Crisis, endeudamiento y desposesión en el mundo rural catalán de finales del siglo XIX

Esta tesis doctoral examina las repercusiones de la llamada "Gran Depresión" de finales del siglo XIX sobre la sociedad rural catalana a partir del análisis del que puede ser visto como uno de los síntomas más característicos de cualquier crisis agraria: la pérdida de derechos de propiedad sobre la tierra o sobre otros inmuebles de carácter rural como consecuencia de reclamaciones de deudas, promovidas por particulares o por el Estado, que culminaron en subasta pública. El trabajo ha sido dividido en dos secciones. En la primera se analiza la desposesión causada por procedimientos ejecutivos impulsados por la Administración de Hacienda por impuestos impagados. En la segunda se ha estudiado la actividad judicial que concluyó en subasta pública de bienes inmuebles, y se han mostrado sus relaciones con la situación agraria, especialmente en los sectores del trigo y de la vid.

La consolidació de la propietat pagesa a Catalunya (el Baix Empordà, 1850-1940)

Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agràries enregistrades en un àmbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empordà) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor és la distribució de la propietat del sol agrícola. Però per a la seva comprensió es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball també es proposa assajar alguns procediments metodològics poc habituals en l'anàlisi de la distribució de la propietat del sòl agrícola i la seva evolució en època contemporània. Com a hipòtesi central, es sosté que, al Baix Empordà i al llarg del període comprès entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, també, en I'estructura social rural, varen apuntar genèricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sosté : ( I) Que la situació de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrícola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrària finisecular, els problemes de rendibilitat de la producció agrària i l'erosió soferta per alguns mecanismes d'extracció de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econòmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del període va produir-se un avenç de la propietat pagesa com a conseqüència del fet que una porció significativa de famílies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a través de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigüitats, però posa de relleu la capacitat de resistència i adequació de l'explotació pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronòstics en sentit contrari de molts teòrics. La tesi està articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripció detallada de les característiques del sistema agrari baixempordanès de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econòmic de les terres posseïdes per cada patrimoni familiar (més enllà de la simple consideració de les superfícies). EI primer pas consisteix en l'anàlisi dels usos del sòl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments físics, de les practiques de reposició de la fertilitat i de la dotació ramadera. A continuació es descriuen les tècniques i el procés de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organització del treball agrícola que permeti mesurar les exigències en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupació i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de mà d'obra en relació a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconòmica com microeconòmica. EI tercer capítol es centra en l'avaluació de les necessitats de consum i reproducció de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que és contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusió que només una ínfima part de la població arribava a obtenir, amb l'explotació directa del seu patrimoni, l'ingrés necessari per a la seva reproducció econòmica simple. Paral·lelament però, es posa de relleu la importància econòmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sòl agrícola estava posseït per aquest segment de propietaris i, en el quart capítol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situació de partida finalitza amb l'estudi dels règims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visió estàtica deixa pas a una anàlisi dinàmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empordà, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centúria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa pèrdua de població rural entre 1860 i 1880, la paralització de l'expansió dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econòmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidació de la propietat pagesa. Es va produir un procés de transferència de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a través de compravendes en el mercat de la terra més que a través d'establiments i subestabliments emfitèutics. Va tenir com a conseqüència última el retrocés dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituïts per l'aparició de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Paral·lelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals també varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra línia de transferència de terres entre sectors pagesos. La depreciació sostinguda dels preus agrícoles, la caiguda de la renda agrària, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidència d'una creixent conflictivitat agrària són els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procés d'acumulació patrimonial observat en un determinat segment de població: (1) el manteniment d'estratègies de producció per a l'autoconsum (un aspecte sempre polèmic i de difícil demostració); (2) l'existència d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrícoles en la composició de l'ingrés familiar pagès; i (3) el canvi en les orientacions tècniques i productives de les explotacions pageses. La combinació dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratègia acumulativa observada.

