Cambio Institucional y liderazgo en el Estado Vaticano: de Benedicto XVI a Francisco

En 1965 se clausuró el Concilio Vaticano II que abrió las puertas de la iglesia Católica hacia la modernidad. La presente investigación examina los rasgos de liderazgo del Papa Francisco y la relación de éste con el cambio institucional en el Estado Vaticano; de ese modo se hará también una comparación entre las características comunes de los últimos dos pontífices y su repercusión en la toma de decisiones. Los resultados de este trabajo podrían ser importantes para quienes estén interesados en la investigación de los conceptos aquí mencionados, en tanto que se evidencia una relación entre estos y un caso específico. Esta investigación es cualitativa dado que pretende estudiar una serie de eventos específicos de la historia del Vaticano.

Catolicismo social y orientación ideológica política de izquierda en Colombia: una puerta abierta por Concilio Vaticano II

El ´aggiornamento´ de la Iglesia Católica con los signos de los tiempos, llevó a la institución eclesiástica a proponer, a la luz del Evangelio, soluciones cristianas para los problemas del género humano en el mundo moderno. El catolicismo se reconcilio así con el mundo moderno, trasladándose de su posición intransigente, propia del proceso de Romanización de la Iglesia Católica del siglo XIX, hacia una apertura de las ventanas de la Iglesia para que entrara el aire del mundo. Con el Concilio Ecuménico Vaticano II, la Iglesia posibilitó pensar en la existencia de un puente entre el catolicismo y la izquierda en Colombia, abriéndose al diálogo con visiones de mundo que tradicionalmente había rechazado. Con ello se fue cerrando la brecha entre el catolicismo y la orientación ideológica política de izquierda en el país, permitiendo pensar en la posibilidad de ser católico y de izquierda en el contexto político Colombiano.

L'obra filològica d'Antoni de Bastero i Lledó. Edició de la Història de la llengua catalana

S'estudia l'obra filològica d' Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737), des d'una perspectiva de conjunt, per tal de concretar I'activitat d'aquest estudiós en els camps de la lingüística, la filologia o la crítica literària, i fer-ne una valoració adequada als coneixements actuals sobre I'exercici d'aquestes disciplines durant la primera meitat del segle XVIII. La tesi inclou un estudi biogràfic, absolutament necessari per establir moltes de les circumstancies vitals del canonge Bastero, que ens resultaven obscures i que són decisives per explicar el propi interès per la filologia, les relacions amb determinats cercles acadèmics, la datació aproximada dels diversos projectes iniciats, la interpretació correcta de la seva activitat. S'inclou, així mateix, un catàleg exhaustiu de tots els manuscrits conservats d'Antoni de Bastero i que tenen alguna relació amb el seu treball filològic. En total es tenen en compte 69 volums manuscrits, actualment escampats per diversos arxius i biblioteques de Barcelona i Girona, alguns dels quals eren fins ara desconeguts. D'aquests 69 volums, 48 contenen pròpiament obres de Bastero o altres materials publicables, i la resta són materials de treball. En conseqüència, l' obra filològica del canonge es pot concretar en: la producció d'una gramàtica italiana i d'una gramàtica francesa, en català, que va deixar inacabades; la realització de La Crusca provenzale, un magne diccionari etimològic i d'autoritats que recull una gran quantitat d'hipotètics provençalismes italians -només es va publicar el primer volum d'aquesta obra a Roma, l'any 1724, però n'he localitzat pràcticament tot el contingut; l'elaboració d'una extensa antologia de poesies trobadoresques, copiades amb gran rigor d'alguns còdexs de la Biblioteca Vaticana; el plantejament d'una Història de llengua catalana, que havia de ser una gran compilació dels mèrits i les excel·lències d'aquesta llengua -que l'autor identifica amb la provençal- i la seva literatura, i que es va poder desenvolupar nomes de forma parcial. Precisament, la part central de la tesi l'ocupa l'estudi particular i l'edició crítica de les parts redactades d'aquesta obra, que suposa la concreció de la particular percepció lingüística i literària que Bastero havia anat perfilant al llarg dels seus anys d'estudi. Es tracta d'una edició molt complexa, perquè l'obra ens ha arribat només en un esborrany, que presenta múltiples correccions i esmenes i evidencia diferents estadis redaccionals; els manuscrits inclouen, així mateix, nombrosos papers amb anotacions o fragments que, o no pertanyen al cos de l'obra, o bé s'han hagut de resituar en el lloc que els correspon. EI resultat és, tanmateix, un text prou coherent que comprèn quasi la totalitat del Llibre primer -sobre l'origen, el naixement i els diversos noms de la llengua, i sobre el nom de Catalunya- i un capítol del Llibre tercer -sobre la primitiva extensió del català per tot Espanya. EI més rellevant d'aquesta obra és el fet que s'hi basteix una original teoria sobre la formació de les diverses llengües romàniques que té el català com a eix central -proposa la identificació del català provençal amb la lingua romana dels documents alt medievals, en una operació que s'avança quasi cent anys a François Raynouard, que propugnava això mateix, referint-se nomes al provençal, amb un àmplia aprovació de la comunitat científica del seu temps. Destaquen també un excepcional rigor històric i documental, i una notable sensibilitat vers l'oralitat lingüística, que és objecte d'algunes anotacions ben interessants. Tanquen la tesi un seguit d'annexos documentals on es transcriuen diversos documents relacionats amb els aspectes tractats anteriorment.

