Les coses com són. 'Las cosas como son'.

Contiene cuatro documentales sobre la realidad y la problemática de algunos países del tercer mundo, que son: Mali y el derecho a la igualdad; Mozambique y el derecho a la salud; Europa y la mirada del sur y, República Dominicana y el derecho al trabajo. El argumento se articula a partir de la experiencia de diversos grupos de jóvenes que viajan a cada país y tienen ocasión de experimentar los fuertes contrastes de cada civilización con la realidad socioeconómica y cultural del mundo occidental en el que ellos viven.

Els disminuits psíquics són ciutadans de segona?. '¿Los disminuidos psíquicos son ciudadanos de segunda?'.

Debate emitido el 26-11-1993 en el programa 'Dret a parlar' de TV3. Vídeo publicado aunque no se ha encontrado el depósito legal

Els pares i mares també són escola. 'Los padres y las madres también son escuelas'.

Con el objetivo de profundizar en la participación de los padres y las madres, seis distritos de la ciudad de Barcelona han organizado jornadas de formación e intercambio dirigidos a las Asociaciones de Madres y Padres de Alumnos (AMPA). Se recogen, como ejemplo, tres de las experiencias propuestas y que se han puesto en marcha.

Miralls convexos: [Què us sembla si parlem de quines són les funcions que té una federació?]

En el presente artículo se hace un debate abierto entre diferentes miembros de las cooperativas de enseñanza con el fin de debatir cual es la función de las federaciones, llegando a plantearse la hipotética creación de una sola federación de asociaciones de pares y madres ya que sus objetivos se asemejan mucho, así estudiar la relación de las famílias con la escuela.

Són reals perquè havien estat vius

Un projecte del Departament de Ciències Mèdiques, amb el suport del Consell Social de la UdG, proporcionarà preparacions anatòmiques plastinades als sis instituts públics de la ciutat de Girona

Noves aproximacions a la síntesi i caracterització de poliglicols al·lílics, polihidrosiloxans i surfactants copolimèrics. Avaluació d'aquests surfactants en formulacions de poliuretà

