Identitat cultural de g��nere, discurs de la domesticitat i definici�� del treball de les dones a l'Espanya del segle XIX

Aquest article argumenta que la construcci�� histbrica de la feminitat va ser crucial en la conceptualitzaci�� i definici�� del treball remunerat de les dones. En el context de la Catalunya de finals del segle dinou i comentaments del vint, examina la construcci�� sociocultural de gtnere i se centra en el discurs de la conceptualitzaci�� del treball femen�� al mateix temps que 6s examinat des de la perspectiva de la diversitat de classe. A m��s, I'estudi analitza el desenvolupament d'una cultura del treball en el context del moviment de la classe treballadora i planteja el problema del context de la classe treballadora per generar una visi�� alternativa del treball remunerat de les dones que reconegui el paper de les treballadores. Demostra que, malgrat la visi�� radical i10 revolucionAria de la societat, les relacions de gknere en gran mesura no han estat q��estionades en els circuits de la classe treballadora. Aquest article considera el discurs de la domesticitat com a crucial en el desenvolupament de I'actitud de la classe treballadora catalana cap al treball assalariat femen�� i examina les implicacions que aixb va tenir en la continua discriminaci�� i en la manca del reconeixement social del treball assalariat de les dones.

L'experi��ncia pilot desenvolupada a partir del projecte d'innovaci�� "La gesti�� integrada de la qualitat, el medi ambient i la seguretat en la doc��ncia experimental dels estudis de grau de les Facultats de Belles Arts"

Es presenta un projecte d'innovaci�� docent, la recerca desevolupada del qual va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments realitzats als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts, aplicant criteris de gesti�� de qualitat. Els resultats d'aquestes investigacions tenen una extensi�� social en l'��mbit de les Belles Arts en general. El projecte d'innovaci�� docent va aplicar criteris de gesti�� de qualitat. La recerca desenvolupada va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts. Els resultats d��aquestes investigacions tenen una extensi�� social en l'��mbit de les Belles Arts en general. Amb aquest projecte es va redissenyar un model de procediment normalitzat de treball (PNT) que 11 tallers diferents de les Facultats de BBAA de Barcelona, Conca i Val��ncia van utilitzar per a elaborar 14 PNT i 3 v��deos de suport. Aquests es van aplicar durant una experi��ncia pilot (curs 2009-2010). El nombre de participants en l��experi��ncia va ser de 211 alumnes, 15 professors, 10 t��cnics de taller, majorit��riament de BBAA de la Universitat de Barcelona. L'experi��ncia pilot va demostrar satisfact��riament la viabilitat de l'aplicaci�� del model de PNT adoptat i els beneficis, de la seva aplicaci��, orientats a la millora continuada de la qualitat docent i de la investigaci��. Per concloure el projecte es va elaborar el procediment general (PG) que determina les pautes per a redactar un PNT. Aquest PG va ser aprovat recentment per la CSSMA del Centre2 i es podr�� aplicar en el futur en la Facultat de BBAA de Barcelona. Sobre l'experi��ncia s'han realitzat les publicacions pertinents (un llibre i un DVD) i s'ha participat tamb�� en dos congressos.

Disentangling the link between health and social capital: A comparison of immigrant and native-born populations in Spain

An increasing body of research has pointed to the relevance of social capital in studying a great variety of socio-economic phenomena, ranging from economics growth and development to educational attainment and public health. Conceptually, our paper is framed within the debates about the possible links between health and social capital, on one hand, and within the hypotheses regarding the importance of social and community networks in all stages of the dynamics of international migration, on the other hand. Our primary objective is to explore the ways social relations contribute to health differences between the immigrants and the native-born population of Spain. We also try to reveal differences in the nature of the social networks of foreign-born, as compared to that of the native-born persons. The empirical analysis is based on an individual-level data coming from the 2006 Spanish Health Survey, which contains a representative sample of the immigrant population. To assess the relationship between various health indicators (self-assessed health, chronic conditions and long-term illness) and social capital, controlling for other covariates, we estimate multilevel models separately for the two population groups of interest. In the estimates we distinguish between individual and community-level social capital. While the Health Survey contains information that allows us to define individual social capital measures, the collective indicators come from other official sources. In particular, for the subsample of immigrants, we proxy community-level networks and relationships by variables contained in the Spanish National Survey of Immigrants 2007. The results obtained so far point to the relevance of social capital as a covariate in the health equation, although, the significance varies according to the specific health indicator used. Additionally, and contrary to what is expected, immigrants��� social networks seem to be inferior to those of the native-born population in many aspects; and they also affect immigrant���s health to a lesser extent. Policy implications of the findings are discussed. Keywords: health status, social capital, immigration, Spain

