L'Audi Q3: més enllà de Seat i la crisi de L'automòbil

La crisi econòmica global és, sens dubte, el principal motiu de preocupació de la societat. Les dificultats que estant patint empreses i treballadors queden plasmades enl'evolució catastròfica de certes variables macroeconòmiques tals com els índex de(de)creixement del PIB, la taxa d'atur, el dèficit públic o la inversió privada.En aquest context, els grans sectors de l'economia són els que reben major atenciómediàtica i popular.Els problemes en el sistema financer han estat els grans protagonistes d'aquesta crisi, doncs en són l'origen i s'espera que siguin part important en la recuperació.En el context espanyol, el sector immobiliari ha endurit encara més la crisi, deixant a centenars de milers de treballadors a l'atur i donant símptomes de ser un sector que mai podrà recuperar la dimensió de la que havia gaudit els últims anys. Dins d'un entorn econòmic recessiu, el sector automobilístic mundial ha estat colpejat molt durament, en especial a Espanya.A les notícies de caigudes en les matriculacions, s'han succeït retallades de la producció, EROs temporals, reduccions de plantillla.... i l'adjudicació de l'Audi Q3 a la fàbrica que Seat té a Martorell, i que salvarà milers de llocs de treball.Hem volgut doncs, analitzar la crisi de l'automòbil a Espanya, centrant-nos en Seat i el Grup Volkswagen, i tractar de manera profunda el cas de l'Audi Q3.Estudiarem la importància de que el Q3 es fabriqui aquí, els motius pels quals Seat haestat l'elegida, el seguiment que la premsa n'ha fet i l'impacte econòmic i social querepresenta. Finalment, esperem conèixer què necessita el nostre país per aconseguir que el sector automobilístic segueixi sent important en el futur, i s'eviti que poc a poc es vagi deslocalitzant.

Nou model de mobilitat urbana: Carsharing

"... Unim el progrés de l'home i d'aquest possible canvi i no trobarem cap símbol millor que el carsharing: compartir la modernitat i els reptes de mobilitat amb eficiència econòmica i moral."Un carsharing, nascut a la bella Suïssa, de paratges que ens podrien recordar a l'estat pur de naturalesa perdut que, s'ha expandit i s'expandeix amb intensitat vital. Ens arriba aquí, amb força única a Barcelona...Estem preparats per poder aprofitar i gaudir d'aquesta nova cultura i servei? Explorem, doncs, que és aquest nou model de mobilitat i comprovem sin'estem, de preparats... Cap a on anem? Què fer? Puja al nostre cotxe i t'ho expliquem.El treball s'estructura en tres blocs diferenciats i numerats. Aquest fet no implica discontinuïtat, sinó que vol ajudar al lector a comprendre millor el nou model de mobilitat d'estudi i conduir-lo poc a poc per la carretera per on citcula el carsharing. La primera secció és de caire teòric i té com objectiu la contextualització i conceptualització; la segona combina un anàlisi empresarial i un estadístic per veure com es percep en el nostre entorn proper; i, finalment, la tercera intenta aportar conclusions, visions de futur i reptes a superar a través d'ambdues parts anteriors, alhora també, afegint raonaments nous i mirades personals.

El Impacte dels coolhunters

T'has preguntat mai per què tries Cola Cao i no pas Nesquik? O Coca-Cola en lloc de Pepsi? Què els fa diferents? Sensibilitat, originalitat, observació, intuïció, creativitat, innovació són substantius que les empreses han hagut d'incorporar a les seves estratègies comercials. És per això que en els últims anys els serveis d'un coolhunter s'han convertit en essencials per les empreses. Aquest treball consisteix en verificar quin han estat el impacte d'aquests caçadors de tendències en l'àmbit empresarial. Particularment, volem nvestigar si els coolhunters aporten més beneficis que costos a les empreses. També ens agradaria investigar quin tipus d'empreses són les que contracten aquests serveis i les que ho fan quins són els seus motius principals. “Innovar és una capacitat única del gènere humà que s’alimenta de les necessitats innates de crear i progressar. La capacitat d’innovar està programada en el nostre codi genètic, una qualitat afavorida per la força de la selecció natural, ja que contribueix a la supervivència i mou el motor de l’evolució” Dr. Luis Rojas Marcos