Els polímers són una sèrie de compostos que troben un ampli ventall d'aplicacions en la indústria actual. Un exemple són les espumes de poliuretà, estructures de tipus cel·lular obtingudes mitjançant la reacció química entre compostos de tipus isocianat i compostos de tipus poliol (polièters amb diferent nombre de grups hidroxil). És imprescindible l'ús d'additius d'estructura tensioactiva (surfactants de silicona) per estabilitzar el procés d'espumació i per proporcionar una estructura cel·lular ordenada i homogènia en mida i distribució. La síntesis i caracterització de les molècules precursores (polihidrosiloxans i polièters al·lílics), l'estudi de la reacció d'hidrosililació com a via d'obtenció dels diferents surfactants per reacció d'addició entre els polihidrosiloxans i els polièters al·lílics i la caracterització i avaluació en formulacions comercials de poliuretà dels surfactants sintetitzats han constituït els objectius del present treball. MEMÒRIA La Tesi Doctoral ha estat presentada seguint el següent esquema: CAPÍTOL I. INTRODUCCIÓ A LA QUÍMICA DEL POLIURETÀ. Es presenten els principis de la química del poliuretà, fent esment dels recents avenços en la síntesis i caracterització d'aquests compostos polimèrics, així com un apartat concret centrat en els surfactants de silicona. Es presenten les estructures habituals d'aquests compostos comercials i es detallen les reaccions de síntesi i les característiques físiques que aquests compostos proporcionen a les espumes de poliuretà. CAPÍTOL II. OBJECTIUS. 1.- Síntesis y caracterització d'una àmplia gamma de poliglicols al·lílics i de polihidrosiloxans amb grups hidrur reactius, ambdós precursors d'estructures polimèriques de tipus surfactant. 2.- Estudi de la reacció d'hidrosililació com a via de formació d'enllaços Si-C no hidrolitzables, mitjançant la reacció d'addició entre els substrats al·lílics insaturats i els polisiloxans amb grups hidrur reactius. 3.- Caracterització de les estructures polimèriques de tipus surfactant sintetitzades i avaluació d'aquestes en formulacions de poliuretà, a fi de relacionar l'estructura química d'aquests oligómers amb els efectes físics que originen en l'espuma de poliuretà. CAPÍTOL III. SÍNTESI I CARACTERITZACIÓ DE SUBSTRATS AL·LÍLICS INSATURATS DE TIPUS POLIGLICOL. S'han caracteritzat per HPLC-UV una sèrie de polietilenglicols comercials. S'ha estudiat la reacció de derivatització al·lílica sobre els grups hidroxil dels polièters comercials (PEG, PPG i copolímers PEG-PPG) i s'han caracteritzat exhaustivament els productes sintetitzats (1H,13C-RMN, GC, GC-MS, FTIR, ESI-MS, HPLC-UV). S'ha iniciat un estudi de polimerització aniònica sobre nous epòxids amb un punt de diversitat molecular, sintetitzant-se i caracteritzant-se els corresponents nous polièters obtinguts. CAPÍTOL IV. SÍNTESI I CARACTERITZACIÓ DE POLIHIDROSILOXANS REACTIUS. S'estudia la síntesis de polihidrosiloxans amb grups hidrur reactius, mitjançant la reacció de polimerització aniònica d'obertura d'anell ("AROP, anionic ring opening polimerization") i mitjançant la reacció de polimerització per equilibració catiònica. Es presenta una caracterització exhaustiva dels productes sintetitzats i es descriu la naturalesa de la microestructura polimèrica a partir de la distribució bivariant dels copolímers PDMS-co-PHMS (poli(dimetilsiloxà)-co-poli(hidrometilsiloxà)). CAPÍTOL V. ESTUDI SISTEMÀTIC DE LA REACCIÓ D'HIDROSILILACIÓ. S'ha estudiat la reacció d'hidrosililació amb la finalitat de sintetitzar estructures copolimèriques poliglicol-polisiloxà a partir de la reacció de polisiloxans hidrur reactius i polièters al·lílics. S'han provat diferents catalitzadors (Pt/C 5%, cat. de Speier i cat. de Karstedt), s'han sintetitzat diferents estructures tensoactives (lineals i ramificades) i s'ha modelitzat les diferents reaccions secundàries observades, per presentar un estudi mecanístic de la reacció d'hidrosililació aplicada a la síntesis de molècules d'elevat PM a partir de la reacció entre substrats al·lílics insaturats i polihidrosiloxans. CAPÍTOL VI. AVALUACIÓ DELS SURFACTANTS EN FORMULACIONS DE POLIURETÀ. S'ha estudiat la idoneïtat dels surfactants de silicona sintetitzats en diferents formulacions de poliuretà comercials. S'ha relacionat el comportament físic d'aquests surfactants en les espumes de poliuretà amb la seva estructura química a partir de l'anàlisi per microscòpia electrònica de rastreig. CAPÍTOL VII. CONCLUSIONS. S'han esposat les conclusions extretes de cada capítol.

Rhodium(I) catalyzed [2+2+2] cycloaddition reactions: experimental and theoretical studies

