1000 resultados para Tecnologia de la informació - Política governamental - Colòmbia
Resumo:
Aproximaci diagnstica quantitativa-qualitativa per conixer els termes sobre Tecnologies de la Informació i la Comunicaci ms usats per dos diaris en la seva versi en lnia i estudiar com sn concebuts i expressats en el discurs meditic. En els mitjans la majoria dels termes tecnolgics usats tenen una significaci discordant causa de la concepci imprecisa d'Internet per Web, concepci que no obeeix a una sinonmia sin al generalitzat enteniment d'Internet com a mitj de comunicaci i no com a infraestructura, noci que reprn i legitima l's merament instrumental de les Tecnologies de la Informació i la Comunicaci a la societat.
Resumo:
El projecte ha tingut com a objectiu principal abordar la instrumentalitzaci política de la immigraci per part de partits poltics de nova extrema dreta. Aquest fenomen, que ha adquirit una gran rellevncia a gran part dels pasos europeus, est adquirint una creixent rellevncia en els casos britnic i catal a partir de, entre altres coses, l'emergncia electoral dels partits Plataforma per Catalunya i British National Party. En aquest sentit, el projecte ha tractat de desenvolupar una recerca que produs un conjunt de dades i coneixements que permetessin abordar de forma fonamentada un fenomen nou en el context catal i que, fins al moment, ha rebut escassa atenci per part del mn acadmic. Dins daquest objectiu cal destacar el fet que la mplia experincia de lequip investigador britnic en lanlisi de la nova extrema dreta ha perms que els investigadors catalans poguessin desenvolupar la seva recerca recolzant-se i dialogant en la seva contrapart britnica. Els resultats de la recerca sn certament novedosos i representaran una important contribuci al coneixement daquest fenomen. Aix, en el marc de la recerca shan desenvolupat una srie dentrevistes a membres i a votants de PxC, aix com una enquesta a votants i una anlisi agregada sobre el vot al partit. En aquest sentit, cal destacar que s la primera vegada que saconsegueixen aquest tipus de dades. Un fet que est fent, i far, que la seva explotaci i divulgaci adquireixi una gran rellevncia tant en el mn acadmic com en el de les administracions pbliques. Finalment, conv ressaltar que el projecte tamb ha servit per consolidar la relaci entre els equips dinvestigaci britnic i catal i per impulsar la inserci de lequip catal en les xarxes europees dinvestigaci sobre aquesta matria.
Resumo:
El concepte de veracitat s un terme que genera consens entre els estudiosos deltica periodstica, entre els mateixos periodistes i entre laudincia perqu hi ha una crrega simblica molt important. En aquest sentit, la veracitat est molt vinculada amb la praxis periodstica. El seu discurs es formula des de ltica i es posiciona com una valor absolut. No hiha periodisme sense veritat. Tot i amb aix, aquest principi es transgredit per periodistes que sinventen o fabriquen una histria i la presenten com a verdica. Coneguts sn els casos de Janet Cooke, Stephen Glass o Jayson Blair. La descoberta daquestes invencions ha provocatun intens debat entre els professionals de la comunicaci, per quina ha estat la sevacontribuci en la definici del concepte de veracitat?
