997 resultados para Sòl, Ús agrícola del -- Catalunya -- Història -- S. X-XII


Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Lobjectiu daquest article s mostrar quina ha estat levoluci i les caracterstiques del regadiu a Catalunya entre mitjan segle XIX i principis del segle XXI. Per portar-ho a terme, a ms daquesta introducci, el text sestructura en quatre seccions. En la primera sexpliquen quines havien estat les principals respostes de lagricultura tradicional a les disponibilitats daigua i es destaca el paper que va tenir el regadiu. En la segona sanalitzen els principis, les planificacions i els programes de foment del regadiu sorgits de la poltica hidrulica implementada per lestat espanyol entre finals del segle XIX i la dictadura franquista. En la tercera es destaca el protagonisme de la gran hidrulica i es mostra levoluci del regadiu i de la capacitat dembassament a Catalunya. Finalment, en la quarta secci, es realitza un balan de la poltica de grans obres hidruliques que ha imperat durant el segles XIX i XX i es destaca lemergncia del nou paradigma hidrulic de la nova cultura de laigua.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Estudi en 135 pacients obsttriques en treball de part que van rebre analgsia peridural. Dissenyat per determinar si existeix una distncia ptima a la que deixar introdut un catter dintre de lespai peridural, amb la finalitat dobtenir la millor qualitat analgsica amb el menor ndex de complicacions. Secundriament vam estudiar la resoluci de les llacunes desprs de la manipulaci o no dels catters.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Desenvolupament d'un Sistema d'Informaci Geogrfica (SIG), que permeti analitzar les funcions dels jaciments romans de la zona del riu Llobregat i consultar els jaciments, emmagatzemats en una base de dades de forma espacial.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Anlisi de les funcions que desenvolupaven els diferents jaciments de la zona d'estudi: el riu Llobregat, com s'interrelacionaven, el perqu de la seva ubicaci, etc. S'espera que els nous usuaris de SIG assoleixin el que s'anomena pensament geogrfic.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

En aquest treball s'aprofundeix en el coneixement del que va ser l' alament del 19 de juliol de 1936 i es detalla l'actuaci contraposada que protagonitzaren, en temps de guerra idel franquisme, dos militars destinats a la ciutat: el tinent coronel Alcubilla iel capit Justo

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Treball destinat a totes les persones interessades en la història de leducaci i la prctica quotidiana del mtode Freinet. El centre dinters s una publicaci sobre experincies de mestres durant la Segona Repblica Espanyola. Les sis experincies sn el fruit de les entrevistes que en Fernando Jimnez va realitzar a alguns mestres que van tenir contacte amb la impremta escolar durant aquest perode

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest projecte parteix dinici de tres objectius fonamentals, com sn: estudiar afons el Barri Antic dAngls, posteriorment dur a terme una interpretaci rigorosa iobjectiva daquest Casc Antic i finalment demostrar el gran potencial que atresoren lesVies Verdes de Girona

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

La tesis titulada La prctica mdica en el ejercicio fsico en la Barcelona de principios del siglo XX trata de examinar cmo se relacionaba la prctica mdica con los ejercicios fsicos como la gimnasia y el deporte, y saber si realmente se lleg a formar una especialidad mdica llamada medicina del deporte en la Barcelona de los principios del siglo XX. La primera parte se titula Perspectiva histrica del ejercicio fsico y la medicina, y trata de la relacin general entre el ejercicio fsico y la medicina desde el punto de macro-vista histrico y regional. La segunda parte se titula Hacia la formacin de la especializacin de la medicina del deporte en Barcelona, y analiza la prctica mdica relacionada con el deporte en una ciudad concreta durante un tiempo determinado, es decir, desde un punto de micro-vista. En el fondo de la creacin de las especialidades mdicas a partir de mediados del siglo XIX existe la formacin de una sociedad moderna, simbolizada por el sistema administrativo de la democracia nacional y el sistema econmico del capitalismo. Considerando los elementos comprendidos dentro del sistema de la modernidad que provocaron la especializacin mdica tales como la urbanizacin, la industrializacin, el aumento de la poblacin, el inters estatal, el desarrollo de la prensa, el elevado inters pblico, el progreso intelectual y tecnolgico de la ciencia y la medicina, la creacin de un sistema de atencin de la salud, la formacin y participacin en las instituciones internacionales, el cambio de la identidad de los mdicos, y la reposicin de la medicina holstica, investigo integralmente la formacin de la especialidad de la medicina del deporte en Catalunya, y lo caracterizo por las iniciativas privadas emprendidas por un sector experto y profano, y la ausencia de un inters estatal suficiente en la dicha especialidad.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest treball analitza les conseqncies que per al patrimoni de la ciutat de Barcelona, per a la història de Catalunya, per a la reordenaci urbanstica i per a l'evoluci de la tipologia de l'edificaci d'habitatges va tenir l'enderrocament del Palau Reial Menor de Barcelona.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Les especialitats mdiques van tenir un rpid desenvolupament al mn occidental a principis del segle XX. La situaci de Catalunya abans de la Guerra Civil, situada als confins de lEuropa dentreguerres, afavoreix els intents de comunicaci cientfica entre metges catalans i occitans ms enll de les fronteres de grans estats, Espanya i Frana, amb ls duna llengua prpia vehicular, el catal. Aix neix a Barcelona el 1933 la revista La Medicina Catalana, sota la direcci de Leandre Cervera i Astor, constituda principalment per ressenyes en catal darticles apareguts a revistes internacionals. Lobjectiu s estudiar laparici i consolidaci de les especialitats mdiques a Catalunya.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