A pertinência da documentação do Arquivo Secreto do Vaticano

Aqui está sobretudo um acervo de documentos sem o qual não é possível ir ao fundo da história das dioceses. Os conflitos entre os bispos e os respectivos cabidos são uma chaga incurável na vida da Igreja de século para século, seja nos Açores, na Madeira ou em Angola. É impressionante a quantidade de tempo e de papel mal gasto em torno de quezílias internas, verdadeiras Guerras de Alecrim e Manjerona. Constituem, pelo menos, sintomas de que um corpo importante da gestão diocesana não esteve à altura dos novos desafios que se perfilavam no horizonte da política e da sociedade.

Missionação, perseguição conflito de pertenças : um pano de fundo para ler o acervo documental referente ao Oriente da Nunciatura de Lisboa patente no Arquivo Secreto do Vaticano

Como explicar a qualquer Império – a cada Cidade absoluta – que cada homem pode aceder a um horizonte que a ultrapassa? Se não conhece outro fim que não o de constituir todo o sentido da existência humana, como pode conceber relativizar-se sem se anular? Nenhum Mandarim tinha conhecimento das duas esferas irredutíveis do Poder a que o cristianismo entretanto habituou o Ocidente. Por isso, não se podia dar uma pertença que não ameaçasse a outra. Aqui radicava, com vimos, a incapacidade de compromisso, em matéria ritual, entre a Cúria em Roma e o Palácio Celeste, em Pequim.

O Brasil no Arquivo Secreto do Vaticano

Para determinar o âmbito cronológico, respeitou-se a convenção de não ultrapassar o ano de 1850, uma vez que se trata do estudo do Brasil português, e recuou-se até onde a documentação deste fundo permitia, o século XVII, sendo predominante a documentação oitocentista que, por esse motivo, será a mais destacada neste artigo.

Para uma história do Arquivo Secreto do Vaticano : a propósito da edição da documentação do período da expansão portuguesa do fundo da Nunciatura Apostólica

O levantamento e a edição dos descritivos da documentação patente no fundo da Nunciatura de Lisboa existente no Arquivo Secreto do Vaticano, pretende ser um serviço significativo para o conhecimento da nossa histórica na sua relação com a história de muitos povos e culturas. Trata-se de documentação relativa ao período da expansão portuguesa que promoveu aquela que podemos chamar a primeira globalização do Cristianismo na sua forma confessional católica desde a modernidade.

The Schwarmgeister: The Development of Ecclesiastical Doctrine Through Schismatic Movements

Throughout the Christian story, Church doctrine and ecclesiology have been shrouded in controversy. From the Council of Nicea in 325, when are early Church fathers debated about the Trinity of Christ all the way to the modern day with Vatican II theological controversies have been important in the molding of Christian doctrine on the structure, role, and function of the Church. What makes those controversies different from the ones I treat in my thesis is that the previously mentioned controversies did not lead to schismatic divisions in the Church. The Donatist controversy and Luther's theological battle with Karlstadt were major movements that endangered the unity of the Church. These controversies propagated crucial writings and teachings in two major areas. The first area is the spiritual power and validity of the sacraments. Second is the role, function, and ecclesiology of the Church, with particular attention to the authority of the ministry. I want to demonstrate that these controversies refined the Church's thinking on sacramental issues such as baptism and Eucharist, as well as address the question of who has the power in the Church? And to what extent do they have the power to press reforms?

Catholic books : catholic minds

Graham Greene is perhaps one of the first novelists that springs to a contemporary mind when Catholic writing and literature is mentioned. A convert to Catholicism, he, like many converts before him including John Henry Cardinal Newman (one of the most famous converts of them all) discovered that writing as a Catholic attracted attentions they had never received before conversion. For years Newman was under a Vatican cloud for some of his writing, and Greene was at the height of his international fame when his highly acclaimed novel The Power and the Glory received a ‘negative judgement’ from the Holy Office (despite Cardinal Montini, later Pope Paul VI, as the Vatican’s pro-Secretary of State for Ordinary Affairs intervening on Greene’s behalf at the time).

No smoke without fire : Benedict XVI and true liturgical reform

I read the recent comments on Pope Paul VI and the 'smoke of Satan' (July AD2000) with interest not long after I had finished re-reading the massive work by the late Archbishop Annibale Bugnini, generally considered to be the main architect of the liturgical reforms prior to, during, and after Vatican II.

Updating the principles of the liturgical movement for a new liturgical movement

The author is a Benedictine monk of L’abbaye Sainte-Madeleine du Barroux in France. The original paper (in French) was delivered in July 2001 at a Liturgy Conference held at the Abbey of Notre Dame, Fontgombault, France,
in the presence of the then Joseph Cardinal Ratzinger when Prefect of the Congregation for the Doctrine of the Faith and was later published in the English translated proceedings of the conference edited by Dr Alcuin Reid, Looking Again at the Question of the Liturgy with Cardinal Ratzinger:
Proceedings of the July 2001 Fontgombault Liturgical Conference (St Michael’s Abbey, Farnborough, 2003). The paper here published is revised and translated from the original French especially for The Priest by Professor David Birch (Deakin University, Melbourne) at the invitation of the Editor, with the cooperation of Dom Charbel. The full set of footnotes is available in Reid (Ed.) (2003). Where passages are quoted from Magisterial texts, the Vatican website English translation is given rather than a translation of the French version used in the original paper. Sub-headings are due to the Editor.

O cristo no terceiro milênio: a visão plástica da arte sacra atual de Cláudio Pastro

Pós-graduação em Artes - IA

A esquerda católica na formação do PT

Pós-graduação em Ciências Sociais - FFC

Operários da undécima hora : os Agostinianos Recoletos no Brasil: criação da província de Santa Rita de Cássia e o impacto do Concílio Vaticano II

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)