Top Manta a Roses. Resposta policial des de la vessant de seguretat ciutadana

Tractament conjunt Policia Local de Roses i Mossos d���Esquadra de Roses. Prioritzar la intervenci�� administrativa davant la Penal. Requeriments per venda ambulant no per delictes contra la propietat industrial o intel��lectual. Venda a la via p��blica, no en establiments. Dificultats tractament penal: canvi de tipificaci�� a falta penal / concepte d���imitaci�� cap marca comercial / cust��dia del material recuperat etc . Majoria dels productes a la venda no simulen ni imiten cap marca comercial. Lluita contra les organitzacions delictives, venda a l���engr��s, venda en establiments comercials etc, tractament penal des de les Unitats d���Investigaci��

The Social Politics of Fatherhood in Spain and France: a Comparative Analysis of Parental Leave and Shared Residence

The Social Politics of Fatherhood in Spain and France: A Comparative Analysis of Parental Leave and Shared Residence The article provides a comparative analysis of policy developments on leaves for fathers and joint custody in Spain and France in the last decade. These two types of measures have been selected because they are both widely recognised as main instruments to promote new fathering styles and consequently more gender equality in the European Union. While the rhetoric of choice has been developed in both countries in relation to maternal employment and childcare, with better results in France than in Spain, it remains to be seen to what extent choice will also be extended to fathers. Keywords: Fatherhood. Family. Comparative social policy. Parental leave. Joint custody.

Actuaci��n ante los delitos contra la propiedad intelectual e industrial desde el punto de vista jur��dico [presentaci�� associada a la pon��ncia]

Sus formas de manifestaci��n, comisi��n y desarrollo directamente relacionadas con el propio desarrollo de la tecnolog��a; Son una fuente lucrativa para los grupos delictivos organizados y un medio f��cil y de poco coste para la obtenci��n de importantes beneficios y con menor riesgo de castigo; Especial idiosincrasia de las localidades de esta comunidad aut��noma, favorece su proliferaci��n; Genera un fen��meno sociol��gico singular : empat��a o solidaridad que determina un menor reproche social; -Escasa conciencia popular del car��cter delictivo de algunas de estas conductas; -Figura delictiva que entra��a organizaci��n compleja siendo el Top manta nada m��s que la ���punta del iceberg���. Necesidad de una visi��n jur��dica global para analizar este tipo de delitos y abordarlos adecuadamente.

Dist��ncia de seguretat

Segons el temperament de cada persona i l"estr��s del moment,una mirada o un gest pot fer que sentim traspassada aquesta dist��ncia de seguretat.

Social factors related to the clinical severity of influenza cases in Spain during the A(H1N1)2009 virus pandemic

Background During the 2009 influenza pandemic, a change in the type of patients most often affected by influenza was observed. The objective of this study was to assess the role of individual and social determinants in hospitalizations due to influenza A (H1N1) 2009 infection. Methods We studied hospitalized patients (cases) and outpatients (controls) with confirmed influenza A (H1N1) 2009 infection. A standardized questionnaire was used to collect data. Variables that might be related to the hospitalization of influenza cases were compared by estimation of the odds ratio (OR) and 95% confidence intervals (CI) and the variables entered into binomial logistic regression models. Results Hospitalization due to pandemic A (H1N1) 2009 influenza virus infections was associated with non-Caucasian ethnicity (OR: 2.18, 95% CI 1.17���������4.08), overcrowding (OR: 2.84, 95% CI 1.20���������6.72), comorbidity and the lack of previous preventive information (OR: 2.69, 95% CI: 1.50���������4.83). Secondary or higher education was associated with a lower risk of hospitalization (OR 0.56, 95% CI: 0.36���������0.87) Conclusions In addition to individual factors such as comorbidity, other factors such as educational level, ethnicity or overcrowding were associated with hospitalization due to A (H1N1) 2009 influenza virus infections.

Social Media in health. What are the safety concerns for healthcare consumers?

Recent literature has discussed the unintended consequences of clinical information technologies (IT) on patient safety, yet there has been little discussion about the safety concerns in the area of consumer health IT. This paper presents a range of safety concerns for consumers in social media, with a case study on YouTube. We conducted a scan of abstracts on 'quality criteria' related to YouTube. Five areas regarding the safety of YouTube for consumers were identifi ed: (a) harmful health material targeted at consumers (such as inappropriate marketing of tobaccoor direct-to-consumer drug advertising); (b) public display of unhealthy behaviour (such as people displaying self-injury behaviours or hurting others); (c) tainted public health messages (i.e. the rise of negative voices againstpublic health messages); (d) psychological impact from accessing inappropriate, offensive or biased social media content; and (e) using social media to distort policy and research funding agendas. The examples presented should contribute to a better understanding about how to promote a safe consumption and production of social media for consumers, and an evidence-based approach to designing social media interventions for health. The potential harm associated with the use of unsafe social media content on the Internet is a major concern. More empirical and theoretical studies are needed to examine how social media infl uences consumer health decisions, behaviours and outcomes, and devise ways to deter the dissemination of harmful infl uences in social media.

