E.R.I.E. Intervenció Psicosocial Creu Roja Catalunya

Pèrdua violenta de familiars o coneguts. Pèrdua de vivendes i estris . Sentiment d’amenaça a la seva vida. L’exposició a aspectes grotescs de la mort o les lesions. L’experimentació d’un succés devastador.

New prognostic factors and calculators for outcome prediction in patients with recurrent glioblastoma: A pooled analysis of EORTC Brain Tumour Group phase I and II clinical trials.

BACKGROUND: Prognostic models have been developed to predict survival of patients with newly diagnosed glioblastoma (GBM). To improve predictions, models should be updated with information at the recurrence. We performed a pooled analysis of European Organization for Research and Treatment of Cancer (EORTC) trials on recurrent glioblastoma to validate existing clinical prognostic factors, identify new markers, and derive new predictions for overall survival (OS) and progression free survival (PFS).¦METHODS: Data from 300 patients with recurrent GBM recruited in eight phase I or II trials conducted by the EORTC Brain Tumour Group were used to evaluate patient's age, sex, World Health Organisation (WHO) performance status (PS), presence of neurological deficits, disease history, use of steroids or anti-epileptics and disease characteristics to predict PFS and OS. Prognostic calculators were developed in patients initially treated by chemoradiation with temozolomide.¦RESULTS: Poor PS and more than one target lesion had a significant negative prognostic impact for both PFS and OS. Patients with large tumours measured by the maximum diameter of the largest lesion (⩾42mm) and treated with steroids at baseline had shorter OS. Tumours with predominant frontal location had better survival. Age and sex did not show independent prognostic values for PFS or OS.¦CONCLUSIONS: This analysis confirms performance status but not age as a major prognostic factor for PFS and OS in recurrent GBM. Patients with multiple and large lesions have an increased risk of death. With these data prognostic calculators with confidence intervals for both medians and fixed time probabilities of survival were derived.

Dramatic response of vemurafenib-induced cutaneous lesions upon switch to dual BRAF/MEK inhibition in a metastatic melanoma patient.

BRAF inhibitory therapy is the mainstream treatment for BRAF mutant advanced melanoma. However vemurafenib, a type I mutant BRAF V600 inhibitor, induces an array of proliferative skin disorders from keratosis pilaris-like and keratoacanthoma-like lesions to locally aggressive cutaneous squamous cell carcinoma (cuSCC). Dual BRAF/MEK inhibition is known to lower the incidence of such manifestations, but it is not known whether it can counteract established lesions. Here we show, for the first time, a dramatic response and a restitution ad integro upon dual inhibition of a widespread proliferative affection induced by BRAF monotherapy. A 75-year-old woman was diagnosed with a BRAF V600E mutated metastatic melanoma. Following dacarbazine (DTIC) and ipilimumab, the patient was started on 960 mg twice daily vemurafenib (Zelboraf), which resulted in complete response, but the patient also developed grade IV skin toxicity. Despite dose-reduction to 720 mg twice daily the side effects persisted. We hypothesized that a switch to double inhibition of the mitogen-activated protein kinase pathway with dabrafenib and trametinib could lead to improvement of the skin lesions, while preserving tumor control. The patient was closely followed for changes in skin lesions. We witnessed a rapid regression followed by complete disappearance of all side effects of vemurafenib except for grade I fatigue. The biopsied skin lesions show regression of established keratoacanthoma-like lesions with signs of apoptosis. Switching from the current standard of care vemurafenib therapy to the double BRAF/MEK inhibition in BRAF mutant melanoma patients results in rapid disappearance of established proliferative skin disorders.

Incidència de les lesions en el futbol. Primera divisió. Temporada 1999-2000

El futbol constitueix al nostre país, igual com en d’altres Estats del nostre entorn, un fenomen que transcendeix allò merament esportiu per esdevenir un referent social que desperta passions i que té el seu consegüent reflex als mitjans de comunicació social. No és, doncs, estrany, que de forma diària la premsa esportiva d’àmbit nacional proporcioni informació constant sobre la matèria, incloent-hi allò que concerneix a les lesions que afecten els jugadors, car consideren que és un fet noticiable en la mesura en què això pugui influir en les expectatives dels diferents equips. La informació esmentada, adequadament recollida, sistematitzada i analitzada és susceptible de proporcionar valuoses dades sobre la incidència de les lesions en aquesta modalitat esportiva. Aquest és, precisament, l’objectiu del nostre estudi, sense una altra pretensió que la de proporcionar unes pautes a prendre en consideració per part dels professionals, perquè el seu esforç se centri en l’optimització del rendiment, la planificació de la temporada, l’establiment de programes de prevenció i, al capdavall, en la minimització del risc de lesions.

