És el conferencing una eina útil per als programes de mediació en l’àmbit penal del Departament de Justícia?

L'estudi té per objectiu valorar la conveniència d'implementar la pràctica del conferencing en els programes de mediació i reparació penal, tant en la jurisdicció penal juvenil com en la jurisdicció ordinària. La recerca inclou dos estudis: el primer és una anàlisi dels programes i models de conferencing desenvolupats en 4 països: Nova Zelanda, Austràlia, Irlanda del Nord i Bèlgica; el segon recull les percepcions dels mediadors de l'àmbit penal a Catalunya pel que fa a l'assoliment dels objectius dels programes, la inclusió espontània de més persones en el procés de mediació, el coneixement sobre el conferencing, l'opinió en relació amb la implementació d'aquesta pràctica, les necessitats formatives i els interessos de futur. La metodologia de la recerca combina aproximacions qualitatives i quantitatives, i inclou l'anàlisi de la documentació dels programes dels països estudiats, la creació, validació i passació a càrrec d’experts d'un qüestionari, i la realització de dos grups de discussió i d’una entrevista als professionals dels programes de mediació penal. Els mediadors consultats consideren que el conferencing és una eina útil per als programes de mediació en l'àmbit penal. L'estudi dels models implementats en d'altres països aporta elements útils per a l'adaptació del conferencing a la realitat i les especificitats de Catalunya. Així, es concreten aspectes que cal tenir en compte per a la definició d'un programa pilot.

Execució penal de sancions a conductors sota els efectes de drogues d’abús basats en estudi de saliva: ingerència i repercussió futura en el Codi penal

El consum de drogues no institucionalitzades té una important dimensió epidemiològica. En l'actualitat augmenta el consum de cocaïna i de cànnabis i s'estabilitza o disminueix el de opiacis. En la majoria dels països hi ha una relació entre la drogoaddicció i el delicte. Objectius: 1) Obtenir dades sociodemogràfiques en una població detinguda en els jutjats de guàrdia que passen a disposició judicial; 2) Obtenir dades sanitàries referents a infecció per VIH, VHC I VHB; 3) Obtenir dades de consums de cocaïna, haxis, heroïna, benzodiazepines i drogues de síntesis; 4) Conèixer la correlació o concordança clínico-analítica i, 5) Valorar la relació de l'addicció a drogues amb la delictologia. Subjectes i Mètodes: Estudi realitzat en una població de 151 subjectes consumidors de drogues il·legals detinguts a disposició judicial al Jutjat de guàrdia de la ciutat de Barcelona. Temps de l'estudi: 1,5 anys. Mètodes: Administració d'un qüestionari amb dades sociodemogràfiques, sanitàries i de consums de tòxics. Obtenció d'una mostra d'orina que es va analitzar per immunoassaig en l'analitzador AsXym (*Abbot). Els resultats es van interpretar com positius o negatius segons el punt de tall establert per al mètode. Resultats: El perfil de la mostra és un home solter, edat mitjana de 31.4 anys, amb estudis primaris i sense professió qualificada. La droga il·legal més consumida és la cocaïna, 77,5%, seguida dels opiacis 62,9%, del cànnabis 60,3% i benzodiazepines 61.6% (auto-medicades 40,9%). La prevalença de HIV va ser del 16,7%, VHC 37,9% i VHB 19,1%. La via intravenosa és utilitzada pel 46% dels cocainòmans i pel 53.8% del heroinòmans. Un 45.5% tenen signes compatibles amb UDVP. Només un 14.2% presentava signes de deteriorament físic i un 23.1% una clara síndrome d’abstinència. Existeix un 74.3% de correlació o concordança clínico-analítica. El delicte més relacionat amb el consum de drogues va ser els delictes contra la propietat. Conclusions i Discusió: Es detecta un alt consum de cocaïna i disminució de l'heroïna. El consum de cànnabis i benzodiazepines és elevat. Els delictes contra la propietat estan associats al consum de drogues il·legals. Propostes: L'estudi té aplicabilitat en medicina forense. El screening rutinari d'orina en població detinguda és una mesura d'utilitat. Permet obtenir dades objectives quan se sol·liciten informes de drogoaddicció als perits. Els detinguts poden beneficiar-se de circumstàncies modificadores de la responsabilitat criminal en cas de ser consumidors de tòxics, d’acord amb la legislació actual. Els lletrats i l'autoritat judicial tindran una prova objectiva en les seves actuacions per poder resoldre amb més coneixement els procediments on es troben implicats els consumidors de drogues d'abús.

Comparative studies on the biology and filarial susceptibility of selected blood-feeding and autogenous Aedes togoi sub-colonies

Blood-feeding and autogenous sub-colonies were selected from a laboratory, stock colony of Aedes togoi, which was originally collected from Koh Nom Sao, Chanthaburi province, Southeast Thailand. Comparative biology and filarial susceptibility between the two sub-colonies (blood-feeding: F11, F13; autogeny: F38, F40) were investigated to evaluate their viability and vectorial capacity. The results of comparison on biology revealed intraspecific differences, i.e., the average egg deposition/gravid female (F11/F38; F13/F40), embryonation rate (F13/F40), hatchability rate (F11/F38; F13/F40), egg width (F11/F38), wing length of females (F13/F40), and wing length and width of males (F11/F38) in the blood-feeding sub-colony were significantly greater than that in the autogenous sub-colony; and egg length (F11/F38) and width (F13/F40), and mean longevity of adult females (F11/F38) and males (F13/F40) in the blood-feeding sub-colony were significantly less than that in the autogenous sub-colony. The results of comparison on filarial susceptibility demonstrated that both sub-colonies yielded similar susceptibilities to Brugia malayi [blood-feeding/autogeny = 56.7% (F11)/53.3%(F38), 60%(F13)/83.3%(F40)] and Dirofilaria immitis [blood-feeding/autogeny = 85.7%(F11)/75%(F38), 45%(F13)/29.4%(F40)], suggesting autogenous Ae. togoi sub-colony was an efficient laboratory vector in study of filariasis.

