La producció vinícola i els tallers d’àmfores a l’ager Tarraconensis i l’ager Dertosanus

L’objectiu d’aquest estudi és plantejar un estat de la qüestió sobre la producció vinària i d’àmfores en època romana a l’àrea de l’ager Tarraconensis i les terres de l’Ebre (possiblement corresponents al territorium de Dertosa), intentant posar en relació el testimoni arqueològic sobre els elements de transformació agrícola (premses, dipòsits) i la producció i distribució de les àmfores. S’ha pogut documentar una producció primerenca d’àmfores de la forma Dressel 1 en època tardorepublicana, reduïda pel que ara sabem a la zona de l’Alt Camp, i potser també present a la zona de Dertosa (forn del Mas d’Aragó). Tanmateix, la producció més important correspon a l’època altimperial. En època d’August es documenta l’aparició dels tallers de l’ager Dertosanus, així com a la part oriental de l’ager Tarraconensis (Darró, el Vilarenc) i al taller de la Canaleta (Vila-seca), on es produïren àmfores de la forma Oberaden 74. Tanmateix, fou en plena època julioclàudia quan les figlinae de l’àrea del Baix Camp es posaren en marxa, amb la producció d’àmfores de les formes Dressel 2-4 i 7-11. Aquesta producció es relaciona amb el vi de Tarraco al qual fan referència les fonts escrites llatines, i arqueològicament sembla que es pot perllongar almenys fins a final del segle II i inici del III.

La producció de l'espai en la Modernitat Líquida

The article aims to show how the theoretical framework of liquid modernity, explained by Zygmunt Bauman, can offer new fields for exploration and new perspectives on the study of geographical phenomena. The article is based on the division of space conceived by French sociologist Henri Lefebvre in spatial practice, representation of space and representational spaces. An example in each dimension is analysed using liquid modernity as an analytical framework; there are, successively, local development policies, geoweb and no-places as new symbolic spaces. At the end, the article acknowledges the value of contributions from liquid modernity to analyse each example, and also some possible contributions that liquid modernity could offer for a geographical analysis

Planificació del procés de producció en sèrie d'un silenciós d'escapament per a un turisme de gamma mitjana

A partir d'un disseny d'un silenciós, s'estudien tots els processos i la maquinària necessària per a implantar la fabricació en sèrie del producte, i d'aquesta manera es poden donar unes pautes generals per la fàbrica que haurà d'acollir aquest procés.

Anàlisi “shift share” de l’evolució del cens de porcí a Espanya (1962-2005)

El desenvolupament de la ramaderia intensiva s’ha produït mitjançant aglomeracions espacials de les explotacions ramaderes. El sector porcí és un dels principals exponents d’aquesta aglomeració i concentració espacial. Per això s'ha realitzat el present PFC amb l'objectiu d'estudiar el procés de concentració de la producció porcina a les diferents Comunitats Autònomes entre els anys 1962 i 2005, investigant els efectes diferencials i d’assignació de l’anàlisi “shift share”. Es conclou que en els anys estudiats hi ha hagut dos pols d'aglomeració de la cabana porcina, Catalunya+Osca i la Regió de Múrcia, que han estat cabdals en l'abastiment dels mercats.

Estudi de l’efecte de l’aigua de reg en la producció i qualitat de préssec per a industria (4rt any experimental)

El Projecte forma part d’un estudi plurianual, en el que participen l’ETSEA UdL, el centre UdL - IRTA de R+D i les empreses INDULLEIDA, S.A. i LAB – FERRER. Es tracta d’un projecte INIA de R+D el qual es centra en l’estudi i desenvolupament de diferents estratègies de reg i de diferents estratègies d’adobat nitrogenat. El present PFC es centra en l’estudi de les estratègies de reg. D’aquesta manera s’estableixen 3 tractaments diferents de reg (un tractament de reg complert i dos tractaments de reg deficitari controlat) i s’estudia la resposta del cultiu en relació a la producció i qualitat del fruit.

Projecte d'implantació d'una almàssera per a una capacitat de 200t d'oli d'oliva verge extra de producció integrada al municipi del Catllar (Tarragona)

L’objecte del projecte és la implantació d’una almàssera per a l’obtenció de 200 t d’oli d’oliva verge extra produït mitjançant producció integrada, ja que aquest mètode és més respectuós amb el medi ambient. En la redacció del projecte, s’han projectat totes les instal·lacions i serveis per al correcte funcionament de l’almàssera, així com tots els documents necessaris per a la seva execució. Finalment, hi ha un estudi econòmic per valorar la viabilitat d’una indústria agroalimentària d’aquestes característiques.

Proyecto de puesta en marcha de una explotación de porcino de 672 cerdas reproductoras en ciclo cerrado en el término municipal de Viana de Duero (Soria)

El present Projecte es basa en el disseny, construcció i engegada d'una explotació intensiva de 672 truges en cicle tancat per a la producció de porc “blanc” amb orientació càrnia i en règim d'integració. L'explotació estarà composta de diverses construccions: Nau de cubrició-control-gestació, nau de maternitat i deslleti-transició, quatre naus d'esquer, nau de quarentena, naus d'infermeria per a reproductores i per a porcs en esquer, així com altres instal·lacions accessòries per al correcte funcionament de l'explotació. Aquestes són caseta multiusos, bassa de purins i dipòsit d'emmagatzematge d'aigua.

