La biblioteca escolar i el tractament de la informació a l'escola. 'La biblioteca escolar y el tratamiento de la información en la escuela'.

Resumen de la revista en catalán. Este artículo forma parte del monográfico 'Què s'ha d'aprendre a les escoles en relació a les TIC?'

Geografia humana, recerca de suports audio-visuals : la ciutat. 'Geografía humana, búsqueda de soportes audio-visuales : la ciudad'.

Crear un material audio-visual. Mejorar la calidad de la enseñanza. Estudiar la aplicación de programas audio-visuales en el aula. Buscar una metodología adecuada a la utilización didáctica de los medios audio-visuales. Comprobar las diferencias que pueden existir entre diferentes medios audio-visuales, diapositivas-vídeo. La muestra está formada por los niños de tres aulas de segundo de BUP del Colegio Escoles Pies de Sarrià (Barcelona). En total 102 sujetos que han estudiado primero de BUP en el mismo centro. Se expone el marco teórico. Se describen las variables (medios audio-visuales, rendimiento escolar, rendimiento escolar anterior, metodología, inteligencia, clase social, profesor y edad). Se describe la muestra. División de la muestra en tres clases (sin medio audio-visual, con vídeo, con diapositivas). Realización del material audio-visual. Se realizan las sesiones pertinentes en cada clase. Aplicación de la prueba objetiva. Se analizan los datos. Se ofrecen conclusiones y alternativas. Prueba objetiva de rendimiento. Test d'aptituds diferencials. Baremo de puntuaciones anteriores. Diferencia de medias, estadística descriptiva, análisis de varianza, prueba de Scheffe, para establecer si hay diferencias entre el grupo que ha trabajado con medio audio-visual, visual y sin medio audiovisual. La metodología experimental aplicada no ha producido los resultados esperados, hay razones para afirmar que han intervenido factores no controlados, ajenos a la experimentación. Se constata un gran interés de los alumnos por el uso del vídeo como elemento de motivación. Se señala la importancia de incidir en este campo creando metodologías activas adecuadas y series de programas válidos. Hace falta una intensa investigación en las posibilidades y efectos de dichas metodologías.

Qualitat de vida. 'Calidad de vida'.

Conjunto de actividades para adultos planteadas a partir de temas de la vida cotidiana para trabajar los aspectos básicos de las áreas de lenguaje, matemáticas, lengua catalana, ciencias sociales, y actividades de investigación.

Escola d'adults. 'Escuela de adultos'.

Conjunto de actividades dirigidas para adultos planteadas a partir del tema concreto del centro escolar de adultos, para trabajar contenidos básicos de las áreas de lenguaje, matemáticas, lengua catalana, ciencias sociales, y actividades de investigación.

Història personal. 'Historia personal'.

Conjunto de actividades dirigidas para adultos planteadas a partir del tema 'Historia personal' para trabajar los contenidos básicos de las áreas de lenguaje, matemáticas, lengua catalana, ciencias sociales, y actividades de investigación.

El universo.

Ejemplar fotocopiado. Datos de edición aproximados

La influencia de la mediación en el liderazgo en los centros educativos

Estamos en la era de la información. El nivel de profundidad del conocimiento en todas las áreas se escapa de nuestro control. Las escuelas encuentran un gran desafío a la hora de transmitir a los alumnos el conocimiento necesario para alcanzar el éxito. Ante este nuevo paradigma, el liderazgo en los centros educativos también plantea sus retos particulares: ¿cómo mantener a los profesores motivados y comprometidos? ¿cómo hacer que la gestión de los centros sea a la vez humana y profesional? Una de las técnicas que se ha demostrado más eficaz a la hora de resolver este planteamiento es la Mediación. El presente trabajo describe cómo la Mediación, a través de sus criterios, contribuye a responder positivamente a las cuestiones formuladas más arriba, formar a los profesionales del futuro y garantizar que el aprendizaje en los centros educativos sea saludable y eficaz.