[Archives de la Parole]. , Arab dadanin hikayéssi : Turkish Talking, Kontantinopel

Turc

[Archives de la Parole]. , Ermeni mukalemessi : Turkish Talking, Kontantinopel / Eumer Effendi, voix

Turc

Fluoreszenzdiagnostik bei Patienten mit nicht muskelinvasivem Harnblasenkarzinom: Ergebnisse einer Metaanalyse [Fluorescence diagnosis in patients with non-muscle invasive bladder cancer: results of a metaanalysis]

Purpose: Heterogeneous results of single studies with photodynamic diagnosis (PDD) in bladder cancer have been reported. A metaanalysis of prospective studies has now been performed. Material and Methods: The effect of PDD in addition to WLC on a) the diagnosis and b) the therapeutic outcome of primary or recurrent non-muscle invasive bladder cancer (NMIBC) investigated by cystoscopy or transurethral resection was analysed. An electronic database search was performed. Trials were included if they prospectively compared WLC with PDD in bladder cancer. Primary endpoints were additional detection rate, residual tumour at second resection and recurrence-free survival. Results: Significantly more tumour-positive patients were detected with PDD in all patients with non-muscle invasive tumours (= 20%) [95% confidence interval (CI): 8 to 35%] and in CIS patients (= 39%) (CI: 23 to 57%). Residual tumour was significantly less often found after PDD (odds ratio 0.28, CI: 0.15 to 0.52, p<0.0001). Recurrence-free survival was significantly higher at 12 and 24months in the PDD groups than in WLC only groups. Conclusions: More bladder tumour-positive patients are detected by PDD. Best results were found in CIS patients. Diagnosis with PDD results in a more complete resection and a longer recurrence-free survival.

Cirugía forense o Arte de hacer las relaciones chirúrgico-legales

L'obra consta de dues parts. La primera és un estudi previ fet pel doctor Jacint Corbella i que consisteix en una petita biografia del doctor Vidal i una anàlisi de la seva obra i la seva rellevància posterior en el desenvolupament de la medicina legal.La segona part és la pròpia obra de Vidal, datada del 1783 i que constitueix el primer llibre fet a Espanya dedicat estrictament a la medicina legal.

Ey Gönül Allah Içün : Şevkefza Gazel ; Neşvesi Hatira Geldi : Şevkefza Şarki / Hoca Isak Algazi Ef, chant [acc. instr.]

[Traditions. Asie. Turquie]

The Upper Oligocene of Montgat (Catalan Coastal Ranges, Spain): new age constraints to the western Mediterranean Basin opening

The Oligocene deposits of Montgat are integrated in a small outcrop made up of Cenozoic and Mesozoic rocks located in the Garraf-Montnegre horst, close to the major Barcelona fault. The Oligocene of Montgat consists of detrital sediments of continental origin mainly deposited in alluvial fan environments; these deposits are folded and affected by thrusts and strike-slip faults. They can be divided in two lithostratigraphic units separated by a minor southwest-directed thrust: (i) the Turó de Montgat Unit composed of litharenites and lithorudites with high contents of quartz, feldspar, plutonic and limestone rock fragments; and (ii) the Pla de la Concòrdia Unit composed of calcilitharenites and calcilithorudites with high contents of dolosparite and dolomicrite rock fragments. The petrological composition of both units indicates that sediments were derived from the erosion of Triassic (Buntsandstein, Muschelkalk and Keuper facies), Jurassic and Lower Cretaceous rocks (Barremian to Aptian in age). Stratigraphic and petrological data suggest that these units correspond to two coalescent alluvial fans with a source area located northwestwards in the adjoining Collserola and Montnegre inner areas. Micromammal fossils (Archaeomys sp.) found in a mudstone layer of the Pla de la Concòrdia Unit assign a Chattian age (Late Oligocene) to the studied materials. Thus, the Montgat deposits are the youngest dated deposits affected by the contractional deformation that led to the development of the Catalan Intraplate Chain. Taking into account that the oldest syn-rift deposits in the Catalan Coastal Ranges are Aquitanian in age, this allows to precise that the change from a compressive to an extensional regime in this area took place during latest Oligocene-earliest Aquitanian times. This age indicates that the onset of crustal extension related to the opening of the western Mediterranean Basin started in southern France during latest Eocene-early Oligocene and propagated southwestward, affecting the Catalan Coastal Ranges and the northeastern part of the Valencia trough during the latest Chattian-earliest Aquitanian times.

