986 resultados para cerebrovascular disease


Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

OBJECTIVE: To assess safety up to 1 year of follow-up associated with prasugrel and clopidogrel use in a prospective cohort of patients with acute coronary syndromes (ACS). METHODS: Between 2009 and 2012, 2286 patients invasively managed for ACS were enrolled in the multicentre Swiss ACS Bleeding Cohort, among whom 2148 patients received either prasugrel or clopidogrel according to current guidelines. Patients with ST-elevation myocardial infarction (STEMI) preferentially received prasugrel, while those with non-STEMI, a history of stroke or transient ischaemic attack, age ≥75 years, or weight <60 kg received clopidogrel or reduced dose of prasugrel to comply with the prasugrel label. RESULTS: After adjustment using propensity scores, the primary end point of clinically relevant bleeding events (defined as the composite of Bleeding Academic Research Consortium, BARC, type 3, 4 or 5 bleeding) at 1 year, occurred at a similar rate in both patient groups (prasugrel/clopidogrel: 3.8%/5.5%). Stratified analyses in subgroups including patients with STEMI yielded a similar safety profile. After adjusting for baseline variables, no relevant differences in major adverse cardiovascular and cerebrovascular events were observed at 1 year (prasugrel/clopidogrel: cardiac death 2.6%/4.2%, myocardial infarction 2.7%/3.8%, revascularisation 5.9%/6.7%, stroke 1.0%/1.6%). Of note, this study was not designed to compare efficacy between prasugrel and clopidogrel. CONCLUSIONS: In this large prospective ACS cohort, patients treated with prasugrel according to current guidelines (ie, in patients without cerebrovascular disease, old age or underweight) had a similar safety profile compared with patients treated with clopidogrel. CLINICAL TRIAL REGISTRATION NUMBER: SPUM-ACS: NCT01000701; COMFORTABLE AMI: NCT00962416.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

L’ictus és un problema de salut pública on les malalties cerebrovasculars representen la tercera causa de mort del nostre país, la primera causa de discapacitat física en adults i la segona de demència. Segons la OMS es preveu que la malaltia cerebrovascular s’ incrementi un 27% en relació a l’envelliment de la població entre els anys 2000 i 2025Objectius: Conèixer i comparar l’atenció i la organització de les persones afectades per ictus a Catalunya i a Finlàndia, específicament a l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta (Girona) i a l’Hospital Universitari de Kuopio (Finlàndia) Metodologia: Estudi observacional quantitatiu i qualitatiu que compara les diferents atencions a la fase pre-hospitalària, hospitalària i sub-aguda a Girona (Catalunya) i a Kuopio (Finlàndia). S’han estudiat variables relacionades amb l’atenció pre-hospitalària, hospitalària i post-hospitalària específicament, s’han estudiat variables relacionades amb cures d’infermeria. S’han realitzat tècniques qualitatives utilitzant la observació directa en els dos centres estudiats, i tècniques quantitatives mitjançant un qüestionari als responsables d’infermeria

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

MOTOR IMPAIRMENTS ARE COMMON AFTER STROKE but efficacious therapies for these dysfunctions are scarce. Extending an earlier study on the effects of music-supported training (MST), behavioral indices of motor function were obtained before and after a series of training sessions to assess whether this new treatment leads to improved motor functions. Furthermore, music-supported training was contrasted to functional motor training according to the principles of constraint-induced therapy (CIT). In addition to conventional physiotherapy, 32 stroke patients with moderately impaired motor function and no previous musical experience received 15 sessions of MST over a period of three weeks, using a manualized, step-bystep approach. A control group consisting of 15 patients received 15 sessions of CIT in addition to conventional physiotherapy. A third group of 30 patients received exclusively conventional physiotherapy and served as a control group for the other three groups. Fine as well as gross motor skills were trained by using either a MIDI-piano or electronic drum pads programmed to emit piano tones. Motor functions were assessed by an extensive test battery. MST yielded significant improvement in fine as well as gross motor skills with respect to speed, precision, and smoothness of movements. These improvements were greater than after CIT or conventional physiotherapy. In conclusion, with equal treatment intensity, MST leads to more pronounced improvements of motor functions after stroke than CIT.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

