914 resultados para post-industrial society


Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

The statistical properties of inflation and, in particular, its degree of persistence and stability over time is a subject of intense debate and no consensus has been achieved yet. The goal of this paper is to analyze this controversy using a general approach, with the aim of providing a plausible explanation for the existing contradictory results. We consider the inflation rates of 21 OECD countries which are modelled as fractionally integrated (FI) processes. First, we show analytically that FI can appear in inflation rates after aggregating individual prices from firms that face different costs of adjusting their prices. Then, we provide robust empirical evidence supporting the FI hypothesis using both classical and Bayesian techniques. Next, we estimate impulse response functions and other scalar measures of persistence, achieving an accurate picture of this property and its variation across countries. It is shown that the application of some popular tools for measuring persistence, such as the sum of the AR coefficients, could lead to erroneous conclusions if fractional integration is present. Finally, we explore the existence of changes in inflation inertia using a novel approach. We conclude that the persistence of inflation is very high (although non-permanent) in most post-industrial countries and that it has remained basically unchanged over the last four decades.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

The statistical properties of inflation and, in particular, its degree of persistence and stability over time is a subject of intense debate and no consensus has been achieved yet. The goal of this paper is to analyze this controversy using a general approach, with the aim of providing a plausible explanation for the existing contradictory results. We consider the inflation rates of 21 OECD countries which are modelled as fractionally integrated (FI) processes. First, we show analytically that FI can appear in inflation rates after aggregating individual prices from firms that face different costs of adjusting their prices. Then, we provide robust empirical evidence supporting the FI hypothesis using both classical and Bayesian techniques. Next, we estimate impulse response functions and other scalar measures of persistence, achieving an accurate picture of this property and its variation across countries. It is shown that the application of some popular tools for measuring persistence, such as the sum of the AR coefficients, could lead to erroneous conclusions if fractional integration is present. Finally, we explore the existence of changes in inflation inertia using a novel approach. We conclude that the persistence of inflation is very high (although non-permanent) in most post-industrial countries and that it has remained basically unchanged over the last four decades.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

[cat] Les darreres dècades s’han caracteritzat per un intens augment de les desigualtats salarials a nivell mundial. Aquest article allarga la hipòtesi clàssica de la Corba de Kuznets per cobrir les economies post-industrials i tractar d’explicar aquest fenomen. Segons la hipòtesi de la Corba de Kuznets Allargada, les desigualtats salarials podrien evolucionar segons una corba en forma d’N. La U-inverida d’aquesta corba seria deguda al procés de canvi estructural que acompanya a un procés de industrialització. I l’extrem dret de la mateixa, associada al creixement explosiu de la formació de capital humà en les economies modernes i post-industrials. En aquest sentit, els principals candidats per explicar el recent augment de les desigualtats: el canvi tècnic esbiaixat a favor del treball qualificat, la globalització (comerç i migracions) i els factors institucionals, estarien ja incorporats en l’evolució de la composició de la força de treball en termes de qualificacions. La limitada evidència empírica sobre aquest tema, tendeix a donar suport a la Corba de Kuznets Allargada.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

[cat] Les darreres dècades s’han caracteritzat per un intens augment de les desigualtats salarials a nivell mundial. Aquest article allarga la hipòtesi clàssica de la Corba de Kuznets per cobrir les economies post-industrials i tractar d’explicar aquest fenomen. Segons la hipòtesi de la Corba de Kuznets Allargada, les desigualtats salarials podrien evolucionar segons una corba en forma d’N. La U-inverida d’aquesta corba seria deguda al procés de canvi estructural que acompanya a un procés de industrialització. I l’extrem dret de la mateixa, associada al creixement explosiu de la formació de capital humà en les economies modernes i post-industrials. En aquest sentit, els principals candidats per explicar el recent augment de les desigualtats: el canvi tècnic esbiaixat a favor del treball qualificat, la globalització (comerç i migracions) i els factors institucionals, estarien ja incorporats en l’evolució de la composició de la força de treball en termes de qualificacions. La limitada evidència empírica sobre aquest tema, tendeix a donar suport a la Corba de Kuznets Allargada.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Immersos plenament en la societat de la informació resulta gairebé imprescindible analitzar l'impacte que està tenint el trànsit de la societat post-industrial a la societat xarxa, sobretot en termes educatius. En aquest sentit, el llibre que es presenta sintetitza els resultats d'un estudi sense precedents a Catalunya: El projecte Internet Catalunya (PIC).

