Remodelació del Nou Camp del F.C. Barcelona

Proposta presentada per al Concurs de Remodelació del Nou Camp del Futbol Club Barcelona.

The promoter of the gene encoding 3',5'-cyclic adenosine monophosphate (cAMP) response element binding protein contains cAMP response elements: evidence for positive autoregulation of gene transcription.

The transcriptional transactivational activities of the phosphoprotein cAMP-response element-binding protein (CREB) are activated by the cAMP-dependent protein kinase A signaling pathway. Dimers of CREB bind to the palindromic DNA element 5'-TGACGTCA-3' (or similar motifs) called cAMP-responsive enhancers (CREs) found in the control regions of many genes, and activate transcription in response to phosphorylation of CREB by protein kinase A. Earlier we reported on the cyclical expression of the CREB gene in the Sertoli cells of the rat testis that occurred concomitant with the FSH-induced rise in cellular cAMP levels and suggested that transcription of the CREB gene may be autoregulated by cAMP-dependent transcriptional proteins. We now report the structure of the 5'-flanking sequence of the human CREB gene containing promoter activity. The promoter has a high content of guanosines and cytosines and lacks canonical TATA and CCAAT boxes typically found in the promoters of genes in eukaryotes. Notably, the promoter contains three CREs and transcriptional activities of a promoter-luciferase reporter plasmid transfected to placental JEG-3 cells are increased 3- to 5-fold over basal activities in response to either cAMP or 12-O-tetradecanoyl phorbol-14-acetate, and give 6- to 7-fold responses when both agents are added. The CREs bind recombinant CREB and endogenous CREB or CREB-like proteins contained in placental JEG-3 cells and also confer cAMP-inducible transcriptional activation to a heterologous minimal promoter. Our studies suggest that the expression of the CREB gene is positively autoregulated in trans.

TORC1 is a calcium- and cAMP-sensitive coincidence detector involved in hippocampal long-term synaptic plasticity.

A key feature of memory processes is to link different input signals by association and to preserve this coupling at the level of synaptic connections. Late-phase long-term potentiation (L-LTP), a form of synaptic plasticity thought to encode long-term memory, requires gene transcription and protein synthesis. In this study, we report that a recently cloned coactivator of cAMP-response element-binding protein (CREB), called transducer of regulated CREB activity 1 (TORC1), contributes to this process by sensing the coincidence of calcium and cAMP signals in neurons and by converting it into a transcriptional response that leads to the synthesis of factors required for enhanced synaptic transmission. We provide evidence that TORC1 is involved in L-LTP maintenance at the Schaffer collateral-CA1 synapses in the hippocampus.

Trauma and disorganized attachment in refugee children : integrating theories and exploring treatment options

Refugee families incur many different types of stressors in the course of the phases prior to flight, those of flight, and resettlement. Multiple and varied negative life events and traumas, such as those experienced by refugee families, may give rise to negative changes in attachment between children and their parents. However, such negative changes in attachment may be countered through the use of culturally appropriate counselling theories and their respective interventions. The integration of attachment theory with family systems, trauma systems, and cognitive behavioural theories and the use of cognitive behavioural caregiver support, filial therapy training, and play therapy interventions are discussed as a treamtent framework for promoting more positive and secure attachments between refugee children and their caregivers.

Sponsoring a refugee family, 2002

This brochure gives information on how to sponsor a refugee family. Sponsors provide support and friendship necessary to ease the transition between cultures.

Histoire de la Révolution de Février, jusques et y compris le siège de Rome, par Jules Du Camp,... avec une introduction par Napoléon Dupont-Delporte,...

Comprend : Introduction

Estudi de la contaminació per nitrats a les aigües subterrànies de Catalunya: l'Alt Penedès, el Baix Camp, el Baix Empordà, el Baix Penedès, la Garrotxa, el Maresme, Osona, el Pla de l'Estany, la Segarra, el Segrià, el Tarragonès i l'Urgell

La contaminació per nitrats de les aigües subterrànies és un dels problemes mediambientals i de salut pública que més afecten els nostres aqüífers. És per això que un dels eixos del nostre estudi és fer la màxima difusió de l’estat de la qualitat de l’aigua dels aqüífers de diferents àrees de Catalunya. En el present estudi es tracta la contaminació per nitrats a les aigües de 945 punts de mostreig (sobretot d’aigua procedent de pous, d’algunes mines i d’algunes fonts) de Catalunya, situats en 12 comarques diferents, totes elles amb algun o una gran part dels seus municipis englobats en una zona vulnerable. D’aquests punts de mostreig s’ha fet un recull de dades de la concentració de nitrats des de l’any 2003 fins el 2012 per tal d’estudiar-ne l’evolució i la incidència de la pluviometria, així com conèixer en quines comarques les variables externes: superfície agrària útil (SAU), explotacions agràries i cabana porcina i bovina poden haver incidit directament en la contaminació. També s’estudia fins a quin punt, aquest deteriorament, ha afectat la mineralització de l’aigua o afecta a llocs d’aigües més mineralitzades. A partir dels resultats obtinguts s’ha arribat a les conclusions que la concentració mitjana de nitrats a les aigües subterrànies en la majoria de comarques estudiades és elevada, superior als 50 mg/l que estableix la normativa vigent; que ha tendit a l’estabilitat en els últims deu anys; que afecta llocs d’aigües molt mineralitzades i que la pluviometria incideix notablement en la concentració de nitrats. S’ha observat que les variables externes superfície agrària útil (SAU), explotacions agràries i cabana porcina i bovina incideixen directament en la contaminació, excepte al Maresme. Finalment es presenten diferents usos alternatius als de l’aigua de consum per aquestes aigües contaminades amb nitrats i que han posat en pràctica diferents municipis de les comarques estudiades.