Resumo:
Para muchos tipos de investigacin en ciencias sociales existe la necesidad deobtener información sobre la opinin pblica. Internet puede ayudar a satisfacer esta necesidad porque es una fuente de información fcilmente accesible. Este trabajo pretende establecer una metodologa de anlisis completa y coherente y para ellodesarrolla un anlisis de las herramientas, mtodos y teoras utilizadas en el anlisis de la opinin pblica en Internet. Ya que la idea de opinin pblica en que me baso sefundamenta en la organizacin temtica de la misma, analizo las teoras clsicas de laagenda-setting y de la tematizacin. Sin embargo, la caracterstica complejidad de lasociedad actual y la fragmentacin de la agenda pblica hacen necesario estudiar elnuevo sistema comunicativo desde perspectivas menos deterministas. La teora de redes complejas permite analizar los fenmenos de emergencia temtica y autoorganizacin desde una perspectiva ms amplia que tiene en cuenta los numerosos factores que determinan el funcionamiento del sistema comunicativo actual
Resumo:
En 1979 Y. Lacoste a publi dans la revue "Hrodote" un article surprenant intitul "A bas Vidal ... Viva Vidal" qui exhumait la dernire uvre de Vidal de la Blache: La france de I'Est (Loraine-Alsace) (1917). Dans cet article, Lacoste faisait l'loge de certains aspects conomiques, sociaux et surtout gopolitiques, non traits dans le traditionnel modle vidalien. Nous tenterons d'approfondir dans cet essai l'une des questions qu'a induite l'article de Lacoste, a savoir la place qu'occupe la Gographie Politique dans l'cole vidalienne. Les diffrents travaux et actions des disciples de Vidal ont fait preuve dun grand intrt pour la Gographie Politique en abandonnant provisoirement le schma descriptif prope la gographie rgionale franaise. la fin de la premire guerre mondiale, le problme frontalier de l'Alsace-Loraine devient l'axe central de La France de I'Est; On a fait ressortir les lments gopolitiques de cette uvre a fin de dmontrer que l'aspect gopolitique de l'cole vidalienne est mconnu
Resumo:
Lobjectiu principal daquest treball s fer un programa que permeti portar la informació que un treballador autnom li interessa, dacord amb les seves necessitats. En el nostre cas es tracta dun centre desttica, que t ms duna seu, el qual li interessa portar tota la cartilla de clients, centres associats, provedors ... a ms de poder fer les factures corresponents als centres associats, poder calcular en el moment que en el treballador li interessi, els ingressos realitzats durant un perode de temps determinat i poder portar una agenda actualitzada dels dos centres, on es mostren totes les visites que hi ha en un dia. Per tal de realitzar el programa, shan portat a terme mitjanant dos aplicacions, i connectant-los en una base de dades. Per una banda tenim una aplicaci implementada amb C++, per laltra, una pgina web amb PHP, finalment com a sistema gestor de base de dades utilitzem el MySQL Server. El programa fet amb C++, consta de tota la part dentrada i/o modificacions de dades, en aquesta part noms hi pot accedir el treballador autnom, ja que s la nica persona que pot fer aquesta feina. En la pgina web, hi pot accedir qualsevol persona que tingui un nom dusuari i una contrasenya. A travs de la web es pot fer qualsevol tipus de consulta, fer tot el control de les agendes, portar a terme tot el tema de facturaci i ingressos, i com a excepci lentrada de dades de clients, ja que sha de poder realitzar en qualsevol moment i lloc. Per acabar, tenim la necessitat de tenir un servidor, aquest ha destar format, mnim, per la base de dades. Com que laplicaci amb C++ i la base de dades han destar ubicades al mateix lloc. A ms, necessitem un servidor web per tal de tenir la nostra pgina a la xarxa, per aconseguir aix, utilitzem un programa anomenat DynDNS, que es fa servir per a convertir una IP dinmica en una IP esttica i daquesta manera convertir un ordinador qualsevol amb un servidor web.
Resumo:
Les tendencies del mercat actual i futur obliguen a les empreses a ser cada vegada ms competitives. Tota empresa que desitgi competir en el mercat actual ha de considerar la informació com un dels seus principals actius. Per aquesta ra, s necessari que lempresa disposi dels sistemes dinformació adequats per ser gestionada. En les pimes ( petites i mitjanes empreses ), i en la majoria dels casos, la seva informació es troba repartida en diversos aplicatius informtifcs. Aix comporta principalment una duplicitat de dades, costos de manteniment i possibles errades en la informació. Dins del sector de les pimes, es troben empreses contructores dun volum petit o mig, les quals enmagatzemen molta informació tcnica i de planificaci per desemvolupar els seus projectes. Aquesta necessitat els hi suposa, tenir un aplicatiu eficient per la gesti i seguiment de la producci de les seves tasques i per altra banda laplicatiu necessari com qualsevol pime a nivell administratiu i comptable. Lobjectiu principal daquest treball s generar un aplicatiu que integri la informació administrativa, comptable i tcnica per una empresa constructora. Amb lassoliment daquest objectiu lempresa constructora guanya temps en lentrada i accs a les dades, evita la seva duplicitat i redueix el seu manteniment. En resum, redueix els costos de lempresa i augmenta la seva seguretat en la informació. Un el mercat, existeixen aplicatius anomenats ERP ( Enterprise resource planning o sistemes de planificaci de recursos ) els quals la seva gran virtud es la integraci de les dades. Aprofitant aquests aplicatius i seleccionant-ne el ms adequat, sha generat la part de gesti i planificaci necessria per lempresa constructora integrant-la i personalitzant-la en els processos existents de laplicaci ( comptabilitat, ventes, compres, recursos humans, magatzems, etc ) Entre les conclusions ms rellevants obtingudes en aquest treball, voldriem destacar la millora i reducci dentrada, accs i manteniment de la informació, lhistric que proporciona leina i per tan la millora de la gesto i planificaci de lempresa.
