High-resolution Keck I spectroscopy of Galactic halo post-asymptotic giant branch stars

Absolute and differential abundance analyses have been performed from high-resolution, high signal-to-noise ratio optical (Keck I) spectra for three evolved Galactic halo stars, namely PG 1704 + 222, HD 341617 and LSIV -0401. Their derived atmospheric parameters indicate that all three objects are undergoing a post-asymptotic giant branch (post-AGB) phase of evolution. A differential abundance analysis reveals HD 341617 as having a mild carbon deficiency of 0.74 dex, possibly due to the star having evolved off the AGB before the onset of the third dredge-up. Although such carbon underabundances are typical of hot post-AGB objects, the same trend is not observed in PG 1704 + 222, where the carbon abundance is found to be consistent with those derived for nitrogen and oxygen. Hence, a dredge-up scenario need not be invoked to explain the chemical composition of PG 1704 + 222. For LSIV -0401 no iron deficiency is apparent relative to magnesium and silicon, and hence a gas- dust separation event in the AGB progenitor need not be invoked for this star.

Phase I Study Of The Poly(ADP-Ribose) Polymerase Inhibitor, AG014699, In Combination With Temozolomide in Patients with Advanced Solid Tumors

Purpose: One mechanism of tumor resistance to cytotoxic therapy is repair of damaged DNA. Poly(ADP-ribose) polymerase (PARP)-1 is a nuclear enzyme involved in base excision repair, one of the five major repair pathways. PARP inhibitors are emerging as a new class of agents that can potentiate chemotherapy and radiotherapy. The article reports safety, efficacy, pharmacokinetic, and pharmacodynamic results of the first-in-class trial of a PARP inhibitor, AG014699, combined with temozolomide in adults with advanced malignancy.

Experimental Design: Initially, patients with solid tumors received escalating doses of AG014699 with 100 mg/m2/d temozolomide × 5 every 28 days to establish the PARP inhibitory dose (PID). Subsequently, AG014699 dose was fixed at PID and temozolomide escalated to maximum tolerated dose or 200 mg/m2 in metastatic melanoma patients whose tumors were biopsied. AG014699 and temozolomide pharmacokinetics, PARP activity, DNA strand single-strand breaks, response, and toxicity were evaluated.

Results: Thirty-three patients were enrolled. PARP inhibition was seen at all doses; PID was 12 mg/m2 based on 74% to 97% inhibition of peripheral blood lymphocyte PARP activity. Recommended doses were 12 mg/m2 AG014699 and 200 mg/m2 temozolomide. Mean tumor PARP inhibition at 5 h was 92% (range, 46-97%). No toxicity attributable to AG014699 alone was observed. AG014699 showed linear pharmacokinetics with no interaction with temozolomide. All patients treated at PID showed increases in DNA single-strand breaks and encouraging evidence of activity was seen.

Conclusions: The combination of AG014699 and temozolomide is well tolerated, pharmacodynamic assessments showing proof of principle of the mode of action of this new class of agents.

SpaciMS: spatial and temporal operando resolution of reactions within catalytic monoliths

Monolithic catalysts are widely used as structured catalysts, especially in the abatement of pollutants. Probing what happens inside these monoliths during operation is, therefore, vital for modelling and prediction of the catalyst behavior. SpaciMS is a spatially resolved capillary-inlet mass spectroscopy system allowing for the generation of spatially resolved maps of the reactions within monoliths. In this study SpaciMS results combined with 3D CFD modelling demonstrate that SpaciMS is a highly sensitive and minimally invasive technique that can provide reaction maps as well as catalytic temporal behavior. Herein we illustrate this by examining kinetic oscillations during a CO oxidation reaction over a Pt/Rh on alumina catalyst supported on a cordierite monolith. These oscillations were only observed within the monolith by SpaciMS between 30 and 90% CO conversion. Equivalent experiments performed in a plug-flow reactor using this catalyst in a crushed form over a similar range of reaction conditions did not display any oscillations demonstrating the importance of intra monolith analysis. This work demonstrates that the SpaciMS offers an accurate and comprehensive picture of structured catalysts under operation.