Should Koos I Vestibular Schwannomas Be Treated Early with Gamma Knife Surgery? A Prospective Series of 42 Consecutive Cases

Background: Gamma Knife surgery (GKS) for vestibular schwannomas (VS) has a long-term clinical and scientific track record. After a period of de-escalation of dose prescription, results show a high rate of tumor control with improvement of clinical outcome (less than 1% facial palsy, 50-70% hearing preservation). Currently, there is controversial data about the active early treatment of intracanalicular (Koos I) VS. Methods: We prospectively analyzed 208 VS, focusing on 42 Koos I patients treated with GKS as first intention in Lausanne University Hospital, between July 2010 and February 2015. We concentrated on patient, tumor, and dosimetric characteristics. Special attention was given on the dose to the cochlea and its impact in maintaining serviceable hearing. Results: The mean follow-up period was 1.7 years (range 0.6-4.2). Twenty-six (61.9%) were females and 16 (38.1%) males. Preoperative serviceable hearing was present in 33 (78.57%) patients. The mean maximal diameter was 7.7 (5-10). The median target volume at the moment of GKS was 90 mm3 (range 17-317). The median prescription isodose volume was 118 mm3 (range 37-603). The median marginal dose administrated was 12 Gy (range 11-12). The median number of shots was 2 (range 1-9). The median isodose prescription was 50% (range 45-80%). The median maximal dose received by the cochlea in patients in GR class 1 and 2 was 4.2 Gy (mean 4.4 Gy, range 1.8-7.6). Our preliminary results showed 98% tumor control, with 30% shrinkage on MRI. The actuarial probability of keeping the same audition class for those with functional hearing at GKS was 80% at 3 years; the probability of keeping a functional hearing was more than 90%. A paraclinical evolution (on MRI and/or audiometry) at the time diagnosis, before GKS, was associated with a less good prognosis (p < 0.05). Conclusions: Our preliminary data suggest that Koos I patients should be treated early with GKS, before tumor growth, and/or hearing deterioration, as they have the highest probability of hearing preservation. The results in terms of functional outcome seemed comparable to, or even better than, the other Koos classes (i.e., larger lesions).

Avaluació d’un programa de prevenció de luxacions i subluxacions d’espatlla en el judo

Aquest projecte està encarat a avaluar un protocol de prevenció de luxacions i subluxacions d’espatlla en el judo. L’objectiu principal és el de reduir el nombre de luxacions i subluxacions d’espatlla en judokes de categories compreses entre les categories cadet i absoluta millorant paràmetres com la força, la elasticitat muscular, la propiocepció, l’alimentació i la condició física dels esportistes. Aquest serà un estudi experimental amb dos grups, on el Centre de Tecnificació del Bages un realitzarà el protocol objecte d’estudi i el grup de la Federació Catalana de Judo i D.A seguiran amb la seva activitat habitual. Cada grup estarà format per 37 esportistes amb un risc alfa de 0.05 i un risc beta inferior al 0.2, amb una taxa de pèrdua de seguiment d’un 10%. Aquest protocol de prevenció pot ser útil en la nostre comunitat, però no té perquè ser-ho en altres països o regions depenent del tipus de judo que es realitza a cada lloc. Abans de començar amb l’actuació del protocol es realitzaran avaluacions biomecàniques per conèixer l’estat dels esportistes i poder actuar analíticament on més ho necessiti cada integrant de l’estudi.

