La competència emocional i autoestima al cicle superior d'educació primària

Podeu consultar les jornades completes a: http://hdl.handle.net/2445/46286

Els jocs cooperatius desenvolupats a l'àrea d'educació física milloren les relaciones que s'estableixen entre alumnes de cicle superior de primària

Introducció: Teodorico (2004) ens diu que amb el joc cooperatiu els alumnes poden valorar, compartir i reflexionar sobre la relació que estableixen amb els altres companys. Per això, l’objectiu de la meva investigació és avaluar l’efecte que pot tenir l’aplicació d’una unitat de programació, centrada en el joc cooperatiu, en la relació que s’estableix entre els alumnes de 5è de primària, focalitzant l’atenció amb el líder i el menys acceptat del grup-classe. Mètodes: La intervenció s’avalua amb un disseny quasi-experimental pre-post amb grup control. I des del punt de vista dels dissenys observacionals podem parlar d’un disseny de seguiment, idiogràfic i multidimensional. El total de la mostra d’aquesta investigació era de 48 alumnes, dividit en el grup experimental (25) i en el grup control (23). La durada de la intervenció va ser de 8 setmanes i es va utilitzar un qüestionari ad hoc per la confecció dels sociograma i un instrument observacional ad hoc de les relacions de grup-classe. Resultats: El grup experimental estava format per 4 grups d’alumnes, al final de la unitat només se’n formaven 2, en canvi, el grup control, tan abans com després, estava format pels mateixos grups d’alumnes. Un dels menys acceptats del grup experimental ha millorat la relació amb alguns dels companys, en canvi els menys acceptat del grup control no ha millorat cap tipus de relació. Conclusions: Crec que els jocs cooperatius són una bona eina educativa per intentar millorar les relacions, ja que amb més temps crec que els resultats d’aquesta investigació haguessin sigut més positius.

A novel approach to reducing number of sensing units for wearable gait analysis systems.

Gait analysis methods to estimate spatiotemporal measures, based on two, three or four gyroscopes attached on lower limbs have been discussed in the literature. The most common approach to reduce the number of sensing units is to simplify the underlying biomechanical gait model. In this study, we propose a novel method based on prediction of movements of thighs from movements of shanks. Datasets from three previous studies were used. Data from the first study (ten healthy subjects and ten with Parkinson's disease) were used to develop and calibrate a system with only two gyroscopes attached on shanks. Data from two other studies (36 subjects with hip replacement, seven subjects with coxarthrosis, and eight control subjects) were used for comparison with the other methods and for assessment of error compared to a motion capture system. Results show that the error of estimation of stride length compared to motion capture with the system with four gyroscopes and our new method based on two gyroscopes was close ( -0.8 ±6.6 versus 3.8 ±6.6 cm). An alternative with three sensing units did not show better results (error: -0.2 ±8.4 cm). Finally, a fourth that also used two units but with a simpler gait model had the highest bias compared to the reference (error: -25.6 ±7.6 cm). We concluded that it is feasible to estimate movements of thighs from movements of shanks to reduce number of needed sensing units from 4 to 2 in context of ambulatory gait analysis.

Outcome evaluation of ankle osteoarthritis treatments using spatio-temporal gait parameters and plantar pressure during unconstrained long distance walking : P25

