[Les modes du mercure de France] : [estampe] / [Coypel] ; [Caylus]

Comprend : Modes Janvier 1726 - 1714 - 1725 / [Coypel] ; Modes mois de février. Laquais de 1714, Mode de 1714 [à gauche], Mode de 1726, Laquais de 1726 [à droite] / [Coypel] ; 1726. May, coeffures nouvelles. Dormeuse - Grande coeffure - Papillon - Equivoque - Vergette - Marons / [Coypel] ; Modes de 1730 / [Coypel] ; [Caylus] ; [Modes de février-mars 1729] / [Coypel] ; [Caylus]

National Intelligencer, 15 August 1811 (vol. 11, no. 1692) - Newspaper

Volumes of interest were published between 1812 and 1815 with articles about the War of 1812.

Letter - Adrienne Clarkson to Dorothy Wetherald Rungeling, 2003

A letter from Governor General of Canada, Adrienne Clarkson, to Dorothy Wetherald Rungeling. This correspondence is in response to a letter Dorothy Wetherald Rungeling had sent to Adrienne Clarkson. In the letter, Clarkson thanks Wetherald Rungeling for a copy her book "It's Fun to Grow Old!" and mentions "it was wonderful to hear you speak about your experiences as a pilot at the Order of Canada ceremony. I can assure you that you have had as great an impact on others (myself included) as we have had on you."

Arte de lengua mexicana que fué usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán, escrito en 1692

UANL

Les cycles d'azulejos de l'église du couvent de Louriçal (Portugal) attribués à Valentim de Almeida (1692-1779)

Pour respecter les droits d'auteur, la version électronique de ce mémoire a été dépouillée de ses documents visuels et audio-visuels. La version intégrale du mémoire a été déposée au Service de la gestion des documents et des archives de l'Université de Montréal

En la prehistòria dels hisendats. De senyors útils a propietaris (vegueria de Girona, 1486-1730)

A la vegueria de Girona, entre 1486 i 1730, es produeix el procés de formació històrica d'un grup social que sorgit de la pagesia s'anirà diferenciant progressivament d'aquesta: els senyors útils i propietaris de masos. Aquest grup social basa el seu poder econòmic i polític en l'acumulació de masos: font de rendes i font de l'estatus social assolit dins la parròquia i la universitat on fixa la seva residència. El seu pes social el manifesta a través dels seus espais de sociabilitat (especialment la parròquia, veritable espai de representació), però també manifesta la seva posició de preeminència, fet que pot abocar als conflictes amb el conjunt de la comunitat. Un conflicte que es planteja en termes de diferenciació dels uns i d'igualtat dels altres. És l'enfrontament entre dues visions de la societat: l'individualisme enfront el comunitarisme.