1000 resultados para Bolets -- Catalunya
Resumo:
La recerca vol fer una aproximaci emprica a les respostes que des del sistema penal a Catalunya sofereix al fenomen de la violncia de gnere. Shan explorat de forma transversal les diverses fonts estadstiques quantitatives dels diferents serveis, des del Consejo del Poder Judicial, el Departament dInterior i el Departament de Justcia, fins a l Institut Catal de les Dones en el perode 2007-2008. Tanmateix sha elaborat una base de dades jurisprudencial amb totes les sentncies dictades per les Audincies Provincials a Catalunya durant aquest perode. Lavaluaci qualitativa es realitza a partir de lanlisi dels programes dintervenci existents, un focus group amb els operadors jurdics de la xarxa i lanlisi i buidat jurisprudencial.
Resumo:
El partido anti-inmigracin Plataforma per Catalunya (PxC) ha experimentado un progresivo crecimiento en la franja temporal que va desde su primera participacin electoral en 2003 hasta las municipales de 2011. En dicho periodo temporal ha pasado de ser una formacin presente exclusivamente en el mbito local, y con un apoyo fuertemente concentrado en ciertos municipios de Catalua, a recibir votos y tener secciones locales consolidadas en gran parte del territorio cataln. El texto trata de ofrecer claves interpretativas para entender tanto los xitos como las debilidades de PxC a lo largo del ciclo electoral 2003-2011. Partiendo de la base de que actualmente existe en Espaa una demanda electoral suficiente para el xito de una formacin como PxC, este trabajo se centra en el anlisis de la estrategia poltica y electoral desarrollada por el partido para aprovechar dicha demanda, y en su interaccin con el contexto social y poltico de la Catalua de la primera dcada del siglo XXI.
Resumo:
Malgrat que el debat de lEstat del Benestar est en el bell mig de lactualitat poltica i econmica des de fa uns quants anys amb graus ben diversos i aproximacions diferents, la darrera gran crisi ha disparat com mai la seva actualitat. Fins el present moment, amb algunes notables excepcions, totes les tendncies han conduit a desenvolupar lEstat del Benestar fins a extrems insostenibles. Aix t explicacions mltiples i variades com les que saborden al llarg del present text. Aquestes tendncies tenen una dinmica econmica i social prpia que sha constatat amb fora durant els darrers anys. Fa unes dues dcades que aquest debat va ser encetat amb profunditat per pocs pasos, per amb conclusions estimulants. Sucia s lexemple ms reeixit. La reforma duta a terme en el pas nrdics s una referncia de primer ordre per molts estudiosos del tema i hauria de ser font dinspiraci per a la resta de pasos. Seguidament, hem volgut descriure, de forma complementria i des duna perspectiva econmica i jurdica, un fenomen estrictament lligat al desenvolupament imparable de lEstat del Benestar, el de la burocratitzaci. La reflexi dacadmics descoles en diferents i, en particular, els de la Public Choice proporcionen una visi rica i complexa, que entenem fonamental per avaluar els problemes que sen deriven. Finalment, dins el marc de la Hisenda Pblica i entrant en lestudi concret del cas catal, hem volgut endinsar-nos en lanlisi del pressupost. Essent com s una eina indispensable per avaluar el conjunt de poltiques econmiques i socials dun pas. Aquesta anlisi es duu a terme des duna doble perspectiva: la primera, mitjanant un estudi comparatiu de levoluci del Pressupost de la Generalitat dels darrers anys i, en segon terme, el canvi que el Pressupost 2011 materialitza aquest any, prefigura el de lany 2012 i les principals crtiques de loposici. Queden oberts els camins envers els possibles canvis. De fet, res est definitivament escrit, per la pretensi daquest treball s modesta i, alhora, clara. Sense embuts, si volem mantenir un grau de benestar sostenible, s fonamental deixar de banda lactual concepci de lEstat del Benestar i comenar a treballar per implementar els profunds canvis necessaris que donin pas a lnic model que, a parer nostre, aconseguir que aix sigui possible: la Societat del Benestar. Una concepci actual del paper que ha de tenir lEstat, de carcter liberal i, alhora, social.
Resumo:
Les intervencions de Cirurgia General i Digestiva constitueixen les terceres en freqncia en les intervencions programades i les segones en les durgncies. Lobjectiu principal s analitzar les caracterstiques demogrfiques, lestat fsic dels pacient i la incidncia de lanestsia de la Cirurgia General i Digestiva a Catalunya durant lany 2003. Dels resultats observem que la majoria dintervencions de Cirurgia General i Digestiva solen realitzar-se en pacients amb un bon estat fsic, arriben optimitzats a quirfan on es realitzen les intervencions duna manera programada, sota anestsia general i traslladant-se posteriorment a la Sala de Despertar.