Introduction: Ankle arthrodesis (AD) and total ankle replacement (TAR) are typical treatments for ankle osteoarthritis (AO). Despite clinical interest, there is a lack of their outcome evaluation using objective criteria. Gait analysis and plantar pressure assessment are appropriate to detect pathologies in orthopaedics but they are mostly used in lab with few gait cycles. In this study, we propose an ambulatory device based on inertial and plantar pressure sensors to compare the gait during long-distance trials between healthy subjects (H) and patients with AO or treated by AD and TAR. Methods: Our study included four groups: 11 patients with AO, 9 treated by TAR, 7 treated by AD and 6 control subjects. An ambulatory system (Physilog®, CH) was used for gait analysis; plantar pressure measurements were done using a portable insole (Pedar®-X, DE). The subjects were asked to walk 50 meters in two trials. Mean value and coefficient of variation of spatio-temporal gait parameters were calculated for each trial. Pressure distribution was analyzed in ten subregions of foot. All parameters were compared among the four groups using multi-level model-based statistical analysis. Results: Significant difference (p <0.05) with control was noticed for AO patients in maximum force in medial hindfoot and forefoot and in central forefoot. These differences were no longer significant in TAR and AD groups. Cadence and speed of all pathologic groups showed significant difference with control. Both treatments showed a significant improvement in double support and stance. TAR decreased variability in speed, stride length and knee ROM. Conclusions: In spite of a small sample size, this study showed that ankle function after AO treatments can be evaluated objectively based on plantar pressure and spatio-temporal gait parameters measured during unconstrained walking outside the lab. The combination of these two ambulatory techniques provides a promising way to evaluate foot function in clinics.

A randomised controlled clinical trial and gait analysis of fixed- and mobile-bearing total knee replacements with a five-year follow-up.

This study compared the outcome of total knee replacement (TKR) in adult patients with fixed- and mobile-bearing prostheses during the first post-operative year and at five years' follow-up, using gait parameters as a new objective measure. This double-blind randomised controlled clinical trial included 55 patients with mobile-bearing (n = 26) and fixed-bearing (n = 29) prostheses of the same design, evaluated pre-operatively and post-operatively at six weeks, three months, six months, one year and five years. Each participant undertook two walking trials of 30 m and completed the EuroQol questionnaire, Western Ontario and McMaster Universities osteoarthritis index, Knee Society score, and visual analogue scales for pain and stiffness. Gait analysis was performed using five miniature angular rate sensors mounted on the trunk (sacrum), each thigh and calf. The study population was divided into two groups according to age (≤ 70 years versus > 70 years). Improvements in most gait parameters at five years' follow-up were greater for fixed-bearing TKRs in older patients (> 70 years), and greater for mobile-bearing TKRs in younger patients (≤ 70 years). These findings should be confirmed by an extended age controlled study, as the ideal choice of prosthesis might depend on the age of the patient at the time of surgery.

¿Una xarxa global de moviments socials? Una aproximació al cicle de protestes 2011-2013

Les protestes socials esdevingudes en nombrosos països durant els últims tres anys –des de Tunísia i l’anomenada “Primavera àrab” fins a les recents mobilitzacions a Turquia o Brasil– han fet aflorar un debat sobre la possible dimensió global i transestatal de totes elles. El present article pretén realitzar una aproximació descriptiva i analítica a aquest intens cicle de protestes, reflexionant sobre les diferències i similituds existents entre elles, el paper que Internet i les xarxes socials han tingut en el curs de les diferents mobilitzacions o, entre altres aspectes, el repertori d’accions que han emprat. Més enllà d’aquests trets compartits o no, l’article mira d’emfasitzar la importància d’entendre aquest cicle de mobilitzacions com un procés de repolitització social que combina les contradiccions i conflictes locals de cada context en particular amb l’aparent existència d’una demanda global per major democratització política, regeneració institucional, justícia social i reapropiació d’allò comú.

Anàlisi de les metodologies docents i habilitats dels estudiants durant el primer cicle de la llicenciatura de Farmàcia

La integració en el sistema universitari europeu i la implantació dels ECTS suposa un repte tant per als alumnes com per als professors, ja que implica un canvi en la metodologia utilitzada en els processos d"ensenyament-aprenentatge. El Grup d"Innovació Docent Ensenyar a Aprendre Fisiologia, de la UB es va plantejar que abans de la implantació del nou sistema, calia un coneixement objectiu de l"estat actual de les metodologies emprades en els processos d"ensenyament- aprenentatge, i de la utilització real que els alumnes en fan d"aquestes metodologies per tal de contribuir a la reflexió per a l"inici del procés de implantació del nou sistema. Així doncs, mostrem en aquest article els resultats d"un projecte de recerca en docència (REDICE-04) en què, basant-nos en enquestes, vam poder copsar l"opinió dels alumnes sobre els mètodes docents actuals, i conèixer la metodologia d"aprenentatge emprada pels alumnes que cursen el primer cicle de l"ensenyament de Farmàcia.

