Ocorrência de híbridos não naturais entre Bothrops jararaca e B. neuwiedi (Serpentes, Viperidae)

In May 1987, a female of Bothrops jararaca (Wied, 1824), from Carazinho, Rio Grande do Sul (RS), Brazil, was placed in the same vivarium with a male of Bothrops neuwiedi Wagler, 1824 coming from Guaíba, RS. There, they stayed for aproximately ten months. In March 1988, it was observed a delivery of five live and two still born, among them six presented morphologic characteristics of B. neuwiedi and one of B. jararaca. After the female died, in April 1988, through necropsy, two fetusus were found, one near the cloaca and, both identified as B. neuwiedi. The morphologic analysis and the origin of the progenitors suggest the hypothesis that the litter was resulted of cross-breeding.

Statin use and peripheral blood progenitor cells mobilization in patients with multiple myeloma.

PURPOSE: Statins have beneficial effects in patients after myocardial infarction and at least part of the benefit results from mobilization of marrow endothelial progenitors to repopulate damaged myocardial tissues. This study examines if statins may have the same effect in mobilizing marrow progenitors to be harvested and subsequently used in high-dose chemotherapy with progenitor cell rescue in multiple myeloma. METHODS: From 2006 to 2012, 86 patients with multiple myeloma were mobilized with the use of G-CSF and were retrospectively analyzed. Patients with other malignancies or mobilized with the use of chemotherapy or with plerixafor were excluded. RESULTS: The median age of the patients was 60 years. 72 patients had received one line of chemotherapy and 14 patients two or more lines of chemotherapy. Twenty patients were taking statins at the time of the harvest while 66 patients were not. In the group of patients taking statins the success rate of first leukapheresis (obtaining the target number of 4 × 10(6) CD34+ cells/kg) was 85 % while in the group not taking statins this rate was 63.6 %. Despite the comparatively small number of patients this difference approached statistical significance (χ (2) = 0.07). CONCLUSION: This retrospective analysis of 86 patients shows for the first time a possible benefit of statins for peripheral blood progenitor cells mobilization in patients with multiple myeloma. Larger studies would be required to clarify the issue. If their effectiveness is confirmed, statins could be a safe and cheaper addition to chemotherapy and plerixafor for peripheral hematopoietic stem cell mobilization.

Efectes de la composició social dels centres d’ensenyament obligatori sobre el rendiment i les expectatives de l’alumnat

Aquest projecte centra la seva atenció en la incidència que la composició social dels centres d'ensenyament -és a dir, l'origen social del seu alumnat- té sobre l'equitat en el tram d'escolarització obligatòria del sistema educatiu català. Concretament posa l'accent en els efectes que diferents tipus de composicions socials poden tenir sobre el rendiment escolar i les expectatives de trajectòria dels estudiants procedents de famílies amb un nivell instructiu baix (en aquesta investigació l'origen social de l'alumnat és mesurat pel nivell d'estudis del pare i la mare de l'alumne, atesa la incidència que el capital instructiu dels progenitors té sobre els seus resultats acadèmics). Ha estat objectiu d’aquest projecte copsar si el fet de trobar-se en un context escolar socialment més heterogeni té algun tipus d’influència positiva sobre el rendiment dels estudiants procedents de famílies poc instruïdes. És per això que s’han analitzat diferents tipus de composicions socials, corresponents a quatre IES. Mitjançant l’anàlisi comparativa d’aquestes realitats escolars, s’ha volgut observar fins a quin punt una presència significativa d’alumnes de famílies amb un nivell instructiu elevat estimula un increment del rendiment i/o de les expectatives al finalitzar l’escolarització obligatòria dels fills de famílies poc instruïdes. Dit d’altra manera, s’ha volgut comprovar si els contextos escolars heterogenis tenen algun tipus d’efecte reductor de les desigualtats inherents en la desigual distribució del capital instructiu familiar entre l’alumnat. En últim lloc, el projecte ha pretès analitzar el tipus de xarxa relacional que es genera entre l’alumnat en els diferents contextos objecte d’anàlisi. L’estudi posa de manifest que, en termes generals, els contextos amb presència significativa d’alumnes de famílies amb un nivell d’instrucció elevat tenen un impacte positiu sobre les expectatives dels alumnes de famílies menys instruïdes. Aquest "efecte-contagi" d'expectatives es pot produir en alguns casos per identificació amb la xarxa relacional més propera o, en d'altres casos, per la coexistència en el grup-classe amb una majoria d'alumnes procedents de famílies més instruïdes.