Impact of 18F-FDG PET scan on the prevalence of benign thoracic lesions at surgical resection

OBJECTIVE: The main utility of 18-fluorodeoxyglucose positron emission tomography (FDG-PET) lies in the staging of lung cancer. However, it can also be used to differentiate indeterminate pulmonary lesions, but its impact on the resection of benign lesions at surgery is unknown. The aim of this study was to compare the prevalence of benign lesions at thoracotomy carried out for suspected lung cancer, before and after the introduction of PET scanning in a large thoracic surgical centre. MATERIALS AND METHODS: We reviewed our prospectively recorded surgical database for all consecutive patients undergoing thoracotomy for suspected or proven lung cancer and compared the prevalence of benign lesions in 2 consecutive 2-year groups, before (group I) and after (group II) the introduction of FDG-PET scan respectively. RESULTS: Surgical resection was performed on 1233 patients during the study period. The prevalence of benign lesions at surgery in groups I and II was similar (44/626 and 41/607, both 7%), and also in group II between those who underwent FDG-PET scan and the remainder (21/301 and 20/306 respectively, both 7%). In group II, of the 21 patients with benign lesions, who underwent FDG-PET, 19 had a false positive scan (mean standardised uptake value 5.3 [range 2.6-12.7]). Of these, 13 and 4 patients respectively had non-diagnostic bronchoscopy and percutaneous transthoracic lung biopsy pre thoracotomy. There was no difference in the proportion of different benign lesions resected between group I and those with FDG-PET in group II. CONCLUSION: The introduction of FDG-PET scanning has not altered the proportion of patients undergoing thoracotomy for ultimately benign lesions, mainly due to the avidity for the isotope of some non-malignant lesions. Such false positive results need to be considered when patients with unconfirmed lung cancer are contemplated for surgical resection.

Bosniak classification of renal cystic lesions according to multidetector computed tomography findings

Renal cystic lesions are usually diagnosed in the radiologists' practice and therefore their characterization is crucial to determine the clinical approach to be adopted and prognosis. The Bosniak classification based on computed tomography findings has allowed for standardization and categorization of lesions in increasing order of malignancy (I, II, IIF, III and IV) in a simple and accurate way. The present iconographic essay developed with multidetector computed tomography images of selected cases from the archives of the authors' institution, is aimed at describing imaging findings that can help in the diagnosis of renal cysts.

Influència de l'educació envers prevenció d'úlceres per pressió en els coneixements dels professionals de l'equip d'infermeria i en la prevalença

Les úlceres per pressió són considerades com una de les cinc causes més comunes de dany al pacient. El 95% de les lesions, són evitables i els membres de l’equip d’infermeria són responsables de la seva prevenció. Varis estudis demostren un dèficit de coneixement dels professionals de l’equip d’infermeria envers prevenció d’UPP.En el següent projecte d’estudi, de disseny experimental longitudinal ambispectiu, es proposa avaluar l’eficàcia d’una intervenció educativa enfocada en la prevenció d’UPP i dirigida a l’equip d’infermeria per la disminució de la incidència d’UPPEl projecte consta de 6 fases. Una primera en la que es determinarà, mitjançant la revisió de les històries clíniques, la prevalença d’UPP. Posteriorment i amb l’aplicació d’un qüestionari, es valoraran els coneixements d’infermeria abans (fase 2) i després (fase 4) de la realització d’un programa educatiu (fase 3). Durant la fase 5 i amb l’ajuda d’una graella d’observació, es determinarà la incidència d’UPP durant un any des de l’aplicació del programa educatiu. A la fase 6 i passat més d’un any, es tornaran a avaluar els coneixements de l’equip d’infermeria

La força pot predir el rendiment i la lesionabilitat al bàsquet professional?

Amb l’objectiu de conèixer les relacions existents entre la força, el rendiment esportiu i la lesionabilitat en un equip masculí de bàsquet professional, es realitza un estudi prospectiu, observacional i descriptiu d’anàlisis d’estadístiques (71 partits), test de mig esquat (n = 7) i patologia lesional, monitoritzant la temporada 09/10, on es relacionen les dades obtingudes de cada jugador referents al rendiment esportiu per partit (valoració estadística), les mitjanes de força, velocitat i potència de cada mesocicle i la lesionabilitat. La tècnica estadística utilitzada ha estat la correlació a partir del paràmetre rho de Spearman. Aquestes correlacions entre força i lesionabilitat mostren que a valors de força més elevats hi ha més lesions: amb 80 kg són molt significatives per a lesions totals (LT) i potència (rho = 0,898; p = 0,006), i significatives per força (rho = 0,823; p = 0,023) i velocitat (rho = 0,774; p = 0,041); la velocitat amb 90 kg es relaciona amb lesions time loss (TL) (rho = 0,878; p = 0,009), i la potència amb 100 kg, amb lesions totals (LT) (rho = 0,805; p = 0,029) i V100 (rho = 0,898; p = 0,006) molt significativament. I la relació entre força i rendiment és significativament negativa en 5 dels 7 mesocicles, és a dir, a menys força, més rendiment. En conclusió, durant l’execució del mig esquat, hi ha valors de força adients per rendir millor i lesionar-se menys: de 800 N a 1.050 N i amb càrregues de 80 kg a 90 kg.

