente en la formacin de formadores. A partir del anlisis de las opiniones de los formadores y formadoras actuales, de sus necesidades, de sus fortalezas, de sus reflexiones, se elabora un perfil de formador, que trasciende al experto transmisor de conocimientos y se dibuja como el formador reflexivo, experto en procesos de innovacin, que acompaa y dinamiza la formacin y el desarrollo de los equipos docentes. Se esbozan las competencias especficas que requiere este profesional, las funciones y tareas que deben asumir y las lneas que pueden orientar su formacin.
Resumo:
L'estudi de la percepci dels canvis espacials des de finals del segle passat fins el present en el municipi de Sant Cugat del Valles ha permes la reconstrucci de l'evoluci del seu paisatge entts com a lloc viscut. Per a aquest estudi hom va emprar el mttode de l'entrevista personal, al qual es dedica la primera part de l'article. Desprs de sintetitzar els trets ms significatius de l'evoluci del paisatge de Sant Cugat, s'exposa de quina manera han percebut els seus habitants els successius canvis del paisatge. L'analisi d'aquestes percepcions permet establir la hipbtesi que els estudis que tracten els lligams de les persones amb el seu entorn han de tenir en compte la dimensi social dels individus; altrament les causes profundes de les actituds envers l'entorn no poden ser explicades satisfactoriament.
Resumo:
En este trabajo se analiza la evolucin de la distribucin geogrfica del equipamiento turistico espado1 y las caractersticas de la corriente de visitantes. En la primera parte, para el estudio de las caracteristicas de la demanda, se ha utilizado la informacion referente al nmero de visitantes que entran en Espaa y el nmero de pernoctaciones por provincias realizadas en 10s establecimientos hoteleros, por clientes extranjeros y espaoles. Se ha constatado, como resultado de este anlisis, el fuerte crecimiento de la corriente de visitantes en 10s ltimos treinta aos, el papel que desempenan cinco paises (Francia, Alemania, Reino Unido y Paises Bajos) como zonas de origen de 10s turistas, y la mayor concentracin zonal de 10s destinos de 10s turistas extranjeros respecto a 10s turistas espaoles. En cuanto a la evolucin del equipamiento turistico, se ha utilizado la informacin referente a la capacidad de 10s hoteles, de 10s campings y de 10s apartamentos y residencias secundarias. El desarrollo del alojamiento turistico se ha caracterizado por su correspondencia temporal con la expansin de la demanda. Su crecimiento se ha canalizado, principalmente, hacia el eje mediterrneo y las provincias insulares, dando lugar a una distribucin espacial de la oferta que contrasta con la existente en 1955. Esta fuerte concentracin, que empieza a presentar sntomas de saturacin en las zonas tursticas tradicionales, obedece a la Igica del turismo de masas que demanda, como lugares de destino, zonas litorales y de clima clido.
Resumo:
Report of one of the workshops developed in 2005 under the process of public participation: Mapping La Mina (2002-2006). http://www.ub.edu/escult/mina
Resumo:
Larticle analitza limpacte social dels plans i dels projectes territorials ents com la percepci que una societat local t de les conseqncies que comportar una intervenci determinada sobre el territori. La configuraci dun quart poder territorial format per moviments socials i la crisi del sistema de representaci ciutadana han refermat la importncia de limpacte social, el qual t una incidncia notable en les intervencions que afecten el territori, i aix en provoca ben sovint la paralitzaci o la modificaci. Calen mecanismes per incorporar limpacte social des que es comena a plantejar un projecte per evitar situacions destancament, per estudiar alternatives ms ptimes i per reconixer els valors territorials tal com sn percebuts per la societat local
Resumo:
Rural depopulation and abandonment of farming activities have resulted in an intense transformation of the characteristic landscapes of Mediterranean mountains. A dynamic characterized by an intense process of expansion of forested cover in detriment to livestock and agricultural areas. This process, which produces effects such as biodiversity and cultural heritage loss and contributes to the spread of wildfires, can be mapped, quantified and described with high accuracy through the means of digital mapping, geographic information systems and landscape indexes. But what is the perception and valuation of these changes by the stakeholders involved in the management of these territories? This article attempts to answer this question in the protected area of Alta Garrotxa (Girona), where a strong correlation between landscape dynamics and their perception by the stakeholders is revealed. On the other hand, the valuation and future prospects produce diverse and often contradictory points of views that illustrate the existing difficulties to management
