Taxes de reincidència 2009 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

Taxes de reincidència 2009 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el cinquè del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o d’internament l’any 2006, i els segueix fins el 31 de desembre de 2009 amb l’objectiu de saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2006 foren 169 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2006 (N=1.017), s’ha fet una mostra de 525 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten a un augment en la taxa de reincidència (28,8%) aquest darrer any. Aquest augment s’explica en part per la incorporació al Codi Penal dels delictes de trànsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En canvi, en internament la taxa de reincidència ha baixat 12 punts respecte l’any anterior i és la més baixa de totes les recollides en les series fetes fins ara (50,3%). L’estudi permet comparar de forma seriada ja cinc anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM). Updated recidivism rates of juveniles after serving supervised freedom or custodial sentences (2009) The study updates juvenile recidivism rates in Catalonia (following an annual series that has been published during the last 4 years). The sample is compounded by juveniles after serving a penal measure (supervised freedom or custodial sentences). In this case, the young population (14-18 years old) that finished a penal measure in 2006 was followed until December 31, 2009. The results show an increasing rate of recidivism in the case of youngsters submitted to the community measure called supervised freedom (28.8%), while recidivism related to custodial sentences decrease 12 points (50.3%) Tasas de reincidencia 2009 de justicia juvenil. Actualización de la tasa de reincidencia de los jóvenes sometidos a medidas de libertad vigilada e internamiento en centro El estudio actualiza por cuarto año las tasas de reincidencia juvenil en las medidas de libertad vigilada e internamiento en Catalunya. En este caso se ha estudiado a la población que finalizó una medida el año 2006 y se les ha seguido hasta el 31 de diciembre de 2009. Los resultados nos dicen que aumenta la tasa de reincidencia de libertad vigilada (28,8%) y desciende de manera significativa en 12 puntos la de internamiento (50,3%)

Detecció i localització d'impactes a estructures aeroespacials

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Universidad Politécnica de Madrid, Espanya, entre setembre i o desembre del 2007. Actualment la indústria aeroespacial i aeronàutica té com prioritat millorar la fiabilitat de las seves estructures a través del desenvolupament de nous sistemes per a la monitorització i detecció d’impactes. Hi ha diverses tècniques potencialment útils, i la seva aplicabilitat en una situació particular depèn críticament de la mida del defecte que permet l’estructura. Qualsevol defecte canviarà la resposta vibratòria de l’element estructural, així com el transitori de l’ona que es propaga per l’estructura elàstica. Correlacionar aquests canvis, que poden ser detectats experimentalment amb l’ocurrència del defecte, la seva localització i quantificació, és un problema molt complex. Aquest treball explora l’ús de l'Anàlisis de Components Principals (Principal Component Analysis - PCA-) basat en la formulació dels estadístics T2 i Q per tal de detectar i distingir els defectes a l'estructura, tot correlacionant els seus canvis a la resposta vibratòria. L’estructura utilitzada per l’estudi és l’ala d’una turbina d’un avió comercial. Aquesta ala s’excita en un extrem utilitzant un vibrador, i a la qual s'han adherit set sensors PZT a la superfície. S'aplica un senyal conegut i s'analitzen les respostes. Es construeix un model PCA utilitzant dades de l’estructura sense defecte. Per tal de provar el model, s'adhereix un tros d’alumini en quatre posicions diferents. Les dades dels assajos de l'estructura amb defecte es projecten sobre el model. Les components principals i les distàncies de Q-residual i T2-Hotelling s'utilitzaran per a l'anàlisi de les incidències. Q-residual indica com de bé s'adiu cadascuna de les mostres al model PCA, ja que és una mesura de la diferència, o residu, entre la mostra i la seva projecció sobre les components principals retingudes en el model. La distància T2-Hotelling és una mesura de la variació de cada mostra dins del model PCA, o el que vindria a ser el mateix, la distància al centre del model PCA.

Mieloma múltiple: rendimiento del estudio del cariotipo por técnicas convencionales y de hibridación in situ fluorescente. Significado pronóstico de las ganacias de 1 q.

