Librería visual adaptativa para integrar servicios de un touroperador en plataformas web

La innovación abierta (Open innovation) se presenta como una oportunidad para combinar los conocimientos internos de la venta de servicios vacacionales combinado con los conocimientos de tecnologías innovadoras. El desarrollo de una librería visual adaptativa pretende ser una solución a la tendencia de cambio actual y a las dificultades de integración de los servicios vacacionales. En el transcurso del proyecto se desarrolla un marco de trabajo que permita cumplir los objetivos marcados para la librería.

Comunidades virtuales en un entorno de programación libre : Calendario de congresos

Projecte relacionat amb el disseny, programació i implementació d'eines per a la generació de comunitats virtuals a Internet i per a l'administració de continguts dinàmics, emprant la separació per capes que proposa l'arquitectura J2EE. Concretament s'ha generat una eina per al manteniment d'un calendari de congressos, el que permetrà als professors de la UOC poder gestionar els congressos als quals hauran d'assistir d'una forma clara i senzilla a un entorn web.

Anàlisi de solucions de virtualització

El projecte té com a finalitat avaluar alguns dels productes de virtualització disponibles al mercat per diferents plataformes i amb diferents perspectives d'aquesta tecnologia. L'objectiu és esbrinar quins són els més adequats en segons quins entorns, quins donen un millor rendiment, quins són els que aporten més funcionalitats i, finalment, quins són els més fàcils d'implantar i administrar.

Estudio comparativo de la calidad de la información ofrecida sobre los servicios en las webs de las bibliotecas virtuales de universidades a distancia

S'exposa el resultat d'un estudi comparatiu sobre la comunicació web dels serveis de les biblioteques virtuals universitàries d'una selecció d'universitats a distància entre les quals hi ha la UNED, la UOC i l'Open University. Aquest estudi es fa observant les diferències qualitatives de diversos aspectes, com ara l'organització, l'accessibilitat, els formats, el redactat, la utilitat i la presentació de la informació sobre els serveis de la biblioteca oferta en la web als usuaris d'aquelles universitats i/o Biblioteques que han realitzat el procés de gestió de qualitat o han confeccionat la carta de serveis i les que no. Entre diverses recomanacions i exemples de bones pràctiques, l'estudi conclou que les universitats i biblioteques que no mostren cap tipus de procés de qualitat en la seva institució podem veure que són les que obliden alguns elements essencials i molts detalls pel que fa a la descripció de la oferta de serveis es refereix. Conclusió i recomanacions extensibles a qualsevol biblioteca universitària que ofereixi informació en línia sobre els seus serveis. A partir de l'elaboració de fitxes que recullen els diversos aspectes a observar de cadascuna de les biblioteques hem ponderat, d'acord amb la diversa bibliografia consultada, cadascun com desaconsellable, recomanable i excel·lent amb el resultat d'un informe que mostra totes les recomanacions per a cadascun dels elements.

Las comunidades virtuales académicas y científicas españolas : el caso de RedIris

Les comunitats virtuals d'usuaris (o CVU) han esdevingut una plataforma òptima per al treball cooperatiu i la investigació col·laborativa. El present treball descriu el desenvolupament de les CVUs acadèmiques i científiques espanyoles de RedIris a partir de la seva oferta d'eines i serveis d'informació. Els resultats mostren una gran dependència de les llistes de distribució i, en general, una infrautilització de les CVUs i dels seus serveis.

Contenidos en comunidades virtuales : análisis de las herramientas y servicios de información

This paper attempts to study and analyze the tools and the information and communication services developed and offered by an evolving digital environment, as are virtual communities. It also seeks to observe the use that is made of all of this in function of to the objectives set out in different kinds of communities. In this way we want to verify whether virtual communities in Spain have reached maturity as tools for the creation and management of digital content. Specifically, we have looked at the diverse typology of these communities (leisure, business, and scientific-academic) and selected a sample of consolidated or paradigmatic cases in Spanish casuistry (Telepolis, CiudadFutura, RedIRIS, ICT) for each type.

