999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
Part II also issued separately.
Resumo:
Today more than ever, with the recent war in Ukraine and the increasing number of attacks that affect systems of nations and companies every day, the world realizes that cybersecurity can no longer be considered just as a cost. It must become a pillar for our infrastructures that involve the security of our nations and the safety of people. Critical infrastructure, like energy, financial services, and healthcare, have become targets of many cyberattacks from several criminal groups, with an increasing number of resources and competencies, putting at risk the security and safety of companies and entire nations. This thesis aims to investigate the state-of-the-art regarding the best practice for securing Industrial control systems. We study the differences between two security frameworks. The first is Industrial Demilitarized Zone (I-DMZ), a perimeter-based security solution. The second one is the Zero Trust Architecture (ZTA) which removes the concept of perimeter to offer an entirely new approach to cybersecurity based on the slogan Never Trust, always verify. Starting from this premise, the Zero Trust model embeds strict Authentication, Authorization, and monitoring controls for any access to any resource. We have defined two architectures according to the State-of-the-art and the cybersecurity experts guidelines to compare I-DMZ, and Zero Trust approaches to ICS security. The goal is to demonstrate how a Zero Trust approach dramatically reduces the possibility of an attacker penetrating the network or moving laterally to compromise the entire infrastructure. A third architecture has been defined based on Cloud and fog/edge computing technology. It shows how Cloud solutions can improve the security and reliability of infrastructure and production processes that can benefit from a range of new functionalities, that the Cloud could offer as-a-Service.We have implemented and tested our Zero Trust solution and its ability to block intrusion or attempted attacks.
Resumo:
This text was presented at the Symposium Olympic Arts and Culture Festivals: Recent Experiences and Future Design, held in Chicago on the 23-24 June 2008. It provides with an analysis of good and bad points of the Cultural Olympiad of Barcelona92 in order to discover, from that past experience, any lessons for future Cultural Olympiads and Olympic Movement cultural policy in general, as well as to rethink, in a critical way, Catalan cultural policies.
Resumo:
Este texto fue presentado en el Simposio Olympic Arts and Culture Festivals: Recent Experiences and Future Design, celebrado en Chicago del 23 al 24 de junio de 2008. Proporciona un anlisis de las luces y sombras de la Olimpiada Cultural de Barcelona92 con el fin de descubrir, a partir de esa experiencia previa, cualquier leccin para las Olimpadas Culturales futuras y la poltica cultural del movimiento olmpico en general, as como repensar, de una manera crtica, las polticas culturales catalanas.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. Lestraperlo es pot definir com el comer illegal que es va dur a terme durant la postguerra espanyola i que consistia a comprar o intercanviar productes a baix preu a un lloc i vendrels o aconseguir-ne daltres en un indret on es cotitzaven millor. Aquests productes eren articles intervinguts per lestat o subjectes a racionament (1936-1952) i va passar a ser el mitj de subsistncia per a la majoria de persones que el van practicar. Sha desenvolupat una aproximaci a lestraperlo a Artesa de Segre des de tres perspectives. La recollida de bibliografa ha perms situar-la dins lampli mn de la postguerra espanyola. En el treball de camp, els testimonis ofereixen diferents punts de vista sobre les vivncies de lestraperlo i posteriorment sanalitzen els principals aspectes convergents i divergents a travs dun estudi comparatiu. Tota aquesta informaci sha organitzat i presentat tamb en format audiovisual: el testimoni de lestraperlista s narrat amb la seva prpia veu. Les conclusions que sen deriven sn: lestraperlo sorg com a soluci a la manca daliments i no s assimilable a el contraban; les circumstncies precries, les mancances de la postguerra i la disciplina arbitrria imposada pel mateix govern obligaren a la seva prctica.