Study of hantavirus infection in captive breed colonies of wild rodents

Wild sigmondontine rodents are known to be the reservoir of several serotypes of New World hantaviruses. The mechanism of viral transmission is by aerosol inhalation of the excreta from infected rodents. Considering that the captive breed colonies of various wild mammals may present a potencial risk for hantaviral transmission, we examined 85 speciemens of Thrichomys spp. (Echimyidae) and 17 speciemens of Nectomys squamipes (Sigmodontinae) from our colony for the presence of hantavirus infections. Blood samples were assayed for the presence of antibodies to Andes nucleocapsid antigen using enzyme-linked immunosorbent assay (ELISA). Additionally, serum samples from workers previously exposed to wild rodents, in the laboratories where the study was conducted, were also tested by ELISA to investigate prevalence of anti-hantavirus IgG antibodies. All blood samples were negative for hantavirus antibodies. Although these results suggest that those rodent's colonies are hantavirus free, the work emphasizes the need for hantavirus serological monitoring in wild colonized rodents and secure handling potentially infected rodents as important biosafety measures.

Peridomiciliary colonies of Triatoma vitticeps (Stal, 1859) (Hemiptera, Reduviidae, Triatominae) infected with Trypanosoma cruzi in rural areas of the state of Espírito Santo, Brazil

In Brazil, the colonization of human dwellings by triatomines occurs in areas with native vegetation of the caatinga or cerrado types. In areas of Atlantic forest such as in the Brazilian state of Espírito Santo, there are no species adapted to live in human habitations. The few autochthonous cases of Chagas disease encountered in Espírito Santo have been attributed to adult specimens of Triatoma vitticeps that invade houses from forest remnants. In recent years, the entomology unit of the Espírito Santo State Health Secretariat has recorded nymphs infected with flagellates similar to Trypanosoma cruzi in rural localities. Entomological surveys were carried out in the residences and outbuildings in which the insects were found, and serological examinations for Chagas disease performed on the inhabitants. Four colonies were found, all associated with nests of opossums (Didelphis aurita), 111 specimens of T. vitticeps, and 159 eggs being collected. All the triatomines presented flagellates in their frass. Mice inoculated with the faeces presented trypomastigotes in the circulating blood and groups of amastigotes in the cardiac muscle fibres. Serological tests performed on the inhabitants were negative for T. cruzi. Even with the intense devastation of the forest in Espírito Santo, there are no indications of change in the sylvatic habits of T. vitticeps. Colonies of this insect associated with opossum nests would indicate an expansion of the sylvatic environment into the peridomicile.

Toxicity of pyrethroids and repellency of diethyltoluamide in two deltamethrin-resistant colonies of Triatoma infestans Klug, 1834 (Hemiptera: Reduviidae)

The aim of the currrent investigation was to evaluate (a) the toxicity of three pyrethroids (deltamethrin, lambda-cyhalothrin, and tetramethrin); (b) the effect of these insecticides on the locomotor activity; and (c) the repellent effect of N,N-diethyl-m-toluamide (DEET) on two deltamethrin-resistant strains of Triatoma infestans from Argentina (El Chorro and La Toma), and one susceptible strain. The resistance ratios (RRs) obtained for the La Toma strain were: > 10,769, 50.7, and > 5.2 for deltamethrin, lambda-cyhalothrin, and tetramethrin respectively. The RRs for the El Chorro strain were: > 10,769, 85.8, and > 5.2 for deltamethrin, lambda-cyhalothrin, and tetramethrin respectively. The hyperactivity usually caused by the three pyrethroids was in both the deltamethrin-resistant strains compared to the susceptible reference strain. No differences were observed in the repellent effect of DEET between the three groups. These results indicate that the deltamethrin-resistant insects have a cross resistance to lambda-cyhalothrin and tetramethrin, and are also resistant to the first symptom of pyrethroid poisoning (hyperactivity). However, the sensorial process related to DEET repellency does not appear to be altered.

Absence of domestic triatomine colonies in an area of the coastal region of Ecuador where Chagas disease is endemic

Rhodnius ecuadoriensis is considered the second most important vector of Chagas disease in Ecuador. It is distributed across six of the 24 provinces and occupies intradomiciliary, peridomiciliary and sylvatic habitats. This study was conducted in six communities within the coastal province of Guayas. Triatomine searches were conducted in domestic and peridomestic habitats and bird nests using manual searches, live-bait traps and sensor boxes. Synantrhopic mammals were captured in the domestic and peridomestic habitats. Household searches (n = 429) and randomly placed sensor boxes (n = 360) produced no live triatomine adults or nymphs. In contrast, eight nymphs were found in two out of six searched Campylorhynchus fasciatus (Troglodytidae) nests. Finally, Trypanosoma cruzi DNA was amplified from the blood of 10% of the 115 examined mammals. Environmental changes in land use (intensive rice farming), mosquito control interventions and lack of intradomestic adaptation are suggested among the possible reasons for the lack of domestic triatomine colonies.

¿Es el conferencing una herramienta útil para los programas de mediación en el ámbito penal del Departamento de Justicia?

El estudio analiza la práctica del conferencing en 4 países (Nueva Zelanda, Australia, Irlanda del Norte y Bélgica), y efectúa un estudio empírico que recoge las percepciones de los mediadores sobre si esta práctica restaurativa puede ser una herramienta útil para los programas de mediación en el ámbito penal.