Operation and control of SBR processes for enhanced biological nutrient removal from wastewater

In the last decades, the awareness of environmental issues has increased in society considerably. There is an increasing need to improve the effluent quality of domestic wastewater treatment processes. This thesis describes the application of the Sequencing Batch Reactor (SBR) technology for Biological Nutrient Removal (BNR) from the wastewater. In particular, the work presented evolves from the nitrogen removal to the biological nutrient removal (i.e. nitrogen plus phosphorous removal) with special attention to the operational strategy design, the identification of possible reactor cycle controls or the influent composition related to the process efficiency. In such sense, also the use of ethanol as an external carbon (when low influent Carbon:Phosphorus (C:P) or Carbon:Nitrogen (C:N) ratios are presented) are studied as an alternative to maintain the BNR efficiency.

Partial nitritation of landfill leachate in a SBR prior to an anammox reactor : operation and modelling

Els lixiviats d'abocadors urbans són aigües residuals altament contaminades, que es caracteritzen per les elevades concentracions d'amoni i el baix contingut de matèria orgànica biodegradable. El tractament dels lixiviats a través dels processos de nitrificació-desnitrificació convencionals és costós a causa de la seva elevada demanda d'oxigen i la necessitat d'addició d'una font de carboni externa. En els darrers anys, la viabilitat del tractament d'aquest tipus d'afluents per un procés combinat de nitritació parcial-anammox ha estat demostrada. Aquesta tesi es centra en el tractament de lixiviats d'abocador a través d'un procés de nitritació parcial en SBR, com un pas preparatori per a un reactor anammox. Els resultats de l'estudi han demostrat la viabilitat d'aquesta tecnologia per al tractament de lixiviats d'abocador. El treball va evolucionar des d'una escala inicial de laboratori, on el procés va ser testat inicialment, a uns exitosos experiments d'operació a llarg termini a escala pilot. Finalment, la tesi també inclou el desenvolupament, calibració i validació d'un model matemàtic del procés, que té com a objectiu augmentar el coneixement del procés.

Control and optimization of an SBR for nitrogen removal: from model calibration to plant operation

En aquesta tesis s'ha desenvolupat un sistema de control capaç d'optimitzar el funcionament dels Reactors Discontinus Seqüencials dins el camp de l'eliminació de matèria orgànica i nitrogen de les aigües residuals. El sistema de control permet ajustar en línia la durada de les etapes de reacció a partir de mesures directes o indirectes de sondes. En una primera etapa de la tesis s'ha estudiat la calibració de models matemàtics que permeten realitzar fàcilment provatures de diferents estratègies de control. A partir de l'anàlisis de dades històriques s'han plantejat diferents opcions per controlar l'SBR i les més convenients s'han provat mitjançant simulació. Després d'assegurar l'èxit de l'estratègia de control mitjançant simulacions s'ha implementat en una planta semi-industrial. Finalment es planteja l'estructura d'uns sistema supervisor encarregat de controlar el funcionament de l'SBR no només a nivell de fases sinó també a nivell cicle.

SBR technology for wastewater treatment: suitable operational conditions for a nutrient removal

