990 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Measurement of the energy spectrum of cosmic rays above 10(18) eV using the Pierre Auger Observatory
Resumo:
We report a measurement of the flux of cosmic rays with unprecedented precision and Statistics using the Pierre Auger Observatory Based on fluorescence observations in coincidence with at least one Surface detector we derive a spectrum for energies above 10(18) eV We also update the previously published energy spectrum obtained with the surface detector array The two spectra are combined addressing the systematic uncertainties and, in particular. the influence of the energy resolution on the spectral shape The spectrum can be described by a broken power law E(-gamma) with index gamma = 3 3 below the ankle which is measured at log(10)(E(ankle)/eV) = 18 6 Above the ankle the spectrum is described by a power law with index 2 6 followed by a flux suppression, above about log(10)(E/eV) = 19 5, detected with high statistical significance (C) 2010 Elsevier B V All rights reserved
Resumo:
The air fluorescence detector of the Pierre Auger Observatory is designed to perforin calorimetric measurements of extensive air showers created by Cosmic rays of above 10(18) eV. To correct these measurements for the effects introduced by atmospheric fluctuations, the Observatory contains a group Of monitoring instruments to record atmospheric conditions across the detector site, ail area exceeding 3000 km(2). The atmospheric data are used extensively in the reconstruction of air showers, and are particularly important for the correct determination of shower energies and the depths of shower maxima. This paper contains a summary of the molecular and aerosol conditions measured at the Pierre Auger Observatory since the start of regular operations in 2004, and includes a discussion of the impact of these measurements oil air shower reconstructions. Between 10(18) and 10(20) eV, the systematic Uncertainties due to all atmospheric effects increase from 4% to 8% in measurements of shower energy, and 4 g cm(-2) to 8 g cm(-2) in measurements of the shower maximum. (C) 2010 Elsevier B.V. All rights reserved.
Resumo:
El material audiovisual de suport de la prctica ens permet conixer de prop lEscola Infantil Municipal Rosa Fernndez dElx: equip pedaggic, famlies, projectes, estil educatiu, ideari i organitzaci, aix com un dels projectes ms importants i innovadors que en ella es desenvolupen: el projecte de lHort Ecolgic. A ms, en el documental podrem conixer diferents percepcions de lescola i del projecte aportades per un professor dun cicle formatiu de grau superior, tres alumnes en prctiques i algunes famlies que porten als seus fills a lescola. Aquesta experincia pedaggica ens permetr analitzar i reflexionar sobre limpacte de contextos estimulants i les propostes educatives de qualitat en el desenvolupament global del infant.
Resumo:
Ressenya del llibre 'Homes, vaixells i mercaderies de Tossa al Grau de Valncia, 1459-1703', de Mario Zucchitello. Treball que estudia els intercanvis comercials entre el litoral selvat i el Regne de Valncia i la seva capital al segle XV
Resumo:
Ressenya del llibre Turisme residencial i territori. Lobra s una anlisi dels fenmens de la segona residncia i del turisme residencial i la seva plasmaci territorial centrada a les comarques de Girona
Resumo:
Ciutat, territori i paisatge consta duns materials didctics, formats per unes lmines de paisatges, un conjunt dactivitats didctiques i un web interactiu, elaborats pel Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques conjuntament amb el Departament d Educaci i l Observatori del Paisatge i adreat a estudiants deducaci secundria. Aquests materials poden tenir inters, tamb, per als educadors en el lleure i per a totes les persones preocupades pel deteriorament que estan patint alguns paisatges que considerem tradicionals i emblemtics, especialment els dels entorns de les ciutats o els propers a les grans infraestructures
Resumo:
Es descriu un aflorament volcnic localitzat a la rodalia del mas Vents (el Port de la Selva), a la part central de la serra de Rodes, dins el Pirineu axial. Es tracta duna xemeneia volcnica enclavada en granodiorites gneissificades. Els materials que la componen sn basalts olivnics alcalins amb textura traqutica, bastant alterats, els quals queden colgats per un dipsit colluvial sense consolidar. Les dimensions de la xemeneia sn difcils de determinar pel recobriment que presenta: supera els 70 m en direcci nord-nord-est a sud-sud-oest i s duns 35 m en la perpendicular a aquesta. Aquest aflorament va ser citat per Teixidor fa ms d un segle, i no sha retrobat fins ara
Resumo:
La present tesi pretn ser,tal com el seu mateix nom indica, un estudi de totes aquelles informacions que ens proporcionen les fonts escrites d'poca tardoantiga (segles IV-VII)i que fan referncia, directament o indirecta, a les terres del nord-est de Catalunya.Fou aquesta rea geogrfica la que, d'en el segle IX, i un cop superada la invasi sarrana que supos, entre altres coses, la definitiva desaparici de la seu episcopal emporitana, acab per convertir-se en el futur territori del bisbat de Girona, una demarcaci que englovava els antics dominis eclesistics i territorials de les seus visigtiques de Gerunda i Impurias. s una realitat que l'estudi de la tardoantiguitat al nord-est de Catalunya ha experimentat un important impuls en els darrers anys. Es en aquest marc, que la investigaci que presentem, pretn ser una aportaci a una millor comprensi d'aquest perode, amb la sistematitzaci i catalogaci de tots aquells textos, la cronologia dels quals abraa el perode comprs entre els segles IV-VII, on es fa menci expressa a l'rea geogrfica que