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

En aquest treball s’analitzen els processos de suburbanització que es produeixen al sistema urbà de Lleida (Lleida ciutat i la seva primera corona de municipis) al llarg dels últims vint anys. Aquesta suburbanització (creixement més gran de la primera corona a través bàsicament del trasllat de la població i d’ activitats econòmiques del nucli principal cap a altres nuclis perifèrics) s’observa a partir de l’estudi i el treball de tres fonts: l’evolució de la població, els certificats finals d’obra (construcció de nous habitatges i tipologia d’aquests) i les migracions internes o canvis residencials. A la vegada també es construeix un marc teòric on s’analitza el que han dit diversos autors sobre l’evolució de la urbanització en la ciutat post industrial i el cicle de vida de les ciutats. En resum, la conjugació d’aquests dos apartats, anàlisi de les dades i marc teòric, ha permès definir i analitzar els nous processos de suburbanització al sistema urbà de Lleida on es produeix, especialment a partir de mitjans dels 90 un procés de descentralització relativa que implica la pèrdua de centralitat de la ciutat central. En el treball es quantifica i qualifica el nou procés que es defineix com a: intensiu, pels ritmes de producció d’habitatges que s’assoleixen; extensiu, per la quantitat de municipis i sòl que s’afecta; i selectiu , ja que en el mercat d’habitatge únic que configuren ara els municipis del sistema, els nuclis semblen especialitzar la seva producció atraient segments molt determinats de població.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

The concept of research and the controversy among classical models for C, T & I, outdated by the development of knowledge and Post-modern society needs were revisited through the (3) Quadrants advanced by Donald Stokes in the mid-nineties. The scientific community to fit into these Quadrants was faced with many difficulties and reacted by issuing pseudo-facts, accepted by under-prepared technocrats as viable justifications for conducting research in face of these new paradigms. In a poor country full of contrast and needs such as Brazil, this attitude satisfies the bureaucracy and academic elite, but frustrates government and society, that do not get, in the expected measure, the benefits of their commitment with the Teaching, Research and Extension Sectors mainly embedded in the Public University system. An extension, in fact a contradictory approach, to Pasteur's Quadrant, is proposed to characterize this situation: The Syndrome of Ruetsap's Quadrant.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Maamme teollistuminen sai alkunsa 1850-luvulla. Tämän jälkeen maassamme käynnistettiin ensimmäisiä ammatillisia kouluja. Niiden perustehtävä oli palvella senaikaista teollisuutta. Sotavuosien jälkeen teollistuminen suuntautui sotakorvauksien maksamiseen. Tämän myötä maahamme kasvoi vahva teollistunut yhteiskunta. 1960- ja 1970-luvun Suomessa koettiin epävarmuutta osaavasta ammattikunnasta. Näihin aikoihin hallituksemme ryhtyi kiinnittämään erityistä huomiota työvoimapolitiikkaan. Tämän tutkimuksen yhtenä tavoitteena on tarkastella keinoja, joilla hallituksemme on ohjaillut ammatillista koulutusta tarjoavia oppilaitoksia lähemmäksi elinkeinoelämän tarpeita. Toisena merkittävänä tutkimuksen kohteena on ollut hallituksen lain muutos (40/2005 työelämän kehittämis- ja palvelutehtävä) ja sen vaikutukset Hyvinkään–Riihimäen talousalueeseen. Tutkimuksen tuloksia arvioitaessa huomataan, että Opetushallituksen laatimien lakien ja asetuksien muutoksilla on ollut vaikutusta koulutuksien toteutumiseen sekä työvoimaviranomaisten väliseen yhteistyöhön. Matti Vanhasen hallituksen esittämän lain muutoksen (40/2005) myötä Hyvinkään–Riihimäen talousalueen verkostoituminen muiden elinkeinoelämän edustajien ja oppilaitosten kanssa on onnistunut erittäin hyvin. Sen tuloksista voidaan mainita talousalueelle syntynyt aikuisopisto.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Kirjallisuusarvostelu