Actualment, la legislació ambiental ha esdevingut més restrictiva pel que fa a la descàrrega d'aigües residuals amb nutrients, especialment en les anomenades àrees sensibles o zones vulnerables. Arran d'aquest fet, s'ha estimulat el coneixement, desenvolupament i millora dels processos d'eliminació de nutrients. El Reactor Discontinu Seqüencial (RDS) o Sequencing Batch Reactor (SBR) en anglès, és un sistema de tractament de fangs actius que opera mitjançant un procediment d'omplerta-buidat. En aquest tipus de reactors, l'aigua residual és addicionada en un sol reactor que treballa per càrregues repetint un cicle (seqüència) al llarg del temps. Una de les característiques dels SBR és que totes les diferents operacions (omplerta, reacció, sedimentació i buidat) es donen en un mateix reactor. La tecnologia SBR no és nova d'ara. El fet, és que va aparèixer abans que els sistema de tractament continu de fangs actius. El precursor dels SBR va ser un sistema d'omplerta-buidat que operava en discontinu. Entre els anys 1914 i 1920, varen sorgir certes dificultats moltes d'elles a nivell d'operació (vàlvules, canvis el cabal d'un reactor a un altre, elevat temps d'atenció per l'operari...) per aquests reactors. Però no va ser fins a finals de la dècada dels '50 principis del '60, amb el desenvolupament de nous equipaments i noves tecnologies, quan va tornar a ressorgir l'interès pels SBRs. Importants millores en el camp del subministrament d'aire (vàlvules motoritzades o d'acció pneumàtica) i en el de control (sondes de nivell, mesuradors de cabal, temporitzadors automàtics, microprocessadors) han permès que avui en dia els SBRs competeixin amb els sistemes convencional de fangs actius. L'objectiu de la present tesi és la identificació de les condicions d'operació adequades per un cicle segons el tipus d'aigua residual a l'entrada, les necessitats del tractament i la qualitat desitjada de la sortida utilitzant la tecnologia SBR. Aquestes tres característiques, l'aigua a tractar, les necessitats del tractament i la qualitat final desitjada determinen en gran mesura el tractament a realitzar. Així doncs, per tal d'adequar el tractament a cada tipus d'aigua residual i les seves necessitats, han estat estudiats diferents estratègies d'alimentació. El seguiment del procés es realitza mitjançant mesures on-line de pH, OD i RedOx, els canvis de les quals donen informació sobre l'estat del procés. Alhora un altre paràmetre que es pot calcular a partir de l'oxigen dissolt és la OUR que és una dada complementària als paràmetres esmentats. S'han avaluat les condicions d'operació per eliminar nitrogen d'una aigua residual sintètica utilitzant una estratègia d'alimentació esglaonada, a través de l'estudi de l'efecte del nombre d'alimentacions, la definició de la llargada i el número de fases per cicle, i la identificació dels punts crítics seguint les sondes de pH, OD i RedOx. S'ha aplicat l'estratègia d'alimentació esglaonada a dues aigües residuals diferents: una procedent d'una indústria tèxtil i l'altra, dels lixiviats d'un abocador. En ambdues aigües residuals es va estudiar l'eficiència del procés a partir de les condicions d'operació i de la velocitat del consum d'oxigen. Mentre que en l'aigua residual tèxtil el principal objectiu era eliminar matèria orgànica, en l'aigua procedent dels lixiviats d'abocador era eliminar matèria orgànica i nitrogen. S'han avaluat les condicions d'operació per eliminar nitrogen i fòsfor d'una aigua residual urbana utilitzant una estratègia d'alimentació esglaonada, a través de la definició del número i la llargada de les fases per cicle, i la identificació dels punts crítics seguint les sondes de pH, OD i RedOx. S'ha analitzat la influència del pH i la font de carboni per tal d'eliminar fòsfor d'una aigua sintètica a partir de l'estudi de l'increment de pH a dos reactors amb diferents fonts de carboni i l'estudi de l'efecte de canviar la font de carboni. Tal i com es pot veure al llarg de la tesi, on s'han tractat diferents aigües residuals per a diferents necessitats, un dels avantatges més importants d'un SBR és la seva flexibilitat.

On the release of metronidazole from natural rubber latex membranes

The controlled release of drugs can be efficient if a suitable encapsulation procedure is developed, which requires biocompatible materials to hold and release the drug. In this study, a natural rubber latex (NRL) membrane is used to deliver metronidazole (MET), a powerful antiprotozoal agent. MET was found to be adsorbed on the NRL membrane, with little or no incorporation into the membrane bulk, according to energy dispersive X-ray spectroscopy. X-ray diffraction and FTIR spectroscopy data indicated that MET retained its structural and spectroscopic properties upon encapsulation in the NRL membrane, with no molecular-level interaction that could alter the antibacterial activity of MET. More importantly, the release time of MET in a NRL membrane in vitro was increased from the typical 6-8 h for oral tablets or injections to ca. 100 h. The kinetics of the drug release could be fitted with a double exponential function, with two characteristic times of 3.6 and 29.9 h. This is a demonstration that the induced angiogenesis known to be provided by NRL membranes can be combined with a controlled release of drugs, whose kinetics can be tailored by modifying experimental conditions of membrane fabrication for specific applications. (C) 2010 Elsevier B.V. All rights reserved.

