1000 resultados para Indústria de la confecció -- Aspectes ambientals
Resumo:
En aquest article es pretn explicar breument la viabilitat de la futura gesti i utilitzaci de la biomassa forestal de Bellver de Cerdanya mitjanant un district heating al futur barri del Pla de Tomet. Les particularitats per les quals aquest poble s ideal per a aquest projecte sn que l'ajuntament s propietari de gaireb un 90% dels boscos situats en aquest municipi; i que alhora ja ha realitzat diverses installacions que utilitzen la biomassa forestal per a calefacci i ACS. La situaci econmica de la comarca s bastant complicada, ja que s'ha basat en el sector turstic i la construcci, per ambds no passen pel millor moment. El projecte serviria per donar un valor a la biomassa forestal que fins ara no s'ha donat, i alhora s'intenta buscar nous inputs econmics per a la Cerdanya. En aquest treball tamb s'analitza quins haurien de ser els futurs tractaments que s'haurien d'aplicar a la forest, tenint en compte les activitats que es realitzen actualment, i evitant en tot moment possibles efectes negatius, com podria ser la sobreexplotaci. Tamb es dedica una part del projecte a explicar els sistemes per obtenir i gestionar de forma correcta la biomassa. A continuaci es tracta la part ms tcnica, realitzant una estimaci del possible futur consum energtic del barri del Pla de Tomet, encara no construt; i decidint quins sistema de calderes seria el ms adequat, el tipus demmagatzematge ms apropiat i els passos a seguir per millorar el rendiment del procs de la gesti i extracci de la biomassa. Seguint tots aquests passos s'arriba a la conclusi que aprofitar la biomassa forestal s millor soluci que utilitzar combustibles fssils. A part dels obvis beneficis medi ambientals, tamb s millor a nivell econmic, tant pels futurs vens com per l'ajuntament.
Resumo:
Lobjectiu daquest estudi ha estat avaluar lefecte que t sobre algunes propietats fisicoqumiques del sl i el creixement de plantes, ladici del producte compostat obtingut a partir de la fracci orgnica dels residus slids urbans de recollida no selectiva, material anomenat bioestabilitzat. Sha dut a terme un bioassaig amb blat (Triticum aestivum), utilitzant bioestabilitzat procedent de dues plantes de tractament mecnic i biolgic, Vacarisses i Matar, que sha aplicat a diferents dosis en un sl de baixa qualitat. Sha observat una relaci positiva entre el creixement del blat i la dosis de bioestabilitzat aplicada. Pel que fa a la germinaci, ha estat lleugerament estimulada per les dosis intermdies de bioestabilitzat assajades. En quant a les propietats fisicoqumiques del sl, sha observat un increment de la salinitat en funci de la dosis de bioestabilitzat aplicada, que en les ms elevades podria ser problemtica. Tamb, el contingut de matria orgnica ha augmentat de manera proporcional a la dosis, cosa que ha millorat les propietats fsiques del sl. Per altra banda, shan trobat continguts dimpropis (vidre, plstic ...) i concentracions dalguns metalls pesants bastant elevades, aix com una considerable variabilitat entre les partides de bioestabilitzat. Finalment, es conclou que abans de permetre laplicaci de bioestabilitzat per a la rehabilitaci de sls degradats, cal aprofundir ms en lestudi daquest material.
Resumo:
El presente proyecto tiene por objetivo realizar una propuesta de cultivo de manzano (Malus domestica) en la Vall dAliny para el desarrollo de un producto agroalimentario que contribuya a la revitalizacin de esta rea rural y a la mitigacin del calentamiento global. Para ello, se pretende proporcionar una metodologa para calcular, con mayor precisin, el comportamiento de los cultivos como sumidero de carbono a partir del balance neto de gases con efecto invernadero (GEI) del sistema. Con tal de obtener las emisiones de GEI generadas por los cultivos se desarrolla un anlisis del ciclo de vida (ACV), y para obtener la fijacin de los cultivos, se realiza un anlisis de su capacidad de absorcin de dixido de carbono en la biomasa de la plantacin. Adems, mediante el uso de sistemas de informacin geogrfica (SIG), se determinaron los terrenos potenciales para el cultivo del manzano en la zona de estudio. Posteriormente, se verifica la certificacin de crditos en el mercado de carbono voluntario y se analiza la viabilidad econmica del proyecto, obteniendo as un producto (la manzana) con valor ambiental aadido. Como conclusin se obtuvo una viabilidad positiva de la verificacin de crditos, puesto que el balance neto de carbono fue positivo, absorbindose 234,54 t CO2 en todo el territorio potencialmente cultivable (16,92 ha) y durante 15 aos de actividad agrcola. Al mismo tiempo, la propuesta result viable econmicamente, generndose unos beneficios ligados a la venta de produccin frutcola y de los crditos de carbono de 79.484 durante los 15 aos de actividad productiva.