Aportacio a la flora liquenica del Turo del Sant Mateu (Premia de Dalt, Maresme)

Se presenta el catálogo liguénico del Turó de Sant Mateu (El Maresme, 499 m s.m.). El substrato está constituido por tonalitas y la vegetación superior corresponde a un Quercetum ilicis galloprovinciale Br. Bl. (1915) 1936, en gran parte substituido por un Cisto-Sarothamnetum catalaunici (A.S O. de Bolos 1950) O. de Bolos 1956, con un estrato arbóreo de Pinus pinea L. introducido por el hombre.

The Upper Oligocene of Montgat (Catalan Coastal Ranges, Spain): new age constraints to the western Mediterranean Basin opening

The Oligocene deposits of Montgat are integrated in a small outcrop made up of Cenozoic and Mesozoic rocks located in the Garraf-Montnegre horst, close to the major Barcelona fault. The Oligocene of Montgat consists of detrital sediments of continental origin mainly deposited in alluvial fan environments; these deposits are folded and affected by thrusts and strike-slip faults. They can be divided in two lithostratigraphic units separated by a minor southwest-directed thrust: (i) the Turó de Montgat Unit composed of litharenites and lithorudites with high contents of quartz, feldspar, plutonic and limestone rock fragments; and (ii) the Pla de la Concòrdia Unit composed of calcilitharenites and calcilithorudites with high contents of dolosparite and dolomicrite rock fragments. The petrological composition of both units indicates that sediments were derived from the erosion of Triassic (Buntsandstein, Muschelkalk and Keuper facies), Jurassic and Lower Cretaceous rocks (Barremian to Aptian in age). Stratigraphic and petrological data suggest that these units correspond to two coalescent alluvial fans with a source area located northwestwards in the adjoining Collserola and Montnegre inner areas. Micromammal fossils (Archaeomys sp.) found in a mudstone layer of the Pla de la Concòrdia Unit assign a Chattian age (Late Oligocene) to the studied materials. Thus, the Montgat deposits are the youngest dated deposits affected by the contractional deformation that led to the development of the Catalan Intraplate Chain. Taking into account that the oldest syn-rift deposits in the Catalan Coastal Ranges are Aquitanian in age, this allows to precise that the change from a compressive to an extensional regime in this area took place during latest Oligocene-earliest Aquitanian times. This age indicates that the onset of crustal extension related to the opening of the western Mediterranean Basin started in southern France during latest Eocene-early Oligocene and propagated southwestward, affecting the Catalan Coastal Ranges and the northeastern part of the Valencia trough during the latest Chattian-earliest Aquitanian times.

El Palatí : la formació dels Palaus Imperials a Roma

El Palatí. La formació dels palaus imperials a Roma neix d’un projecte iniciat el 1988 amb l’excavació arqueològica de la zona situada al voltant del temple de Júpiter Stator, als peus del Palatí, un dels turons més emblemàtics de Roma. Aquest treball de camp va durar gairebé 18 anys i, durant tot aquest temps, Ricardo Mar va portar a terme una recerca molt àmplia sobre la topografia arqueològica del Palatí. El resultat d’aquest treball és aquesta obra, que descriu l’evolució del turó, des de l’època de la Roma primitiva fins a la darreria de la República, i entra després en el que constitueix el cos fonamental del llibre: el naixement, la formació i l’evolució dels palaus imperials de Roma a partir del moment en què August va decidir situar-hi casa seva. L’obra, de 355 pàgines, inclou, a més, tres annexos: el primer, del mateix Ricardo Mar, amb les dades de l’excavació. Un segon, de Natàlia Alonso, amb l’anàlisi de sediments de les clavegueres aparegudes durant l’excavació. I, finalment, un tercer, d’Ana Rodríguez, amb l’estudi de la presència de la família Fragipane al Palatí durant l’edat mitjana. Les conclusions de l’estudi apareixen traduïdes a l’anglès. A banda, s’inclou una carpeta amb 12 plànols DIN-A2 en color amb la planimetria dels palaus imperials al Palatí en diferents períodes.