The [2+2+2] cycloaddition reaction involves the formation of three carbon-carbon bonds in one single step using alkynes, alkenes, nitriles, carbonyls and other unsaturated reagents as reactants. This is one of the most elegant methods for the construction of polycyclic aromatic compounds and heteroaromatic, which have important academic and industrial uses. The thesis is divided into ten chapters including six related publications. The first study based on the Wilkinson’s catalyst, RhCl(PPh3)3, compares the reaction mechanism of the [2+2+2] cycloaddition process of acetylene with the cycloaddition obtained for the model of the complex, RhCl(PH3)3. In an attempt to reduce computational costs in DFT studies, this research project aimed to substitute PPh3 ligands for PH3, despite the electronic and steric effects produced by PPh3 ligands being significantly different to those created by PH3 ones. In this first study, detailed theoretical calculations were performed to determine the reaction mechanism of the two complexes. Despite some differences being detected, it was found that modelling PPh3 by PH3 in the catalyst helps to reduce the computational cost significantly while at the same time providing qualitatively acceptable results. Taking into account the results obtained in this earlier study, the model of the Wilkinson’s catalyst, RhCl(PH3)3, was applied to study different [2+2+2] cycloaddition reactions with unsaturated systems conducted in the laboratory. Our research group found that in the case of totally closed systems, specifically 15- and 25-membered azamacrocycles can afford benzenic compounds, except in the case of 20-membered azamacrocycle (20-MAA) which was inactive with the Wilkinson’s catalyst. In this study, theoretical calculations allowed to determine the origin of the different reactivity of the 20-MAA, where it was found that the activation barrier of the oxidative addition of two alkynes is higher than those obtained for the 15- and 25-membered macrocycles. This barrier was attributed primarily to the interaction energy, which corresponds to the energy that is released when the two deformed reagents interact in the transition state. The main factor that helped to provide an explanation to the different reactivity observed was that the 20-MAA had a more stable and delocalized HOMO orbital in the oxidative addition step. Moreover, we observed that the formation of a strained ten-membered ring during the cycloaddition of 20-MAA presents significant steric hindrance. Furthermore, in Chapter 5, an electrochemical study is presented in collaboration with Prof. Anny Jutand from Paris. This work allowed studying the main steps of the catalytic cycle of the [2+2+2] cycloaddition reaction between diynes with a monoalkyne. First kinetic data were obtained of the [2+2+2] cycloaddition process catalyzed by the Wilkinson’s catalyst, where it was observed that the rate-determining step of the reaction can change depending on the structure of the starting reagents. In the case of the [2+2+2] cycloaddition reaction involving two alkynes and one alkene in the same molecule (enediynes), it is well known that the oxidative coupling may occur between two alkynes giving the corresponding metallacyclopentadiene, or between one alkyne and the alkene affording the metallacyclopentene complex. Wilkinson’s model was used in DFT calculations to analyze the different factors that may influence in the reaction mechanism. Here it was observed that the cyclic enediynes always prefer the oxidative coupling between two alkynes moieties, while the acyclic cases have different preferences depending on the linker and the substituents used in the alkynes. Moreover, the Wilkinson’s model was used to explain the experimental results achieved in Chapter 7 where the [2+2+2] cycloaddition reaction of enediynes is studied varying the position of the double bond in the starting reagent. It was observed that enediynes type yne-ene-yne preferred the standard [2+2+2] cycloaddition reaction, while enediynes type yne-yne-ene suffered β-hydride elimination followed a reductive elimination of Wilkinson’s catalyst giving cyclohexadiene compounds, which are isomers from those that would be obtained through standard [2+2+2] cycloaddition reactions. Finally, the last chapter of this thesis is based on the use of DFT calculations to determine the reaction mechanism when the macrocycles are treated with transition metals that are inactive to the [2+2+2] cycloaddition reaction, but which are thermally active leading to new polycyclic compounds. Thus, a domino process was described combining an ene reaction and a Diels-Alder cycloaddition.

Dihydrogen bonds: a study

Un pont de dihidrogen (dihydrogen bond,DHB) és un tipus de pont d'hidrogen atípic que s'estableix entre un hidrur metàl·lic i un donador de protons com un grup OH o NH. Els ponts de dihidrogen són claus en les característiques geomètriques i altres propietats de compostos que en presenten tan de molècules petites com el dímer de NH3BH3, com d'estructures superiors més complicades com complexes metàl·lics o sòlids. Poden ser útils aplicats a certes molècules o síntesis moleculars per a obtenir nous materials amb propietats o característiques fetes a mida. El treball d'aquesta tesi està orientat a millorar la comprensió dels ponts de dihidrogen, aprofundint en certs aspectes de la seva naturalesa atòmica/molecular utilitzant mètodes teòrics basats en la química física quàntica.