El treball t per marc precs els anys 1635-37. El seu objectes la transferncia de Barcelona a Girona de la plana major deles institucions virregnals de Catalunya (la Reial Audincia, laBatllia General, lofici del mestre racional...) i el seu personal.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. El treball investiga a lentorn de la història del poble de Biel i dels motius que el portaren duna poca desplendor, tal com demostren la presncia dun important barri jueu, una bonica esglsia i un castell, a la seva decadncia a finals de lEdat Mitjana. En un primer moment, tot apuntava que Biel va perdre protagonisme a finals de l'Edat Mitjana degut al desplaament de la frontera cristiano-musulmana amb l'aven de la reconquesta i que es va veure perjudicat econmicament per l'expulsi dels jueus el 1492. La hiptesi noms es complir parcialment, i la investigaci deixar la porta oberta a un treball molt ms ampli que superar amb escreix el marc cronolgic i geogrfic que s'havia marcat.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Los cambios en los usos del suelo han contribuido de manera importante al incremento de gases de efecto invernadero en la atmsfera, especialmente de dixido de carbono, aumentando sus emisiones desde 1970 en un 80%. Estos cambios causan la alteracin de los suelos provocando un impacto sobre el ciclo del carbono, aumentando las tasas de descomposicin de la fraccin orgnica creando as un flujo de CO2 a la atmosfera. Entre las recomendaciones del Panel Intergubernamental de expertos sobre el Cambio Climtico (IPCC, en ingls), y contemplado en el Protocolo de Kyoto, se encuentra el proceso de secuestro de carbono en suelos, que implica la eliminacin del CO2 atmosfrico por parte de las plantas y su almacenamiento como materia orgnica del suelo. Para poder favorecer dicho proceso, en un determinado tipo de ecosistema, es fundamental conocer cules son los factores que gobiernan la respiracin del suelo y el impacto que tienen los diferentes usos en la emisin de CO2. En el presente trabajo se han estudiado 4 usos del suelo representativos del secano aragons: un monocultivo de cebada en siembra directa (NT), un suelo abandonado labrado (AC), un suelo abandonado no alterado (AU) y un suelo forestal (FR) con el objetivo de conocer sus tasas de respiracin, la influencia de diferentes parmetros edficos en ellas, y proponer cambios en el uso del suelo que ayuden a mitigar estas emisiones. Adems, se ha dedicado un apartado para conocer cmo influyen diferentes tcnicas de fertilizacin nitrogenada (mineral y orgnica) en la respiracin de un monocultivo de cebada en siembra directa. En cuanto a los usos, los resultados obtenidos tanto in situ como en laboratorio muestran una mayor respiracin en AC, siendo los valores ms bajos los de NT y FR. Una de las principales conclusiones es que la supresin del laboreo y del periodo de barbecho largo, as como la conversin de tierras abandonadas y marginales a cultivos y zonas forestales se presentan en este tipo de ecosistemas como prcticas de secuestro de carbono. En el estudio de aplicacin de fertilizantes, no se observ ningn cambio en la respiracin del suelo despus de la aplicacin de nitrgeno mineral. En cambio, el suelo fertilizado con purn s que mostr picos de emisin durante las siguientes horas a la incorporacin de ste, debido fundamentalmente a su alto contenido de carbono lbil.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

[eng] After first analysing the definitions of catalogue and inventory, the article highlights differences between the two and reviews the use of both terms throughout history. Likewise, it emphasises the importance of delving into the history of the book and of libraries from the perspectives of different disciplines, such as History of written culture. Taking as an example the inventory of the Convent library of the Order of Mercy of Barcelona, an outline of work is suggested based on the study of catalogues and inventories from the point of view of Library sciences