Algae Maris Mediterranei et Adriatici : observationes in diagnosin [i.e. diagnosem] specierum et dispositionem generum / auctore Jacobo G. Agardh.

copy 2

Florula bostoniensis. A collection of plants of Boston and its vicinity, with their generic and specific characters, principal synonyms, descriptions, places of growth, and time of flowering, and occasional remarks. By Jacob Bigelow ...

2nd ed.

Jacob - an activity regulated morphogenetic factor for synapto-dendritic cytoarchitecture

Magdeburg, Univ., Fak. für Naturwiss., Diss., 2008

Molecular determinants for the subcellular distribution of the synapto-nuclear protein messenger Jacob

Magdeburg, Univ., Fak. für Naturwiss., Diss., 2010

American medical botany :being a collection of the native medicinal plants of the United States, containing their botanical history and chemical analysis, and properties and uses in medicine, diet and the arts /by Jacob Bigelow.

v. 1

American medical botany :being a collection of the native medicinal plants of the United States, containing their botanical history and chemical analysis, and properties and uses in medicine, diet and the arts /by Jacob Bigelow.

v. 2

American medical botany :being a collection of the native medicinal plants of the United States, containing their botanical history and chemical analysis, and properties and uses in medicine, diet and the arts /by Jacob Bigelow.

v. 3

Brazilian strepsiptera (Insecta) parasitizing vespidae, with the description of three new species of Xenos rossius, 1793 (Stylopidae)

Num lote de 10 vespas, estilopizadas, gentilmente cedidas para estudo pelo Dr. R. L. Araujo, de S. Paulo, os A. A., identificaram 5 espécies do gênero Xenos Rossius (Família Stylopidae): Xenos bohlsi Hoffmann, descrita do Paraguai e Xenos bonairensis Brèthes, descrita da Argentina, e 3 consideradas novas, que são aqui descritas.

En els marges de la ciència?: Frenologia i mesmerisme en una cultura industrial, Barcelona 1842-1845

L’objectiu d’aquest treball és estudiar la popularització de la frenologia i del mesmerisme (també conegut com a magnetisme animal) a la Catalunya de mitjan segle XIX. A Catalunya el procés de popularització d’aquestes ciències va tenir el seu punt àlgid durant la primera meitat de la dècada de 1840, coincidint amb les activitats del frenòleg Marià Cubí Soler (1801-1875). El treball demostra la importància del context polític i cultural, així com la incomoditat que generaven les pràctiques de frenòlegs i magnetitzadors com a elements clau per entendre les actituds de l’elit intel•lectual catalana vers la introducció d’aquestes noves ciències.