A variety of language disturbances including aphasia have been described after subcortical stroke but less is known about the factors that influence the long-term recovery of stroke-induced language dysfunction. We prospectively examined the role of the affected hemisphere and the lesion site in the occurrence and recovery of language deficits in nonthalamic subcortical stroke. Forty patients with unilateral basal gangliastroke underwent language assessment within 1 week, 3 months and 1 year after stroke. Disturbances in at least one language domain were observed in 35 patients during the first week post stroke including aphasia diagnosed in 11 patients. Importantly, the appearance of deficits after stroke onset and the improvement of language function were not determined by the site of subcortical lesion, but instead were critically influenced by the affected hemisphere. In fact, the language impairments following left and right basal ganglia stroke mirrored the language dysfunction observed after cortical lesions in the same hemisphere. A significant overall language improvement was observed at 3 months after stroke, although residual deficits in languageexecutive function were the most commonly observed impairment at 1 year follow-up. Although a substantial improvement of language function can be expected after nonthalamic subcortical stroke, our findings suggest that language recovery may not be fully achieved at 1 year post

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Atherosclerotic vascular disease is the leading cause of death in the Western world. Its main three manifestations are coronary heart disease, cerebrovascular disease, and peripheral arterial disease. Asymptomatic peripheral arterial disease is usually diagnosed using the ankle brachial index, and values ≤ 0.90 are used to determine the diagnosis. The classical risk factors of peripheral arterial disease, such as smoking and diabetes, are well known and early interventions are mandatory to improve the prognosis. What is not well known is the role of inflammation as a risk factor. Yet, a novel approach to cardiovascular diseases is the measurement of endothelial function. In this thesis, we studied the ankle-brachial index, C-reactive protein and endothelial function in a cardiovascular risk population. A total of 2856 subjects were invited to the study and 2085 (73%) responded. From these subjects, a cohort of 1756 risk persons was screened. We excluded the subjects with previously known cardiovascular disease or diabetes, because they were already under systematic follow-up. Out of the study subjects, 983 (56%) were women and 773 (44%) men. The ankle brachial index and high-sensitivity C-reactive protein were measured from 1047 subjects. Endothelial function was assessed by measuring reactive hyperemia pulse amplitude tonometry from 66 subjects with borderline peripheral arterial disease. In this study, smoking was a crucial risk factor for peripheral arterial disease. Subclinical peripheral arterial disease seems to be more common in hypertensive patients even without comorbidities. The measurement of the ankle brachial index is an efficient method to identify patients at an increased cardiovascular risk. High-sensitivity C-reactive protein did not correlate with the ankle brachial index or peripheral arterial disease. Instead, it correlated with measures of obesity. In a cardiovascular risk population with borderline peripheral arterial disease, nearly every fourth subject had endothelial dysfunction. This might point out a subgroup of individuals in need of more intensive treatment for their risk factors.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

The relevance of the relationship between cardiac disease and depressive symptoms is well established. White matter hyperintensity, a bright signal area in the brain on T2-weighted magnetic resonance imaging scans, has been separately associated with cardiovascular risk factors, cardiac disease and late-life depression. However, no study has directly investigated the association between heart failure, major depressive symptoms and the presence of hyperintensities. Using a visual assessment scale, we have investigated the frequency and severity of white matter hyperintensities identified by magnetic resonance imaging in eight patients with late-life depression and heart failure, ten patients with heart failure without depression, and fourteen healthy elderly volunteers. Since the frontal lobe has been the proposed site for the preferential location of white matter hyperintensities in patients with late-life depression, we focused our investigation specifically on this brain region. Although there were no significant group differences in white matter hyperintensities in the frontal region, a significant direct correlation emerged between the severity of frontal periventricular white matter hyperintensity and scores on the Hamilton scale for depression in the group with heart failure and depression (P = 0.016, controlled for the confounding influence of age). There were no significant findings in any other areas of the brain. This pattern of results adds support to a relationship between cardiovascular risk factors and depressive symptoms, and provides preliminary evidence that the presence of white matter hyperintensities specifically in frontal regions may contribute to the severity of depressive symptoms in cardiac disease.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