Sobre el ciberassetjament escolar: guia per al professorat

El siguiente informe estudia el ciberacoso escolar, elaborant una serie de guias y pautas para los profesionales, se tracta el ciberacoso en los colegios elaborando una guia de trabajo para el profesorado, dando a conocer los principales riesgos a los que se enfrentan los menores ante su relaci??n con las TIC, as?? como los principales medios donde se perpetua este acoso psicol??gico, estudiando en profundidad el ??mbito de las Islas Baleares. Esta guia concluye con la elaboraci??n de pautas para prevenir, diagnosticar y actuar en caso de ciberacoso dentro del ??mbito escolar.

La tutoria a l’educació superior. Exemples i reflexions

Aquest article narra i analitza una experiència realitzada en el marc de les tutories de carrera amb els alumnes del grau d’educació infantil a la Seu de la UIB a Menorca. En primer lloc s’analitza la tasca realitzada a través de les tutories de carrera i la tipologia de demandes realitzades per la diversitat d’alumnes, tenint en compte que a la Seu de la UIB a Menorca gestionam grups de devers 30 persones. En segon lloc s’explica, analitza i documenta una experiència concreta realitzada durant el primer semestre de tercer curs, que consistí en una gran exposició que recollia la majoria de materials, treballs, propostes didàctiques, racons i ambients de feina realitzats com a activitats en el marc de diferents assignatures del grau d’educació infantil. L’objectiu era donar a conèixer i apropar la tasca que es fa a la universitat amb la realitat viscuda a les escoles infantils.

Infants sota pressió.

Resumen tomado de la publicación

Futurs professionals, futurs investigadors. Enfocar la reflexió sobre la pràctica i començar a investigar en el pràcticum dels mestres

El període de pràcticum dels estudiants de Mestre/a (Infantil i Primària, en aquest cas) deixa marge a tot tipus d’iniciatives que enforteixin els vincles entre la universitat i el món laboral – facultat i escoles- i projectes de recerca que han de repercutir en la millora de l’ensenyament/aprenentatge dels practicants, dels mestres de les escoles i dels docents de la facultat. En el marc del pràcticum 08-09 a l’escola la Draga de Banyoles, es van donar les condicions necessàries perquè els projectes de pràcticum de les alumnes fossin alhora provatures d’investigacions innovadores: hi havia una practicant per a cada curs de P-3 (infantil) a 2n de Primària; hi havia un equip de mestres-tutores amb ganes d’investigar (constituïdes com a ICE). Els àmbits de recerca van ser dos: els gestos (didàctics) dels professors i les tècniques per analitzar-los; les noves formes de lectura i escriptura

L'Acolliment de l'alumnat nouvingut als centres educatius

En els últims anys s’ha viscut a Catalunya, com a la resta d’Espanya un procés d’arribada continuo i creixent de persones provinents d’altres països. Evidentment aquest fenomen repercuteix directament als centres educatius. A Catalunya, tenim alumnes procedents de més de 150 estats. Ha estat una arribada molt ràpida i amb una distribució que afecta a totes les comarques catalanes. Aquest augment de població nouvinguda que viu a Catalunya planteja al sistema educatiu català uns reptes importants. Concretament ens trobem davant de tradicions educatives molt diverses per aquests nens i nenes i les seves famílies, la pluralitat de llengües en les escoles i sobretot el desconeixement del català ( llengua vehicular en l’educació) de la majoria d’alumnes nouvinguts; els diferents orígens culturals i també la diferència de coneixements apresos prèviament pels alumnes; les expectatives de l’alumne i la seva família sobre el concepte d’escola. Totes aquestes variants provoquen una multitud de circumstàncies que dins d’una escola, poden generar un xoc si l’Administració educativa no aporta els recursos humans, econòmics i normatius adequats. Per això davant d’aquesta realitat, el Departament d’Educació posa en funcionament el curs 2004-2005 les aules d’acollida, com una resposta a aquest nou repte educatiu. La creació d’una aula d'acollida implica una dotació de professorat, una dotació informàtica amb el programari adient, una dotació econòmica inicial per a l’adquisició de material didàctic, formació específica per al tutor o la tutora de l’aula d’acollida i per als professionals que intervenen en el procés d’acollida, a càrrec dels assessors/es LIC ( llengua, interculturalitat i cohesió social) que el Departament d’Educació té arreu de Catalunya. Actualment el nombre d’aules d’acollida ha quedat estabilitzat, ja que degut a la crisi que afecta al nostre país no emigren tantes famílies d’origen estranger