Factors de creixement autòlegs aplicats a les ferides cròniques amb evolució tòrpida

Les ferides cròniques, especialment les de lenta curació, suposen una carga important pels pacients i pels sistemes de salut. És imprescindible investigar en nous tractaments que redueixin el temps de curació d‟aquestes ferides. L‟objectiu d‟aquest projecte, és avaluar l‟eficàcia dels factors de creixement, obtinguts de plasma ric en plaquetes, en la curació o millora de les ferides cròniques. El projecte s‟ha dissenyat com un estudi d‟una sèrie de casos que compara el tractament convencional amb el tractament amb factors de creixement. La variable resultats és la curació o la disminució del àrea de l‟úlcera. El projecte pretén avaluar uns quants pacients consecutius atesos en l‟ unitat de ferides cròniques del nostre hospital. Els subjectes del estudi han de presentar una ferida de més de 3 mesos d‟evolució nul·la o escassa resposta als tractaments habituals. La tècnica de obtenció dels factors de creixement plaquetar no és complexa i es pot realitzar en l‟entorn d‟un hospital de dia. No s‟han comunicat en la literatura efectes secundaris majors de l‟aplicació dels factors de creixement en ferides cròniques.

Fowl adenovirus Group I as a causal agent of inclusion body hepatitis/hydropericardium syndrome (IBH/HPS) outbreak in brazilian broiler flocks

Commercial broiler flocks from a farm located in the State of São Paulo, Brazil, presented diarrhea, depression, increased mortality and poor weight gain. Upon post-mortem examination, classical signs of Inclusion Body Hepatitis/Hydropericardium Syndrome (IBH/HPS) were observed, including enlarged pale yellow-colored livers and straw-colored liquid in the pericardial sac. In addition, gross lesions were also observed in the kidneys, pancreas, thymus, intestines and gallbladder. Samples of these organs were analyzed by PCR for the detection of the hexon gene of the Fowl Adenovirus (FAdVs) Group I. The results were positive for both flocks (A and B) assayed by PCR. The macroscopic lesions associated with the detection of FAdV Group I by PCR in several of these affected organs allowed for the identification of IBH/HPS. In fact, this is the first report in Brazil of IBH/HPS in broilers, which identifies FAdVs group I as a causal agent of the disease. These findings may contribute to the worldwide epidemiology of the adenovirus-mediated hepatitis/hydropericardium syndrome.

Expression of TERT in precancerous gastric lesions compared to gastric cancer

The objective of this study was to determine the levels of TERT mRNA and TERT protein expression in stomach precancerous lesions such as intestinal metaplasia (IM) and gastric ulcer (GU) and compare them to gastric cancer (GC). Real-time PCR was performed to detect TERT mRNA expression levels in 35 biopsies of IM, 30 of GU, and 22 of GC and their respective normal mucosas. TERT protein was detected by immunohistochemistry in 68 samples, 34 of IM, 23 of GU, and 11 of GC. Increased TERT mRNA expression levels were observed in a significant number of cases, i.e., 46% of IM, 50% of GU, and 79% of GC. The relative mean level of TERT mRNA after normalization with the β-actin reference gene and comparison with the respective adjacent normal mucosa was slightly increased in the IM and GU groups, 2.008 ± 2.605 and 2.730 ± 4.120, respectively, but high TERT mRNA expression was observed in the GC group (17.271 ± 33.852). However, there were no statistically significant differences between the three groups. TERT protein-positive immunostaining was observed in 38% of IM, 39% of GU, and 55% of GC. No association of TERT mRNA and protein expression with Helicobacter pylori infection or other clinicopathological variables was demonstrable, except for the incomplete type vs the complete type of IM. This study confirms previous data of the high expression of both TERT mRNA and protein in gastric cancer and also demonstrates this type of changed expression in IM and GU, thus suggesting that TERT expression may be deregulated in precursor lesions that participate in the early stages of gastric carcinogenesis.

Incidència de les lesions en el futbol. Primera divisió : temporada 1999-2000.

Resumen tomado del autor