The London and Edinburgh philosophical magazine and journal of science.

3rd ser. : v.2 (1833 : Jan.-June)

The London, Edinburgh and Dublin philosophical magazine and journal of science.

ser.4:v.5 (1853:Jan.-June)

The London, Edinburgh and Dublin philosophical magazine and journal of science.

ser.3:v.19 (1841:July-Dec.)

The London and Edinburgh philosophical magazine and journal of science.

3rd ser. : v.15 (1839 : July-Dec.)

The London and Edinburgh philosophical magazine and journal of science.

3rd ser. : v.12 (1838 : Jan.-June)

The London, Edinburgh and Dublin philosophical magazine and journal of science.

ser.3:v.33 (1848:July-Dec.)

The London and Edinburgh philosophical magazine and journal of science.

3rd ser. : v.13 (1838 : July-Dec.)

The London and Edinburgh philosophical magazine and journal of science.

3rd ser. : v.6 (1835 : Jan.-June)

Transactions of the Linnean Society of London, 2nd series: Botany

v.9 (1916-1922)

Memòria: estada a London South Bank University (Regne Unit)

Investigación producida a partir de una estancia en la London South Bank University, Reino Unido, entre los meses de setiembre y diciembre del 2005. Se estudia el trabajo sexual en el Reino Unido desde tres perspectivas diferentes. Por una parte, se trata la historia del feminismo anglosajón respecto a sus visiones sobre la prostitución, desde una aproximación a las fuentes. Por otra parte, se plantea la situación jurídico-política. Finalmente, se presenta brevemente a las principales entidades que dan apoyo al colectivo de trabajadoras del sexo en la ciudad de Londres.

Why did London become the main money market? Monetary Policy, Arbitrage and European Money Market Integration in 18th century

How did the leading capital market start to attract international bullion? Why did London become the main money market? Monetary regulations, including the charges for minting money and the restrictions on bullion exchange, have played the key role in defining the direction of the flow of international bullion. Countries that abolished minting charges and permitted the free movement of bullion were able to attract international bullion, and countries that applied minting taxes suffered an outflow of bullion. In these cases monetary authorities tried to limit bullion movement through prohibitions on domestic bullion exchange at a free price, and tariffs and quantitative restrictions on bullion exports. The paper illustrates the logic of international monetary flow in the 18th century, using empirical evidence for England, France and Spain. The first section defines and measures monetary policy, and the second section introduces minting charges into the arbitrage equation in order to explain the logic of bullion flow between the pairs of nations England-France, England-Spain and France-Spain. The conclusion emphasises the importance of monetary policy in the creation of leading money markets.

“Policy Scepticism” and the Impact of London-based Higher Education Institutions (HEIs) on the economy of England: Accounting for Alternative Uses of Public Expenditure

This paper replicates the analysis of Scottish HEIs in Hermannsson et al (2010a) for the case of London-based HEIs’ impact on the English economy in order to provide a self-contained analysis that is readily accessible by those whose primary concern is with the regional impacts of London HEIs. A “policy scepticism” has emerged that challenges the results of conventional regional HEI impact analyses. This denial of the importance of the expenditure impacts of HEIs appears to be based on a belief in either a binding regional resource constraint or a regional public sector budget constraint. In this paper we provide a systematic critique of this policy scepticism. However, while rejecting the extreme form of policy scepticism, we argue that it is crucial to recognise the importance of alternative uses of public expenditure, and show how conventional impact analyses can be augmented to accommodate this. While our results suggest that conventional impact studies overestimate the expenditure impacts of HEIs, they also demonstrate that the policy scepticism that treats these expenditure effects as irrelevant neglects some key aspects of HEIs, in particular their export intensity.

The Expenditure Impacts of London-based Individual Higher Education Institutions (HEIs) and their Students on the Economy of England: Homogeneity or Heterogeneity?