Housing and property restitution and IDP return in Kosovo

The establishment of the Housing and Property Directorate (HPD) and Claims Commission (HPCC) in Kosovo has reflected an increasing focus internationally on the post-conflict restitution of housing and property rights. In approximately three years of full-scale operation, the institutions have managed to make a property rights determination on almost all of the approximate 30,000 contested residential properties. As such, HPD and HPCC are being looked to by many in other post-conflict areas as an example of how to proceed. While the efficiency of the organizations is commendable, one of the key original goals - the return of displaced persons to their homes of origin - has to a large degree been left aside. The paper focuses on two distinct failures of the international community with respect to the functioning of HPD/HPCC and its possible effect on returns: a failure of coordination between HPD/HPCC and other organizations working on returns, and the isolation of residential property rights determinations from other aspects of building a property rights-respecting culture in Kosovo.

Farm productivity and efficiency in rural Bangladesh: the role of education revisited

This article reassesses the debate over the role of education in farm production in Bangladesh using a large dataset on rice producing households from 141 villages. Average and stochastic production frontier functions are estimated to ascertain the effect of education on productivity and efficiency. A full set of proxies for farm education stock variables are incorporated to investigate the ‘internal’ as well as ‘external’ returns to education. The external effect is investigated in the context of rural neighbourhoods. Our analysis reveals that in addition to raising rice productivity and boosting potential output, household education significantly reduces production inefficiencies. However, we are unable to find any evidence of the externality benefit of schooling – neighbour's education does not matter in farm production. We discuss the implication of these findings for rural education programmes in Bangladesh.

An analysis of commercial real estate returns: is there a smoothing puzzle?

In this paper we investigate the commonly used autoregressive filter method of adjusting appraisal-based real estate returns to correct for the perceived biases induced in the appraisal process. Since the early work by Geltner (1989), many papers have been written on this topic but remarkably few have considered the relationship between smoothing at the individual property level and the amount of persistence in the aggregate appraised-based index. To investigate this issue in more detail we analyse a sample of individual property level appraisal data from the Investment Property Database (IPD). We find that commonly used unsmoothing estimates overstate the extent of smoothing that takes place at the individual property level. There is also strong support for an ARFIMA representation of appraisal returns.

Systematic property risk: quantifying UK property betas 1983-2005

The increased frequency in reporting UK property performance figures, coupled with the acceptance of the IPD database as the market standard, has enabled property to be analysed on a comparable level with other more frequently traded assets. The most widely utilised theory for pricing financial assets, the Capital Asset Pricing Model (CAPM), gives market (systematic) risk, beta, centre stage. This paper seeks to measure the level of systematic risk (beta) across various property types, market conditions and investment holding periods. This paper extends the authors’ previous work on investment holding periods and how excess returns (alpha) relate to those holding periods. We draw on the uniquely constructed IPD/Gerald Eve transactions database, containing over 20,000 properties over the period 1983-2005. This research allows us to confirm our initial findings that properties held over longer periods perform in line with overall market performance. One implication of this is that over the long-term performance may be no different from an index tracking approach.

The impact of country risk on international real estate returns

Commercial real estate investors have well-established methods to assess the risks of a property investment in their home country. However, when the investment decision is overseas another dimension of uncertainty overlays the analysis. This additional dimension, typically called country risk, encompasses the uncertainty of achieving expected financial results solely due to factors relating to the investment’s location in another country. However, very little has been done to examine the effects of country risk on international real estate returns, even though in international investment decisions considerations of country risk dominate asset investment decisions. This study extends the literature on international real estate diversification by empirically estimating the impact of country risk, as measured by Euromoney, on the direct real estate returns of 15 countries over the period 1998-2004, using a pooled regression analysis approach. The results suggest that country risk data may help investor’s in their international real estate decisions since the country risk data shows a significant and consistent impact on real estate return performance.