We conducted a retrospective analysis of the influence of full doses of calcineurin inhibitors [8-10 mg kg-1 day-1 cyclosporine (N = 80), or 0.2-0.3 mg kg-1 day-1 tacrolimus (N = 68)] administered from day 1 after transplantation on the transplant outcomes of a high-risk population. Induction therapy was used in 13% of the patients. Patients also received azathioprine (2 mg kg-1 day-1, N = 58) or mycophenolate mofetil (2 g/day, N = 90), and prednisone (0.5 mg kg-1 day-1, N = 148). Mean time on dialysis was 79 ± 41 months, 12% of the cases were re-transplants, and 21% had panel reactive antibodies >10%. In 43% of donors the cause of death was cerebrovascular disease and 27% showed creatinine above 1.5 mg/dL. The incidence of slow graft function (SGF) and delayed graft function (DGF) was 15 and 60%, respectively. Mean time to last dialysis and to nadir creatinine were 18 ± 15 and 34 ± 20 days, respectively. Mean creatinine at 1 year after transplantation was 1.48 ± 0.50 mg/dL (DGF 1.68 ± 0.65 vs SGF 1.67 ± 0.66 vs immediate graft function (IGF) 1.41 ± 0.40 mg/dL, P = 0.089). The incidence of biopsy-confirmed acute rejection was 22% (DGF 31%, SGF 10%, IGF 8%). One-year patient and graft survival was 92.6 and 78.4%, respectively. The incidence of cytomegalovirus disease, post-transplant diabetes mellitus and malignancies was 28, 8.1, and 0%, respectively. Compared to previous studies, the use of initial full doses of calcineurin inhibitors without antibody induction in patients with SGF or DGF had no negative impact on patient and graft survival.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