En éste estudio analizamos el rendimiento de las técnicas citogenéticas utilizadas en los protocolos diagnósticos del MM (CC y técnicas de FISH). En primer lugar caracterizamos la serie de pacientes y los estratificamos en grupos de riesgo según los sistemas de estadificación actuales. Después estudiamos el porcentaje de cariotipos patológicos con cada una de las técnicas y en conjunto, encontrando un 40% de cariotipos patológicos por CC y de estos un 11,5% pertenecían a estudios con recuentos de CP ≤20% por citomorfología. La técnica de FISH aumentó hasta un 68% los cariotipos patológicos. También hemos realizado la caracterización de los pacientes con ganancias de 1q y su impacto en la evolución de la enfermedad.

Taxes de reincidència 2010 de justícia juvenil : Actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el sisè del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o d’internament l’any 2007, i els segueix fins el 31 de desembre de 2010 amb l’objectiu de saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2007 foren 213 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2007 (N=886), s’ha fet una mostra de 493 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten un lleuger augment en la taxa de reincidència (29,6%) respecte l’any anterior. Aquests darrers augments s’expliquen en part per la incorporació al Codi Penal dels delictes de trànsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En internament la taxa de reincidència ha tornat a pujar fins el 58,7%. L’estudi permet comparar de forma seriada sis anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).

Taxes de reincidència 2010 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el sisè del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o d’internament l’any 2007, i els segueix fins el 31 de desembre de 2010 amb l’objectiu de saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2007 foren 213 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2007 (N=886), s’ha fet una mostra de 493 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten un lleuger augment en la taxa de reincidència (29,6%) respecte l’any anterior. Aquests darrers augments s’expliquen en part per la incorporació al Codi Penal dels delictes de trànsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En internament la taxa de reincidència ha tornat a pujar fins el 58,7%. L’estudi permet comparar de forma seriada sis anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).

Prevalence and Clinical Outcomes for Patients With ALK-Positive Resected Stage I to III Adenocarcinoma: Results From the European Thoracic Oncology Platform Lungscape Project.

PURPOSE: The prevalence of anaplastic lymphoma kinase (ALK) gene fusion (ALK positivity) in early-stage non-small-cell lung cancer (NSCLC) varies by population examined and detection method used. The Lungscape ALK project was designed to address the prevalence and prognostic impact of ALK positivity in resected lung adenocarcinoma in a primarily European population. METHODS: Analysis of ALK status was performed by immunohistochemistry (IHC) and fluorescent in situ hybridization (FISH) in tissue sections of 1,281 patients with adenocarcinoma in the European Thoracic Oncology Platform Lungscape iBiobank. Positive patients were matched with negative patients in a 1:2 ratio, both for IHC and for FISH testing. Testing was performed in 16 participating centers, using the same protocol after passing external quality assessment. RESULTS: Positive ALK IHC staining was present in 80 patients (prevalence of 6.2%; 95% CI, 4.9% to 7.6%). Of these, 28 patients were ALK FISH positive, corresponding to a lower bound for the prevalence of FISH positivity of 2.2%. FISH specificity was 100%, and FISH sensitivity was 35.0% (95% CI, 24.7% to 46.5%), with a sensitivity value of 81.3% (95% CI, 63.6% to 92.8%) for IHC 2+/3+ patients. The hazard of death for FISH-positive patients was lower than for IHC-negative patients (P = .022). Multivariable models, adjusted for patient, tumor, and treatment characteristics, and matched cohort analysis confirmed that ALK FISH positivity is a predictor for better overall survival (OS). CONCLUSION: In this large cohort of surgically resected lung adenocarcinomas, the prevalence of ALK positivity was 6.2% using IHC and at least 2.2% using FISH. A screening strategy based on IHC or H-score could be envisaged. ALK positivity (by either IHC or FISH) was related to better OS.

The T cell-specific CXC chemokines IP-10, Mig, and I-TAC are expressed by activated human bronchial epithelial cells.