Phase I study of GSK461364, a specific and competitive Polo-like Kinase 1 (PLK1) inhibitor in patients with advanced solid malignancies.

Purpose: GSK461364 is an ATP-competitive inhibitor of polo-like kinase 1 (Plk1). A phase I study of two schedules of intravenous GSK461364 was conducted. Experimental Design: GSK461364 was administered in escalating doses to patients with solid malignancies by two schedules, either on days 1, 8, and 15 of 28-day cycles (schedule A) or on days 1, 2, 8, 9, 15, and 16 of 28-day cycles (schedule B). Assessments included pharmacokinetic and pharmacodynamic profiles, as well as marker expression studies in pretreatment tumor biopsies. Results: Forty patients received GSK461364: 23 patients in schedule A and 17 in schedule B. Dose-limiting toxicities (DLT) in schedule A at 300 mg (2 of 7 patients) and 225 mg (1 of 8 patients) cohorts included grade 4 neutropenia and/or grade 3–4 thrombocytopenia. In schedule B, DLTs of grade 4 pulmonary emboli and grade 4 neutropenia occurred at 7 or more days at 100 mg dose level. Venous thrombotic emboli (VTE) and myelosuppression were the most common grade 3–4, drug-related events. Pharmacokinetic data indicated that AUC (area under the curve) and C max (maximum concentration) were proportional across doses, with a half-life of 9 to 13 hours. Pharmacodynamic studies in circulating tumor cells revealed an increase in phosphorylated histone H3 (pHH3) following drug administration. A best response of prolonged stable disease of more than 16 weeks occurred in 6 (15%) patients, including 4 esophageal cancer patients. Those with prolonged stable disease had greater expression of Ki-67, pHH3, and Plk1 in archived tumor biopsies. Conclusions: The final recommended phase II dose for GSK461364 was 225 mg administered intravenously in schedule A. Because of the high incidence (20%) of VTE, for further clinical evaluation, GSK461364 should involve coadministration of prophylactic anticoagulation.

Orotate complexes of rhodium(I) and iridium(I): effect of coligand, counter ion, and solvent of crystallisation on association via complementary hydrogen bonding

The new complexes [NEt3H][M(HL)(cod)] (M = Rh 1 or Ir 2; H3L = 2,6-dioxo-1,2,3,6-tetrahydropyrimidine-4-carboxylic acid, erotic acid; cod = cycloocta-1,5-diene) have been prepared by the reaction between [M2Cl2(cod)(2)] and erotic acid in dichloromethane in the presence of Ag2O and NEt3. They crystallise as dichloromethane adducts 1 . CH2Cl2 and 2 . CH2Cl2 from dichloromethane-hexane solutions. These isomorphous structures contain doubly hydrogen-bonded dimers, with additional hydrogen bonding to NEt3H+ cations and bridging CH2Cl2 molecules to form tapes. The use of (NBu4OH)-O-n instead of NEt3 gave the related complex [NBu4n][Rh(HL)(cod)] 1' which has an innocent cation not capable of forming strong hydrogen bonds and in contrast to 1 exists as discrete doubly hydrogen-bonded dimers. Complex 1' cocrystallises with 2,6-diaminopyridine (dap) via complementary triple hydrogen bonds to give [NBu4n][Rh(HL)(cod)]. dap . CH2Cl2 3. Complex 3 exhibits an extended sheet structure of associated [2 + 2] units, with layers of NBu4n, cations separating the sheets. These structural data together with those reported previously for platinum orotate complexes suggest that the steric requirements of the other ligands co-ordinated to the metal are important in influencing their hydrogen-bonding abilities. The solvent of crystallisation, the hydrogen-bonding propensity of the coligand and the nature of the counter ion also determine the type of association in the solid state.

A Phase I Trial of Bortezomib in Combination with Epirubicin, Carboplatin and Capecitabine (VECarboX) in Advanced Gastric and Gastro-oesophageal Junction Adenocarcinoma

PURPOSE:
The protease inhibitor bortezomib attenuates the action of NF-κB and has shown preclinical activity alone and in combination with chemotherapy.

