Injurious tail biting in pigs: How can it be controlled in existing systems without tail docking?

Tail biting is a serious animal welfare and economic problem in pig production. Tail docking, which reduces but does not eliminate tail biting, remains widespread. However, in the EU tail docking may not be used routinely, and some 'alternative' forms of pig production and certain countries do not allow tail docking at all. Against this background, using a novel approach focusing on research where tail injuries were quantified, we review the measures that can be used to control tail biting in pigs without tail docking. Using this strict criterion, there was good evidence that manipulable substrates and feeder space affect damaging tail biting. Only epidemiological evidence was available for effects of temperature and season, and the effect of stocking density was unclear. Studies suggest that group size has little effect, and the effects of nutrition, disease and breed require further investigation. The review identifies a number of knowledge gaps and promising avenues for future research into prevention and mitigation. We illustrate the diversity of hypotheses concerning how different proposed risk factors might increase tail biting through their effect on each other or on the proposed underlying processes of tail biting. A quantitative comparison of the efficacy of different methods of provision of manipulable materials, and a review of current practices in countries and assurance schemes where tail docking is banned, both suggest that daily provision of small quantities of destructible, manipulable natural materials can be of considerable benefit. Further comparative research is needed into materials, such as ropes, which are compatible with slatted floors. Also, materials which double as fuel for anaerobic digesters could be utilised. As well as optimising housing and management to reduce risk, it is important to detect and treat tail biting as soon as it occurs. Early warning signs before the first bloody tails appear, such as pigs holding their tails tucked under, could in future be automatically detected using precision livestock farming methods enabling earlier reaction and prevention of tail damage. However, there is a lack of scientific studies on how best to respond to outbreaks: the effectiveness of, for example, removing biters and/or bitten pigs, increasing enrichment, or applying substances to tails should be investigated. Finally, some breeding companies are exploring options for reducing the genetic propensity to tail bite. If these various approaches to reduce tail biting are implemented we propose that the need for tail docking will be reduced. © 2014 The Animal Consortium.

Identification of a Novel Recycling Sequence in the C-tail of FPR2/ALX Receptor: Association with Cell Protection from Apoptosis

Formyl-peptide receptor type 2 (FPR2; also called ALX because it is the receptor for lipoxin A4) sustains a variety of biological responses relevant to the development and control of inflammation, yet the cellular regulation of this G-protein-coupled receptor remains unexplored. Here we report that, in response to peptide agonist activation, FPR2/ALX undergoes β-arrestin-mediated endocytosis followed by rapid recycling to the plasma membrane. We identify a transplantable recycling sequence that is both necessary and sufficient for efficient receptor recycling. Furthermore, removal of this C-terminal recycling sequence alters the endocytic fate of FPR2/ALX and evokes pro-apoptotic effects in response to agonist activation. This study demonstrates the importance of endocytic recycling in the anti-apoptotic properties of FPR2/ALX and identifies the molecular determinant required for modulation of this process fundamental for the control of inflammation.

Testing for tail breaks in currency returns

In this work project we study the tail properties of currency returns and analyze whether changes in the tail indices of these series have occurred over time as a consequence of turbulent periods. Our analysis is based on the methods introduced by Quintos, Fan and Phillips (2001), Candelon and Straetmans (2006, 2013), and their extensions. Specifically, considering a sample of daily data from December 31, 1993 to February 13, 2015 we apply the recursive test in calendar time (forward test) and in reverse calendar time (backward test) and indeed detect falls and rises in the tail indices, signifying increases and decreases in the probability of extreme events.

