Descripción de los ríos principales del mundo, estudio hidrográfico

UANL

Le Banquet de Platon : l'apologie d'Alcibiade ou les paradoxes d'Éros

Ce mémoire cherche à évaluer la culpabilité de Socrate face à l’échec et à la corruption d’Alcibiade, telle que la question se pose dans le Banquet de Platon. Il comprend quatre chapitres. Le premier démontre que le cadre dramatique lui-même fait occuper une place centrale à la vie et au déclin d’Alcibiade et au problème de la responsabilité de Socrate face aux accusations de corruption de la jeunesse qui ont pesé sur lui. Le deuxième chapitre interprète le discours d’Alcibiade comme une tentative de disculpation qui repose sur une critique acerbe du comportement de Socrate. Il se serait détourné de Socrate et de ses enseignements en raison de son ironie, de son arrogance et de son indifférence – de son hybris. Le troisième chapitre étudie le discours de Socrate sur l’accession à la beauté intelligible. Il expose la nature particulière de son éros, qui repose sur l’ironie et l’inversion des rôles comme moyens d’exhorter à la philosophie. Le quatrième chapitre pose la question de l’efficacité de ce type de pédagogie et de la responsabilité du philosophe vis-à-vis de ses disciples. L’étude conclut que l’amour et l’ironie de Socrate sont essentiellement des moyens d’inviter l’autre à se remettre lui-même en question et à prendre soin de son âme. Socrate n’est donc pas coupable d’avoir corrompu Alcibiade. La faute est entièrement celle du jeune homme. Il s’est montré incapable, par égocentrisme et fierté excessive, de réagir correctement à l’énigme posée par le comportement érotique de Socrate.

Un jeu dont vous êtes le héros : « Entre idéal et réalité : en Jeu(x) éthique(s) de la recherche »

Commentaire / Commentary

La victoire du lobby gallinacé, ou les enjeux de la révolution numérique dans l'oeuvre photofictionnelle de Joan Fontcuberta

Face à l’émergence de la culture numérique, le marché de l’image subit depuis plusieurs années une série de mutations : obsolescence de l’argentique, difficultés des services photos de la presse écrite. Quel écho donnent les artistes, photographes ou écrivains, à cet état de crise avant tout économique du fait photographique? Assisterait-on vraiment à la mort du photographique? Cet article propose de mesurer l’impact de la révolution numérique à travers le prisme des photofictions de Joan Fontcuberta. Rejetant aussi bien les interprétations téléologiques qu’apocalyptiques de cette transition technologique, Joan Fontcuberta prend acte d’une désindexation du fait photographique, et signe une oeuvre résolument photolittéraire.

CEIP Giner de los Ríos, Huelva : aprender en familia.

Resumen tomado de la publicación

Joan Manuel del Pozo: l'opinió d'un polític i professor universitari sobre algunes qüestions candents del món educatiu actual

Entrevista a Joan Manuel del Pozo, conseller d'Educació i Universitats (maig 2006- novembre 2006): l'opinió d'un polític i professor universitari sobre algunes qüestions candents del món educatiu actual

L'Entrevista: Joan Ferrer. "Cal estudiar la Bíblia perquè és el fonament de la nostra cultura"

Joan Ferrer (Calella, 1960) va ser deixeble i col·laborador del filòleg Joan Coromines. És professor titular de Llengua i cultura hebrea i aramea a la Universitat de Girona. Fa unes setmanes ha presentat la primera història i gramàtica del jiddisch en castellà i prepara, juntament amb Eduard Feliu i Pere Casanellas -és a punt de sortir- el Diccionari Girona hebreu-català, català-hebreu, que també serà el primer d'aquestes característiques. Per Ferrer, l'interès per la cultura jueva no és sinó un acte de justícia, el reconeixement vers una comunitat, una llengua i una cultura que eren una part indestriable de Catalunya des de temps immemorials i que forma part d'una manera compartida d'entendre el món

De Roma al Bierzo passant per Sanlúcar. La singular peripècia de Joan Bosch seguint el rastre del pintor Paul Bril

El doctor Joan Bosch és professor titular d'Història de l'art a la Universitat de Girona. És membre d'un grup de recerca que estudia la posició de Catalunya en l'encreuament europeu de les arts del Renaixement i és, potser, per aquest investigar en una cruïlla de cultures que ha pogut viure una peripècia extraordinària, com ha estat la de documentar i després localitzar una sèrie de trenta quadres de pintors flamencs, el més destacat dels quals és Paul Bril. La troballa va ser presentada el mes d'abril passat al monestir de l'Anunciada, a Villafranca del Bierzo, allà on les pintures han estat els darrers quatre-cents anys