Resumo:
Lobjectiu daquesta tesina s donar a conixer la tasca dels mediadors lingstico-culturals entre pares i mares xinesos i educadors catalans. La tesina s estructurada en tres parts: a la primera, presentem una panormica general de la immigraci xinesa a Catalunya; a la segona i a la tercera, analitzem els aspectes lingstics i culturals de la mediaci, emfasitzant els trets propis de lmbit escolar i els casos ms complexos de transferncia de referents culturals. A les conclusions descrivim el perfil del mediador i, finalment, adjuntem un glossari amb la terminologia prpia de lmbit educatiu.
Resumo:
El grau de mortalitat de les empreses familiars en el canvi de generaci es un factor clau per aturar-se i estudiar el per qu i les seves causes. Una empresa a curt termini pot ser molt rentable i puntera per sense una bona estratgia per perdurar en el temps no podr avanar o afrontar els canvis de mercat. El factor que defineix la continutat es el lideratge. El lder guia, renova lestratgia, prepara els successors, s perseverant en les seves metes i segueix un model organitzacional comprs per la cultura, lestratgia i lestructura de lorganitzaci. Les empreses familiars afronten nombrosos reptes. La successi s un dels principals reptes. La vocaci en la continutat s un dels elements en els que diferencia lempresa familiar i lempresa no familiar. Tenen una cultura forta i un sistema de valors que s el nexe com en la cultura de lempresa. La voluntat de control de lempresa en pocs membres, el retard en el procs successori, la barrera dentrada a nous accionistes i de membres externs professionalitzats dificulta levoluci contnua necessria. No es sol distingir la diferncia entre lempresa i lempresa familiar, que sn dues realitats molt diferents. Un consell de famlia tracta especficament aquestes dues realitats i promou la continutat i el comproms entre elles. Aquestes mesures no redueixen el paper de la famlia, sin que donen prioritat als temes empresarials. Hi ha diversos models dempresa familiar. Aquests models van evolucionant en funci del creixement de lempresa, en el tipus de famlia propietria, en la seva estructura organitzativa, en mans de qui resideix la propietat i el tipus dempresa familiar. Segons la propietat es divideix en empresa de propietat nica, en el qual el fundador s lempresari que dirigeix el negoci, el consorci de germans, en qu la propietat passa als fills i solen aparixer diferents valors, estils i opinions, i, per ltim, el consorci de cosins, les segents generacions. En aquesta etapa sarriba a una elevada complexitat de gesti. El tipus de propietat no determina el tipus dempresa ni el seu grau de creixement per solen anar acompanyats. Amb el pas del temps els models dempresa familiar van evolucionant de mononegoci, a diversos negocis relacionats i finalment a holding, i dempreses de treball familiar, a direcci familiar a govern de famlia. s important que el consell de famlia tingui un protocol familiar que imposi una srie de regles abans establertes per consens, que promoguin la convivncia, lharmonia, la no dispersi del capital ... etc. Triar un lder s vital en la lleugeresa de preses de decisi en la gesti.
Resumo:
R&D investment is an important driver of productivity gains. However, firms differ in their ability to appropiate the returns to their R&D efforts. This paper analyses to what extent firm's internationalization influences the endogenous relation between R&D and productivity. In particular, we assess the contribution of R&D to productivity for a panel of UK firms that differ in their degree of internationalization. We find that, on average, multinationals obtain higher gains from their investment in R&D. However, the influence of internationalization on the contribution of R&D to productivity varies along the distribution of the returns to R&D. Keywords: R&D, Multinationals, Productivity. JEL Codes: C14, D24, F23.