Resumo:
La informaci sobre el comportament de la mobilitat laboral a Catalunya ha perms l'aplicaci de diferents metodologies de definici d'espais funcionals, entre elles el model de cohesi, que intenta determinar rees urbanes-ciutats reals a Catalunya. En aquestarticle s'analitza l'evoluci de la mobilitat laboral entre 1981 i 2001, aix com els resultats d'aplicar el model de cohesi a les dades de 2001. Tamb es fa un petit assaig sobre en quina mesura els mbits de planificaci establerts per la legislaci territorial i urbanstica de Catalunya, que vol donar resposta a aquesta realitat urbana, es corresponen amb aquells altres que s'han determinat a partir del model de cohesi
Resumo:
Per conixer ms dades sobre el projecte podeu adrear-vos a la pgina web segent: www.rga.es
Resumo:
El pollen de plantes alliberat durant la pollinitzaci pot produir allrgies a persones sensibles amb tendncia ascendent en el temps, provocant malestar i elevades prdues econmiques. La mala planificaci en flora ornamental urbana s, en part, responsable; aquest estudi identifica, ajudant-se de plnols de simple interpretaci, els principals problemes daquesta en relaci a les allrgies en Cerdanyola. Sobserva una elevada presncia de gneres amb alta allerginicitat, molts concentrats en determinades localitzacions, essent especialment perillosos en mar i abril, i una sobreplantaci dAcer negundo. Millorar la qualitat de vida dels afectats passa principalment per disminuir el nombre despcies altament allerggenes prioritriament en les localitzacions amb ms perill, tasca que ha de ser idealment realitzada per un equip dexperts.
Resumo:
Descripci del projecte. Shan de destacar les innovacions i aportacions a lavan del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memries, plnols, fotografies, esbossos, etc. Tamb ladrea web si sha penjat ms informaci sobre el projecte a la web.DESCRIPCI DE LEDIFICI: La proposta vol implantar-se seguint la topografia del Parc de Torreblanca i aprofitar el desnivell per disposar les edificacions al voltant de patis per tal de minimitzar les seves alaries.L'edifici Creapolis s'ubica prxim al Centre Borja per establir relacions immediates i de proximitat entre la Residencia-Club i els llocs de Treball de Creapolis.L'rea Academico-Docent, s localitza al voltant de patis vegetals, que de manera natural disposem estratgicament al voltant dels aularis, i ajudem a la concentraci i reflexi.La Residncia Universitria situada a l'extrem Sud del complex, amb un bon assoleix i en connexi directa amb l'rea Docent i l'rea Esportiva. Finalment, un recorregut-rambla ser la pea que des del nivell d'accs -extrem Nord- vagi connectant amb totes les rees per arribar finalment a la zona esportiva, sense creuar el vial d'accs al Centre Borja.
Resumo:
Descripci del projecte. Shan de destacar les innovacions i aportacions a lavan del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memries, plnols, fotografies, esbossos, etc. Tamb ladrea web si sha penjat ms informaci sobre el projecte a la web.
Resumo:
AlatPlanta/Imatges interior-exterior
Resumo:
El projecte dona resposta a un programa de residncia collectiva de promoci pblica, consistent en un mxim de 24 habitatges agrupats en un bloc plurifamiliar, amb les seves corresponents places daparcament.Lemplaament del concurs promogut per lInstitut Catal del Sol (INCASOL) s fora peculiar. Es tracta dun solar en el lmit NE de la poblaci de Molins de Rei, ubicat precisament en uns terrenys a cavall entre un sol rstic de bosc mediterrani amb una forta pendent i unes preexistncies histriques molt puntuals (una masia i una ermita al cim de la muntanya), i un sol industrial de pendent suau, ocupat per grans naus, que sobre a la plana del Llobregat. El solar es troba deprimit en la seva cara NE, s a dir, el seu nivell base est bastant per sota de la cota del cam que condueix cap el bosc. Per tant, el seu lmit s el tals de terra que marca linici del terreny ferstec. En canvi, en la vessant SO, no existeix cap impediment a les vistes i a la ventilaci, doncs la obertura a la plana del Llobregat s total.Enfront daquestes preexistncies i atenent tamb els requeriments tcnics i funcionals presents tant en les bases del concurs com en les necessitats davui en dia, el projecte desenvolupat ofereix un conjunt de respostes innovadores als