An examination of transcriptional and translational regulation of the 70kDa heat shock proteins following amputation of the tail and forelimb in the newt Notophthalmus viridescens

Several stresses to tissues including hyperthermia, ischemia, mechanical trauma and heavy metals have been demonstrated to affect the regulation of a subset of the family of heat shock proteins of70kOa (hsp70). In several organisms following some of these traumas, the levels of hsp70 mRNA and proteins are dramatically upregulated. However, the effects of the stress on limb and tail amputation in the newt Notophthalmus viridescens, involving mechanical tissue damage, have not adequately been examined. In the present study, three techniques were utilized to quantitate the levels of hsp70 mRNA and protein in the tissues of the forelimbs and tails of newts during the early post-traumatic events following surgical resection of these:: appendages. These included quantitative Western blotting of proteins separated by both one and twodimensional SDS-polyacrylamide gel electrophoresis and quantitative Northern blot analysis of total RNA. In tissues of both the limb and tail one hour after amputation, there were no significant differences in the levels of hsp70 protein measured by one-dimensional SOSPAGE followed by Western blotting, when compared to the levels measured in the unamputated limb. A 30 minute heat shock at 35°C failed to elicit an increase in the levels of hsp70 protein in these tissues. Further analysis using the more sensitive 20 PAGE separation of stump tissue proteins revealed that at least some of the five hsp70 isoforms of the newt may be differentially regulated in limbs and tails in response to trauma. It appears also that amputation of the tail and limb tissues leads to slight 3 elevation in the levels of HSP70 mRNA when compared to those of their respective unstressed tissues.

A possible role for chemokine signalling through CXCR4 as a downstream effector of retinoic acid signalling in the regenerating tail and spinal cord of Notophthalmus viridescens

The newt, Notopthalmus viridescens is one of the few tet rapod vertebrates capable of extensive regeneration of the central nervous system, however, the factors involved in this process are still unknown. Chemokine signalling through the receptor CXCR4, has been found to be involved in the development of the central nervous system of mammals and more recently in epimorphic fin regeneration in zebrafish. We have hypothesized that the CXCR4 signalling pathway is involved in spinal cord and tail regeneration in the adul t newt , possibly as a downstream target of retinoic acid signalling. We found that CXCR4 mRNA expression was observed in the brain, spinal cord, heart, gut, liver and regenerating tail blastemas. CXCR4 expression increased over the f i rst 12 days of tail regeneration and returned to basal expression levels at day 21 of regeneration. Inhibition of CXCR4 wi th AMD3100, a specific receptor antagonist, led to a decrease in CXCR4 mRNA in the regenerating tail 14 days post amputation. Histological analysis suggests a delay in the early stages of tail and spinal cord regeneration. Spinal cord explants t reated wi th CXCL12, the ligand to CXCR4, displayed enhanced neurite outgrowth in vitro. Explants t reated wi th AMD3100 abolished any retinoic acid enhanced neurite outgrowth effects suggesting a link between these signalling pathways.

The lost tail.

Cumple los requisitos del currículo de Inglaterra, Gales y Escocia aportando los conocimientos básicos relacionados con el aprendizaje de la lectura y escritura. Material para desarrollar la conciencia fonológica, conciencia de los sonidos en las palabras habladas,y el conocimiento de las relaciones simbolo y sonido, concentrándose en rimas y sonidos de las letras. La conciencia de los sonidos en los niños empieza con las palabras y las sílabas, pasa a los sonidos en las palabras y a continuación a los fonemas, los más difíciles de identificar, a excepción de cuando ocupan la posición inicial en una palabra. Para discriminar, escribir y leer el fonema ou. Para niños a partir de siete años.

Anàlisi microscòpica de l'esperma ejaculada i de la maduració epididimària dels espermatozoides de Sus domesticus

