Physical determinants of tennis performance in competitive teenage players

It is unclear how physical attributes influence tennis-specific performance in teenage players. The aims of this study were (a) to examine the relationships between speed, explosive power, leg stiffness, and muscular strength of upper and lower limbs; and (b) to determine to what extent these physical qualities relate to tournament play performance in a group of competitive teenage tennis players. A total of 12 male players aged 13.6 +/- 1.4 years performed a series of physical tests: a 5-m, 10-m, and 20-m sprint; squat jump (SJ); countermovement jump (CMJ); drop jump (DJ); multi-rebound jumps; maximum voluntary contraction of isometric grip strength; and plantar flexor of the dominant and nondominant side. Speed (r = 0.69, 0.63, and 0.74 for 5-, 10-, and 20-m sprints, respectively), vertical power abilities (r = -0.71, -0.80 and -0.66 for SJ, CMJ, and DJ, respectively), and maximal strength in the dominant side (r = -0.67 and -0.73 for handgrip and plantar flexor, respectively) were significantly correlated with tennis performance. However, strength in the nondominant side (r = -0.29 and -0.42 for handgrip and plantar flexor) and leg stiffness (r = -0.15) were not correlated with the performance ranking of the players. It seems that physical attributes have a strong influence on tennis performance in this age group and that an important asymmetry is already observed. By monitoring regularly such physical abilities during puberty, the conditioning coach can modify a program to compensate for the imbalances. This would in turn minimize the risks of injuries during this critical period.

[Albert Davis] Prebble et Ingram [joueurs de tennis britanniques] : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 58755

Watt [joueur de tennis britannique] : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 58756

Prova de camp específica de valoració de la resistència en tennis: resposta cardíaca i efectivitat tècnica en jugadors de competició

Malgrat que la resistència específica del jugador té una influència directa sobre el rendiment en el tennis, un esport intermitent de llarga durada, les proves utilitzades per valorar-la no solen incloure tasques motrius properes a situacions de joc reals i poden ser considerades de baixa especificitat. L’objectiu d’aquest estudi és desenvolupar una prova de camp de valoració de la resistència específica en tennis (Specific Endurance Tennis Test, SET-Test), analitzant el comportament de la freqüència cardíaca (FC) i de paràmetres d’efectivitat tècnica (ET), per tal d’esbrinar una possible relació entre ambdós paràmetres i d’aquests amb el rendiment esportiu en jugadors de competició. Van participar set tennistes masculins, als quals els va ser administrada una prova triangular, progressiva, contínua i d’intensitat màxima conduïda per una màquina llançapilotes, durant la qual es va registrar la FC i, al mateix temps, paràmetres objectius d’ET (precisió i potència) mitjançant el càlcul de percentatge d’encerts i errors. S’observa un punt de deflexió de la FC (PDFC) en un 86 % dels subjectes estudiats, previ o coincident amb una disminució de l’ET (punt de deflexió de l’eficiència tècnica, PDET). Aquests dos punts mesurats de forma simultània al llarg de la prova es mostren relacionats amb el rendiment competitiu dels jugadors estudiats. Es conclou que la prova proposada sembla un mètode específic i vàlid per avaluar la resistència específica i la condició aeròbica en tennistes, tot i que calen més estudis per tal de confirmar les hipòtesis plantejades i la validesa externa de la prova.

L'impacte d'un programa de tennis com a eina de millora de la qualitat de vida i l'estrès percebut en dones físicament inactives d'entre 43 i 50 anys

Introducció: L’activitat física és una necessitat imprescindible per a la salut de les persones, i tot i ser conscients dels seus beneficis encara es troben alts percentatges d’inactivitat física i sedentarisme. Per aquest motiu, els objectius principals d’aquest estudi són esbrinar si les dones adultes d’entre 43 i 50 anys que realitzen activitat física regularment, més concretament que practiquen l’esport del tennis, tenen una qualitat de vida i un estrès percebut millor que les que no realitzen activitat física, i per tant, valorar l’impacte d’un programa de tennis adequat i específic, és a dir, adaptat a les característiques i les necessitats dels alumnes, com a eina per millorar aquestes dues variables: l’estrès percebut i la qualitat de vida. Metodologia: El treball és un estudi experimental el qual consta d’una mostra total de 12 dones, 6 es varen assignar al grup control (practiquen el tennis) i 6 al grup intervenció (no realitzen AF), i totes elles de manera aleatòria. Les participants del grup intervenció varen realitzar un programa de 8 sessions de 60 minuts de treball durant 4 setmanes, mentre que les participants del grup control van seguir la seva rutina habitual. Les variables dependents (qualitat de vida i estrès percebut) es varen mesurar abans i després de la intervenció. Resultats: Els resultats obtinguts mostren, pel que fa al grup intervenció, millores significatives respecte a les dues variables mentre que el grup control presenta alguna mínima millora puntual però, en general no es produeixen canvis. Quan a la variable de qualitat de vida, les participants del grup intervenció han obtingut millores en les 8 dimensions del qüestionari un cop finalitzat el programa, les quals han estat més significatives pel que fa al rol emocional i la funció física. I respecte a l’estrès percebut, el grup intervenció ha aconsegui reduir el seu nivell d’estrès 3’17 punts. Discussió: Per tant, podem dir que el tennis, amb el disseny adequat d’un programa, millora l’estat de salut de les persones, en aquest cas redueix l’estrès percebut i millora la qualitat de vida. Extretes les conclusions i coneixent l’elevat nombre de dones que practiquen el tennis és de gran interès i molt factible oferir aquest programa a clubs de tennis amb l’objectiu de millorar la salut de les persones.

On the Use of a Test to Exhaustion Specific to Tennis (TEST) with Ball Hitting by Elite Players

PURPOSE: We aimed to a) introduce a new Test to Exhaustion Specific to Tennis (TEST) and compare performance (test duration) and physiological responses to those obtained during the 20-m multistage shuttle test (MSST), and b) determine to which extent those variables correlate with performance level (tennis competitive ranking) for both test procedures. METHODS: Twenty-seven junior players (8 males, 19 females) members of the national teams of the French Tennis Federation completed MSST and TEST, including elements of the game (ball hitting, intermittent activity, lateral displacement), in a randomized order. Cardiorespiratory responses were compared at submaximal (respiratory compensation point) and maximal loads between the two tests. RESULTS: At the respiratory compensation point oxygen uptake (50.1 +/- 4.7 vs. 47.5 +/- 4.3 mL.min-1.kg-1, p = 0.02), but not minute ventilation and heart rate, was higher for TEST compared to MSST. However, load increment and physiological responses at exhaustion did not differ between the two tests. Players' ranking correlated negatively with oxygen uptake measured at submaximal and maximal loads for both TEST (r = -0.41; p = 0.01 and -0.55; p = 0.004) and MSST (r = -0.38; P = 0.05 and -0.51; p = 0.1). CONCLUSION: Using TEST provides a tennis-specific assessment of aerobic fitness and may be used to prescribe aerobic exercise in a context more appropriate to the game than MSST. Results also indicate that VO2 values both at submaximal and maximal load reached during TEST and MSST are moderate predictors of players competitive ranking.

[William] Laurentz, [André] Gobert [joueurs de tennis] : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 58754