segents temes considerats crucials:1. El respecte al medi ambient i a la cultura del llocEnfront al repte topogrfic, el projecte proposa concentrar els habitatges i garatges en un sol bloc de PB + 3 plantes que no sobrepassa la cota del cam superior, per que se separa el suficient del tals natural posterior per garantir la ventilaci creuada. Daquesta manera es produeixen pocs moviments de terres i ledifici final, dajustada fondria, respecta la muntanya del seu darrera i no manlleva terreny forestal.Vinculant-se tamb a la cultura del lloc, els acabats exteriors dels habitatges es proposen cromtica i materialment semblants a la pedra existent en lentorn, la mateixa que es visualitza en la masia i en lermita del bosc. Igualment, el bloc segueix la corbatura natural del carrer, ajustant-se a la alineaci de vial per tal de no imposar-se a la morfologia traada des de temps pretrits.2. La relaci amb lexteriorLa resposta al lloc comporta tamb la configuraci interna dels habitatges des del conjunt i des de la unitat habitable. Aix, la cara NE, junt a la muntanya, es reserva per el corredor de distribuci comunitari, al que sobren de manera tamisada les cambres de rentat i, com a molt, un dormitori. En canvi, la cara SO, oberta a les vistes de la plana, al sol i a la llum ms intensa, concentra les sales destar i la majoria de dormitoris. Aquestes cambres, a ms a ms, es perllonguen cap a lexterior per mitj duna terrassa coberta susceptible de tancar-se o obrir-se segons els requeriments climtics de cada moment del dia o de lpoca del any, convertint-se aix en una estana ms de la casa. Climticament, la terrassa fa les funcions de cambra daire quiet al hivern, i de doble protecci solar al estiu.Daltra banda, tenint en compte el carcter rural del lloc, i considerant que es tracta de lltima edificaci de la poblaci abans daccedir al terreny boscs, es proposen uns habitatges que reforcen el carcter venal del carrer, situats a 80-150 cm de la cota de vial, que gaudeixen dun jard privat.3. La innovaci tipolgica i la optimitzaci del espaiInteriorment, la superfcie dels habitatges soptimitza de manera que en ells hi apareixen els mnims distribudors, per tal devitar passadissos i passos constrenyits. La relaci de la sala i el menjador es produeix en diagonal, proposant-se la ubicaci de la cuina en el centre de la casa. Daquesta manera, es dona resposta a les necessitats de vida actuals, on els espais principals dels habitatges demanen una certa flexibilitat en les seves funcions.Igualment es proposa de manera innovadora la generaci dun distribudor amb un rentamans doble, que dona accs tant al bany de la casa com a la zona de rentat, tant necessria en qualsevol habitatge. Aquesta pea ventila a lexterior a travs duna gelosia i garanteix les funcions destenedor. Daquesta manera, la pica exterior pot satisfer a travs dun sol element diverses funcions, estalviant aix espai i flexibilitzant el seu s. 4. Laccessibilitat i la mobilitat interiorTots els habitatges son visitables amb cadira de rodes a la sala, la cuina, el bany i, com a mnim, una habitaci. La manca de passadissos i lamplitud dels passos i portes aix ho permet.De la mateixa manera, existeix un itinerari practicable que uneix la via pblica amb lentrada de cada habitatge, havent-se suprimit en ell totes les barreres arquitectniques.5. La ecoeficincia i lacompliment del Codi Tcnic de lEdificaciLa sostenibilitat de la proposta satisf diversos parmetres i alhora aporta solucions novetoses:-minimitzaci de moviments de terres-garatges en planta baixa oberts al pati posterior i, per tant, sense extractors-ventilaci creuada en tots els habitatges-assoleiament garantit en tots els habitatges durant les 10 i les 14 hores durant el solstici dhivern-protecci solar durant lestiu-safareig ventilat per estendre la roba i per lestalvi de laparell de secadora-faana prefabricada amb cambra interna: transmitncia trmica idnia per la zona-forats de faana de menys del 40% de la superfcie total, tal i com marca el CTE -finestres amb vidres dobles per allament del so aeri-utilitzaci de sistemes pre-industrialitzats en un 80% de la superfcie destructura i en un 80% dels tancaments exteriorsLes installacions tenen en compte els requeriments mediambientals:-diferenciaci de canyeries daiges negres i pluvials-aparells amb mecanismes destalvi daigua-tuberies de calefacci vistes que aporten calor suplementari als radiadors-producci daigua calenta sanitria amb energia solar-installaci dun aljub de reaprofitament daiges pluvials per al rec del jard-espai de recollida selectiva de residus a les cuines-circuit de pre-installaci domtica