Estudi dels efectes de la càrrega dels arbres de la varietat Baby Gold 6 (Prunus persica, (L.) Batsch), sobre diferents paràmetres de producció i de qualitat dels fruits

En el present treball s’ha estudiat els efectes de la carrega dels arbres, deixada en l’aclarida, sobre la variació dels calibres dels fruits, sobre la variació dels sòlids solubles (sucres) i sobre la variació de l’acidesa en la varietat de préssec del tipus pavia Baby Gold 6. A més s’ha establert les relacions al·lomètriques per la mateixa varietat Baby Gold 6. Per això, s’han utilitzat 10 arbres de la varietat de préssec del tipus pavia de la varietat Baby Gold 6 del camp de pràctiques de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària. En aquests 10 arbres, en l’aclarida s’ha establert un rang de càrrega de 8.000 kg fins a 50.000 kg. Aquestes càrregues s’han repartit atenent a seccions de tronc similars per a cada càrrega productiva. Ja en el moment de la recol·lecció, s’ha agrupat els fruits per arbre i per passada. Llavors s’han pesat i calibrat un per un. Un cop pesats i calibrats tots els fruits d’un arbre i d’una passada s’ha fet un mixt del fruit per poder fer l’analítica de sucres i acidesa i també s’han avaluat diferents paràmetres de producció.

Relació entre els factors ecològics i la producció forestal en pi roig (Pinus sylvestris) de l’àmbit Pirinenc

Estudi de la relació de factors extrínsecs o variables ecològiques per estimar la qualitat d’estació de Pinus sylvestris, de l’àmbit Pirinenc. Ja que fins ara només s’han utilitzat mètodes intrínsecs (corbes de qualitat edat-alçada dominant) que presenten una sèrie de limitacions. Es preten d’aquesta forma posar de manifests possibles efectes derivats de variables climàtiques i fisiogràfiques, a partir de les parcel•les de l’IFN3. Per altre banda a partir de parcel•les mesurades a camp, s’estudia l’efecte d’una sèrie de variables climàtiques, edàfiques i fisiogràfiques en el site índex. Per últim, com un objectiu secundari s’estudia la relació entre l’índex d’estació i les característiques dasomètriques i la relació entre la posició fisiogràfic i profunditat efectiva de sòl.

Instalación de Generador fotovoltaico aislado de red en explotación de ganado porcino en la provincia de Zaragoza

El creixement del mercat de les renovables impulsat pels governs per lluitar contra els efectes de l'emissió de CO2, ha permès un descens dels costos dels equips fotovoltaics i la consegüent reducció del cost de producció del kWh produït per aquesta tecnologia, fent-la competitiva enfront de la generació per mitjà de motors de gasoil. Les explotacions ramaderes allunyades de la xarxa de distribució que en l'actualitat es proveeixen per mitjà de generadors de gasoil poden millorar el resultat del seu compte d'explotació gràcies a aquest tipus de generadors. La instal·lació trifàsica a què fa referència aquest projecte tindrà una potència màxima del generador (pic) de 24,42 kWp, amb tres inversors carregadors de 7 kW nominals, i una bancada de bateries de Níquel Cadmi de 48V i 3300Ah, permetrà satisfer els requeriments energètics de l'explotació amb la qualitat i seguretat necessària reduint el consum actual de gasoil en un 95% i una reducció de les emissions de CO2 de 160 Tm.

Disseny d'una unitat d'injecció de termoplàstics per la producció d'accessoris d'automoció

L’objectiu d’aquest projecte és el desenvolupament dels paràmetres més importants per dissenyar una planta de producció de components termoplàstics per produir accessoris d’automoció. Aquest projecte estudiarà la viabilitat real que pot tenir iniciatives com la nostra, en una comarca de gran tradició en la industria de transformació de components plàstics com és la comarca del Alt Camp (Tarragona).

Erosió hídrica en vinya per a producció de vi d'alta qualitat en zona mediterrània (Anoia-Penedès): quantificació de les pèrdues de nutrients per erosió del sòl i implicacions

La vinya, malgrat que no és una planta exigent pel que fa als sòls, es veu afectada per la pèrdua de sed per causa de l'erosió hídrica. En aquest treball es presenten uns primers resultats de mesures de pèrdues de sed en condicions reals de camp. Les parcel les control són de grans dimensions, conreades segons els costums de la zona. Com a referencia es prenen les pèrdues de sòl mitjanes, calculades a partir de l'USLE, per al conreu de vinya. Es determinen, a més de les pèrdues globals de sòlids, les de nutrients que això comporta. Tenint en compte que la metodologia emprada en el camp i en el laboratori condueix a resultats per defecte, les pèrdues mesurades del període de l'any de màximes pluges (tardor) són, de mitjana, de 13 Mg ha-1 en un sistema de cultiu tradicional i fins a 100 Mg ha-1 en un sistema de cultiu emparrat. La importància del problema a curt termini encareix els factors de producció i fa perillar la sostenibilitat de la vinya a llarg termini.

Models de gestió per a la producció combinada de fusta i bolets en boscos de Pinus sylvestris

El bosc mediterrani ens proporciona una gran quantita de productes i serveis que poden contribuir a la riquesa i el benestar de la societat. La combinació dels diferents productes i serveis a través de models de gestió forestal multiobjectiu, com és el cas de la producció de fusta i bolets, permet avançar cap a la millora del potencial productiu del bosc i la preservació de les masses forestals.

El desenvolupament de la morfologia verbal: l'imperfet nord-occidental en la producció infantil

L'objectiu d'aquest article és contribuir a l'estudi de la morfologia verbal catalana, en aquest cas amb dades relatives a la varietat nord-occidental. Les formes que forneixen la part descriptiva corresponen a mostres de producció oral obtingudes en informants de 3 -4, 6- 7 i 11- 12 anys, la qual cosa signi ca una descripció morfològica del període de desenvolupament lingüístic del nen. Pel que fa a la interpretació dels resultats es proposa una perspectiva d'anàlisi que inclou tant les consideracions que tenen a veure amb aspectes interns del llenguatge com amb els de caràcter extern.