Osmotin from Calotropis procera latex: New insights into structure and antifungal properties

This study aimed at investigating the structural properties and mechanisms of the antifungal action of CpOsm, a purified osmotin from Calotropis procera latex. Fluorescence and CD assays revealed that the CpOsm structure is highly stable, regardless of pH levels. Accordingly, CpOsm inhibited the spore germination of Fusarium solani in all pH ranges tested. The content of the secondary structure of CpOsm was estimated as follows: alpha-helix (20%), beta-sheet (33%), turned (19%) and unordered (28%). RMSD 1%. CpOsm was stable at up to 75 degrees C, and thermal denaturation (T(m)) was calculated to be 77.8 degrees C. This osmotin interacted with the negatively charged large unilamellar vesicles (LUVs) of 1-palmitoyl-2-oleoyl-sn-glycero-3-phospho-rac-1-glycerol (POPG), inducing vesicle permeabilization by the leakage of calcein. CpOsm induced the membrane permeabilization of spores and hyphae from Fusarium solani, allowing for propidium iodide uptake. These results show that CpOsm is a stable protein, and its antifungal activity involves membrane permeabilization, as property reported earlier for other osmotins and thaumatin-like proteins. (C) 2011 Elsevier B.V. All rights reserved.

Desenvolvimento de elastômeros termoplásticos a partir de SBR epoxidada e polipropileno

Os elastômeros termoplásticos vulcanizados (TPVs) na sua maioria constituídos por borrachas apolares (EPDM, NR) e poliolefinas (PP, PE), apresentam a vantagem de serem processáveis como termoplásticos e serem facilmente reciclados. No entanto, apresentam desvantagens no que se refere à sua baixa resistência a óleos, combustíveis e graxas em relação à borracha termofixa. Este trabalho, teve como objetivo estudar a obtenção de TPVs com propriedades mecânicas adequadas e resistência a óleos e solventes orgânicos, a partir da borracha comercial SBR 1502 parcialmente epoxidada. Esta, por ter a estrutura química de sua cadeia principal modificada pela introdução de grupos epóxidos, deve apresentar melhor resistência a óleos e solventes. Os TPVs foram obtidos em misturador fechado acoplado a um reômetro Haake, na temperatura de 1800C e velocidade de rotor de 75 rpm, vulcanizados dinamicamente com o sistema Bismaleimida/peróxido de dicumila. Foram caracterizados quanto às suas propriedades mecânicas por medidas tensão-deformação, medidas mecânicas dinâmicas, inchamento em ciclohexano, THF e óleo IRM 903, dureza. A morfologia foi determinada por microscopia eletrônica de varredura, MEV. Foram analisados os fatores que influenciam as propriedades dos TPVs, tais como composição (relação PP/SBR), teor de BMI, grau de epoxidação da borracha, uso de agente compatibilizante. O TPV na composição PP/SBR 40/60, esta epoxidada em 40 mol % e contendo o agente compatibilizante Vestenamer adicionado na forma de blenda (borracha/agente compatibilizante) apresentou a melhor resposta em termos de tensão-deformação na ruptura. Os TPVs com a SBR epoxidada em 70% apresentaram melhor resistência a óleo e solventes. Os fatores, potencialmente, capazes de influenciar a dureza dos TPVs também foram avaliados. Neste particular, verificou-se que o tipo de poliolefina, bem como o uso de plastificante são os fatores que mais influenciam a dureza dos TPVs.

On the release of metronidazole from natural rubber latex membranes

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Latex use as an occlusive membrane for guided bone regeneration

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Nitric oxide release using natural rubber latex as matrix

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Evaluation of thermal behavior of latex membranes from genetically improved rubber tree (Hevea brasiliensis)

Thermal stability, thermal decomposition process, residual mass, temperature of glass transition (T-g) and temperature dependence of storage modulus (E'), were determined for latex membranes prepared from six clones of Hevea brasiliensis: IAC 331, IAC 332, IAC 333 and IAC 334 grown at experimental plantations of Instituto Agronomico de Campinas (IAC) in Votuporanga, São Paulo State, Brazil. Latex membranes from GT1 and RRIM 600 Asian matrix clones were used as references. The thermal behavior of latex membranes from genetically improved rubber trees was characterized using thermogravimetry/derivative thermogravimetry (TG/DTG), differential scanning calorimetry (DSC) and dynamic mechanical analysis (DMA). The thermal behavior of latex from clones studied in the present work showed similar features of the clones previously reported (IAC 40, IAC 300, IAC 301, IAC 328, IAC 329 and IAC 330), with mass loss in four consecutive steps, except IAC 333, which showed an additional mass loss step. (c) 2006 Elsevier B.V. All rights reserved.

Natural rubber latex used as drug delivery system in guided bone regeneration (GBR)

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)