968 resultados para Human geography -- Catalonia


Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Attracting in-migration of the creative class has been argued by Florida (2002) to be a route to higher economic growth in the era of the knowledge economy. This paper critically evaluates this proposition in relation to old industrial regions using the example of Scotland. The paper presents an assessment of, in the first instance, to what extent there is a shortage of skilled, talented and entrepreneurial individuals and, in the second instance, whether a talent attraction strategy alone can hope to attract such people to Scotland. It is proposed that for most migrants the availability of appropriate economic opportunities is a prerequisite for mobility. However, despite uncertain evidence that place attractiveness is a catalyst to mobility among the so-called creative class, this is not a reason for dismissing talent attraction programmes. Instead it is argued that talent attraction programmes have the potential to contribute to old industrial economies, but their success will be greatest when talent attraction is carefully targeted and based on economic realities rather than the marketing of ethereal conceptions of place attractiveness.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

This thesis invites geographers to pay more attention to public policy research by addressing the need to rethink fiscal decentralization policies in Ghana. By applying “Simandan’s wise stance in human geography” and “Grix’s building blocks of social research design”, I developed a conceptual framework that unites two incommensurable ontological and epistemological research positions in geography—the positive and normative positions. I used the framework to investigate two key research questions. First, does fiscal decentralization actually work in Ghana? Through quantitative analysis of empirical revenue and expenditure data (1994-2011) of local governments in Ghana, this study reveals significant issues of inefficiency, inequity, and unaccountability. Local governments generate less revenue, and therefore depend largely on central government transfers for developing their jurisdictions. Worse yet, these transfers are highly unpredictable in terms of amount and timing. Even though a multivariate regression analysis revealed that these transfers are apolitical, the actual disbursement formula tends to focus on equality instead of equity. Additionally, the unclear expenditure assignments in each locality make accountability difficult. In view of these problems, I addressed the question: why is fiscal decentralization held out as a good thing in Ghana? By drawing lessons from Foucault’s and Escobar’s critical discourse analysis, I traced a genealogy of Ghana’s fiscal decentralization. I found that the policy is held out as a good thing in Ghana because of the triangular operation of multiplicities of power, knowledge, and truth regimes at the local, national and international scale. I concluded that although nation-states remains a necessary causal link in fiscal decentralization policy process in Ghana, direct and indirect international involvement have profound effect on these policies. Therefore, rethinking fiscal decentralization involves acknowledging the complex intermingling effects that global, national, and local territories produce.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

En archéologie, l’identification des identités culturelles spécifiques pose souvent problème. Cependant, lorsqu’on en arrive à la fin de la Paléohistoire et plus particulièrement au cours de la Protohistoire, les vestiges archéologiques trouvent alors des alliées sous la forme de sources littéraires et iconographiques qui documentent tant bien que mal la géographie humaine de l’époque. Sur le bassin hydrographique de la rivière Saguenay, quelques-unes de ces mentions révèlent que se trouvaient au cours de la Protohistoire un certain nombre de groupes distincts parmi lesquels des Iroquoiens du Saint-Laurent, des Montagnais de Tadoussac, des Kakouchacks et autres groupes du Nord. Les vestiges archéologiques des 393 sites archéologiques qui comptent au moins une composante de la Protohistoire ou de la Paléohistoire récente sur le bassin hydrographique de la rivière Saguenay ont été mis à contribution afin de déterminer si ce qui est mentionné où illustré dans les documents historiques est vérifiable du point de vue archéologique. Que ce soit les vestiges céramiques, lithiques, ostéologiques ou autres, ceux-ci ont en effet révélé certaines tendances qui ne peuvent s’expliquer que par des trames culturelles spécifiques. Après avoir constaté la présence de cette mosaïque culturelle au cours de la Protohistoire, le défi était de déterminer depuis quand celle-ci s’était mise en place et surtout d’en identifier les causes. Si l’environnement très variable qui caractérise le bassin hydrographique de la rivière Saguenay (incluant le lac Saint-Jean) a certes joué un rôle, d’autres événements ou comportements ont assurément contribué à diversifier les populations. Parmi ceux-ci, il y a la provenance des populations qui fréquentaient la rivière et ses affluents, les axes de circulations qu’ils empruntaient dans le cadre de leur cycle saisonnier, de même que le contexte des échanges qui se pratiquaient à l’échelle pan-bassin hydrographique. Tous ces aspects ont assurément joué un rôle dans la détermination de ce qu’était une population des basses terres du lac Saint-Jean versus une population du Bas-Saguenay.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Desmuntant Àfrica és una experiència pedagògica inèdita en el marc de l’assignatura de Geografia Humana que pretén estudiar la complexitat del sistema món tot partint d’una plataforma d’anàlisi concreta: l’Àfrica subsahariana. S’utilitza com a eina didàctica l’entorn interactiu Moodle, que dinamitza el tractament dels diferents escenaris simulats que haurà de resoldre cada alumne (representant d’un país). Les seves vuit edicions (set de les quals s’han desenvolupat en l’entorn virtual de Microsoft Messenger Groups) posen de manifest que aquest joc d’estratègia: (a) potencia la reflexió crítica entorn temàtiques com els recursos naturals, la cooperació internacional, l’economia i la producció d’aliments, els drets i les llibertats, els conflictes latents,...; (b) promou la necessitat d’actuar mitjançant propostes proactives; (c) constata la participació col·lectiva; i (d) fomenta la imaginació i la creativitat en l’elaboració d’estratègies per afrontar-ne el desenvolupament. A més, i de forma paral·lela a la dinàmica del joc, alguns alumnes-participants aposten per propostes col·lectives i alternatives al joc per tal d’afrontar interessos més enllà dels escenaris plantejats. Per últim, Desmuntant Àfrica trenca amb la relació estereotipada entre professor i alumne perquè magnifica el diàleg i la interacció entre els representants dels diferents països a partir de sinèrgies específiques, aposta per l’aproximació i el coneixement d’espais poc coneguts i aprofundeix en lectures especialitzades i en documents de rigorosa actualitat. Les diferents visions, interpretacions i posicionaments de la realitat actual davant el procés i la dinàmica del desenvolupament a escala mundial són, en bona part, objectius als quals pretén donar resposta la disciplina geogràfica dins el context de la Geografia Humana. En aquest sentit Desmuntant Àfrica vol acomplir un únic objectiu: aplicar els mètodes i les tècniques necessaris per, a partir d’un escenari de treball proposat i basat en una temàtica actual, assolir el desenvolupament dels països de l’Àfrica subsahariana. Tot plegat, aprofundint en actuacions individuals i col·lectives amb la finalitat que els alumnes analitzin i sobretot actuïn des de perspectives socials, econòmiques, territorials i ambientals

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Les inondations, comme tous les risques naturels, ont été un thème qui est revenu souvent au long de l'histoire de la géographie française, mais toujours — et contrairement à ce qui se passe dans la géographie anglo-saxonne —, en relation à la géographie physique. Dans cet article, nous voulons expliquer les raisons de la présence de la géographie physique dans le traitement du risque d'inondation : nous mettons en relation les différents moments de la géographie française avec l'analyse du risque d'inondation et révisons le contenu des références aux inondations entre les géographes ou écoles géographiques les plus représentatifs

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

L’article pretén estudiar la introducció dels nous enfocaments metodològics en la geografia catalana en el període 1940-1984, tot estudiant la geografia rural. L’autor s’ha centrat en l’estudi de 19 tesi doctorals què estudien la geografia rural parcial o totalment