Total hip replacement with a collarless polished cemented anatomic stem: clinical and gait analysis results at ten years follow-up.

PURPOSE: The aim of this study was to determine outcomes of total hip replacement (THR) with the Lemania cemented femoral stem. METHODS: A total of 78 THR patients were followed and compared to 17 "fit", healthy, elderly and 72 "frail" elderly subjects without THR, using clinical outcome measures and a portable, in-field gait analysis device at five and ten years follow-up. RESULTS: Forty-one patients (53%), mean age 83.4 years, available at ten years follow-up, reported very good to excellent satisfaction. Mean Harris Hip and Western Ontario and McMaster Universities Osteoarthritis Index (WOMAC) scores were 81.2 and 10.5 points, respectively, with excellent radiological preservation of proximal femur bone stock. Spatial and temporal gait parameters were close to the fit group and better than the frail group. CONCLUSIONS: Lemania THR demonstrated very good, stable clinical and radiological results at ten years in an older patient group, comparable to other cemented systems for primary THR. Gait analysis confirmed good walking performance in a real-life environment.

Facebook: usos i motivacions de la creació i el consum de continguts per part dels estudiants de segon cicle d’ESO de Barcelona

L’ús que fan els estudiants de segon cicle d’ESO de la ciutat de Barcelona de les diferents eines de Facebook, per a crear i consumir continguts generats per peers. Quines motivacions hi ha rere l’ús de cada eina i les relacions entre l’ús d’unes determinades eines per part dels usuaris i la concepció que tenen d’ells mateixos pel què fa a la seva popularitat.

Evolution of Gait Performance and Fear of Falling after a 10-Week Program of Exercise Training in Community Dwelling Older People

A pilot study was conducted to determine the effect of a 10-week, low intensity, exercise training program on fear of falling and gait in fifty (mean age 78.1 years, 79% women) community-dwelling volunteers. Fear of falling (measured by falls self-efficacy) and gait performance were assessed at baseline and one week after program completion. At follow-up, participants modestly improved their falls self-efficacy and gait speed. To investigate whether this effect differed according to participants' fear of falling, secondary analyses stratified by subject's baseline falls efficacy were performed. Subjects with lower than average falls efficacy improved significantly their falls efficacy and gait performance, while no significant change occurred in the others. Small but significant improvements occurred after this pilot training program, particularly in subjects with low baseline falls efficacy. These results suggest that measures of falls efficacy might be useful for better targeting individuals most likely to benefit from similar training programs.

Valoració de l'equilibri motriu durant el cicle vital

Des dels anys 1970 ençà, s’ha desenvolupat un creixent interès dins del món de la psicologia per observar l’evolució de les diferents capacitats humanes durant tot el cicle vital. En l’actualitat, la psicologia evolutiva no només es refereix a l’estudi des de les primeres etapes de la vida fi ns a l’etapa adulta, sinó que també implica la recerca durant tot el transcurs de la vida. Encara que a priori pot ser molt interessant veure tota l’evolució de forma global, no hi ha molts psicòlegs evolutius que es dediquin en aquest tipus d’investigació, per motius de temps i diners que cal disposar per portar-les a terme. En general, els estudis analitzen per separat els diferents segments del cicle vital començant per la lactància, continuant per la infància, adolescència, edat adulta i acabant amb la gent gran. D’aquesta manera el que s’obté és una informació segmentada per edats sense poder veure una perspectiva evolutiva des del principi fi ns al fi nal de la vida. És per aquest motiu que ens ha costat aconseguir estudis de la conducta humana que facin referència a tot el cicle vital, i a més si el centre d’interès són les conductes motrius. Així doncs, descriure les investigacions més rellevants sobre l’equilibri al llarg de la vida i al mateix temps posar de manifest la necessitat de portar a terme recerques que valorin la motricitat humana durant tot el cicle vital, pretén ser l’objectiu d’aquest article.