PROBLÉMATIQUE: L’Organisation Mondiale de la Santé (OMS) considère les maladies cardiovasculaires (MCVs) comme l'hypertension, la maladie coronarienne (par exemple, infarctus du myocarde), l'insuffisance cardiaque ainsi que les accidents cérébrovasculaires, parmi les principales causes de mortalité dans le monde. Les MCVs sont des maladies multifactorielles caractérisées par des interactions complexes entre le génome et l'environnement et dont la prévalence augmente rapidement dans toutes les populations du globe, ce qui vient compliquer d'autant l'étude de leurs bases héréditaires. Nos études précédentes sur la population fondatrice des familles Canadiennes-françaises de la région du Saguenay-Lac-Saint-Jean (SLSJ) au Québec ont permis d’obtenir une carte des loci significativement liés à des déterminants qualitatifs et quantitatifs de l’hypertension et ses déterminants métaboliques [1, 2]. HYPOTHÈSE ET OBJECTIF: Puisque nos données préliminaires nous suggèrent que la mort prématurée consécutive aux MCVs possède des composantes génétique et environnementale, notre hypothèse de départ est que les maladies avec occurrences fatales et non fatales (OF et ONF, respectivement) ont des caractéristiques distinctes, surtout lorsqu’en lien avec le système CV. Pour réaliser ce projet, nos objectifs sont d’analyser les causes de morbidité/mortalité d’hypertendus avec ou sans obésité chez des familles de la région du SLSJ. Nous accomplirons ceci en interrogeant les registres des hôpitaux et de l'état civil de même que les données généalogiques de 1950 jusqu'à maintenant. Nous voulons décrire et étudier les OF pour les comparer aux NFO. RÉSULTATS: Nous avons identifié un total de 3,654 diagnostiques appartenant aux OF et ONF chez les 343 sujets étudiés. Pour les OF, nous avons trouvé que: (1) un grand total de 1,103 diagnostiques du système circulatoire ont affecté 299 sujets avec 555 occurrences et 247 premières occurrences; (2) 333 des sujets participants ont reçu 1,536 diagnostiques non-CV avec 195 occurrences et 107 premières occurrences; (3) 62 diagnostiques de toutes autres causes chez 62 des sujets participants avec 81 occurrences et 11 premières occurrences. Pour les ONF: (1) 156 diagnostiques du système circulatoire ont affecté 105 sujets; (2) 60 diagnostiques de causes non-CV chez 53 des sujets; (3) et 718 diagnostiques de toutes autres causes chez 252 des sujets. Pour les OF, 109 des 333 sujets affectés par les maladies non-CV et 58 des 62 par toutes autres maladies étaient atteints simultanément par des MCV. Nous avons décrit les caractéristiques des maladies avec occurrences fatales et non fatales. Les MCVs prédominaient dans les résultats des premières occurrences et occurrences totales tandis que les maladies non-CV étaient les plus élevées pour les diagnostiques. De plus, les OF CV ont affecté 67.1% de notre échantillon de population, incluant les sujets co-affectés par les maladies non-CV ou de toutes autres causes. En fait, nos sujets ont un risque trois fois plus élevé de développer des MCVs (p<0.0001; χ2=1,575.348), tandis qu’il diminue de moitié pour les maladies non-CV comparativement au reste de la population du SLSJ (p=0.0006; χ2=11.834). Enfin, le risque de développer des tumeurs malignes est diminué de moitié dans notre échantillon comparativement à l’incidence régionale. CONCLUSION: Cette étude a apporté une nouvelle perspective sur les OF et ONF chez nos sujets de la région SLSJ du Québec après 11 ans. Quand on observe ces résultats en conjonction avec les MCVs, ce risque double.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Introducción: la prevalencia global de la epilepsia en Colombia es 1.13% y en pacientes de 65 años o más puede estar cercana 1,5%. Aunque la población ha envejecido en las últimas décadas, hay poca información sobre el comportamiento de esta enfermedad en este grupo etario. Materiales y métodos: estudio descriptivo, de corte transversal en dos hospitales en Bogotá, Colombia, durante los años 2005-2008. Se revisaron las bases de datos y se seleccionaron las historias clínicas de los pacientes mayores de 65 años con epilepsia. Resultados: se revisaron 211 historias clínicas y se seleccionaron 179. La edad media fue de 75 años (65-98) y el inicio de la epilepsia fue a los 67.5 (7-93); 64.4% iniciaron la enfermedad después de los 65 años. 84% de las crisis fueron clasificadas como parciales. El diagnóstico más frecuente fue epilepsia focal sintomática (94.4%). 61 pacientes tuvieron como etiología una enfermedad cerebrovascular. Los antiepilépticos de primera generación, especialmente Fenitoína, fueron los más utilizados (99%) aunque 81 de104 pacientes tratados no estaban libres de crisis. Conclusiones: la mayoría de las crisis son resultado de una epilepsia parcial sintomática como consecuencia de una lesión vascular por lo que se debe considerar el tratamiento farmacológico desde la primera crisis. Es recomendable iniciar el tratamiento con antiepilépticos de segunda generación como Lamotrigina, Gabapentin, Levetiracetam o Topiramato para minimizar efectos secundarios y, mantener el principio de inicio con dosis bajas y mantenimiento con dosis bajas. Si las condiciones económicas no lo permiten, se puede usar Fenitoina con precaución.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Aunque la trombosis venosa cerebral representa una pequeña proporción de la enfermedad cerebrovascular, su incidencia y prevalencia se han incrementado en los últimos años. Este fenómeno puede ser explicado por la mejoría en el acceso a métodos diagnósticos no invasivos y el desarrollo de técnicas más especializadas de Resonancia Magnética. Por las razones anteriores es necesario conocer las características demográficas y el comportamiento clínico de esta entidad en nuestro medio. Objetivo. El propósito de este estudio es describir las características clínicas y demográficas de pacientes con trombosis venosa cerebral y sus complicaciones en una población clínica de un hospital de IV nivel de Bogotá, Colombia. Métodos. Se analizaron historias clínicas de pacientes con trombosis venosa cerebral para obtener datos sobre los aspectos demográficos, condición clínica y complicaciones. Resultados. Se encontraron 38 registros clínicos, 76,3% mujeres, con un 60,4% de este grupo menor de 40 años. La trombofilia fue el factor de riesgo más común, siendo el síndrome antifosfolípido su principal causa, otras causas importantes fueron el embarazo y puerperio. Conclusión. La trombosis venosa cerebral es una enfermedad frecuente en la práctica clínica. En este estudio las mujeres en edad fértil fueron el grupo más afectado. Aunque no se encontró una relación estadísticamente significativa, las mujeres con síndrome antifosfolípido representaron el grupo con mayor chance de complicaciones. Se necesitan más estudios a futuro con un mayor tamaño de muestra.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