El Cas integrat. Un aprenentatge integral i integrador. L'experiència de l'Escola Universitària d'Infermeria Sant Joan de Déu de Barcelona

Potenciar una Europa del coneixement on l’aprenentatge continuat durant la vida és un element essencial per a obtenir una major competitivitat Europea, a l’hora que es promociona la cooperació i mobilitat entre universitats, és l’objectiu principal de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Sota aquesta directriu, és necessari potenciar la reflexió i la capacitat crítica de les persones en formació. Crear espais on l’alumne/a passi a ser el centre dels processos d’ensenyança-aprenentatge, on es faciliti que reflexioni sobre allò que està fent i com ho fa, quins processos segueix per entendre situacions i com les interpreta. Potenciar que l’alumne/a aprengui a aprendre, aprendre per la vida, perquè sigui una persona amb ment oberta i capaç d’adaptar-se i modificar la realitat quan sigui necessari. L’EUI Sant Joan de Déu, que es caracteritza pel seu esperit innovador i la sensibilitat envers els canvis, implanta una nova metodologia docent anomenada Cas Integrat (C.I.). El Cas Integrat és una activitat docent que facilita a l’estudiant comprendre les diferents temàtiques que el composen de forma integrada i a la vegada integradora amb l’equip, posicionant-se activament en el seu aprenentatge. És un mètode que es nodreix dels principis de l’aprenentatge basat en problemes (ABP). Es tracta de la descripció d’una situació hipotètica construïda a través de les aportacions dels diferents professors que participen en el cas. És una metodologia docent que es diferencia de les que s’havia utilitzat fins ara. En aquest mètode s’aglutinen continguts de diferents assignatures, que comporta un treball conjunt i continuat del professorat. Ressaltem que el C. I. fomenta el treball en equip, la responsabilitat en l’aprenentatge, augmenta la relació entre els tutors i els estudiants i també potencia la visió integral dels continguts curriculars. També és cert que ens hem trobat amb dificultats com limitacions per part d’alguns estudiants a l’hora de buscar informació, reticències per part d’alguns estudiants en la manera com hem construït els grups, la complexitat a l’hora d’avaluar ja que s’avaluen molts ítems i el fet de compaginar horaris

Joan Majó, director general d'Universitats

Joan Majó va ser nomenat director general d’Universitats l’abril del 2007. Des del seu nomenament ha procurat eixamplar el diàleg per fer avançar les transformacions que el sistema universitari requereix. Majó avança que el 2009 no serà un any d’alegries

Perfils. Joan Luis Arsuaga: Darwin tenia raó (en tot)

Juan Luis Arsuaga ha vingut a Girona a parlar de Darwin i de tanta raó com tenia, gairebé en tot. L'ha convidat la Butaca Casademont, el fòrum de debat que impulsa la Fundació que duu el nom del que va ser el primer president del Consell Social de la UdG, Jaume Casademont. Arsuaga es defineix com un estoic pur que creu que no controlem res i que el nostre marge de maniobra és mínim. Davant d'aquesta percepció de la realitat, proposa viure la vida amb dignitat

Discurs del Dr. Joan Bertran Rusca com a doctor honoris causa per la Universitat de Girona

Discurs pronunciat pel Dr. Juan Bertran Rusca (1931), en el decurs de l'acte d'investidura de Doctors Honoris Causa, celebrat a la Universitat de Girona l'octubre de 2004. El seu discurs versa sobre el desenvolupament de la química teòrica a Catalunya

Discurs de presentació del professor Joan Bertran Rusca, a càrrec del Dr. Miquel Duran

Discurs pronunciat pel Dr. Miquel Duran per presentar el Dr. Joan Bertran Rusca, un dels doctors investits com honoris causa el dia 21 d'octubre de 2004, a la Universitat de Girona. En aquesta breu presentació fa un repàs per la vida professional del prof. Bertran

Discurs del rector de la Universitat de Girona, Dr.Joan Batlle, en l'acte d'investidura com doctors honoris causa de Robert Brian Tate, Joan Bertran Rusca i Jaume Gil Aluja

Discurs d'investidura de doctors honoris causa per la Universitat de Girona, del rector Joan Batlle

Discurs de presentació del professor Jaume Gil Aluja, a càrrec del Dr. Joan Carles Ferrer

El Dr. Ferrer presenta i glossa la ingent tasca docent i científica del professor Gil Aluja, en la presentació a doctor honoris causa. Exposa un breu repàs de la trajectòria i la petja que el professor Jaume Gil ha exercit en la vida universitària