Resumo:
Qualsevol professi t, o hauria de tenir, un codi de regles tiques que els seus membres normalment respecten i que fan servir com a guia en el cas que hagin de prendre decisions moralment difcils. Durant la reuni celebrada el novembre de 1998 a Lisboa, les associacions membres de l'ECIA van acordar adoptar un codi tic que fos vlid per als professionals de tots els pasos de la Uni Europea. Aquest codi no pot ser ms que un enunciat de principis generals i deixa en mans de cada associaci la facultat de desenvolupar-lo per tal que respongui a necessitats especials o nacionals. Un primer projecte fou presentat i discutit a la reuni de l'ECIA de mar de 1999. La present revisi incorpora les modificacions proposades aleshores, elements provinents de codis d'altres organitzacions que foren presentats en la reuni a la consideraci de l'autor, aix com alguns aclariments.
Resumo:
[eng] Aim: The paper examines the current situation of recognition of patients' right to information in international standards and in the national laws of Belgium, France, Italy, Spain (and Catalonia), Switzerland and the United Kingdom.Methodology: International standards, laws and codes of ethics of physicians and librarians that are currently in force were identified and analyzed with regard to patients' right to information and the ownership of this right. The related subjects of access to clinical history, advance directives and informed consent were not taken into account.Results: All the standards, laws and codes analyzed deal with guaranteeing access to information. The codes of ethics of both physicians and librarians establish the duty to inform.Conclusions: Librarians must collaborate with physicians in the process of informing patients.
Resumo:
Es presenten les bases teriques de la visualitzaci de la informació i els models visuals ms estesos actualment amb exemples en el camp de la biblioteconomia ila documentaci. Es presenta un model simple per crear visualitzacions amb un exemple demostratiu. S'ofereix una selecci de fonts d'informació del tema per a un coneixement bsic i per estar al dia.
Resumo:
Panormica de les biblioteques pbliques i les biblioteques escolars a Catalunya i tendncies de futur. Les biblioteques pbliques catalanes sarticulen en xarxes per sn encara a distncia darticular una nica plataforma daccs a tota la informació que contenen. Pel que fa a loferta de serveis, es reflexiona sobre la necessitat de modificar les conductes destancament en la prestaci de serveis bibliotecaris, en favor daugmentar el nivell dels serveis clssics, alhora que se nimpulsen de nous, dacord amb el fenomen de leconomia de latenci. Es presenten les biblioteques pbliques com a eines dintegraci dels pblics diversos, i tamb dimpuls democrtic en totes les esferes de la societat. Sanalitza el present, necessriament gris, i el futur possible de les biblioteques escolars a Catalunya. Les biblioteques pbliques i les escolars han dajudar les generacions futures a esdevenir persones autnomes en ls de la informació.
Resumo:
Entrevista a Marcia J. Bates a la University od California at Los Angeles i experta en sistemes de recuperaci de la Informació orientats a l'usuari i en representaci del contingut i accs per matries. Es parla de l'evoluci de les tecnologies i l'automatitzaci de tasques que requereixen la capacitat de raonament de la persona, del comportament de l'usuari quan cerca per matries, de la formaci en competncies en el maneig de la informació, de la necessitat del context en la indexaci i la recuperaci per matries, i l'empatia en les relacions entre bibliotecaris i usuaris.
Resumo:
Descripcin y caractersticas del Directorio EXIT (Expertos en el tratamiento de la información), puesto en marcha oficialmente en junio de 2005. A los dos aos (julio de 2007) se ha evaluado y analizado su funcionamiento, implantacin, visibilidad y aceptacin por parte de la comunidad profesional de bibliotecarios, documentalistas, archiveros y especialistas en información a la que sirve, y en especial su uso. Tcnicamente, EXIT est considerado un directorio estado-del-arte a nivel mundial, siendo adems un genuino producto de la web 2.0 ya que son los propios interesados los que rellenan y mantienen al da sus fichas, bajo la supervisin de sus creadores-gestores y de un Comit Evaluador internacional.