ens ocupa. Aquest estudi s'estructura en set parts clarament diferenciades encara que interdependents entre si, cadascuna de les quals amb una especificitat i una metodologia prpia. A la primera d'elles (caps.2-3), i a mode d'introducci, es fixen els lmits territorials (marc geogrfic) i cronolgics (marc histric) de la investigaci, elements del tot indispensables i necessaris per a comprendre millor l'escenari on tenen lloc els fets descrits. Un segon gran apartat est enterament dedicat a l'estudi i anlisi de les principals aportacions realitzades per la historiografia del nostre pas en els darrers segles, del XVII fins a l'actualitat, en l'estudi del tema que ens ocupa. En tercer lloc, es passa a analitzar individualment totes i cadascuna de les referncies textuals recollides en aquest estudi. L'anlisi l'hem divididida en cin grans apartats, atenent i respectant la diversa tipologia de les fonts consultades: 1) els itineraria romana; 2) els textos de la patrologia tardoantiga; 3) les actes conciliars; 4) els textos litrgics; i 5) l'epigrafia. L'estudi de cada text es realitza d'una manera global i sitemtica, analitzant l'autor, el text i l'poca de composici, i tot aix en el marc ms ampli de la societat del seu temps. Un apartat certament important s enterament dedicat a l'estudi dels orgens i difusi del culte al mrtir Feliu de Girona durant l'antiguitat tardana, a partir sobretot de la informaci proporcionada per les fonts escrites i epigrfiques de l'poca. El culte al mrtir giron del segle IV fou, sense cap mena de dubtes, un dels elements caracterstics i definidors en la vida de la Gerunda tardoantiga i, al mateix temps, un signe del gran prestigi assolit per la seu episcopal gironina a la resta d'Hispnia durant l'antiguitat tardana. Finalment, i desprs de presentar, a tall de sntesi, les principals conclusions d'aquesta investigaci, un darrer gran apartat ve constitut per un apndix documental, en el qual s'hi recullen, seguint un criteri cronolgic, tots els textos estudiats, transcrits segons les principals edicions crtiques citades. Val a dir, que en aquesta investigaci hem utilitzat en la majoria dels casos les millors edicions crtiques de cadascuna de les obres estudiades, un fet que ha perms, en ocasions, corregir antigues transcripcions molt menys acurades i crtiques que s'havien incls en moltes de les obres dels darrers dos-cents anys on s'estudiava el perode histric que ens ocupa.
Resumo:
Espaol-> En esta investigacin bibliogrfica hemos analizado el trabajo de las tres Comunidades Autnomas en el tema de las bibliotecas escolares y hemos conocido el programa principal para su fomento utilizado en cada una de ellas. Para ello, hemos partido de lo que la IFLA/UNESCO y el Estado Espaol en su legislacin y diferentes normativas establecen acerca de las bibliotecas escolares. Adems, se ha realizado una comparacin entre los tres programas de bibliotecas escolares de las Comunidades Autnomas seleccionadas: Andaluca, Catalunya y Pas Vasco. Finalmente, hemos conocido mediante los trabajos de diversos autores, los objetivos que para el futuro deben cumplir las bibliotecas escolares.
Resumo:
Tambien este trabajo que entrego ahora a la imprenta no es perfecto y acabado en todos los detalles. Faltan los anent a Shakaim y una revision cuidadosa de la grafa shuar. De todas maneras y a pesar de estas imperfecciones, prefiero que salga, para estimular la colaboracion de los especialistas en la recoleccion e interpretacion de datos de la cultura shuar. Shakaim, como lo afirman todos los ancianos shuar, es el mismo Etsa, Asi llaman a Etsa cuando acta en asuntos de agricultura y de vida familiar. La palabra Shakaim esta compuesta de la onomatopeya '"shaka" que es el ruido que hace un fuerte chaparron y de la palabra "yumi" que significa lluvia. Shakaim, por lo tanto, significa chaparron, huracan. El chaparron fecundiza la tierra y el huracan tumba los arboles gigantescos. Estan relacionadas con este_nombre sea las relaciones matrimoniales, sea los trabajos de roce y tumbe. El misino mito habla de la llegada de Shakaim con el semblante de lluvia a la casa de Chunk para sembrar las palmeras que proporcionan las hojas para el techo de la vivienda. Shakaim es el complemento de Nunkui. La figura de Nunkui es femenina porque se inspira en la tierra fecunda. La figura de Shakaim es masculina porque se inspira en la lluvia fecundizadora. Nunkui y Shakaim son el arquetipo de la pareja shuar. Si Nunkui ensena el trabajo a las mujeres, Shakaim ensena a los hombres. Shakaim ordena a los hombres los trabajos de roce y tala de la selva, la siembra del maiz al voleo, la construccion de la vivienda y la confeccion del vestido.
Resumo:
Mster Oficial en Estudis Avanats en Histria de l'Art. Curs: 2008-2009. Directora: Imma Socias
Resumo:
Mster Oficial en Gesti del Patrimoni Cultural
Resumo:
Aquest projecte tracta del disseny de diferents itineraris ambientals per a s pblic a Fornells de la selva, amb l'objectiu de recuperar i revaloritzar l'espai del meandre de l'Onyar per a s pblic i per a desenvolupar activitats d' educcaci ambiental
Resumo:
Estudi sobre l'aplicaci del pasturatge bov al Parc Natural de Cap de Creus com una possible eina per fer disminuir la biomassa vegetal i aix intentar prevenir els incendis forestals i la seva expansi enel territori
Resumo:
Aquest projecte estudia la situaci actual dels espais Xarxa Natura 2000 del Solsons amb l objectiu de: proposar futures actuacions en el territori, donar propostes de gesti turstica sostenible per aix assegurar-ne la protecci i establir una base per a la redacci de les directrius de gesti daquests espais. Dels espais XN2000 del Solsons shan escollit dos: Les Obagues de la Riera de Madrona i el de la Ribera Salada
