Discriminação da cobertura vegetal do Cerrado matogrossense por meio de imagens MODIS

O objetivo do presente trabalho foi avaliar o potencial de uso do modelo linear de mistura espectral (MLME), aplicado em imagens "Moderate Resolution Imaging Spectroradiometer" (MODIS), para discriminar as classes de cobertura vegetal natural e antropogênica do Cerrado matogrossense. O monitoramento do bioma Cerrado está se tornando muito importante devido à sua forte antropização, principalmente nas últimas quatro décadas. Nesse contexto, o sensor MODIS apresenta-se como opção devido à sua alta resolução temporal. Entretanto, considerando sua moderada resolução espacial, é indicada a decomposição de sua resposta espectral. O MLME apresenta-se como uma técnica viável, pois permite estimar o percentual dos componentes do pixel. Os dados utilizados nos perfis temporais das classes corresponderam às seguintes imagens fração do MLME: vegetação, solo e sombra. A discriminação das classes naturais e antropogênicas foi avaliada por meio do cálculo da distância Mahalanobis e apresentada por meio de dendrogramas. As imagens fração permitem análises de séries temporais na caracterização espacial e temporal das classes. As imagens fração solo e sombra, na estação seca, apresentam melhores resultados na discriminação das classes selecionadas. Para discriminação de classes com composições florísticas semelhantes, são indicadas as imagensfraçãoda estação chuvosa.

Estudi de la inserció laboral dels titulats de la Facultat d’Economia i Empresa, 2011

Una de les principals preocupacions de tots els agents implicats en el món universitari, estudiants, famílies, professors, equips directius, consells socials, administracions públiques i societat en general, és el nivell d’inserció dels titulats. Aquest és un dels possibles indicadors, entre d’altres, que ens pot ajudar a valorar la qualitat de la formació que ofereix la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. I recull, també, un dels aspectes de la necessària relació entre universitat i la resta de la societat.En concret, l’estudi d’inserció laboral, més enllà d’informar la societat sobre el grau en què les persones amb educació superior universitària s’insereixen i en quines condicions, pretén que la informació obtinguda sigui útil per al disseny de les titulacions que s’ofereixen, tot apropant-les a la realitat professional dels seus graduats i oferint-los la valoració d’aquests professionals sobre la formació rebuda...

Estudi de la inserció laboral dels titulats de la Facultat d’Economia i Empresa, 2011

Una de les principals preocupacions de tots els agents implicats en el món universitari, estudiants, famílies, professors, equips directius, consells socials, administracions públiques i societat en general, és el nivell d’inserció dels titulats. Aquest és un dels possibles indicadors, entre d’altres, que ens pot ajudar a valorar la qualitat de la formació que ofereix la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. I recull, també, un dels aspectes de la necessària relació entre universitat i la resta de la societat.En concret, l’estudi d’inserció laboral, més enllà d’informar la societat sobre el grau en què les persones amb educació superior universitària s’insereixen i en quines condicions, pretén que la informació obtinguda sigui útil per al disseny de les titulacions que s’ofereixen, tot apropant-les a la realitat professional dels seus graduats i oferint-los la valoració d’aquests professionals sobre la formació rebuda...

Estudi de la inserció laboral dels titulats de la Facultat d’Economia i Empresa, 2011

Una de les principals preocupacions de tots els agents implicats en el món universitari, estudiants, famílies, professors, equips directius, consells socials, administracions públiques i societat en general, és el nivell d’inserció dels titulats. Aquest és un dels possibles indicadors, entre d’altres, que ens pot ajudar a valorar la qualitat de la formació que ofereix la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. I recull, també, un dels aspectes de la necessària relació entre universitat i la resta de la societat.En concret, l’estudi d’inserció laboral, més enllà d’informar la societat sobre el grau en què les persones amb educació superior universitària s’insereixen i en quines condicions, pretén que la informació obtinguda sigui útil per al disseny de les titulacions que s’ofereixen, tot apropant-les a la realitat professional dels seus graduats i oferint-los la valoració d’aquests professionals sobre la formació rebuda...

Estudi de la inserció laboral dels titulats de la Facultat d’Economia i Empresa, 2011

Una de les principals preocupacions de tots els agents implicats en el món universitari, estudiants, famílies, professors, equips directius, consells socials, administracions públiques i societat en general, és el nivell d’inserció dels titulats. Aquest és un dels possibles indicadors, entre d’altres, que ens pot ajudar a valorar la qualitat de la formació que ofereix la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. I recull, també, un dels aspectes de la necessària relació entre universitat i la resta de la societat.En concret, l’estudi d’inserció laboral, més enllà d’informar la societat sobre el grau en què les persones amb educació superior universitària s’insereixen i en quines condicions, pretén que la informació obtinguda sigui útil per al disseny de les titulacions que s’ofereixen, tot apropant-les a la realitat professional dels seus graduats i oferint-los la valoració d’aquests professionals sobre la formació rebuda...