This paper replicates the analysis of Scottish HEIs in Hermannsson et al (2010a) to identify the impact of London-based HEIs on the English economy in order to provide a self-contained analysis that is readily accessible by those whose primary concern is with the regional impacts of London HEIs. When we treat each of the 38 London-based Higher Education Institutions (HEIs) that existed in England in 2006 as separate sectors in conventional input-output analysis, their expenditure impacts per unit of final demand appear rather homogenous (though less so than HEIs in Wales and Scotland), with the apparent heterogeneity of their overall impacts being primarily driven by scale. However, a disaggregation of their income by source reveals considerable variation in their dependence upon general public funding and their ability to draw in income/funding from external sources. Acknowledging the possible alternative uses of the public funding and deriving balanced expenditure multipliers reveals large differences in the net-expenditure impact of London HEIs upon the English economy, with the source of variation being the origin of income. Applying a novel treatment of student expenditure impacts, identifying the amount of exogenous spending per student, modifies the heterogeneity of the overall expenditure impacts. On balance this suggests that the impacts of impending budget cut-backs will be quite different by institution depending on their sensitivity to public funding. However, predicting the outcome of budget cutbacks at the margin is problematic for reasons that we identify.

Clúster creatius en entorns urbans: 22@Bcn i Shoreditch East London

La localització de les empreses de nova economia en zones urbanes, a pesar que el factor distància no sigui important, no deixa de ser considerable pels seus avantatges que els suposa estar situades conjuntament en relació amb les infraestructures, consum, beneficis socioculturals, i facilitat en les transaccions cara a cara. És inevitable que el primer quart del segle vint-i-un estigui lligat a l’economia creativa de forma similar amb que el començament del segle vint estava íntimament lligat a l’economia industrial i la invenció del sistema de producció en massa. La ciutat també va jugar un dels papers més importants per al desenvolupament de “la nova economia industrial” a les albors del segle vint, com ho és la ciutat del coneixement que acull “la nova economia creativa” al segle vint-i-un. És evident que els resultats morfològics, socials, econòmics i urbans són ben diferents en ambdós fenòmens, però l’impacte a les ciutats és molt gran. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar els mecanismes d’aglomeració (clustering) d’activitats competitives basades en creació de coneixement i de serveis avançats que estan al darrera de desenvolupaments punters a ciutats com Barcelona, el projecte 22@bcn, i East London, el projecte Shoreditch. L’esforç que han posat les autoritats locals en crear l’entorn apropiat per atreure i crear empreses innovadores, com a motor de desenvolupament d’algunes ciutats modernes europees ha resultat en el sorgiment de nuclis o centres urbans molt dinàmics que suposadament estan preparats i acullen punts de creació de coneixement (“Urban Knowledge Hubs”), amb una demanda i llocs de treball altament qualificats. Aquest és el cas dels projectes de Barcelona (22@bcn) i East London (Shoreditch).

Pequín, London, Roma: un viatge lingüístic a través de la història de tres llengües: gramàtica comparada entre el xinès, l'anglès i el llatí

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. En aquest treball es vol trobar un vincle entre les cultures més influents al llarg de la història d’Àsia i Europa, prenent com a element bàsic les seves llengües: el xinès, l’anglès i el llatí. Ara bé, la comparació lingüística entre elles només té veritable interès si es cerca allò comú sobretot semàntica i sintàcticament, posat que d'entrada, visual i fonèticament, qualsevol profà pot observar-ne prou diferències. Aquestes característiques comunes, doncs, tenen valor independentment del temps i l'espai, ja que el que hi ha en joc aquí és, en el fons, el llenguatge verbal com a nervi del fet de ser humà. Els continguts s'estructuren mitjançant l'ús d'un mètode inductiu com a regla d’anàlisi comparativa; no es pot, tanmateix, prescindir d'una introducció teòrica de lingüística, absolutament necessària per a un estudi comparatiu de gramàtica. Una vegada conclòs el treball, es veu que els conceptes que totes tres expressen són comuns i el canvi, quan es dóna, afecta la forma i està relacionat amb les regles de la lògica: aquests casos, doncs, no fan sinó confirmar la tesi, ja que esperar una equivalència total seria no només ingenu, sinó gens natural ni realista. L'anhel del traductor és arribar a expressar, precisament, aquest univers.