Resumo:
En aquest article es presenten breument els diferents captols dun treball interdisciplinari per tal dentendre el context de prohibici de la mineria de ferro a Goa a finals del 2012 i proporcionar la informaci necessria per tal dorientar i gestionar la presa de decisions sobre lactivitat minera en un futur. Els sis primers captols consisteixen en lestudi del medi abitic, medi bitic, fluxos de materials, aspectes socials, aspectes econmics i finalment aspectes poltics. En canvi, en els dos ltims captols s'avaluen i es gestionen els impactes ambientals de la mineria mitjanant, per una banda, una anlisi DPSIR i, d'altra banda, es proposen tres escenaris per integrar les diferents variables i fomentar la participaci en la presa de decisions. Sha dut a terme una extensa recerca mitjanant la recopilaci de dades, entrevistes i visites a les zones destudi dinters per tal dentendre el conflicte de la mineria a Goa.
Resumo:
La presncia de pesticides en el medi ambient pot comportar efectes nocius pel propi medi i la salut humana, fet que, en alguns casos, converteix en necessria la seva eliminaci. Un dels mtodes utilitzats per dur a terme aquesta eliminaci s la sorci de contaminats sobre materials adsorbents. Per tal de fer daquest mtode un procs sostenible cal investigar nous materials capaos de retenir els contaminants. El suro s la part ms externa de lescora de lalzina surera: Quercus Suber L. Sextreu cada 5- 10 anys depenent de la regi i es caracteritza per ser una font natural, renovable i biodegradable amb una heterognia composici qumica que el converteix en un material potencialment apte com a adsorbent dun ampli rang de contaminants. En aquest context, lobjectiu principal daquest treball s investigar lafinitat dadsorci del suro amb quatre pesticides de diferent hidrofobicitat i estructura qumica i estudiar el paper que hi juguen els seus compostos qumics (extractius, suberina, lignina i polisacrids) en aquest procs de sorci. Els pesticides investigats han estat: Metamitron: poc hidrofbic (logKow = 0.83) i de carcter molecular, Alaclor: moderadament hidrofbic (logKow = 2.80) i de carcter inic (pKa = 0.62), 2,4-D: moderadament hidrofbic (logKow = 2.81) i de carcter inic (pKa = 2.64) i Clorpirifos: molt hidrofbic (logKow = 4.92) i de carcter molecular
Resumo:
El biochar, o biocarb, s un material produt a partir de la pirlisi de biomassa, consistent en la descomposici trmica de la matria orgnica a baixa o nulla concentraci doxigen. La seva definici ms acceptada s la dun material pirolitzat destinat a ser utilitzat en el sl, quedant fora daquesta denominaci materials produts per a ser utilitzats com a combustible. La gran varietat de materials pirolitzables i de tecnologies de pirlisi determinen un ampli ventall de biochars amb propietats fsiques, qumiques i biolgiques molt contrastades, i que determinen la seva idonetat o no per a ser utilitzat com a esmena orgnica, sent la biomassa de partida un dels factors ms determinants. Els processos de pirlisis generen gasos inflamables, gasos condensables inflamables (bioolis) i biochar en proporcions variables segons el tipus de pirlisi. Aquests grans tipus principals de pirlisi per la producci de biochar sn: Pirlisi lenta, Pirlisi rpida, i Gasificaci. El producte biochar, totalment en procs dinvestigaci, es creu que pot tenir grans beneficis ambientals en diferents mbits: Biochar com a millora de la fertilitat, Biochar com a via de gesti de residus, Biochar per producci denergia, i Biochar per la mitigaci del canvi climtic. Cal tenir en compte possibles riscos a lhora daplicar biochar en sls. Ja que el producte final varia segons el material de partida. En especial quan es genera biochar a partir de residus, ja siguin de depuradora, industrials o ramaders, degut que el seu contingut en contaminants pot ser perjudicial pel medi ambient i per la salut de les plantes. Els contaminats presents, sobretot metalls pesats i hidrocarburs aromtics policclics (PAH), sn difcilment eliminats o es produeixen de novo durant el procs de pirlisi, respectivament, de manera que amb les aplicacions de biochar poden causar impactes negatius. En aquest projecte, es centre especial atenci en una nica caracterstica del sl, com es la capacitat dintercanvi catinic (CIC). La CIC s la capacitat que t el sl per retenir i alliberar ions amb crrega positiva. Per les seves caracterstiques, largila i la matria orgnica sn les que condicionen la CIC total dun sl, ja que aquestes contenen carregues negatives a la seva superfcie. La CIC proporciona als sls la capacitat de retenir nutrients, necessaris per el creixement de les plantes, per tant una major CIC incrementa la fertilitat dels sls, aix com permet reduir les prdues daquests nutrients per lixiviaci i mitigar possible contaminaci de les aiges. Lobjectiu principal del projecte doncs, s estudiar el potencial s dun biochar de gasificaci com esmena orgnica per a sls agrcoles alcalins mediterranis, i ms concretament el seu paper per a millora de la retenci de nutrients en relaci al potencial augment de la capacitat dintercanvi catinic (CIC) del sl 18 mesos desprs de la seva aplicaci en parcelles de camp. Les conclusions finals no han estat del tot satisfactries, degut que no shan trobat diferncies en la CIC, havent de rebutjar la hiptesi de partida. Tot i que hi ha diferents factors que poden ser la causa daquests resultats. Una possibilitat, probablement la que dona major explicaci, s el poc temps transcorregut des de laplicaci de biochar fins al moment de les anlisis.