Recruitment of activated T cells to mucosal surfaces, such as the airway epithelium, is important in host defense and for the development of inflammatory diseases at these sites. We therefore asked whether the CXC chemokines IFN-induced protein of 10 kDa (IP-10), monokine induced by IFN-gamma (Mig), and IFN-inducible T-cell alpha-chemoattractant (I-TAC), which specifically chemoattract activated T cells by signaling through the chemokine receptor CXCR3, were inducible in respiratory epithelial cells. The effects of proinflammatory cytokines, including IFN-gamma (Th1-type cytokine), Th2-type cytokines (IL-4, IL-10, and IL-13), and dexamethasone were studied in normal human bronchial epithelial cells (NHBEC) and in two human respiratory epithelial cell lines, A549 and BEAS-2B. We found that IFN-gamma, but not TNF-alpha or IL-1 beta, strongly induced IP-10, Mig, and I-TAC mRNA accumulation mainly in NHBEC and that TNF-alpha and IL-1 beta synergized with IFN-gamma induction in all three cell types. High levels of IP-10 protein (> 800 ng/ml) were detected in supernatants of IFN-gamma/TNF-alpha-stimulated NHBEC. Neither dexamethasone nor Th2 cytokines modulated IP-10, Mig, or I-TAC expression. Since IFN-gamma is up-regulated in tuberculosis (TB), using in situ hybridization we studied the expression of IP-10 in the airways of TB patients and found that IP-10 mRNA was expressed in the bronchial epithelium. In addition, IP-10-positive cells obtained by bronchoalveolar lavage were significantly increased in TB patients compared with normal controls. These results show that activated bronchial epithelium is an important source of IP-10, Mig, and I-TAC, which may, in pulmonary diseases such as TB (in which IFN-gamma is highly expressed) play an important role in the recruitment of activated T cells.

AḤVĀL-i MAWT-i ḤUSAYN-‛ALĪ HĀN VA AḤVĀL-i MAWT-i PISAR

Poème masnavī compose de deux parties, l’histoire (qiṣṣa) de la chute, puis de la mort, du vizir Sayyid ‛Alī Hān (f. 7v- 59), assassiné le 9 octobre 1720 et remplacé par Muḥ. Amīn Hān I‛timād al-Dawla. Cette partie compte 919 bayt. La seconde (f. 61- 102v) en compte 763 et raconte les circonstances de la mort de Lāla Laliyān Mal, fils de l’auteur (f. 62), survenue dix mois après, alors qu’il avait 30 ans, et les campagnes militaires de cette période. Cette qiṣṣ̣a aurait été rédigée vers 1723 (f. 102).Une préface en prose (dībāča), rédigée (f. 5v) par Zōrāvar Singh [comparer à Supplément persan 247] occupe les f. 1v à 6v. Celui-ci indique qu’il édita, après sa mort l’œuvre du poète Rāy Kirpārām (f. 3v), et dédie cette édition (f. 2v) au moghol Abū l-Fatḥ Nāṣir al-Dīn Muḥ. Šāh (m. en 1161H./1748). Ce serait Rāy Kirpārām l’auteur des deux qiṣṣa.

NLRC5 deficiency selectively impairs MHC class I- dependent lymphocyte killing by cytotoxic T cells.

Nucleotide-binding oligomerization domain-like receptors (NLRs) are intracellular proteins involved in innate-driven inflammatory responses. The function of the family member NLR caspase recruitment domain containing protein 5 (NLRC5) remains a matter of debate, particularly with respect to NF-κB activation, type I IFN, and MHC I expression. To address the role of NLRC5, we generated Nlrc5-deficient mice (Nlrc5(Δ/Δ)). In this article we show that these animals exhibit slightly decreased CD8(+) T cell percentages, a phenotype compatible with deregulated MHC I expression. Of interest, NLRC5 ablation only mildly affected MHC I expression on APCs and, accordingly, Nlrc5(Δ/Δ) macrophages efficiently primed CD8(+) T cells. In contrast, NLRC5 deficiency dramatically impaired basal expression of MHC I in T, NKT, and NK lymphocytes. NLRC5 was sufficient to induce MHC I expression in a human lymphoid cell line, requiring both caspase recruitment and LRR domains. Moreover, endogenous NLRC5 localized to the nucleus and occupied the proximal promoter region of H-2 genes. Consistent with downregulated MHC I expression, the elimination of Nlrc5(Δ/Δ) lymphocytes by cytotoxic T cells was markedly reduced and, in addition, we observed low NLRC5 expression in several murine and human lymphoid-derived tumor cell lines. Hence, loss of NLRC5 expression represents an advantage for evading CD8(+) T cell-mediated elimination by downmodulation of MHC I levels-a mechanism that may be exploited by transformed cells. Our data show that NLRC5 acts as a key transcriptional regulator of MHC I in lymphocytes and support an essential role for NLRs in directing not only innate but also adaptive immune responses.