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Kirjallisuusarvostelu

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

The global restructuring of production has led to increasingly precarious working conditions around the world. Post-industrial work is characterized by poor working conditions, low wages, a lack of social protection and political representation and little job security. Unregulated forms of work that are defined as “irregular” or “illegal”, or in some cases “criminal,” are connected to sweeping transformations within the broader regulated (formal) economy. The connection between the formal and informal sectors can more accurately be described as co-optation and, as a subordinate integration of the informal to the formal. The city of St. Catharines within Niagara, along with much of Ontario’s industrial heartland, has been hard hit by deindustrialization. The rise of this illegal service is thus viewed against the backdrop of heavy economic restructuring, as opportunities for work in the manufacturing sector have become sparse. In addition, this research also explores the paradoxical co-optation of the growing illicit taxi economy and consequences for racialized and foreign credentialed labour in the taxi industry. The overall objective of this research is to explore the illicit cab industry as not only inseparable from the formal economy, but dialectically, how it is as an integrated and productive element of the public and private transportation industry. Furthermore the research examines what this co-optation means in the context of a labour market that is split by race.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Ce projet doctoral cherche à élaborer une approche éthique d’accompagnement des jeunes adultes (20-35 ans) en milieu pastoral. Prenant son point de départ dans la méthode praxéologique, il déploie une observation de la pratique d’un certain type d’accompagnement pastoral, puis réfléchit sur des traits de la jeunesse actuelle, surtout québécoise. Bien que cherchant à affirmer leur autonomie, les jeunes qui consultent ponctuellement un prêtre cherchent souvent des réponses à leurs dilemmes moraux. La thèse s’inspire des théoéthiciens nord-américains, Stanley Hauerwas et Craig Dykstra pour dépasser la préoccupation du « quoi faire ». En effet, ces auteurs principaux de la thèse se centrent sur la personne, la réalisation de son soi et le type d’homme ou de femme qu’elle veut être. L’accent est donc mis sur l’être, la totalité de la personne, et non seulement sur le faire. Une surenchère de l’importance du « faire » et de l’« action » renvoie à la fois à notre société post-technologique, centrée sur la productivité de la personne et à une morale catholique prescriptive. Néanmoins, l’éthique du caractère propose un chemin de conversion de la question de savoir « quoi faire » dans celle de savoir « comment vivre ». Sur le plan théologique, elle recentre et réinterprète des aspects essentiels du christianisme, soit les récits, la tradition comme histoire, communauté et imagination. Cette approche revitalise le paysage éthique et le style d’accompagnement pastoral auprès des jeunes adultes. En tant que prêtre catholique souvent consulté par des gens de cette catégorie d’âge (20-35 ans), notre projet de thèse se veut inspirateur d’une nouvelle pratique d’accompagnement éthico-pastoral.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Cette thèse propose une analyse des transformations postcommunistes en Roumanie à partir d’une étude de la structuration de trajectoires familiales. La réflexion sur les itinéraires très variés de ces trajectoires familiales met en valeur les pratiques développées par les familles dans la construction de leur mode de vie quotidienne après la chute du communisme. L’approche utilisée privilégie deux axes d’analyse. Le premier vise les aspects socio-structurels concernant les cadres de la vie incluant les aspects matériels, alors que le deuxième, l’axe socio-symbolique, concerne les aspects subjectifs liés au vécu des acteurs en corrélation avec le contexte social en mutation. L’analyse est fondée sur des éléments issus de la théorie de la structuration qui ont contribué à la construction du cadre conceptuel. Elle s’appuie aussi sur la méthodologie qualitative qui comprend des récits de vie obtenus à partir des entretiens semi-dirigés réalisés avec les membres de 11 familles. Les thématiques retenues après l’analyse du corpus de données nous ont permis d’identifier des stratégies que les familles ont mises en place et les projets familiaux qui ont orienté leur parcours de vie durant la période de transition postcommuniste. Ces deux concepts révèlent des éléments liés à l’ordre général permettant ainsi la mise en évidence des tendances structurelles de la société postcommuniste.