DESIGN:
A Phase I dose-escalation study was performed administering bortezomib (0.7, 1.0, 1.3 and 1.6 mg m(-2) on days 1 and 8 from cycle 2 onwards) in combination with Epirubicin 50 mg m(-2) intravenously on day 1, Carboplatin AUC 5 day 1 and Capecitabine 625 mg m(-2) BD days 1-21 every 21 days (VECarboX regimen), in patients with advanced oesophagogastric adenocarcinoma. The primary objective was to define the maximum tolerated dose (MTD) of Bortezomib when combined with ECarboX.

RESULTS:
18 patients received bortezomib 0.7 (n = 6), 1.0 (n = 3), 1.3 (n = 6) and 1.6 mg m(-2) (n = 3) and a protocol amendment reducing the capecitabine dose to 500 mg m(-2) BD was enacted due to myelotoxicity. Common treatment-related non-haematological adverse events of any grade were fatigue (83.3 %), anorexia (55.6 %), constipation (55.6 %) and nausea (55.6 %). Common Grade 3/4 haematological toxicities were neutropenia (77.8 %) and thrombocytopenia (44.4 %). Objective responses were achieved in 6 patients (33.3 %) and a further 5 patients (27.8 %) had stable disease for >8 weeks.

CONCLUSIONS:
The addition of Bortezomib to ECarboX is well tolerated and response rates are comparable with standard chemotherapy.

Estudi dels processos emocionals en nens i nenes amb dificultats d'aprenentatge i la seva relació amb els processos cognitius basats en la Teoria PASS de la Intel·ligència

A lo largo de estos años de existencia del grupo de investigación se han ido desarrollando un volumen de casos donde se comenzó a evidenciar un hecho: niños y adolescentes llegaban derivados a la consulta por problemas de aprendizaje, pero éstos no siempre respond��an a que tuvieran unos procesos cognitivos por debajo de la media. Por tanto, no se explicaba su bajo rendimiento escolar. Ante estos casos nos planteamos como intervenir en esta realidad educativa. Indagando descubrimos que la mayoría de estos también tenían problemas a nivel emocional. La pregunta inmediata que nos hicimos fue: podemos llegar a pensar que quizás los procesos emocionales influyen directamente en los procesos cognitivos? El estado emocional influye directamente en los procesos cognitivos?Los procesos cognitivos y emocionales son un todo inseparable? Estas dudas son las que me llevaron a proponer esta investigación: ver la relación que puede haber entre los procesos cognitivos y los procesos emocionales, evidentemente, siempre centrados desde el Modelo Humanista- Estratégico (modelo del grupo de investigación): a nivel cognitivo, Teoría PASS de la Inteligencia; a nivel emocional, la Teoría del Procesamiento Cerebral de las Emociones. Se plantea la tesis estructurada en dos partes: Parte teórica: explicación de la Unidad de Neuropsicopedagogía del Hospital Dr. Trueta de Girona (UNPP) donde se realiza la investigación, revisión teórica de procesamiento cognitivo, procesamiento emocional y su relación mutua. 2.- Parte práctica: objetivos, metodología, resultados, análisis- discusión, implicaciones educativas y conclusiones. El objetivo general es establecer una relación entre el procesamiento cognitivo y emocional a partir de la relación de los procesos cognitivos PASS con problemas emocionales en niños y niñas de entre 5 y 16 años. Para conseguirlo se pretende: 1. Establecer la relación entre procesamiento PASS y los efectos de la intervención emocional según el Modelo Humanista - Estratégico; 2. Analizar la relación entre procesamientos cognitivos PASS y los efectos de la intervención cognitiva según la Teoría PASS de la Inteligencia; 3.Comprobar si los procesos PASS varían en el transcurso de más de seis meses sin ningún tipo de intervención ni emocional ni cognitiva, 4. Comprobar si los resultados obtenidos en los tres primeros objetivos se diferencian entre ellos para determinar el componente emocional en los procesos cognitivos PASS, y 5. Establecer orientaciones prácticas para la intervención psicopedagògica considerando la relación de procesos emocionales, cognitivos y aprendizaje. Para poder llevar a cabo esta investigación, la metodologia utilizada es: una metodologia cuantitativa ya que se realiza una investigación experimental enmarcada como un diseño mixto 3x2 con el primer factor ínter sujeto y el segundo factor intra sujeto. Y por otra parte, una metodologia cualitativa. ya que en la primera muestra se realiza una intervención psicopedagógica en base emocional a cuarenta casos de la UNPP, y en la segunda muestra se realiza una intervención psicopedagògica en base cognitiva a treinta casos de la UNPP. Los resultados comparativos nos corraboran afirmativamente la hipotesis y objetivos, facilitando realizar un analisis-discusión muy interesante aportando las implicaciones educativas que acarrean, y por consiguiente llegando a las conclusiones. De entre éstas destacamos principalmente: 1. La intervención emocional es eficaz para mejorar el rendimiento cognitivo, si tenemos en cuenta que a pesar que no se ha realizado intervención cognitiva se ha producido una mejora en el rendimiento escolar. 2. La intervención cognitiva PASS es eficaz para la mejora del rendimiento cognitivo y la desaparación de las dificultades de aprendizaje cuando el origen de estas es cognitivo. 3. En las diferencias en planificación se observa que se ha producido un incremento mayor y sustancial en el grupo que ha recibido intervención emocional. 4. Y por consiguiente, podemos decir que la emoción se interrelaciona con la cognición a través del procesamiento cognitivo de planificación.