Etude de validation d'une version francophone du Q-Sort d'attachement de Waters et Deane = A validation study of the french adaptation of Waters and Deane's attachment Q-sort

Ce texte relate l'étude de validation d'une adaptation francophone du Q-Sort d'attachement de Waters et Deane (cette adaptation est présentée dans ce même numéro). Le Q-Sort rempli par les parents ne paraît pas tenir ses promesses de méthode alternative à la Situation étrange pour évaluer la qualité de la relation d'attachement. Cependant, lorsqu'il est rempli par un observateur extérieur, il semble mieux refléter la catégorisation des comportements dans la Situation étrange. Au travers du Q-Sort, les parents semblent décrire davantage le tempérament de l'enfant que la qualité de la relation d'attachement.

EV01: a phase I trial in healthy HIV negative volunteers to evaluate a clade C HIV vaccine, NYVAC-C undertaken by the EuroVacc Consortium.

NYVAC-C (vP2010), a recombinant vector expressing HIV subtype C gag, pol, env and nef antigens, was tested in a phase I study in healthy, HIV negative volunteers in London and Lausanne. Twenty-four participants were randomised to receive NYVAC-C (20) or matching placebo (4) at weeks 0 and 4, and assessed for safety and immunogenicity over 48 weeks. There were no serious adverse events, and no clinical or laboratory abnormalities or other events that led to withdrawal, interruption or dose reduction of the NYVAC-C/placebo. Half of the 10 assessed responded in the ELISpot assay under stringent criteria, which informed the sample size for a DNA-NYVAC-C comparison to NYVAC-C alone.

NLRC5 exclusively transactivates MHC class I and related genes through a distinctive SXY module.

MHC class II (MHCII) genes are transactivated by the NOD-like receptor (NLR) family member CIITA, which is recruited to SXY enhancers of MHCII promoters via a DNA-binding "enhanceosome" complex. NLRC5, another NLR protein, was recently found to control transcription of MHC class I (MHCI) genes. However, detailed understanding of NLRC5's target gene specificity and mechanism of action remained lacking. We performed ChIP-sequencing experiments to gain comprehensive information on NLRC5-regulated genes. In addition to classical MHCI genes, we exclusively identified novel targets encoding non-classical MHCI molecules having important functions in immunity and tolerance. ChIP-sequencing performed with Rfx5(-/-) cells, which lack the pivotal enhanceosome factor RFX5, demonstrated its strict requirement for NLRC5 recruitment. Accordingly, Rfx5-knockout mice phenocopy Nlrc5 deficiency with respect to defective MHCI expression. Analysis of B cell lines lacking RFX5, RFXAP, or RFXANK further corroborated the importance of the enhanceosome for MHCI expression. Although recruited by common DNA-binding factors, CIITA and NLRC5 exhibit non-redundant functions, shown here using double-deficient Nlrc5(-/-)CIIta(-/-) mice. These paradoxical findings were resolved by using a "de novo" motif-discovery approach showing that the SXY consensus sequence occupied by NLRC5 in vivo diverges significantly from that occupied by CIITA. These sequence differences were sufficient to determine preferential occupation and transactivation by NLRC5 or CIITA, respectively, and the S box was found to be the essential feature conferring NLRC5 specificity. These results broaden our knowledge on the transcriptional activities of NLRC5 and CIITA, revealing their dependence on shared enhanceosome factors but their recruitment to distinct enhancer motifs in vivo. Furthermore, we demonstrated selectivity of NLRC5 for genes encoding MHCI or related proteins, rendering it an attractive target for therapeutic intervention. NLRC5 and CIITA thus emerge as paradigms for a novel class of transcriptional regulators dedicated for transactivating extremely few, phylogenetically related genes.