Síndrome d'alienació parental (SAP): aproximació al perfil de competències parentals del progenitor alienat: elaboració d'una guia d'exploració tècnica

De l’experiència professional de l’equip del SATAF al llarg dels anys, s’ha constatat que un dels conflictes més recurrents, existents en els procediments contenciosos, és el rebuig filial envers un dels progenitors, habitualment, el no-custodi. Un tipus de rebuig filial és la Síndrome d’Alienació Parental (SAP), descrita per Gardner, inicialment, l’any 1985. A partir dels estudis realitzats d’ençà l’any 2004, aquest grup d’investigació pretén centrar la present recerca en el perfil de competències parentals del progenitor alienat. Paral·lelament, s’ha elaborat una entrevista semiestructurada d’exploració de la SAP. Altrament, també s’ha creat una guia d’observadors per tal d’aconseguir certa operativitat diagnòstica. Els resultats obtinguts han partit d’una anàlisis estadística no-paramètrica, considerant el petit tamany de la mostra. Amb l’anàlisi, es constata que la gravetat de la SAP no manté relació quant a presència d’habilitats parentals en el progenitor alienat. D'altra banda, l’actitud d’aquests progenitors incideix en el manteniment de la Síndrome. Disposar d’eines específiques per a l’avaluació d’aquests casos optimitza i operatitvitza les intervencions amb aquestes famílies.

Estudi comparatiu sobre competències parentals de famílies amb dinàmiques violentes vs. famílies amb dinàmiques no violentes ateses al SATAF

A partir de la recerca pilot "Estudi descriptiu de famílies amb dinàmiques de violència domèstica en un context judicial d'ordre civil" es constatà que la valoració tècnica prioritza de forma clara la consideració de les competències i habilitats parentals d'ambdós progenitors quant a formular propostes relacionals. Tenint en compte l'escassa literatura especialitzada quant a les competències parentals de les famílies sotmeses a dinàmiques de violència a la llar, aquest estudi pretén establir una comparativa entre les competències parentals de les famílies ateses al SATAF de Barcelona durant l'any 2008, que presenten dinàmiques amb continguts violents, vs. d'altres famílies que no queden contextualitzades en la violència relacional. Això respon a l'objectiu de constatar l'existència o no de diferències en els estils de criança d'ambdós tipus de famílies, així com si existeixen divergències associades al gènere. A tal fi s'han emprat el test CUIDA i una graella tècnica heteroaplicada per obtenir una mesura de les competències d'aquestes famílies. Els principals resultats obtinguts han partit d'una anàlisi estadística no-paramètrica, considerant el petit tamany de la mostra. A partir d'aquesta anàlisi es copsen diferències entre ambdós tipus de famílies quant a llurs capacitats parentals, així com s'observen dèficits en les mares i pares provinents de dinàmiques violentes. Així mateix, es conclou la dificultat de mesura de les competències parentals a partir de proves d'autoinforme. Finalment, es suggereix el desenvolupament de programes de recuperació i/o millora específics de la parentalitat orientats a aquests progenitors, per tal d'augmentar els nivells de benestar dels seus fills.

Low-grade and high-grade mammary carcinomas in WAP-T transgenic mice are independent entities distinguished by Met expression.

Mammary carcinomas developing in SV40 transgenic WAP-T mice arise in two distinct histological phenotypes: as differentiated low-grade and undifferentiated high-grade tumors. We integrated different types of information such as histological grading, analysis of aCGH-based gene copy number and gene expression profiling to provide a comprehensive molecular description of mammary tumors in WAP-T mice. Applying a novel procedure for the correlation of gene copy number with gene expression on a global scale, we observed in tumor samples a global coherence between genotype and transcription. This coherence can be interpreted as a matched transcriptional regulation inherited from the cells of tumor origin and determined by the activity of cancer driver genes. Despite common recurrent genomic aberrations, e.g. gain of chr. 15 in most WAP-T tumors, loss of chr. 19 frequently occurs only in low-grade tumors. These tumors show features of "basal-like" epithelial differentiation, particularly expression of keratin 14. The high-grade tumors are clearly separated from the low-grade tumors by strong expression of the Met gene and by coexpression of epithelial (e.g. keratin 18) and mesenchymal (e.g. vimentin) markers. In high-grade tumors, the expression of the nonmutated Met protein is associated with Met-locus amplification and Met activity. The role of Met as a cancer driver gene is supported by the contribution of active Met signaling to motility and growth of mammary tumor-derived cells. Finally, we discuss the independent origin of low- and high-grade tumors from distinct cells of tumor origin, possibly luminal progenitors, distinguished by Met gene expression and Met signaling.

Novel function for interleukin-7 in dendritic cell development.