Estudi de la inserció laboral dels titulats de la Facultat d’Economia i Empresa, 2011

Una de les principals preocupacions de tots els agents implicats en el món universitari, estudiants, famílies, professors, equips directius, consells socials, administracions públiques i societat en general, és el nivell d’inserció dels titulats. Aquest és un dels possibles indicadors, entre d’altres, que ens pot ajudar a valorar la qualitat de la formació que ofereix la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. I recull, també, un dels aspectes de la necessària relació entre universitat i la resta de la societat.En concret, l’estudi d’inserció laboral, més enllà d’informar la societat sobre el grau en què les persones amb educació superior universitària s’insereixen i en quines condicions, pretén que la informació obtinguda sigui útil per al disseny de les titulacions que s’ofereixen, tot apropant-les a la realitat professional dels seus graduats i oferint-los la valoració d’aquests professionals sobre la formació rebuda...

Estudi de la inserció laboral dels titulats de la Facultat d’Economia i Empresa, 2011

Una de les principals preocupacions de tots els agents implicats en el món universitari, estudiants, famílies, professors, equips directius, consells socials, administracions públiques i societat en general, és el nivell d’inserció dels titulats. Aquest és un dels possibles indicadors, entre d’altres, que ens pot ajudar a valorar la qualitat de la formació que ofereix la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. I recull, també, un dels aspectes de la necessària relació entre universitat i la resta de la societat.En concret, l’estudi d’inserció laboral, més enllà d’informar la societat sobre el grau en què les persones amb educació superior universitària s’insereixen i en quines condicions, pretén que la informació obtinguda sigui útil per al disseny de les titulacions que s’ofereixen, tot apropant-les a la realitat professional dels seus graduats i oferint-los la valoració d’aquests professionals sobre la formació rebuda...

Imagens multipolarizadas do sensor Palsar/Alos na discriminação das fases fenológicas da cana‑de‑açúcar

O objetivo deste trabalho foi avaliar o potencial das imagens multipolarizadas do sensor‑radar Palsar/Alos em diferenciar as fases fenológicas da cana‑de‑açúcar. Valores digitais de quatro imagens do sensor, dos meses de fevereiro, maio, agosto e outubro de 2008, com polarizações HH (emissão e recebimento de onda na polarização horizontal) e HV (emissão de onda na polarização horizontal e recebimento na vertical), foram convertidos para coeficientes de retroespalhamento (σ°), para a análise de dados de cana‑de‑açúcar, cultivadas em talhões na região nordeste do Estado de São Paulo. Foram selecionadas três variedades, em diferentes estágios fenológicos: RB85‑5156, seis talhões; RB86‑7515, dez talhões; e RB92‑5345, dez talhões. As diferenças entre as fases fenológicas foram avaliadas para cada uma das variedades e, também, entre as variedades. A utilização simultânea ou não dos dados do sensor Palsar/Alos, obtidos em duas polarizações, foi capaz de discriminar as diferentes fases de crescimento da cana‑de‑açúcar, com exceção da fase de crescimento dos colmos e a fase de maturação, em que não foi observada diferença significativa.

Índices de vegetação Modis aplicados na discriminação de áreas de soja

O objetivo deste trabalho foi avaliar o desempenho do índice de vegetação realçado (EVI) e do índice de vegetação da diferença normalizada (NDVI) - ambos do sensor "moderate resolution imaging spectroradiometer" (Modis) -, para discriminar áreas de soja das áreas de cana‑de‑açúcar, pastagem, cerrado e floresta, no Estado do Mato Grosso. Foram utilizadas imagens adquiridas em dois períodos: durante a entressafra e por ocasião do pleno desenvolvimento da cultura da soja. Para cada classe analisada, foram selecionadas 31 amostras de mapas de referência e avaliadas as diferenças nos valores de cada índice de vegetação, para a classe soja, foram avaliadas frente às demais classes, por meio do teste de Tukey‑Kramer. Em seguida, foram avaliadas as diferenças entre os índices de vegetação, por meio do teste de Wilcoxon pareado. O NDVI apresentou melhor desempenho na discriminação das áreas de soja na entressafra, particularmente com uso das imagens do dia do ano (DA) 161 a 273, enquanto o EVI apresentou melhor desempenho no período de pleno desenvolvimento da cultura, especificamente com uso das imagens de DA 353 a 33. Portanto, o melhor resultado para classificação da soja, no Estado do Mato Grosso, via séries temporais do sensor Modis, pode ser obtida por meio do uso combinado do NDVI na entresssafra e do EVI no pleno desenvolvimento da soja.