Resumo:
En aquesta investigaci sanalitza limpacte que ocasiona les emissions de CO2eq en la gesti i tractament dels residus municipals de lilla de Menorca. El present treball sha realitzat mitjanant leina innovadora danlisi ambiental CO2ZW que segueix un protocol de clcul per a la identificaci i quantificaci dels gasos defecte hivernacle al llarg del cicle de vida de la gesti dels residus municipals. Aquest treball caracteritza limpacte generat i evitat recomanats segons els informes de lIPCC i esdev com un punt de partida per la reducci de les emissions en el conjunt de leconomia. Lobjectiu del treball s observar lestat actual de la petjada de carboni per poder aix establir una srie de escenaris futurs que facilitin el cam per arribar a la petjada de carboni zero.
Resumo:
En els darrers anys sestan duent a terme transformacions dels sl en la comarca del Priorat per plantar noves vinyes. Les transformacions realitzades han consistit en volteig dhoritzons i trituraci de material, comportant canvis importants en les propietats fsiques, qumiques i hidrolgiques del sl. Shan identificat i quantificat els canvis, evidenciant alteracions importants en molts parmetres, com una reducci de la matria orgnica, capacitat de retenci daigua i conductivitat hidrulica, que dificulten lestabilitat estructural del sl, augmentant-ne lescolament superficial i lerosi, i dificultant el correcte desenvolupament de les plantes.
Resumo:
El objetivo de este trabajo es discutir las principales aproximaciones utilizadas en la literatura para la evaluacin monetaria de la degradacin de los suelos: el mtodo del coste de reposicin y el mtodo del cambio en la productividad. El mtodo del coste de reposicin ha sido aplicado principalmente a procesos de erosin, y representa a los suelos como simples "stocks" de nutrientes para las plantas. Este mtodo es errneo, adems, por considerar que una unidad de nutriente en el suelo erosionado es equivalente a una unidad del mismo nutriente en un fertilizante sinttico, ya que la concentracin del nutriente en ste es muy superior a la concentracin en aqul. Por su parte, el mtodo del cambio en la productividad asigna al suelo lo que es, en realidad, un resultado del sistema de uso del territorio. Adems, slo considera la funcin de produccin agraria del suelo, sobre la base de una definicin por otro lado simplista de la productividad. En cualquier caso, estas aproximaciones no permiten resolver la valoracin de los procesos irreversibles en la dinmica de los suelos ya que no disponemos de sustitutos renovables del suelo. Por ello, estos mtodos no pueden considerarse sino complementarios de los mtodos de valoracin fsica de la dinmica de los suelos.
Resumo:
Aquesta publicaci s el recull dun de les treballs dins del projecte STEPPE-AHEAD: Steppe-land birds, agriculture practices and economic viability: towards the conservation of Threatened species in humanised landscapes, concedit i finanat per la Fundaci General CSIC entre els anys 2011 2014, amb lobjectiu de proporcionar noves propostes de sistemes per a la conservaci daus estepries en zones agrcoles. La proposta del projecte es basa en lestudi, en una primera fase, del coneixement dels sistemes agrcoles i els seus sistemes de producci avaluant la seva sostenibilitat ambiental i econmica. La finalitat s poder desenvolupar estratgies que compatibilitzin lactivitat agrcola amb la conservaci de la biodiversitat i en aquest cas especial amb el de les aus estepries.