Interleukin-7 (IL-7) is crucial for the development of T and B lymphocytes from common lymphoid progenitors (CLPs) and for the maintenance of mature T lymphocytes. Its in vivo role for dendritic cells (DCs) has been poorly defined. Here, we investigated whether IL-7 is important for the development or maintenance of different DC types. Bone marrow-derived DCs expressed the IL-7 receptor (IL-7R) and survived significantly longer in the presence of IL-7. Migratory DCs (migDCs) isolated from lymph nodes also expressed IL-7R. Surprisingly, IL-7R was not required for their maintenance but indirectly for their development. Conventional DCs (cDCs) and plasmacytoid DCs (pDCs) resident in lymph nodes and spleen were IL-7R(-). Using mixed bone marrow chimeras, we observed an intrinsic requirement for IL-7R signals in their development. As the number of CLPs but not myeloid progenitors was reduced in the absence of IL-7 signals, we propose that a large fraction of cDCs and pDCs derives from CLPs and shares not only the lymphoid origin but also the IL-7 requirement with lymphocyte precursors.

Bone marrow contribution to eosinophilic inflammation

Allergen-induced bone marrow responses are observable in human allergic asthmatics, involving specific increases in eosinophil-basophil progenitors (Eo/B-CFU), measured either by hemopoietic assays or by flow cytometric analyses of CD34-positive, IL-3Ralpha-positive, and/or IL-5-responsive cell populations. The results are consistent with the upregulation of an IL-5-sensitive population of progenitors in allergen-induced late phase asthmatic responses. Studies in vitro on the phenotype of developing eosinophils and basophils suggest that the early acquisition of IL-5Ralpha, as well as the capacity to produce cytokines such as GM-CSF and IL-5, are features of the differentiation process. These observations are consistent with findings in animal models, indicating that allergen-induced increases in bone marrow progenitor formation depend on hemopoietic factor(s) released post-allergen. The possibility that there is constitutive marrow upregulation of eosinophilopoiesis in allergic airways disease is also an area for future investigation.

Interferència dels trastorns de personalitat en la capacitat parental. Comparació entre població normal i diagnosticada

En aquesta investigació, hem comparat tres mostres (amb diagnòstic de transtorn de la personalitat, amb trets disfuncionals de la personalitat i sans) per tal de valorar quina disposa d’un funcionament parental més acurat. Dels resultats obtinguts, malgrat el petit tamany de la mostra, podem afirmar que els progenitors sans obtenen millors resultats que els altres dos, i que els que disposen de trets disfuncionals tenen un funcionament més adequats que els que tenen un diagnòstic.

Applications of flow cytometry to hematopoietic stem cell transplantation

Applications of flow cytometry to clinical and experimental hematopoietic stem cell transplantation (HSCT) are discussed in this review covering the following topics: diagnosis and classification of lymphohematologic disorders, quantitation of hematopoietic progenitors in the graft, lymphohematopoietic reconstitution following HSCT and animal models of human HSCT. At the end, the utilization of flow cytometry in clinical HSCT by Brazilian transplant centers is briefly reviewed.

Movilización de progenitores hematopoyéticos de sangre periférica para transplante autólogo en pacientes con linfomas e infección por el virus de la inmunodeficiencia humana

La infección por el virus de la inmunodeficiencia humana (VIH) es un factor limitante para la movilización de progenitores hematopoyéticos de sangre periférica (PHSP). En este estudio se compararon los resultados de dos estrategias de movilización de PHSP en 42 pacientes con linfoma e infección por el VIH remitidos para trasplante autogénico y los factores asociados con una movilización adecuada. La tasa de movilización satisfactoria (recolección &1,6x106 células CD34/Kg) con G-CSF (16/22 [72%]) fue similar a la obtenida con quimioterapia asociada a G-CSF (12/20 [60%]) (p=0,382). El estado de la enfermedad pretrasplante fue el único factor que influyó en la movilización (20/22 pacientes [91%] en remisión completa movilizaron adecuadamente frente a 5/12 [58%] en remisión parcial, p=0,038).

Instruction of haematopoietic lineage choices, evolution of transcriptional landscapes and cancer stem cell hierarchies derived from an AML1-ETO mouse model.

The t(8;21) chromosomal translocation activates aberrant expression of the AML1-ETO (AE) fusion protein and is commonly associated with core binding factor acute myeloid leukaemia (CBF AML). Combining a conditional mouse model that closely resembles the slow evolution and the mosaic AE expression pattern of human t(8;21) CBF AML with global transcriptome sequencing, we find that disease progression was characterized by two principal pathogenic mechanisms. Initially, AE expression modified the lineage potential of haematopoietic stem cells (HSCs), resulting in the selective expansion of the myeloid compartment at the expense of normal erythro- and lymphopoiesis. This lineage skewing was followed by a second substantial rewiring of transcriptional networks occurring in the trajectory to manifest leukaemia. We also find that both HSC and lineage-restricted granulocyte macrophage progenitors (GMPs) acquired leukaemic stem cell (LSC) potential being capable of initiating and maintaining the disease. Finally, our data demonstrate that long-term expression of AE induces an indolent myeloproliferative disease (MPD)-like myeloid leukaemia phenotype with complete penetrance and that acute inactivation of AE function is a potential novel therapeutic option.