Resumo:
El nihilisme poltic, com a conjunt de teories poltiques que neguen que la societat i el poder poltic siguin connaturals a l'home i que afirmen, al contrari, que sn realitats imposades i coactives, s una realitat moderna i manifestada principalment en el segle XX. Fenmens com el totalitarisme, l'anarquisme o el terrorisme, tots ells amb marcats trets del que s'ha anomenat nihilisme europeu, s'han conceptualitzat com a retrocessos poltics i morals respecte al progrs modern i la civilitzaci dels pobles d'Occident. Tot aix semblava haver brollat del no res. Ning en la histria no havia governat a una naci amb les formes de domini utilitzades en el nazisme. La seva crueltat, el seu absurd i el seu control sobre totes les esferes de l'existncia humana van constituir una forma nova i desconeguda de prctica poltica a comenaments de segle. La seva violncia s tamb l'essncia del terrorisme, aquella que utilitza el terror com a manera de transformar les relacions socials i les conscincies, abastant cotes inimaginables de sofriment al servei duna causa poltica. Analitzats en el seu aspecte teric, cada un manifesta el seu nihilisme a travs de la seva manera peculiar i extremada d'entendre la relaci de l'home amb la societat. La seva sacralitzaci del poder, l'apologia de la violncia, la negaci dels valors i el dret, tots els seus trets neixen de veure en la societat un fre a les possibilitats de lhome. Per aquests fenmens no sn del tot nous, sin que es descobreixen com una conseqncia possible de la filosofia poltica moderna, en corrents com el contractualisme i el romanticisme. Hobbes havia proclamat ja el dogma totalitari del qual la finalitat de la vida humana s el poder, i que l'Estat, per a la seva conservaci, exigeix el lliurament total de l'individu. Rousseau va ser un filsof anarquista al descriure la societat com un jou, principal mal de l'home natural i lliure. I Nietzsche, revolucionari de la cultura, afirmava que el seu ideal justificava l's de la violncia i la destrucci dels enemics. El nihilisme ha arribat a totes les esferes de la poltica, de manera que ni els que estan del costat del sistema ni els que hi ha en la seva contra escapen de la seva ombra. La societat va perdre la seva ra de ser en concebre's com alguna cosa ali a la naturalesa humana. Per aix, els qui la defensen proclamen o utilitat o necessitat de coacci, mentre que els qui lluiten contra la seva artificialitat proclamen l'egoisme i la violncia. Tot aix s nihilisme poltic, i tots sn en el fons arguments moderns. Aix, la violncia poltica desencadenada el segle XX no es dirigeix contra els ideals moderns, sin que ms aviat constitueixen la seva altra cara. Si el nihilisme s precisament negar que existeixi una possibilitat de concebre el poder poltic sense caure en el pessimisme, la seva superaci passa per buscar una forma de pensar el poder i la societat de manera que l'home pugui desenvolupar-se en ella, i aquest ha de ser el repte de la filosofia poltica en les prximes dcades.
Resumo:
Un dels reptes cabdals de la Universitat s enllaar lexperincia de recerca amb la docncia, aix com promoure la internacionalitzaci dels estudis, especialment a escala europea, tenint present que ambdues poden actuar com a catalitzadores de la millora de la qualitat docent. Una de les frmules dinternacionalitzaci s la realitzaci dassignatures compartides entre universitats de diferents pasos, fet que suposa loportunitat dimplementar noves metodologies docents. En aquesta comunicaci es presenta una experincia en aquesta lnia desenvolupada entre la Universitat de Girona i la Universitat de Joensuu (Finlndia) en el marc dels estudis de Geografia amb la realitzaci de lassignatura 'The faces of landscape: Catalonia and North Karelia'. Aquesta es desenvolupa al llarg de dues setmanes intensives, una en cadascuna de les Universitats. Lobjectiu s presentar i analitzar diferents significats del concepte paisatge aportant tamb metodologies destudi tant dels aspectes fsics i ecolgics com culturals que shi poden vincular i que sn les que empren els grups de recerca dels professors responsables de lassignatura. Aquesta part terica es completa amb una presentaci de les caracterstiques i dinmiques prpies dels paisatges finlandesos i catalans i una sortida de camp. Per a la part prctica es constitueixen grups destudi multinacionals que treballen a escala local algun dels aspectes en els dos pasos, es comparen i es realitza una presentaci i defensa davant del conjunt destudiants i professorat. La llengua vehicular de lassignatura s langls.