G alpha-q/11 protein plays a key role in insulin-induced glucose transport in 3T3-L1 adipocytes.

We evaluated the role of the G alpha-q (Galphaq) subunit of heterotrimeric G proteins in the insulin signaling pathway leading to GLUT4 translocation. We inhibited endogenous Galphaq function by single cell microinjection of anti-Galphaq/11 antibody or RGS2 protein (a GAP protein for Galphaq), followed by immunostaining to assess GLUT4 translocation in 3T3-L1 adipocytes. Galphaq/11 antibody and RGS2 inhibited insulin-induced GLUT4 translocation by 60 or 75%, respectively, indicating that activated Galphaq is important for insulin-induced glucose transport. We then assessed the effect of overexpressing wild-type Galphaq (WT-Galphaq) or a constitutively active Galphaq mutant (Q209L-Galphaq) by using an adenovirus expression vector. In the basal state, Q209L-Galphaq expression stimulated 2-deoxy-D-glucose uptake and GLUT4 translocation to 70% of the maximal insulin effect. This effect of Q209L-Galphaq was inhibited by wortmannin, suggesting that it is phosphatidylinositol 3-kinase (PI3-kinase) dependent. We further show that Q209L-Galphaq stimulates PI3-kinase activity in p110alpha and p110gamma immunoprecipitates by 3- and 8-fold, respectively, whereas insulin stimulates this activity mostly in p110alpha by 10-fold. Nevertheless, only microinjection of anti-p110alpha (and not p110gamma) antibody inhibited both insulin- and Q209L-Galphaq-induced GLUT4 translocation, suggesting that the metabolic effects induced by Q209L-Galphaq are dependent on the p110alpha subunit of PI3-kinase. In summary, (i) Galphaq appears to play a necessary role in insulin-stimulated glucose transport, (ii) Galphaq action in the insulin signaling pathway is upstream of and dependent upon PI3-kinase, and (iii) Galphaq can transmit signals from the insulin receptor to the p110alpha subunit of PI3-kinase, which leads to GLUT4 translocation.

Tissue-based immune monitoring I: tumor core needle biopsies allow in-depth interrogation of the tumor microenvironment.

We sought to assess the feasibility and reproducibility of performing tissue-based immune characterization of the tumor microenvironment using CT-compatible needle biopsy material. Three independent biopsies were obtained intraoperatively from one metastatic epithelial ovarian cancer lesion of 7 consecutive patients undergoing surgical cytoreduction using a 16-gauge core biopsy needle. Core specimens were snap-frozen and subjected to immunohistochemistry (IHC) against human CD3, CD4, CD8, and FoxP3. A portion of the cores was used to isolate RNA for 1) real-time quantitative (q)PCR for CD3, CD4, CD8, FoxP3, IL-10 and TGF-beta, 2) multiplexed PCR-based T cell receptor (TCR) CDR3 Vβ region spectratyping, and 3) gene expression profiling. Pearson's correlations were examined for immunohistochemistry and PCR gene expression, as well as for gene expression array data obtained from different tumor biopsies. Needle biopsy yielded sufficient tissue for all assays in all patients. IHC was highly reproducible and informative. Significant correlations were seen between the frequency of CD3+, CD8+ and FoxP3+ T cells by IHC with CD3ε, CD8A, and FoxP3 gene expression, respectively, by qPCR (r=0.61, 0.86, and 0.89; all p< 0.05). CDR3 spectratyping was feasible and highly reproducible in each tumor, and indicated a restricted repertoire for specific TCR Vβ chains in tumor-infiltrating T cells. Microarray gene expression revealed strong correlation between different biopsies collected from the same tumor. Our results demonstrate a feasible and reproducible method of immune monitoring using CT-compatible needle biopsies from tumor tissue, thereby paving the way for sophisticated translational studies during tumor biological therapy.