Leucemias agudas secundarias a tratamiento con quimioterapia y/o radioterapia: estudio de 23 pacientes en un solo centro.

L’ús d’agents citotòxics ha incrementat la incidència de leucèmies agudes secundàries (LAS). De 23 LAS diagnosticades en 20 anys, s’analitzaren els agents citotòxics, caraterístiques clínico-biològiques, tractament i pronòstic. Els agents rebuts a la neoplàsia prèvia fóren: alquilants, inhibidors de la DNA topoisomerasa II, antitubulina i radioteràpia. El 95% de les LAS presentàven alteracions citogenètiques. Tretze pacients reberen quimioteràpia intensiva (amb un trasplantament de progenitors hematopoètics [TPH] en 3) i 10 només suport (supervivència mediana de 3 en front a 0,079 anys, p=0,004). El pronòstic i la resposta al tractament fóren dolents, però associaciar quimioteràpia i TPH podria perllongar la supervivència.

Estudio de marcadores moleculares en neoplasias mieloproliferativas

Las neoplasias mieloproliferativas (NM) son un grupo de enfermedades clonales de la célula hematopoyética madre. Entre las NM clásicas se encuentran la policitemia vera (PV), la trombocitemia esencial (TE) y la mielofibrosis primaria (MFP). Durante muchos años el diagnóstico de estas patologías se hacía por exclusión utilizando biomarcadores de clonalidad poco específicos. En el año 2005, la descripción de la mutación JAK2V617F supuso un avance importante en el diagnóstico de estas patologías. Posteriormente, se han descrito mutaciones en otros genes como mutaciones en MPL, TET2, ASXL1, IDH1, IDH2, c-CBL, EZH2, IKZF1 y LNK, en distintas neoplasias mieloides y en porcentaje variable. Aun así, ninguno de estos genes son marcadores específicos de ninguna NM y todavía existe un porcentaje elevado de pacientes con TE y MFP sin un marcador de clonalidad conocido. Además, todos estos genes se han descrito como eventos genéticos implicados en la transformación de una NM a leucemia mieloide aguda. El objetivo de este proyecto fue estudiar varios marcadores moleculares en neoplasias mieloproliferativas Philadelphia negativas. En primer lugar, se estudió la modulación de la carga alélica JAK2V617F en pacientes con PV o TE que recibieron tratamiento citoreductor y a su vez se analizó la dinámica natural de la carga alélica en pacientes que no recibieron tratamiento. Posteriormente, se analizaron la presencia de alteraciones en los genes previamente mencionados, en distintos grupos de pacientes. En primer lugar, se analizó la presencia de mutaciones en TET2, ASXL1, IDH1, IDH2 y CBL en un grupo de pacientes JAK2 y MPL negativos, para determinar la frecuencia de alteraciones de estos genes en este grupo de pacientes y determinar su valor en el diagnóstico de estas patologías. En segundo lugar, se estudió la presencia de mutaciones en estos genes incluyendo EZH2, IKZF1 y LNK para estudiar la incidencia y el valor pronóstico de estas alteraciones en las NM que progresan a mielofibrosis.

Erythrovirus B19 infection in acquired immunodeficiency syndrome: screening by histopathology, immunohistochemistry, and in situ hybridization

Erythrovirus B19 infects erythrocytic progenitors, transiently interrupting erythropoiesis. In AIDS patients it causes chronic anemia amenable to treatment. We looked for evidences of B19 infection in stored bone marrow material from patients with acquired immunodeficiency syndrome. Histological sections were made from stored paraffin blocks from 33 autopsies (39 blocks) and 35 biopsies (45 blocks, 30 patients) performed from 1988 to 2002. They were examined after hematoxylin-eosin (HE) staining, immunohistochemical (IHC), and in situ hybridization. HE revealed intra-nuclear inclusion bodies ("lantern cells") suggesting B19 infection in 19 sections corresponding to 19 of 63 patients examined with this test. Seven of 78 sections subjected to immunohistochemistry were positive, corresponding to 7 of 58 patients examined with this test. Fourteen sections corresponding to 13 of the 20 HE and/or IHC positive patients were subjected to in situ hybridization, with six positives results. Among the 13 patients subjected to the three techniques, only one gave unequivocal positive results in all and was considered a true positive. The frequency of B19 infection (1/63 patients) in the material examined can be deemed low.