Environmental Education Experience with Students from One Costa Rican Rural School

This article describes a teaching experience developed in Environmental Education in a Costa Rican rural school with students from ninth year, characterized by the dynamics of a workshop in which stresses the participation in the construction of initiatives to address environmental problems detected by the youth in their communities. The article aims to contribute to the construction of a pedagogical model of self-management training and education of young people in environmental sectors, tourism and agriculture, in the conviction that education constitutes a vital alternative for understanding and solving environmental problems.

Educació ambiental: un enfocament metodològic en formació inicial del professorat d'Educació Primària

Aquesta tesi se situa en una perspectiva de l'Educació Ambiental adreçada a la Sostenibilitat i com a nucli catalitzador d'una Educació per al Canvi. Amb la investigació que es presenta es pretén, a més, contribuir a reduir el buit existent entre el marc teòric de l'Educació Ambiental i la seva transposició didàctica en la formació inicial del professorat, i al mateix temps poder fer aportacions significatives en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques d'aquest àmbit de l'educació. En primer lloc, es presenta una anàlisi del marc teòric que ha informat el desenvolupament de l'Educació Ambiental, la seva reorientació i reconceptualització en la dècada dels anys noranta, i s'exposen el debat i les tendències actuals. A continuació es presenta l'anàlisi del nivell d'incorporació de l'Educació Ambiental, així com dels factors que en limiten o dificulten una plena integració, tant a nivell de l'etapa d'educació primària, com en la formació inicial del professorat. Es porta també a terme una revisió i una anàlisi exhaustiva de l'estat actual de la investigació en Educació Ambiental, a nivell nacional i internacional, i a partir d'ella es revela el dèficit que existeix, particularment, en la investigació educativa en Educació Ambiental en la formació inicial del professorat, i sobretot en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques. El propòsit concret de la investigació se centra en: (i) analitzar l'impacte d'un enfocament metodològic (metodologia triaxial) aplicat en un curs d'Educació Ambiental en formació inicial del professorat; (ii) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del propi pensament dels estudiants. Aquest propòsit general ha portat la definició dels objectius d'investigació següents: (a) dissenyar i aplicar un enfocament metodològic triaxial en la formació en Educació Ambiental del professorat; (b) dissenyar i aplicar els instruments que promouen el procés de reflexió, individual i col·lectiu, en els estudiants; (c) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del pensament dels estudiants i a través dels instruments utilitzats per a la reflexió; (d) valorar la metodologia triaxial en la formació en Educació Ambiental de futurs i futures mestres d'Educació Primària. Cal destacar que la metodologia triaxial elaborada i aplicada es basa en la integració de tres eixos processals: procés d'investigació, procés de reflexió i procés de treball cooperatiu, i és consistent amb el model teòric que s'exposa i es defensa en la investigació (el capítol 5 tracta, concretament, del disseny, estructuració i desenvolupament del curs fonamentat en aquesta metodologia) La investigació se situa en el paradigma interpretatiu d'investigació educativa i en una metodologia d'anàlisi qualitativa. La mostra l'ha constituïda un grup classe, 42 estudiants, del 3r curs dels estudis de Magisteri, curs 1998/99, de la Universitat de Girona. Els instruments d'anàlisi han estat els instruments de reflexió, individual i col·lectiva, utilitzats en el curs. Destaquem l'ús d'un diari de grup, especialment dissenyat i estructurat per a promoure la reflexió col·lectiva, com l'aportació més rellevant en relació als instruments per a la reflexió. El diari de grup ha estat l'instrument vertebrador de la metodologia d'anàlisi qualitativa, i, tal com s'ha aplicat en aquesta investigació, s'ha validat com a un instrument nuclear i eficaç per a la reflexió de grup, i per explorar i analitzar el procés de formació en Educació Ambiental i de la formació professional general del grup d'estudiants. La resta d'instruments han estat, bàsicament, qüestionaris individuals, en diferents moments del curs; els documents produïts pels estudiants (propostes didàctiques en Educació Ambiental) i la memòria de la investigadora. La triangulació s'ha realitzat a través de tots els instruments. En la investigació es presenta, de manera detallada, com s'ha dut a terme el procés d'anàlisi de cadascun dels instruments i els resultats extrets. L'anàlisi dels resultats ha permès dibuixar l'evolució del pensament dels estudiants al llarg del curs i realitzar una anàlisi holística i multidimensional del seu procés de formació en Educació Ambiental. S'ha produït un canvi substancial en relació a la comprensió i assumpció dels components de l'Educació Ambiental: rellevància, holisme, educació crítica, educació en valors, capacitat de responsabilitat, d'acció i d'atendre diferents punts de vista i perspectives. Al llarg del curs i del procés hi ha una clara potenciació de qualitats dinàmiques. Al mateix temps, l'anàlisi revela la interdependència real i efectiva dels tres processos que configuren la metodologia triaxial i la seva clara influència en la formació en Educació Ambiental del grup d'estudiants i en la construcció dels seus models didàctics. En la investigació es conclou, entre altres aspectes, que l'enfocament metodològic, basat en un procés triaxial, aplicat en la formació inicial del grup de futurs i futures mestres, ha resultat de gran eficàcia i rellevància en la seva formació en Educació Ambiental i, també, en la seva formació com a professionals investigadors, crítico- reflexius, amb capacitat d'innovació i amb un grau més alt d' "empowerment". Cal dir que la metodologia triaxial es revela amb altes possibilitats de transferència i adaptabilitat a altres estudis. La transferibilitat d'aquesta metodologia serà objecte de seguiment investigatiu amb el propòsit de trobar les orientacions pedagògiques més adequades a cada àmbit i situació, ja que pot oferir aportacions valuoses en el camp de l'Ambientalització Curricular dels estudis universitaris.