Maleta pedagògica familiar "Descobrim l'estany de Banyoles"

L’educació ambiental a Catalunya i, en concret a les comarques gironines, compta amb una certa tradició. Són diversos els equipaments que, de mica en mica, han anat oferint a les escoles la possibilitat de fer un aprenentatge directe i experimental de les Ciències Naturals i Socials, tot oferint als centres allò que la seva infraestructura no els permet obtenir o allò que el seu context geogràfic els impedeix conèixer. Doncs la ciutat de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, constitueixen una zona de gran interès paisatgístic i natural, a més de cultural i artístic, que comporten un gran nombre de possibilitats didàctiques ja que el propi medi ofereix un ampli ventall de recursos pedagògics. Per això, amb l’interès de fer conèixer als escolars de Catalunya la riquesa de la comarca i de recolzar amb l'experiència directa el treball de l'aula, va néixer l’Escola de Natura de Banyoles (d’ara endavant EdNB)

L'arquitectura escolar noucentista

El principal objectiu d'aquest article és presentar la complexitat -i les contradiccions- del procés de construcció d'escoles noucentistes. No es limita només a les escoles construïdes a l'etapa de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), sinó també es parla del període anterior (des del 1905 amb alguns pocs exemples d'escoles d'un cert deix modernista) i sobretot del posterior (la dictadura de Primo de Rivera)

El cinema com a recurs i matèria d'estudi: l'experiència de Drac Màgic

La tesi titulada "El cinema com a recurs i matèria d'estudi: l'experiència de Drac Màgic", consta de quatre parts clarament diferenciades, però complementàries entre si, que responen a la voluntat d'orientar la introducció del cinema en l'àmbit de l'educació. L'objectiu fonamental de la primera part de la tesi és el de crear un marc teòric en el que conflueixin les recerques i les opinions de diversos autors, provinents del camp de la comunicació o bé especialistes en l'àmbit de l'educació, que s'han interrogat, des de la seva particular parcel·la d'estudi, sobre aspectes relacionats amb la presència dels mitjans de comunicació, en general, o bé sobre la incidència del cinema, en particular, en la nostra societat i en les persones. Les qüestions més bàsiques que constitueixen, segons el meu parer, els principals dubtes que ha de dissipar un educador que està interessat en la possibilitat d'introduir el cinema en la seva pràctica educativa i que són les següents: què és el cinema, per què introduir el cinema, quin cinema introduir i com introduir el cinema. La segona part de la tesi està dedicada íntegrament a l'estudi de l'experiència d'una cooperativa de Barcelona, anomenada Drac Màgic, que des de fa vint-i-cinc anys treballa en l'aplicació del cinema en l'àmbit de l'educació formal i en la formació permanent del professorat. L'anàlisi d'aquesta proposta, ens permet concretar amb un exemple pràctic, que és molt proper a la nostra realitat immediata, es aspectes teòrics que hem presentat en la primera part de la tesi. Per altra banda, l'estudi d'aquesta experiència pretén ser un punt de referència a l'hora de realitzar la proposta pràctica d'integració del cinema en els plantejaments educatius, que realitzem a la quarta part de la tesi. En la tercera part de la tesi, hem investigat en el marc legal que configura les possibilitat i els límits que se'ls hi plantegen als professors que estan interessats en introduir els mitjans de comunicació, en general, i el cinema, en particular, en les seves pràctiques educatives. Així, doncs, per conèixer el nivell de compromís que les institucions públiques adopten per potenciar la introducció dels mitjans de comunicació en general, i del cinema, en particular, a les escoles, hem investigat en el marc legal que regula actualment el funcionament dels centres escolars i que es coneix amb el nom de Reforma educativa i també hem volgut conèixer els principals objectius i les activitats que desenvolupen dues iniciatives institucionals El Programa de Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació del Ministeri d'Educació i Ciència espanyol i el Programa de Mitjans Audiovisuals del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. En la quarta part de la tesi, hem dissenyat una proposta pràctica per introduir el cinema a les escoles del nostres país, que s'ha concretat en l'elaboració d'un crèdit variable sobre cinema destinat als alumnes que cursen l'Educació Secundària Obligatòria.