En la Enfermedad Coronaria (EC) existen factores genéticos, socioculturales, medioambientales y raciales adicionales a los factores de riesgo cardiovascular mayores que podrían influir en su presentación. Se desconoce el impacto de la raza en la severidad de la enfermedad coronaria en los pacientes extranjeros que son enviados a nuestro Servicio. Objetivos: Comparar la severidad de la EC multivaso en una población de pacientes de las Antillas y Nacionales, pareados por la escala Framingham. Metodología: Realizamos un estudio de corte transversal, comparando pacientes colombianos contra pacientes provenientes de las Antillas holandesas con similares factores de riesgo según escala de Framingham, catalogándolos por grupos de riesgo bajo, intermedio, alto y muy alto. Todos con EC severa multivaso documentada por angiografía coronaria desde enero del 2009 hasta Junio de 2011. Se excluyeron pacientes con antecedentes de intervención percutánea o quirúrgica previa. Resultados: Ingresaron 115 pacientes internacionales y 115 pacientes nacionales. La relación hombres/mujeres 3:1. La proporción de grupos de riesgo fue de bajo riesgo 2.5%, intermedio 15%, alto 19.3%, y muy alto 63.4%. El Syntax Score en pacientes nacionales fue 14.3+/-7.4 y en internacionales 22.2+/-10.5 p: 0.002. Conclusiones: En pacientes provenientes de las Antillas Holandesas, valorados en nuestra institución, se observó una mayor severidad de la enfermedad coronaria comparada con una población nacional con factores de riesgo similares. Estos hallazgos sugieren la influencia de la raza y factores genéticos en la severidad y extensión de la EC

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

La prevalencia global de la epilepsia en Colombia es del 1,13% y en pacientes mayores de 65 años puede estar cercana al 1,5%. El objetivo de este trabajo ha sido el de describir las características demográficasy clínicas de la población mayor de 65 años que presenta epilepsia. Materiales y métodos: estudio descriptivo, de corte transversal en dos hospitales en Bogotá (Colombia), durante los años 2005-2008. Se revisaron las bases de datos y se seleccionaron las historias clínicas de los pacientes mayores de 65 años con epilepsia. Resultados: se revisaron 211 historias clínicas y se seleccionaron 179. La edad media fue de 75 años (65-98) y el inicio de la epilepsia fue a los 67,5 (7-93); el 64,4% inició la enfermedad después de los 65 años. El 84% de las crisis fueron clasificadas como focales. El diagnóstico más frecuente fue epilepsia focal sintomática (94,4%). 61 pacientes tuvieron como etiología una enfermedad cerebro-vascular. Los antiepilépticos de primera generación, especialmente fenitoína, fueron los más utilizados (99%), aunque 81 de 104 pacientes tratados no estaban libres de crisis. Conclusiones: la mayoría de las crisis son resultado de una epilepsia focal sintomática como consecuencia de una lesión vascular, por lo que se debe considerar el tratamiento farmacológico desde la primera crisis. Es recomendable iniciar el tratamiento con antiepilépticos de segunda generación como lamotrigina, gabapentin, levetiracetam, para minimizar efectos secundarios, y mantener el principio de inicio con dosis bajas y mantenimiento con dosis bajas. Si las condiciones económicas no lo permiten, se puede usar fenitoína o carbamacepina con precaución.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Introducción: el objetivo de la rehabilitación en los pacientes neurológicos es reducir su discapacidad, potencializar su funcionalidad y promover su independencia para así permitirle desempeñar un rol activo en la comunidad. Por esta razón, es de gran importancia prevenir la aparición de eventos adversos en esta población mediante la detección temprana de factores de riesgo que conllevan a pacientes con enfermedad cerebro vascular a presentar caídas y a su vez le permita a los profesionales de la salud generar estrategias para minimizar su incidencia, complicaciones y/o secuelas. Objetivo: determinar los factores relacionados con la alteración del centro de gravedad y riesgos de caída en paciente con trastornos neurológicos Metodología: se realizó un estudio cuantitativo descriptivo exploratorio retrospectivo donde se tuvieron en cuenta pacientes diagnóstico de enfermedades neurológicas que presentaron o no antecedentes de caídas junto con otros criterios de inclusión y exclusión, tomados de las bases de datos de la institución Mobility Group. Resultados: Se evaluaron en total 19 sujetos (52,6 % hombres) con edad media de 48,37 años. Se clasificaron en dos grupos (alto y bajo riesgo de caída ) de pacientes según la aplicación de la escala de riesgo de caída de J.H. Downton a los cuales se aplicó estadística descriptiva para describir su comportamiento en referencia a factores como diagnóstico clínico, presencia de dolor, fuerza y tono de miembros inferiores en los principales grupos musculares , clasificación de espasticidad y finalmente con la alteración de la trayectoria del centro de gravedad según la valoración realizada con el dispositivo THERA-TRAINER BALANCE.