Communautés, enjeaux environmenentaux et recherche en éducation relative à; l'environment

This article will draw upon two recent international community-based environmental projects to explore issues concerning the nature, status and role of research in environmental education. A number of features of community-based environment development projects in two different cultures will be described, illustrating the complexity and contextuality of the processes by which environmental issues are resolved. The implications for research that seeks to acknowledge and respect relationships within community contexts will also be considered.

Educação ambiental para crianças no ambiente urbano: uma proposta de pesquisa-ação

Este estudo de Educação Ambiental envolveu crianças de 6 a 11 anos de idade de um bairro de classe popular - Cohab I - na cidade de Botucatu. O objetivo principal do projeto foi contribuir para desenvolver nas crianças atitudes de cuidado com o meio onde vivem, proporcionando oportunidades de aquisição de conhecimentos, valores, atitudes e interesse ativo para protegê- lo e melhorá-lo. Trata-se de um estudo desenvolvido com os referenciais da metodologia da pesquisa-ação participativa, que considera fundamental a participação dos sujeitos envolvidos tanto no processo de produção de conhecimentos quanto na tomada de decisões. Através de conversas, atividades e brincadeiras variadas, as crianças construíram conhecimentos sobre o bairro, percebendo como podem e devem exercer ali um importante papel social de melhoria da qualidade de vida no ambiente em que vivem. As crianças foram incentivadas a participar e levar essa preocupação aos adultos.

A dimensão política da educação ambiental em investigações de revistas brasileiras de ensino de ciências

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Pesquisa em Educação Ambiental: compromisso com a vida

Different environmental disasters registered around the world and their consequences to nature and to the biodiversity, including the human beings, lead us to deal with nature’s mysteries and with our limits In controlling technological apparatus that make us proud enough to think that we can control nature’s processes. These kinds of experiences, considered as a real “being-event”, make us experiment processes of disillusion related to the possibilities of science and technology. Considering this frame and the historical human experiences, one fundamental question is related to our position, our professional and ethical commitments and our responsibilities facing this reality. How can we deal with these facts that are continuously announcing the limits of nature, of science, technologies and our self-limits? As researchers involved with environmental education, it seems plausible for us to ask about the ethical commitments related to our “acts” of investigation. So, considering different and stimulating possibilities opened by intellectual and philosophers who are adding significant contributions to these debates, my proposal for this essay is to invite environmental education researchers to carry on a dialog involving these questions with some perspectives proposed specially by Bakhtin (1895 – 1975) and some other authors affiliated or not to his approach. This seems to be an opportunity which allows us to realize that our commitments as environmental education researchers would be identified with our commitments with life

Content analysis of international research in geographical and environmental education : eighteen years of academic publishing

This paper examines the history of the IRGEE Journal in terms of its sustainable future. The development of geographical and environmental education is evaluated, as reflected from the articles published in the Journal “International Research in Geographical and Environmental Education” (IRGEE). A content analysis of all papers and forum sections which have appeared in the journal since Volume 1 Number 1 was published in 1992 has been conducted, examining the content of as many as 526 articles. The method was a content analysis, and revealed themes which have experienced an increasing or declining interest over the 18 years of publication of IRGEE (1992-2009), while other themes have remained current during this period. The main findings of this analysis are: a) the total number of articles has increased more than threefold, b) articles related to geographical education (sensu stricto) outweighed those related to environmental education, c) the themes “syllabi, textbooks, curricula” and “values, attitudes” attract the attention of researchers with increasing strength and d) emerging subjects, such as GIS and sustainability have appeared dynamically in the last years.