Novel solid networks containing Sn-H as a greener replacement for soluble alkyl Sn-H reagents in radical assisted organic synthesis

DiGrignard reagents of the form XMg(CH2)(n)MgX, where X = Br or I and n = 6, 8, 10 or 12, were allowed to react with PhSnCl3 to produce highly cross-linked Ph-Sn polymeric networks. The Sn-H moiety was incorporated into these insoluble network polymers by treatment with Br-2 and NaBH4. Excellent accessibility of the Sn-H was displayed by these solvent penetrable but insoluble networks, giving them higher Sn-H loadings than all previously reported supported reagents. These reagents were totally regenerable in NaBH4 for radical assisted organic synthesis and no detectable leaching of the Sn into solution was observed during these reactions.

Microbial species involved in production of 1,2-sn-diacylglycerol and effects of phosphatidylcholine on human fecal microbiota

1,2-sn-Diacylglycerols (DAGs) are activators of protein kinase C (PKQ, which is involved in the regulation of colonic mucosal proliferation. Extracellular DAG has been shown to stimulate the growth of cancer cell lines in vitro and may therefore play an important role in tumor promotion. DAG has been detected in human fecal extracts and is thought to be of microbial origin. Hitherto, no attempts have been made to identify the predominant fecal bacterial species involved in its production. We therefore used anaerobic batch culture systems to determine whether fecal bacteria could utilize phosphatidylcholine (0.5% [wt/vol]) to produce DAG. Production was found to be dependent upon the presence of the substrate and was enhanced in the presence of high concentrations of deoxycholate (5 and 10 mM) in the growth medium. Moreover, its production increased with the pH, and large inter- and intraindividual variations were observed between cultures seeded with inocula from different individuals. Clostridia and Escherichia coli multiplied in the fermentation systems, indicating their involvement in phosphatidylcholine metabolism. On the other hand, there was a significant decrease in the number of Bifidobacterium spp. in the presence of phosphatidylcholine. Pure-culture experiments showed that 10 of the 12 strains yielding the highest DAG levels (>50 nmol/ml) were isolated from batch culture enrichments run at pH 8.5. We found that the strains capable of producing large amounts of DAG were predominantly Clostridium bifermentans (8 of 12), followed by Escherichia coli (2 of 12). Interestingly, one DAG-producing strain was Bifidobacterium infantis, which is often considered a beneficial gut microorganism. Our results have provided further evidence that fecal bacteria can produce DAG and that specific bacterial groups are involved in this process. Future strategies to reduce DAG formation in the gut should target these species.

In vitro effects of phosphatidylcholine and transgalactooligosaccharides on the production of 1,2-sn-diacylglycerol by Bifidobacterium longum biovar infantis

Aims: To investigate the production of the tumour promoter 1,2-sn-diacylglycerol (DAG) by a human gut isolate of Bifidobacterium longum biovar infantis. Methods and Results: Bifidobacterium longum biovar infantis was grown in vitro using anaerobic static batch cultures in the presence of phosphatidylcholine (PC) and trans-galactooligosaccharides (TOS). Production of DAG was found to be dependent upon the presence of PC, while TOS had a reducing effect. Considerable differences in morphology, growth and metabolic end products from the micro-organism were observed under the different culture conditions. Conclusions: Our results have provided evidence that B. longum biovar infantis can produce DAG in vitro and that a prebiotic exerted a reducing effect upon this production. Significance and Impact of the Study: The results presented in this study demonstrate an ability of ostensibly beneficial member of the colonic environment to produce unwanted compounds under certain conditions. Therefore, it may be important that a combination of substrates and other factors are assessed when studying the behaviour of any bacterial group or species, especially when designing the dietary interventions.

Investigation of Sn-based alternatives to cadmium in thin film coatings

New Sn-based materials have been deposited and characterised in terms of their optical and mechanical properties and compared with existing cadmium-based thin films that currently find wide spread use in the optoelectronic and semiconductor industries.