Resumo:
Aquest TFC consta duna primera part en la qual es tracten els aspectes substantius i processals tant del matrimoni civil com del matrimoni cannic, fins arribar a la fase crtica de separaci, dissoluci o nullitat. En segon lloc, es dedica el captol segent a lestudi de la prova, i en contret la prova pericial, novament des del camp del Dret civil i del Dret matrimonial cannic. La ltima part del treball versa sobre la prova pericial psicolgica, analitzada en la seva vessant cannica i, en particular, en el paper que aquestes proves exerceixen en els processos de nullitat matrimonial cannica quan existeix un vici en la prestaci del consentiment per incapacitat psquica
Resumo:
El present Treball de Fi de Carrera tracta dur a terme un estudi sobre els projectes de col.laboraci inter-empresarial. Fruit d'aquest fenomen de diversificaci d'mbit societari, sorgeix la joint venture com un sistema d'internacionalitzaci en el mn empresarial. Per analitzar les peculiaritats d'aquesta figura contractual ens centrarem en l'anlisi de la seva implantaci i desenvolupament al pas del drac que desperta, investigant sobre les repercussions des del prisma de la cincia jurdica en la convergncia de Dret Societari Internacional i dels contractes. Aix mateix, es far referncia als aspectes econmics, i poltics presents a la Xina, aix com de l'objecte i de l'existncia i transcendncia de la joint venture per a l'economia internacional.
Resumo:
This paper explores how absorptive capacity affects the innovative performance and productivity dynamics of Spanish firms. A firms efficiency levels are measured using two variables: the labour productivity and the Total Factor Productivity (TFP). The theoretical framework is based on the seminal contributions of Cohen and Levinthal (1989, 1990) regarding absorptive capacity; and the applied framework is based on the four-stage structural model proposed by Crpon, Duguet and Mairesse (1998) for setting the determinants of R&D, the effects of R&D activities on innovation outputs, and the impacts of innovation on firm productivity. The present study uses a twostage structural model. In the first stage, a probit estimation is used to investigate how the sources of R&D, the absorptive capacity and a vector of the firms individual features influence the firms likelihood of developing innovations in products or processes. In the second phase, a quantile regression is used to analyze the effect of R&D sources, absorptive capacity and firm characteristics on productivity. This method shows the elasticity of each exogenous variable on productivity according to the firms levels of efficiency, and thus allows us to distinguish between firms that are close to the technological frontier and those that are further away from it. We used extensive firm-level panel data from 5,575 firms for the 2004-2009 period. The results show that the internal absorptive capacity has a strong impact on the productivity of firms, whereas the role of external absorptive capacity differs according to nature of the each industry and according the distance of firms from the technological frontier. Key words: R&D sources, innovation strategies, absorptive capacity, technological distance, quantile regression.
Resumo:
En els estudis d'enginyeria superior d'informtica fets s'estudien els aspectes tcnics i metodolgics de gesti de projectes informtics. Ara b, s'aborda breument un dels factors ms importants i ms determinants dels projectes: el factor hum. Aquest projecte complementa els coneixements sobre la gesti de projectes mitjanant un estudi sobre com el vessant hum afecta el desenvolupament d'un projecte informtic. El projecte serveix de manual per a conixer el funcionament d'un equip de projecte informtic i de guia per a poder dirigir un equip d'aquestes caracterstiques. Aquest treball permet saber per qu pot funcionar un equip de projecte informtic, quins factors individuals i de grup hi ha, quins sn els seus participants i quines sn les seves funcions, com s'organitzen, els problemes que hi poden aparixer, i consells i estratgies per a aconseguir un equip eficient. Alhora, el projecte es complementa amb una srie d'experincies de persones que desenvolupen o han desenvolupat diferents rols dins equips de diferents projectes informtics, que ajuden a entendre i identificar l'objectiu estudiat.
Resumo:
En aquest estudi pretenc revalorar el patrimoni cultural, natural i industrial deVilafant. Tot i que les directrius del meu treball, es centren de manera especial enel patrimoni industrial, ja que en aquests moments lAjuntament de Vilafant, tespecial inters en potenciar lestudi de lactivitat rajolera, que va assolir el seumxim esplendor amb la construcci de la bbila den Soler lany 1880