Statistical and scientometric analysis of international research in geographical and environmental education

Certain statistic and scientometric features of articles published in the journal “International Research in Geographical and Environmental Education” are examined in this paper, for the period 1992-2009, by applying nonparametric statistics and Shannon’s entropy (diversity) formula. The main findings of this analysis are: a) after 2004 the research priorities of researchers in geographical and environmental education seem to have changed, b) “teacher education” has been the most recurrent theme throughout these 18 years, followed by “values & attitudes” and “inquiry & problem solving” c) the themes “GIS” and “Sustainability” were the most “stable” throughout the 18 years, meaning that they maintained their ranks as publication priorities more than other themes, d) citations of IRGEE increase annually, e) the average thematic diversity of articles published during the period 1992-2009 is 82.7% of the maximum thematic diversity (very high), meaning that the Journal has the capacity to attract a wide readership for the 10 themes it has successfully covered throughout the 18 years of its publication.

Environmental education research in southern Africa: dilemmas of interpretation

These multiple framings of our reflections on environmental education research in southern Africa are written as dilemmas of interpretation that aim to disrupt any temptation to generalise or essentialise its qualities and characteristics. Recognising that research is a textual practice, we use J. M. Coetzee's portrayal of the dilemmas faced by African novelists as a point of departure in reflecting on the changing landscape of environmental education research in southern Africa as we have experienced it over six years. We provide readings framed by reference to post-colonialism, changing epistemologies and methodologies, contexts of transformation and tension, the influence of international organisations such as the United Nations and its instrumentalities, and concerns about human rights and accountability. We conclude by affirming the post-colonialist trajectories of environmental education research in southern Africa and speculating on the distinctive possibilities that recovering ubuntu (an ethic of sharing and hospitality) might offer to researchers in this region.

Re/de/signing the world : postructuralism, deconstruction and 'reality' in outdoor/environmental education research

This paper examines rhetorical constructions of ‘reality’ in selected outdoor/environmental education discourses-practices.1 Many outdoor/environmental educators privilege philosophical realism coupled with suspicion towards poststructuralism(s) and deconstruction. From a postlogographic position on language, we argue that producing texts is a method of inquiry, an experience and performance of semiosis-in-use as we sign (and de/sign) the world into existence. This re/de/signed world never represents the ‘real’ world precisely or completely, and in this paper we explore and enact modes of textual (and extratextual) production that struggle to retain a poststructuralist skepticism towards representational claims without falling into antirealist language games. We focus in particular on Deleuzean concepts of ‘rhizomatic’ inquiry and nomadic textuality as enabling dispositions for re/de/signing worlds in which realities and representations are mutually constitutive (rather than dialectically related).

School and community partnerships in socially critical environmental education : research as environmental activism

Through a critical ethnography of a school and community, this study identifies and describes-in-action an approach to environmental education that supports the socially critical aspirations of many contemporary environmental education activists and examines its fate in the policy context of educational restructuring.  The study provides a critical analysis and exploration of environmental education and environmental activism within the context of social change.

Pedagogy of connections : findings of a collaborative action research project in outdoor and environmental education

Improving human-nature relationships is often a stated aim of outdoor education, yet this aim is not always made explicit in practice. This paper reflects on a pedagogical intervention which aims to find ways to explicitly develop students' connections with natural places through a tertiary outdoor and environmental education program. It describes the intervention process, which is guided by principles of collaborative action research. Furthermore, the intervention uses a multi-pronged teaching approach incorporating repeated visits to natural places utilizing different 'ways of knowing', weekly readings, journal writing, collaborative discussions, and others. We summarize the key findings of the research project and report that repeated visits to a natural place using different ways of knowing (e.g., historical, scientific, ecological, artistic, experiential, etc.) are influential in improving connections. We conclude with a discussion of the opportunities and dilemmas of using action research as a form of pedagogy.