Resumo:
Al llarg daquest estudi es descriuen les tcniques de cultiu i alguns elements de les explotacions agrries de les diferents ZEPA dhbitat estpic. El document inclou a lapartat 4, les recomanacions tecnolgiques per a la millora de la gesti agronmica de cadascun dels pais estudiats que son vlides per als secans cerealistes de la plana de Lleida, aix com de moltes zones cerealistes de la Vall de lEbre i daltres indrets amb condicions mediterrnies. En general sobserva que aquestes zones cerealistes presenten caracterstiques de clima i sl que condicionen la productivitat agrcola de manera important. El principal factor limitant s laigua disponible per als cultius, que ve condicionada per les pluges irregulars intera-anuals i tamb intra-anuals, i per leficincia en labsorci i s per part dels conreus. El sl al seu torn, condiciona generalment la capacitat demmagatzematge daigua i en alguns casos introdueix algunes limitacions com la salinitat o alcalinitat. A aquests condicionants cal afegir la dimensi de les explotacions, lestructura de la propietat i altres caracterstiques socials, culturals i econmiques que limiten la renda agrria. Aquesta marginalitat econmica i social es veu resolta en algunes ocasions pel complement de la renda mitjanant lactivitat agrcola en regadiu i dactivitats ramaderes intensives. Les rees destudi estan dotades duna alta tecnificaci agrcola, fins i tot amb excs de mecanitzaci, i on les prctiques de cultiu estan arrelades de forma tradicional. Tanmateix, encara hi ha un espai molt important per a la millora i optimitzaci tecnolgica. Aquesta s essencial i necessria pel que fa a la millora econmica de la renda reduint els costos de cultiu i tamb per a una recuperaci mediambiental del sistema agrcola, ms enll de linters per la protecci de les aus i daltres elements de la biodiversitat o el paisatge. Actualment, algu- nes de les prctiques agrcoles habituals afavoreixen lerosi del sl i la reducci de la matria orgnica del mateix. El manteniment del sl i de la seva qualitat sn elements importants en la sostenibilitat daquestes rees i en la productivitat a diferents nivells. Aix mateix, el control de la fertilitzaci s necessari per evitar problemes de contaminaci per nitrats del sl i de laigua, els quals es comencen ja a detectar en algunes de les ZEPA. Davant de la necessitat i exigncia actual de promoure sistemes productius sostenibles ambientalment i agronmica, el present estudi aporta algunes observacions i planteja recomanacions i propostes per tal dassolir aquest objectiu.
Resumo:
Disseny i muntatge dun sistema de monitoritzaci a temps real de la qualitat fisico-qumica de laigua en rius mediterranis, que sigui autnom telegestionat i de baix manteniment. Aquest sistema permet realitzar un seguiment de la dinmica de la qualitat de laigua de riu, essent possible detectar episodis dempitjorament sobtat de la qualitat. El desenvolupament de sensors per mesurar la qualitat de laigua en continu ha estat una realitat en la darrera dcada, millorant-ne la robustesa i baixant-ne els costos. Cada instrument cobreix diferents aplicacions dins el cicle de laigua, des daiges superficials de riu, aiges residuals o aiges potables. Actualment la dificultat no est en la sensorstica, sin en el desenvolupament destacions de monitoritzaci autnomes i de baix manteniment
Resumo:
En els ltims 30 anys, la comunitat internacional ha anat agafant conscincia dels efectes que pot tenir l increment de les emissions de gasos d efecte hivernacle (GEH). s per aquest motiu, entre d altres que es fan inventaris d emissions de GEH a nivell estatal i a gran escala. Aquest projecte t com a principal objectiu determinar i quantificar les emissions de GEH a escala local del municipi de Girona. Per tal de poder dur a terme aquest treball ha calgut buscar metodologies i softwares, que s han hagut d adaptar a la singularitat que t Girona, sobretot pel que fa al transport. Finalment es fan propostes que s adapten a la problemtica del municipi
Resumo:
La continutat de la ramaderia a les zones muntanyoses es troba en risc sever. El canvi climtic s un fenomen que es suma a la ja precria situaci de la ramaderia al Pallars Sobir, castigada pel despoblament, lenvelliment de la poblaci i la crisi econmica. En aquest context, les entrevistes realitzades mostren com els ramaders, tot i ser conscients dels creixents fenmens climtics extrems, com les sequeres, a la zona, la seva capacitat adaptativa es veu reduda per causa daquests estressos socioeconmics. Entre ells, el procs denvelliment posa en risc el manteniment del coneixement tradicional que s un dels aspectes clau en ladaptaci. Tanmateix, les estratgies dadaptaci a estressos climtics posades en prctica actualment pels ramaders sn limitades i tenen un marcat carcter reactiu.