La intervenció educativa en el procés d'inserció laboral

La inserció laboral és un procés d' intervenció educati va, com un procés d'aprenentatge progressiu d 'habits personals, d 'habi litats socials, de competencies bas iques, professionals i transversals per al desenvolupament d' una ocupació que ha de portar la persona a la integració social i a una vida autonoma. La inserció laboral per competenc ies es proposa com a metodologia d' intervenc ió. Es fa una revisió de les competenc ies necessaries deis professionals de la inserció laboral encarregats d' aquesta intervenció i que acompanyen en els diferents moments de presa de decisions sobre I' itinerari professional de les persones amb dificultats d' inserc ió laboral.

InserQual: una eina per a la millora de la qualitat en l'acompanyament a la inserció laboral

InserQual és un protocol nascut al tercer sector que garanteix a les entitats la quali tat del procés d'acompanyament a la inserció laboral. Les enlitats ques' hi dediquen acostumen a treballara partir de l' ilinerari lineal class ic,queconsidera la inserciócom un procés lineal i ordenat que va de I' atur a I'ocupació. InserQual reformula aquest itinerari aportant la imatge de la rotonda. Aquesta aporta a I' itinerari un valor afegitde fl ex ibilitat i adequació a les necessitats de cada usuari/aria. LnserQual és, perlant, unaeina útil i propera, específica per a entitats dedicades a la inserció laboral de persones amb dificultats i que aporta un seguit d' actuacions molt concretes, pero flexibles, que permeten als professionals millorar en la seva intervenció del dia a dia.

El mercado laboral español situación actual y análisi comparativo con el mercado alemán

La grave situación económica por la que atraviesa España desde 2008 ha puesto de relieve las debilidades que padece el modelo laboral español. Es el continuo incremento de la tasa de desempleo que agrava la crisis actual en este país. España ha destruido más empleo, y más rápidamente, que el resto de principales economías europeas. Los datos recogidos en el último trimestre de 2012 muestran claramente esta situación; la cifra de paro se sitúa en 5.965.000 personas, lo que equivale a un preocupante porcentaje del 26,7 %. Mientras que en el resto de Europa, la media es de; 11,9 %. A todo esto, cabe añadir que la destrucción de empleo ha sido más intensa en ciertos colectivos. Especialmente a la población joven (considerados toda aquella población capacitada para trabajar y con una edad menor o igual a 29 años). La tasa de paro de este colectivo alcanza el 41,7 % del porcentaje total de parados. Lo que equivale a un total de 2.445.000 personas. La incertidumbre a la hora de entrar dentro del mercado de trabajo, los bajos sueldos iniciales y la situación económica general son la gran mayoría de motivos por el que muchos jóvenes decidan abandonar el mercado de trabajo español en búsqueda de nuevas oportunidades en el extranjero. Los destinos más solicitados son; Reino Unido, Alemania y Bélgica. Otro de los aspectos relevantes que agrava la situación económica es el desempleo de larga duración. En el 2012, se disparó hasta llegar al 52,4 %, respecto al paro total en ese mismo año (26,7 %). En el primer trimestre de 2013, el porcentaje aumentó en 3 puntos porcentuales (55,4%), de esta forma, 3.280.400 españoles llevan más de un año esperando una oportunidad de trabajar. De los parados de larga duración, 870.000 tienen menos de 30 años, mientras que 692.400 son mayores de 50 años (un 26,5 % y 21,11 % del total, respectivamente).

Estatística multivariada na discriminação de raças amazônicas de pupunheiras (Bactris gasipaes Kunth) em Manaus (Brasil)

As raças e populações de pupunheiras ao longo dos rios Amazonas e Solimões apresentam grande variabilidade genética ainda não totalmente caracterizada. Neste estudo, foram aplicadas técnicas estatísticas multivariadas a 15 descritores morfológicos numa tentativa de caracterizar, morfometricamente, três raças existentes ao longo da Bacia desses rios. As três análises em conjunto permitiram uma discriminação das raças, mostrando também que os descritores mais importantes nessa seleção foram: número de espigas, comprimento da ráquis, peso do fruto, espessura das cascas, facilidade para descascar os frutos, peso das cascas, sabor dos frutos, espessura da polpa, distância morfológica dos frutos e peso da semente.

La movilidad laboral diaria: contrastes territoriales en el Eje Atlántico Gallego

Los procesos de aglomeración de la población y de las actividades en los nodos urbanos generan una serie de fuerzas centrífugas y centrípetas que, cada vez con más fuerza, ayudan a explicar gran parte de las actuales configuraciones territoriales. En las ciudades y sus inmediatas áreas de influencia surgen puestos de trabajo que atraen importantes movimientos de trabajadores desde unos focos a otros, dibujando estructuras territoriales de carácter axial por donde fluye un importante número de desplazamientos. Se presenta el caso de las dos provincias atlánticas gallegas, por ser un territorio que, a otras escalas de conjunto, muestra un mayor dinamismo.