El present treball analitza la morfologia espermàtica de l'ejaculat de Sus domesticus, la histologia del conducte epididimari i la qualitat de l'esperma epididimari. El material d'estudi prové de mascles reproductors porcins de les races Landrace i Pietrain, sans i sexualment madurs. La metodologia emprada es basa en l'examen al microscopi òptic (camp dar, contrast de fases i contrast interferencial) i al microscopi electrònic (de rastreig i de transmissió). Per a l'anàlisi estadística de les dades s'ha utilitzat el test de la X2 de Pearson (p<0,01). L'estudi de la morfologia espermàtica de l'ejaculat permet distingir diversos tipus de gàmetes que s'han classificat en tres grups: espermatozoides madurs, espermatozoides immadurs i espermatozoides aberrants, així com algunes cèI.lules somàtiques. L'espermatozoide madur de Sus domesticus és un gàmeta típic de mamífer (format per tres parts: cap, peça de connexió i cua) en que destaquen: la forma oval i plana del cap, el desenvolupament d'una protuberància acrosòmica apical en una de les cares del cap i la presencia dels cossos laminars en la peça de connexió. L'espermatozoide immadur es caracteritza per la presencia de la gota citoplasmàtica, el major desenvolupament de la protuberància acrosòmica apical i per la flexibilitat del cap. Els espermatozoides aberrants es descriuen i classifiquen segons la morfologia externa i la morfologia interna, distingint-se una amplia gama de malformacions que afecten les diverses parts de l'espermatozoide. Les cèl·lules somàtiques presents en l'ejaculat ofereixen les característiques pròpies d'un macròfag i se les ha observat englobant espermatozoides immadurs. L'estudi de l'estructura i la ultraestructura de les tres regions anatòmiques de l'epidídim (caput, corpus i cauda) revela que: a) l'epiteli epididimari és pseudoestratificat amb esterocilis, b) cada regió epididimària presenta uns valors característics en relació al diàmetre intern del conducte, a l'alçada de l'epiteli, a la longitud dels esterocilis i al nombre de cèl·lules somàtiques luminals, i c) l'epiteli epididimari esta format per cinc tipus cel·lulars: les cèl·lules principals, les cèl·lules basals, les cèl·lules dares, les cèl·lules estretes i les cèl·lules basòfiles. Dels resultats obtinguts es pot deduir que: a) aquests cinc tipus cel·lulars es distribueixen al llarg del conducte epididimari de forma no homogènia, b) les cèl·lules basals, les cèl·lules principals, les cèI.Iules dares i les cèl·lules estretes són diversos estadis del desenvolupament d'un mateix tipus cel·lular especialitzat en la secreció i reabsorció cel·lular, i c) les cèl·lules basòfiles són les precursores de les cèl·lules somàtiques luminals. La qualitat de l'esperma procedent de les tres regions de l'epidídim ha estat analitzada a partir dels següents paràmetres espermàtics: vitalitat, resistència osmòtica dels acrosomes, estabilitat cefàlica, morfologia, malformacions i aglutinació. La vitalitat espermàtica disminueix progressivament al llarg del conducte epididimari. La resistència osmòtica dels acrosomes s'assoleix en la regió corporal de l'epidídim. L'estabilitat cefàlica dels espermatozoides és més elevada en les dues primeres regions de l'epidídim que en la regió caudal. Cada regió de l'epidídim es caracteritza per una morfologia espermàtica específica: a) el caput es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides immadurs amb gota citoplasmàtica proximal, b) el corpus es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides immadurs amb gota citoplasmàtica distal, i c) el cauda es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides madurs. S'han estudiat les següents malformacions d'origen epididimari: espermatozoides de cua doblegada per l'anell de Jensen (origen en el cauda), espermatozoides de cua enrotllada i espermatozoides de cues fusionades (origen en el corpus). Els espermatozoides perden la capacitat de doblegar la cua per la peça intermèdia a mesura que avancen pel conducte epididimari. L'aglutinació espermàtica tendeix a augmentar progressivament al llarg del conducte epididimari, si bé, no s'han observat variacions significatives en els diversos tipus d'aglutinació. La maduració epididimaria dels espermatozoides de Sus domesticus és un procés lent i complex, i la qualitat de l'ejaculat depèn de que aquesta maduració hagi estat completa. La presencia en l'esperma ejaculat de formes gamètiques pròpies de l'esperma epididimari és un signe d'una incompleta maduració dels espermatozoides; i, pot considerar-se com un paràmetre indicador d'estrés del mascle reproductor, tant més quant més s'assembli a la morfologia espermàtica de la regió cefàlica de l'epidídim.