Tractats, m��todes i influ��ncies externes de la restauraci�� de pintures al segle XIX a Espanya. Un cas concret a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX

Lligada a d���altres activitats, com la de l���artista pintor, la del fuster, l���artes�� o l���arquitecte, larestauraci�� no ha estat una disciplina ben delimitada que ens permeti seguir la seva progressi��al llarg de la hist��ria. El posicionament de l���home davant del seu patrimoni cultural i art��sticen cada moment hist��ric, i el respecte per les mostres del passat, defi neix de quina formaes conservar��, o no, i tamb�� de quina forma s���hi intervindr��. Per fer un recorregut hist��riccal tenir en compte tots els aspectes que infl uencien en el fet de conservar i en la forma defer-ho: els gustos art��stics del moment, l���evoluci�� social i econ��mica de la poblaci�� i tamb�� lavessant funcional, ja sigui en el sentit estrictament pr��ctic on en el valor espiritual i religi��s,que han tingut assignats molts objectes de patrimoni.

Tractats, m��todes i influ��ncies externes de la restauraci�� de pintures al segle XIX a Espanya. Un cas concret a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX

Lligada a d���altres activitats, com la de l���artista pintor, la del fuster, l���artes�� o l���arquitecte, larestauraci�� no ha estat una disciplina ben delimitada que ens permeti seguir la seva progressi��al llarg de la hist��ria. El posicionament de l���home davant del seu patrimoni cultural i art��sticen cada moment hist��ric, i el respecte per les mostres del passat, defi neix de quina formaes conservar��, o no, i tamb�� de quina forma s���hi intervindr��. Per fer un recorregut hist��riccal tenir en compte tots els aspectes que infl uencien en el fet de conservar i en la forma defer-ho: els gustos art��stics del moment, l���evoluci�� social i econ��mica de la poblaci�� i tamb�� lavessant funcional, ja sigui en el sentit estrictament pr��ctic on en el valor espiritual i religi��s,que han tingut assignats molts objectes de patrimoni.

La responsabilidad social corporativa en el sector de la moda en Espa��a: el caso Inditex

El segle XXI ha estat l���escenari de grans transformacions. Entre d���altres, el de l���empresa socialment responsable. Ens trobem en un nou context en el qual s���ent��n que les empreses, i especialment les grans empreses transnacionals, no busquen nom��s maximitzar els seus beneficis a qualsevol preu. Per contra, el que ens trobem ��s un nou paradigma sobre el comprom��s de l���empresa amb els drets humans i el medi ambient, el que ha vingut a anomenar-se el comportament socialment responsable de l���empresa o, de forma m��s planera, la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Tot i aix��, segueixen essent molt els mitjans que, cada cop amb m��s freq����ncia, donen a con��ixer nous esc��ndols protagonitzats per aquestes grans empreses: treballadors explotats, drets laborals violats, ecosistemes destru��ts, etc. D���aix�� hom ent��n que el debat al voltant del paper de les grans empreses encara no s���ha concl��s. Aquest treball pret��n trobar noves evid��ncies sobre la pr��ctica de la RSC. Amb aquest prop��sit s���ha decidit realitzar un estudi en detall del Grupo Inditex, una de les empreses de refer��ncia a l���Estat espanyol, l��der nacional i internacional del sector de la moda. Pensant en aquest objectiu, el treball comen��a analitzant les aproximacions te��riques a la RSC: com la podem entendre, quin paper juga en l���empresa i quines s��n les raons de la seva implementaci��. El segon cap��tol estudia aix�� mateix els or��gens d���aquesta pr��ctica i n���analitza les problem��tiques principals, a saber: els m��todes de valoraci��, els mecanismes de regulaci�� i les eines de gesti��. Com a pas previ a l���an��lisis del cas pr��ctic, el tercer cap��tol estudia dos grans marcs d���an��lisis: el del sector de la moda a Espanya i la traject��ria del Grupo Inditex, empresa l��der del t��xtil. Un cop acabat aquest exercici, el quart cap��tol estudia en detall la RSC del Grupo d���acord amb dues fonts principals: els Informes de RSC que el Grupo elabora anualment, d���una banda, i els estudis de grups independents, en especial els de l���Observatori de la RSC i els que es realitzen en el marc de la Campa��a Ropa L��mpia, de l���altre.