Noves aproximacions a la síntesi i caracterització de poliglicols al·lílics, polihidrosiloxans i surfactants copolimèrics. Avaluació d'aquests surfactants en formulacions de poliuretà

Els polímers són una sèrie de compostos que troben un ampli ventall d'aplicacions en la ind��stria actual. Un exemple són les espumes de poliuretà, estructures de tipus cel·lular obtingudes mitjançant la reacció química entre compostos de tipus isocianat i compostos de tipus poliol (polièters amb diferent nombre de grups hidroxil). És imprescindible l'ús d'additius d'estructura tensioactiva (surfactants de silicona) per estabilitzar el procés d'espumació i per proporcionar una estructura cel·lular ordenada i homogènia en mida i distribució. La síntesis i caracterització de les molècules precursores (polihidrosiloxans i polièters al·lílics), l'estudi de la reacció d'hidrosililació com a via d'obtenció dels diferents surfactants per reacció d'addició entre els polihidrosiloxans i els polièters al·lílics i la caracterització i avaluació en formulacions comercials de poliuretà dels surfactants sintetitzats han constituït els objectius del present treball. MEMÒRIA La Tesi Doctoral ha estat presentada seguint el següent esquema: CAPÍTOL I. INTRODUCCIÓ A LA QUÍMICA DEL POLIURETÀ. Es presenten els principis de la química del poliuretà, fent esment dels recents avenços en la síntesis i caracterització d'aquests compostos polimèrics, així com un apartat concret centrat en els surfactants de silicona. Es presenten les estructures habituals d'aquests compostos comercials i es detallen les reaccions de síntesi i les característiques físiques que aquests compostos proporcionen a les espumes de poliuretà. CAPÍTOL II. OBJECTIUS. 1.- Síntesis y caracterització d'una àmplia gamma de poliglicols al·lílics i de polihidrosiloxans amb grups hidrur reactius, ambd��s precursors d'estructures polimèriques de tipus surfactant. 2.- Estudi de la reacció d'hidrosililació com a via de formació d'enllaços Si-C no hidrolitzables, mitjançant la reacció d'addició entre els substrats al·lílics insaturats i els polisiloxans amb grups hidrur reactius. 3.- Caracterització de les estructures polimèriques de tipus surfactant sintetitzades i avaluació d'aquestes en formulacions de poliuretà, a fi de relacionar l'estructura química d'aquests oligómers amb els efectes físics que originen en l'espuma de poliuretà. CAPÍTOL III. SÍNTESI I CARACTERITZACIÓ DE SUBSTRATS AL·LÍLICS INSATURATS DE TIPUS POLIGLICOL. S'han caracteritzat per HPLC-UV una sèrie de polietilenglicols comercials. S'ha estudiat la reacció de derivatització al·lílica sobre els grups hidroxil dels polièters comercials (PEG, PPG i copolímers PEG-PPG) i s'han caracteritzat exhaustivament els productes sintetitzats (1H,13C-RMN, GC, GC-MS, FTIR, ESI-MS, HPLC-UV). S'ha iniciat un estudi de polimerització aniònica sobre nous epòxids amb un punt de diversitat molecular, sintetitzant-se i caracteritzant-se els corresponents nous polièters obtinguts. CAPÍTOL IV. SÍNTESI I CARACTERITZACIÓ DE POLIHIDROSILOXANS REACTIUS. S'estudia la síntesis de polihidrosiloxans amb grups hidrur reactius, mitjançant la reacció de polimerització aniònica d'obertura d'anell ("AROP, anionic ring opening polimerization") i mitjançant la reacció de polimerització per equilibració catiònica. Es presenta una caracterització exhaustiva dels productes sintetitzats i es descriu la naturalesa de la microestructura polimèrica a partir de la distribució bivariant dels copolímers PDMS-co-PHMS (poli(dimetilsiloxà)-co-poli(hidrometilsiloxà)). CAPÍTOL V. ESTUDI SISTEMÀTIC DE LA REACCIÓ D'HIDROSILILACIÓ. S'ha estudiat la reacció d'hidrosililació amb la finalitat de sintetitzar estructures copolimèriques poliglicol-polisiloxà a partir de la reacció de polisiloxans hidrur reactius i polièters al·lílics. S'han provat diferents catalitzadors (Pt/C 5%, cat. de Speier i cat. de Karstedt), s'han sintetitzat diferents estructures tensoactives (lineals i ramificades) i s'ha modelitzat les diferents reaccions secund��ries observades, per presentar un estudi mecanístic de la reacció d'hidrosililació aplicada a la síntesis de molècules d'elevat PM a partir de la reacció entre substrats al·lílics insaturats i polihidrosiloxans. CAPÍTOL VI. AVALUACIÓ DELS SURFACTANTS EN FORMULACIONS DE POLIURETÀ. S'ha estudiat la idoneïtat dels surfactants de silicona sintetitzats en diferents formulacions de poliuretà comercials. S'ha relacionat el comportament físic d'aquests surfactants en les espumes de poliuretà amb la seva estructura química a partir de l'anàlisi per microscòpia electrònica de rastreig. CAPÍTOL VII. CONCLUSIONS. S'han esposat les conclusions extretes de cada capítol.