Bibliotecas y centros de documentación virtuales en la nueva era de la sociedad de la información : la Biblioteca Virtual de la UOC

L'aparició i l'ús creixent i cada vegada més generalitzat de les tecnologies de la informació ha fet possible l'aparició d'un nou escenari que ha originat i fins i tot precipitat, una sèrie de canvis de gran abast en tots els nivells, especialment a nivell social, econòmic i cultural. Aquest nou escenari ha influït en gran manera en l'entorn pedagògic; l'aparició de nous models educatius, propiciats per aquest important canvi, s'ha anat succeint de forma continuada i ininterrompuda des de fa amb prou feines una dècada. Aquests nous models educatius han fet possible que sectors de la població que no podien accedir a cert tipus d'estudis, per circumstàncies d'índole diversa, es veiessin afavorits per un nou entorn, que no solament els facilitava l'accés a tot tipus d'ensenyaments, sinó que creava espais i eines cada vegada més fàcils d'usar perquè aquesta nova possibilitat no aparegués com una barrera tecnològica que els tanqués de nou l'accés.

Las estanterías virtuales : un nuevo espacio en el aula

La Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya ve oferint des de fa diversos semestres les anomenades Prestatgeries virtuals, un servei que se situa dins de l'aula virtual i que serveix per posar a disposició dels estudiants tota una sèrie de recursos documental que li faciliten el seguiment i aprenentatge de les assignatures a les quals està matriculat.

¿Qué información sobre salud esconde Internet? Un análisis cualitativo de su contenido

L'acostament entre el professional de la salut i el qui necessita els seus serveis és un tema d'interès per a la psicologia de la salut des que va començar com a disciplina. En el context de la societat de la informació i el coneixement apareix un nou escenari d'intervenció d'aquests dos col·lectius que és necessari conèixer. Per això s'han començat diferents propostes, però la que presenta el grup d'investigació de Psicologia de la Salut i Xarxa (PSINET) de la Universitat Oberta de Catalunya s'encamina a potenciar la creació d'espais virtuals de trobada entre ambdós col·lectius (professionals de la salut i usuaris de serveis de salut). L'establiment de plataformes digitals de serveis sanitaris per als ciutadans del segle XXI passa primer per conèixer la realitat dels diferents col·lectius implicats en la relació salut i xarxa. L'objectiu que es planteja en aquest estudi se centra en el primer col·lectiu i en el descobriment del que hi ha sobre salut a Internet. Per a això, seguint una metodologia de recerca exhaustiva per Internet, s'han recollit webs sobre salut en català i castellà, i s'ha fet una anàlisi de dades textuals de la informació que contenien els webs en català. Aquesta anàlisi ha permès conèixer i descriure el prototip de web sobre salut que hi ha a la xarxa en el moment de fer l'estudi.

Análisis de plataformas para la publicación de información geográfica en la nube

Análisis de cinco plataformas, vía navegador, para crear mapas y compartirlos.

Sistemas inteligentes para mundos virtuales

El desarrollo de mundos virtuales inteligentes requiere el conocimiento de áreas tan diversas como la realidad virtual, la inteligencia artificial, la psicología, la sociología y la física. El documento que se desarrolla a continuación recoge las nociones básicas para entender lo que representa dicho desarrollo, el estado del arte de varias de las técnicas y modelos utilizados en algunas de estas áreas y sus posibles aplicaciones, además de una posible solución para su implementación.

Avaluació de rendiment en plataformes virtualitzades

La motivació d'aquest projecte és establir quina és la diferència en quant a rendiment entre una màquina en format clàssic i una virtual, quan es tracta d'executar aplicacions d'alt rendiment (HPC). A partir de les conclusions extretes, es podrà decidir si és recomanable instal·lar aquest tipus d'aplicacions en servidors virtuals, o per contra, és millor instal·lar-les sobre plataformes clàssiques.

Formación interactiva en entornos virtuales : una experiencia en screencasting

L'objectiu de la comunicació és donar a conèixer un estudi sobre els requisits que han de tenir els materials formatius en línia de les biblioteques, i difondre l'experiència pilot que s'ha dut a terme per a elaborar uns materials de formació en format vídeo a la Biblioteca Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya.El punt de partida de l'estudi ha estat la necessitat de crear uns materials de formació nous, adaptats a les necessitats dels usuaris en un entorn virtual i en el marc de l'EEES, en el qual els estudiants cada vegada han de ser més autònoms i en què les competències informacionals són bàsiques. Tots aquests aspectes ens han portat a repensar els nostres materials formatius.

Análisis de plataformas para la publicación de información geográfica en la nube

Con este trabajo se pretende dar una visión global de diversas plataformas de publicación de información geográfica en la nube.