Resumo:
El treball analitza les institucions de protecci de la persona en el dret civil de Catalunya, dacord amb la nova regulaci del llibre segon CCCat: la potestat parental, la tutela, la curatela, el defensor judicial, la guarda de fet, lassistncia, la protecci patrimonial de la persona discapacitada o dependent, i la protecci dels menors desemparats
Resumo:
La gestin de objetos digitales, ya sean imgenes u otros tipos de ficheros digitales, supone un reto para las organizaciones. Es un proceso estratgico en el que estn implicadas varias tareas dentro de la propia institucin, desde una posible digitalizacin del documento fsico a una correcta gestin documental pasando por la ptima definicin de los requisitos funcionales que debe tener la herramienta que publique y gestione los objetos digitales. Se presenta el caso de dos instituciones, Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya e Institut Cartogrfic de Catalunya, que afrontaron este proceso estratgico y escogieron ContentDm para la publicacin y gestin de sus imgenes digitales.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la University of Sussex, Gran Bretanya, entre mar i juliol del 2008. Lestada ha estat centrada en obtenir fonts documentals primries, per avanar en el projecte dinvestigaci sobre la transferncia de tecnologia entre Catalunya i Anglaterra durant la Segona Revoluci Industrial. Aix ha estat possible grcies a la consulta de les patents britniques (Business & Intellectual Property Centre at the British Library). Aix mateix, lobtenci dels recursos documentals especialitzats de diverses biblioteques de referncia situades al campus de la University of Sussex (Keith Pavitt Libray (SPRU), Library of Sussex, British Library of Development Studies) i a Ruddignton Framework Knitters Library a Nottingham han estat fonamentals, tal i com es pot veure en la relaci detallada que es presenta.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la Universitat de Bonn, Alemanya, entre agost i desembre del 2008. Recentement, arran de la creaci del Registre de Cncer de Catalunya, s'ha el.laborat un nou "estat de la qesti" del cncer a Catalunya, que ha perms obtenir una imatge complerta de la incidncia, mortalitat i supervivncia del cncer a Catalunya, a partir de les dades obtingudes pels registres poblacionals del cncer de Girona i Tarragona pel que fa a la incidncia del cncer, i pel registre de Mortalitat de Catalunya, pel que fa a la mortalitat per cncer. El projecte realitzat ha tingut dos objectius principals. En primer lloc, desenvolupar un conjunt integrat de funcions per al clcul automatitzat de la incidncia, mortalitat i supervivncia, aix com l'ajust dels models estadstics que permeten avaluar les tendncies i obtenir les projeccions del cncer pels anys futurs. En segon lloc, s'han aplicat les funcions a les dades disponibles i s'han obtingut els resultats a Catalunya, que inclou les projeccions de la incdncia i mortalitat per cncer a Catalunya fins a l'any 2020. Tos dos objectius han estat substancialment assolits. Pel que fa al primer, s'ha desenvolupat un fitxer font en R que cont les macros i funcions utilitzades. Pel que fa al segon, les anlisis realitzades han estat emprades per a la realitzaci d'una monografia sobre el cncer a Catalunya, que actualment est acceptada per la seva publicaci. Els resultats mostren que la incidncia per cncer ha augmentat i est previst que aix continu, tot i que es preveu un esmoertiment de l'augment pels homes. Pel que fa a la mortalitat s'observa un recent decrement que es preveu que es mantingui en el futur, essent aquest major pels homes respecte les dones.
Resumo:
Investigacin producida a partir de una estancia en la Westflische Wilhelms-Universitt, Alemania, entre julio y septiembre del 2007. En este trabajo, se estudia la situacin del crdito hipotecario en Espaa a mediados de siglo XIX (con especial atencin a Catalua). En su desarrollo, se abordan tres cuestiones. La situacin del crdito hipotecario en Espaa a mediados de siglo XIX. La legislacin hipotecaria espaola en el siglo XIX. En especial, se ha puesto de relieve su incapacidad para movilizar la riqueza inmueble, que slo se solucion con una completa reforma hipotecaria y registral. El sistema de crdito territorial que, ideado por el desconocido abogado cataln Joaqun Borrell y Vil, debe considerarse como el verdadero primer paso jurdico hacia el futuro desarrollo de las instituciones de crdito hipotecario en Espaa, aunque fue ignorado por el Gobierno y los agentes econmicos.
Resumo:
El treball que es presenta t per a objecte lanlisi de les principals disposicions de carcter processal que sincorporen al Projecte de llei del Llibre II del Codi Civil de Catalunya. Shi desenvolupa el rgim jurdic que shi proposa per tamb sha tractat didentificar les possibles llacunes existents, aix com les contradiccions o defectes. Amb la finalitat de contribuir a millorar la qualitat del Projecte shan elaborat una srie desmenes que recullen les propostes realitzades en el treball.
Resumo:
Cal examinar dins dels marcs europeu, estatal i autonmic l'actual distribuci de competncies en matria d'obligacions contractuals, decidint el marge que li queda al legislador catal en aquesta matria en el moment en qu s'est elaborant el llibre VI del Codi civil de Catalunya.
Resumo:
En aquest sentit, no hem doblidar que lxit o el fracs en la selecci dun model de prestaci de serveis de seguretat avanat depn, de manera principal, de en quina mida serem capaos dadaptar-nos als requeriments actuals i danticipar-nos a la demanda futura. No tinc cap dubte que s precisament aqu on est una part de la clau de lxit o el fracs de les poltiques pbliques de seguretat: en lestabliment duna sintonia fina entre els productors de serveis seguretat -i aqu entra tamb la seguretat privada, a ms de la pblica- i els receptors daquests serveis la ciutadania, entesa com a ciutadans i com a entitats ciutadanes. Per a trobar laltra part de la clau cal donar un pas ms: entendre que els ciutadans i les seves entitats sn a ms de receptors- productors de seguretat, daqu la importncia capital de la qesti de la participaci ciutadana.
Resumo:
Es cerca lefecte dels informes pels equips psicosocials de Catalunya en les mesures judicials adoptades. Els resultats obtinguts mostren un elevat impacte dels informes del SATAF en les decisions judicials. La intervenci dels prits esdev un recurs rellevant en lavaluaci dels actuals sistemes familiars.
