El Cine és de les dones... i dels homes, però això ja ho sabem = El Cine es de las mujeres... y de los hombres, pero eso ya lo sabemos

En aquest monografic dedicat al cine hem recollit articles de directores de dues generacions perque ens expliquin la seva experiencia de fer pel.licules i també hem convidat a un crític perque ens parli, des de la seva diferencia de ser home, del cinema fet per dones

[Ressenya del llibre Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l'Edat Mitjana, de Maria Barceló i Gabriel Ensenyat]

Ressenya del llibre Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l'Edat Mitjana, de Maria Barceló i Gabriel Ensenyat. L’obra tracta sobre l’humanisme a Mallorca, la conclusió de la qual és que, tenint en compte que l’humanisme en estat pur no va existir ni tan sols a Itàlia, es pot parlar de l’humanisme català comptant amb les seves reminiscències de l’Edat Mitjana de les que no se sostreuen enlloc

[Ressenya del llibre The Desert is no lady: southwestern landscapes in women's writing and art, de Vera Norwood i Janice Monk (ed.)]

Ressenya del llibre The Desert is no lady: southwestern landscapes in women's writing and art, obra on s’interrelacionen tres temes que són paisatge, gènere (en aquest cas, la dona) i literatura (i, per extensió, un quart que és l’art)

Plecs solts poètics catalans dels segles XVI i XVII relatius al bandolerisme: Un inventari

Inventari que recull les notícies que l’autor ha pogut aplegar sobre plecs solts poètics en llengua catalana de temàtica relacionada amb el bandolerisme (des de l’arribada de la impremta a Catalunya fins al final del segle XVII). També ofereix l’edició del text de tres d’aquests plecs solts, impresos a la segona meitat del segle XVI, inèdits modernament i poc coneguts. Es tracta d’una «sèrie» sobre dos germans bandolers, caps de colla: Janot i Montserrat Poc

Profe, avui veurem una pel??li? : un model per introduir el cinema a les clases de literatura

Resumen basado en el de la publicaci??n. Monogr??fico con el t??tulo: 'Cinema i literatura'

El documental històric com a reflexió sobre l’ús i abús de la memòria

Aquest article estudia el documental històric amb la intenció de confrontar alguna de les controvèrsies que han sorgit sobre la idea de la reconstrucció històrica en el camp del cinema i de la televisió. El primer punt plantejat consisteix en l’actualització de la idea proposada per Marc Ferro de que cada pel•lícula és un document de mentalitats, partint de dues idees bàsiques: primer, que el cinema, a més de ser un document, té una història com a producte artístic i segon, que la documentació del passat ha de dur-se a terme sense caure en el que Tzevan Todorov diu els abusos de la memòria. El segon punt té a veure amb el problema de com la història és modificada donada la percepció que tenim de ella des d’un punt particular al present. Finalment, entra en el tema de la ètica amb la intenció de fer front al problema de les limitacions de l’acte de mostrar en un moment històric particular en que aquesta mostra ha estat transformada en una forma de banalització

Quan l'activitat docent es trasllada fora de l'aula: rutes i viatges lingüístics i literaris

La comunicació que ací presente pretén exposar i valorar un seguit d’activitats extraescolars consistents en la realització de rutes i viatges amb un fil conductor lingüístic o literari, fruit de la pràctica personal docent duta a terme durant els últims setze anys a l’IES Campanar de València, amb diversos grups i generacions d’alumnes de batxillerat, tant de l’assignatura comuna “Valencià: llengua i literatura” com de l’optativa de literatura catalana (anomenada “Valencià: literatura” o “Literatura contemporània: Valencià”). Aquestes propostes d’activitats complementen la pràctica docent d’ensenyament de la llengua i la literatura, fent costat a unes seqüències didàctiques basades en la creativitat literària, concretament en els anomenats “tallers literaris” (una qüestió que he exposat a BATALLER, 2003) i en el treball de lectura i comentari d’obres literàries representatives de la història de la literatura catalana

L'Àmbit urbà i periurbà de Rhode entre el 195 aC i el segle II dC

Aquest projecte de recerca es planteja, com a objectiu principal, elaborar una contextualització de Rhode entre el 195 aC i mitjan segle II dC. Es tracta d’assolir noves hipòtesis sobre el final relativament sobtat que pateix la fundació massaliota, quin són els motius del seu abandonament, si aquest es produeix totalment, quins fets porten a la recuperació d’aquest espai i quin paper pot jugar l'àmbit periurbà de Rhode durant tot aquest període. Alhora, es cerca posar en relació els esdeveniments que passen a Rhode amb el procés de romanització que pateix el territori

Pere Torroella i les corts dels infants d'Aragó al segle XV

En aquest article es parla breument de Pere Torroella i de les corts dels infants d’Aragó (Carles de Viana, Joan d’Aragó i Joana d’Aragó), és a dir, de les corts de Joan II i el Magnànim. Per fer-ho es basa en cinc documents inèdits, tots ells referits a diferents moments de la vida de Pere Torroella

Ressenyes individuals: Romeu i Figueras, Josep: Corpus d’antiga poesia popular, Barcelona, Editorial Barcino, 2000 («Els Nostres Clàssics», B-18)