Factors relacionats amb l'ús del casc en adolescents i aspectes canviants després d'un accident amb ciclomotor

Les lesions cerebrals per traumatismes craniencefàlics són la causa més freqüent de defunció en els accidents de trànsit en els que estan implicats vehicles de dues rodes. Malgrat la provada eficàcia de l'ús del casc per amortir les lesions en cas d'accidents, molts adolescents i joves no el fan servir o fan un ús incorrecte. El principal objectiu d'aquesta investigació és identificar les variables que millor prediuen l'ús del casc entre els adolescents. En la recerca es combinen la metodologia quantitativa i qualitativa i consta de dues fases. A la primera fase participen 876 estudiants de secund��ria (46,8% nois) amb edats compreses entre 14 i 18 anys. A la segona fase, s'estudien quatre casos d'adolescents que han patit un accident greu circulant amb ciclomotor i que no portaven el casc o feien un ús incorrecte. Els resultats suggereixen que l'edat i la influència social són les variables més rellevants per predir l'ús continuat del casc entre els adolescents. De l'estudi se'n deriven estratègies d'intervenció per incrementar l'ús del casc entre els dolescents.

Enhanced phytoextraction: I. Effect of EDTA and citric acid on heavy metal mobility in a calcareous soil

Phytoextraction, the use of plants to extract heavy metals from contaminated soils, could be an interesting alternative to conventional remediation technologies. However, calcareous soils with relatively high total metal contents are difficult to phytoremediate due to low soluble metal concentrations. Soil amendments such as ethylene diaminetetraacetate (EDTA) have been suggested to increase heavy metal bioavailability and uptake in aboveground plant parts. Strong persistence of EDTA and risks of leaching of potentially toxic metals and essential nutrients have led to research on easily biodegradable soilamendments such as citric acid. In our research, EDTA is regarded as a scientific benchmark with which degradable alternatives are compared for enhanced phytoextraction purposes. The effects of increasing doses of EDTA (0.1, 1, 10 mmol kg(-1) dry soil) and citric acid (0.01, 0.05,0.25,0.442, 0.5 mol kg(-1) dry soil) on bioavailable fractions of Cu, Zn, Cd, and Pb were assessed in one part of our study and results are presented in this article. The evolution of labile soil fractions of heavy metals over time was evaluated using water paste saturation extraction (similar to soluble fraction), extraction with 1 M NH4OAc at pH 7 (similar to exchangeable fraction), and extraction with 0.5 M NH4OAc + 0.5 M HOAc + 0.02 M EDTA atpH 4.65 (similar to potentially bioavailable fraction). Both citric acid and EDTA produced a rapid initial increase in labile heavy metal fractions. Metal mobilization remained constant in time for soils treated with EDTA, but metal fractions was noted for soils treated with citric acid. The half life of heavy metal mobilization by citric acid varied between 1.5 and 5.7 d. In the following article, the effect of heavy metal mobilization on uptake by Helianthus annutis will be presented.

In vitro evaluation of fibrolytic enzymes as additives for maize (Zea mays L.) silage - I. Effects of ensiling temperature, enzyme source and addition level