Property funds: how much diversification is enough?

t is well known that when assets are randomly-selected and combined in equal proportions in a portfolio, the risk of the portfolio declines as the number of different assets increases without affecting returns. In other words, increasing portfolio size should improve the risk/return trade-off compared with a portfolio of asset size one. Therefore, diversifying among several property funds may be a better alternative for investors compared to holding only one property fund. Nonetheless, it also well known that with naïve diversification although risk always decreases with portfolio size, it does so at a decreasing rate so that at some point the reduction in portfolio risk, from adding another fund, becomes negligible. Based on this fact, a reasonable question to ask is how much diversification is enough, or in other words, how many property funds should be included in a portfolio to minimise return volatility.

International evidence on the predictability of returns to securitized real estate assets: econometric models versus neural networks

The performance of various statistical models and commonly used financial indicators for forecasting securitised real estate returns are examined for five European countries: the UK, Belgium, the Netherlands, France and Italy. Within a VAR framework, it is demonstrated that the gilt-equity yield ratio is in most cases a better predictor of securitized returns than the term structure or the dividend yield. In particular, investors should consider in their real estate return models the predictability of the gilt-equity yield ratio in Belgium, the Netherlands and France, and the term structure of interest rates in France. Predictions obtained from the VAR and univariate time-series models are compared with the predictions of an artificial neural network model. It is found that, whilst no single model is universally superior across all series, accuracy measures and horizons considered, the neural network model is generally able to offer the most accurate predictions for 1-month horizons. For quarterly and half-yearly forecasts, the random walk with a drift is the most successful for the UK, Belgian and Dutch returns and the neural network for French and Italian returns. Although this study underscores market context and forecast horizon as parameters relevant to the choice of the forecast model, it strongly indicates that analysts should exploit the potential of neural networks and assess more fully their forecast performance against more traditional models.

Private investment in the countryside: an assessment of the role of new houses and estates in sustaining the rural economy and environment

The British countryside has been shaped and sustained over the years by the establishment of landed estates. Some of our best known, and now most protected, landmarks derive from this tradition by which money, that was often sourced from outside the rural economy, was invested in land. Whilst there was some reversal in this trend during the last century, there is again a widespread desire among people of means to invest in new country property. Paragraph 3.21 of Planning Policy Guidance Note 7: The Countryside - Environmental Quality and Economic and Social Development was introduced in 1997 as a means of perpetuating the historic tradition of innovation in the countryside through the construction of fine individual houses in landscaped grounds. That it was considered necessary to use a special provision of this kind reflects the prevailing presumption of planning authorities against allowing private residential development in open countryside. The Government is currently reviewing rural planning policy and is focusing on higher density housing, affordable homes and the use of brownfield sites. There is an underlying conception that individual private house developments contribute nothing and are seen as the least attractive option for most development sites. The purpose of paragraph 3.21 lies outside the government’s priorities and its particular provisions may therefore be excluded in forthcoming ‘policy statements’. This paper seeks to examine the role of private investors wishing to build new houses in the countryside, and the impact that that might have on local economies. It explores the interpretation placed on PPG7 through an investigation of appeal sites, and concludes by making recommendations for the review process, including the retention of some form of exceptions policy for new build houses.

An analysis of commercial real estate returns: an anatomy of smoothing in asset and index returns

In this article, we investigate the commonly used autoregressive filter method of adjusting appraisal-based real estate returns to correct for the perceived biases induced in the appraisal process. Many articles have been written on appraisal smoothing but remarkably few have considered the relationship between smoothing at the individual property level and the amount of persistence in the aggregate appraisal-based index. To investigate this issue we analyze a large sample of appraisal data at the individual property level from the Investment Property Databank. We find that commonly used unsmoothing estimates at the index level overstate the extent of smoothing that takes place at the individual property level. There is also strong support for an ARFIMA representation of appraisal returns at the index level and an ARMA model at the individual property level.