Ressenya del llibre de Josep Romeu i Figueras, 'Corpus d'antiga poesia popular', editat per Barcino, l'any 2000. Josep Romeu edita amb tota cura i comenta una per una 437 composicions poètiques 'de base popular', procedents de tots els Països Catalans, que van des de l’últim terç del segle XII fins al final del segle XVI

Onomàstica osorenca. Toponímia pretèrita i present dels termes municipal i parroquial d'Osor (La Selva)

La present tesi consisteix en un recull toponímic pretèrit i present del terme d'Osor, comarca de la Selva a les Guilleries. S'hi recullen prop de 3600 noms de lloc recollits oralment o en documentació antiga sobre els quals s'hi realitza una situació, un recull documental, un estudi gràfic i una hipòtesi etimològica. A més a més, s'hi presenta la situació geogràfica (quan és possible) dins l'espai treballat, un estudi del topònim Osor, una mostra dels estudis onomàstics de les comarques gironines, un estudi de genèrics introductors dels topònims de l'estudi, una classificació semàntica dels termes recollits i diversos mapes de situació. Evidentment, s'hi presenta l'etimologia seguida, unes conclusions finals i una àmplia bibliografia a més de dos annexos, un dels llinatges d'Osor en el decurs de la història i un altre amb els malnoms recollits per entrevista oral o documentació antiga.

Juana I en el exilio del franquismo

La reina Juana I se construye discursivamente a partir de las crónicas de sus contemporáneos. Olvidada durante siglos, reaparece en el romanticismo francés y español. La Juana del franquismo estipula intensa intertextualidad con la Juana de la tradición decimonónica. Este texto indaga, con base en Doña Juana la Loca, de Gómez de la Serna, y Juana inventó la noche, de Martín Elizondo, la intertextualidad compleja entre la Juana del franquismo y la Juana de los exiliados.

Hacia un canon escolar del cómic. Tecnologías para su desarrollo, difusión y aplicación didáctica en el aula de lengua y literatura

Para el reconocimiento de la narración gráfica (cómic, tebeo, historieta, novela gráfica…) como una herramienta didáctica adecuada, es necesaria la definición de un canon artístico de obras que recojan ejemplos principales que se conviertan en obras de referencia. Ya en el canon de cien obras de literatura infantil juvenil del siglo XX (Equipo Peonza, 2004) aparecen ocho obras que podríamos definir como cómic. Desde la Universidad de Alicante y la asociación Unicómic se han desarrollado desde 1999 una serie de iniciativas para intentar configurar un canon artístico de la historieta. Una vez realizada la selección es fundamental constatar la necesidad de un canon escolar (Rovira-Collado, en Primeras Noticias de Literatura, n.258-259, 2010) con aplicaciones didácticas específicas. En 2012 también apareció el especial Còmic i Literatura (Revista Ítaca n.3, 2012) con varias aportaciones en este sentido. Con este objetivo ha nacido en 2014 la red de investigación en docencia universitaria Cómic como elemento didáctico. Posibilidades de la narración gráfica en disciplinas académicas y tramos de preparación a la Universidad. En dicho proyecto, las Tecnologías del Aprendizaje y el Conocimiento (TAC) son una herramienta indispensable para su desarrollo y difusión. Los miembros de esta red de investigación han realizado distintas aproximaciones al uso de las mismas en el estudio de la narración gráfica. Objetivos: -Reconocer las posibilidades didácticas del cómic como elemento de innovación educativa; -Analizar la presencia de los tebeos en el aula de lengua y literatura; -Proponer una primera aproximación al canon artístico de Unicómic; -Plantear la investigación en torno al canon escolar de la narración gráfica; -Conocer distintas herramientas digitales para la creación de cómics en el aula de Educación Primaria y Secundaria, -Analizar el uso de la tecnología (conferencias en directo, realidad aumentada, códigos QR, blogs, encuestas online) para el conocimiento y explotación didáctica de las historietas. Desde la red de docencia universitaria y la asociación Unicómic se plantearon en 2013 dos cursos centrados en las posibilidades educativas del noveno arte: Cómic como elemento didáctico I. Aplicaciones en Internet para la creación de historietas, disponible en http://www.tucamon.es/contenido/aplicaciones-en-internet-para-la-creacion-de-comic.; Cómic como elemento didáctico II. Literatura e Historia en viñetas, disponible en http://aplicacionesdidacticascomicua2013.blogspot.com.es/. A través de ellos se ha planteado la importancia de la tecnología para profundizar en nuestra investigación y en la difusión del proyecto. En el siguiente trabajo recogemos una serie de propuestas en torno al cómic que podríamos incluir en cualquier proyecto de promoción lectora o plan de lectura en Educación Primaria y Secundaria. Además se plantearán una serie de dinámicas donde las TAC son fundamentales como propuesta de innovación educativa.

El Pla Valencià del Llibre i la Lectura. Accions recomanades

Informe-resum dels continguts del II Simposi sobre la lectura, el llibre, les biblioteques i l’escola. El Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura (PVFLL): Línies d’acció. Descripció de les accions que cal realitzar per a la implantació del Pla Valencià de Foment de la Lectura i el Llibre, detecció de les necessitats informatives i els primers passos que cal seguir.