A series of experiments was completed to investigate the impact of addition of enzymes at ensiling on in vitro rumen degradation of maize silage. Two commercial products, Depot 40 (D, Biocatalysts Ltd., Pontypridd, UK) and Liquicell 2500 (L, Specialty Enzymes and Biochemicals, Fresno, CA, USA), were used. In experiment 1, the pH optima over a pH range 4.0-6.8 and the stability of D and L under changing pH (4.0, 5.6, 6.8) and temperature (15 and 39 degreesC) conditions were determined. In experiment 2, D and L were applied at three levels to whole crop maize at ensiling, using triplicate 0.5 kg capacity laboratory minisilos. A completely randomized design with a factorial arrangement of treatments was used. One set of treatments was stored at room temperature, whereas another set was stored at 40 degreesC during the first 3 weeks of fermentation, and then stored at room temperature. Silages were opened after 120 days. Results from experiment I indicated that the xylanase activity of both products showed an optimal pH of about 5.6, but the response differed according to the enzyme, whereas the endoglucanase activity was inversely related to pH. Both products retained at least 70% of their xylanase activity after 48 h incubation at 15 or 39 degreesC. In experiment 2, enzymes reduced (P < 0.05) silage pH, regardless of storage temperature and enzyme level. Depol 40 reduced (P < 0.05) the starch contents of the silages, due to its high alpha-amylase activity. This effect was more noticeable in the silages stored at room temperature. Addition of L reduced (P < 0.05) neutral detergent fiber (NDF) and acid detergent fiber (ADF) contents. In vitro rumen degradation, assessed using the Reading Pressure Technique (RPT), showed that L increased (P < 0.05) the initial 6 h gas production (GP) and organic matter degradability (OMD), but did not affect (P > 0.05) the final extent of OMD, indicating that this preparation acted on the rumen degradable material. In contrast, silages treated with D had reduced (P < 0.05) rates of gas production and OMD. These enzymes, regardless of ensiling temperature, can be effective in improving the nutritive quality of maize silage when applied at ensiling. However, the biochemical properties of enzymes (i.e., enzymic activities, optimum pH) may have a crucial role in dictating the nature of the responses. (C) 2003 Elsevier B.V. All rights reserved.

Water-soluble precursors of beef flavour I: effect of diet and breed

The effects of diet and breed on the concentration of water-soluble flavour precursors, namely sugars, free amino acids, ribonucleotides, creatinine, carnosine and creatine, were studied in beef longissimus hanborum muscle. Diet had a significant effect on the concentration of free amino acids, with animals fed on grass silage having higher free amino acid levels than animals fed on a concentrate diet, whereas animals fed concentrates had a higher total reducing sugar content. Differences between a beef breed (Aberdeen Angus x Holstein-Friesian) and a dairy breed (Holstein-Friesian) were generally small. (C) 2007 Elsevier Ltd. All rights reserved.