Risco de suicídio e comorbidades psiquiátricas no transtorno de ansiedade generalizada

RESUMO Objetivo Investigar o risco de suicídio nos pacientes com transtorno de ansiedade generalizada (TAG). Métodos Estudo transversal com 253 pacientes dos ambulatórios de Psiquiatria, Nefrologia e Cardiologia do Hospital Universitário da Universidade Federal de Alagoas. O instrumento utilizado foi o MINI 5.0.0 (Mini-International Neuropsychiatric Interview). Resultados Os indivíduos com TAG corresponderam a 16,6% da amostra, sendo 30,8% nos pacientes entrevistados no ambulatório de psiquiatria e 11,3% nos pacientes entrevistados nos demais ambulatórios. A maioria é do sexo feminino (83,3%), casada (53,8%), sendo a média de idade de 44 (±12,2) anos. Houve comorbidade psiquiátrica em 88,1% dos entrevistados; 54,8% possuíam duas ou mais e 33,3% tinham apenas uma. A mais prevalente foi depressão maior (53,7%), seguida de distimia (21,4%) e depressão recorrente (14,6%). O risco de suicídio foi observado em 54,8% dos indivíduos com TAG. Conclusão A prevalência de TAG foi significativamente maior que na população geral, principalmente no ambulatório de psiquiatria. A maioria dos pacientes apresentou comorbidade psiquiátrica, especialmente transtornos de humor, além de risco de suicídio. O TAG mostrou elevada correlação com transtornos de humor e significativa associação com o risco de suicídio.

Prevalência de Fatores de Risco Cardiovascular em Pacientes em Hemodiálise - O Estudo CORDIAL

Fundamentos: Há uma carência de dados epidemiológicos sobre o perfil de risco cardiovascular nos pacientes renais crônicos em hemodiálise no Brasil. Objetivo: O estudo CORDIAL foi planejado para avaliar fatores de risco cardiovascular e acompanhar a evolução de uma população em programa de hemodiálise numa cidade metropolitana do Brasil. Métodos: Todos os pacientes em hemodiálise por doença renal crônica nos quinze centros de nefrologia de Porto Alegre foram considerados para inclusão na fase inicial do estudo CORDIAL. Dados clínicos, laboratoriais e demográficos foram obtidos nos registros médicos, e em entrevistas individuais estruturadas realizadas com todos os pacientes por pesquisadores treinados. Resultados: Foram incluídos 1215 pacientes (97,3% de todos os que estavam em hemodiálise na cidade de Porto Alegre). A média de idade era 58,3 anos, 59,5% eram homens e 62,8% eram brancos. A prevalência de fatores de risco cardiovascular encontrada foi 87,5% para hipertensão, 84,7% para dislipidemia, 73,1% para sedentarismo, 53,7% para tabagismo e 35,8% para diabetes. Em uma análise multivariada ajustada, sedentarismo (p = 0,032; RP 1,08 - IC95%: 1,01-1,15), dislipidemia (p = 0,019; RP 1,08 - IC95%: 1,01-1,14), e obesidade (p < 0,001; RP 1,96 - IC95%: 1,45-2,63) foram mais frequentes em mulheres; e hipertensão (p = 0,018; PR 1,06 - IC95%: 1,01-1,11) e tabagismo (p = 0,006; RP 2,7 - IC95%: 1,79-4,17) foram mais frequentes naqueles com menos de 65 anos. Sedentarismo apresentou uma associação independente com tempo em diálise inferior a 12 meses (p < 0,001; RP 1,23 - IC95%: 1,14-1,33). Conclusão: Pacientes em hemodiálise nesta metrópole do sul do Brasil apresentaram uma prevalência elevada de fatores de risco cardiovascular similar a diversos países do hemisfério norte.

Tratamiento de la litiasis urinaria en pacientes pediátricos mediante litotricia extracorpórea

La patologia litiàsica urinaria infantil afecta a un 5 –10% d’aquesta població. El tractament de la litiasi en edat infantil inclou desde tractament mínimament invasiu com la litotrípsia extracorpòria per ones de xoc (LEOX) a tractament quirúrgic (endourològic o obert). Es va realitzar un estudi retrospectiu amb un total de 82 pacients en edat pediàtrica amb patologia litiàsica tractada mitjançant litotrípsia per ones de xoc. Es van analitzar de forma descriptiva els resultats sobre aquest grup de pacients. Dels 82 pacients estudiats, el 54% van ser nens i el 46% nenes, amb una edat mitjana de 8.6 anys. Es va analitzar la resposta a litotrípsia segons tamany i grups d’edat per estrats observant que no hi havia diferències significatives respecte al número de sessions necessàries por grups d’edat però amb tendència a la significació en el grup de menor edat (de 0 a 3 anys). Tanmateix, aquest grup de pacients presentaven comparativamente litiasi de major tamany que el grup de més edat (de 16 a 20 anys). Les complicacions es van presentar en només 10 pacients (8%) considerant com a tals la presència de fragments obstructius, dolor lumbar o carrer litiàsic. Després d’analitzar els resultats es pot concloure que la litotrícia per ones de xoc constitueix un tractament eficaç pel tractament de la litiasi independentment de la seva localització, no trobant diferències per grups d’edat i aconseguint bones tases de “stone free” inclús per litiasi coraliformes en pacients en edat infantil i amb escasses complicacions.

Proteinuria de rango nefrótico y nefroangiosclerosis. Características clínicas y evolutivas diferenciales.

La proteïnúria de rang nefròtic (&3g/24h) sol considerar-se secundària a una malaltia glomerular. Coincidint amb altres autors hem observat que alguns pacients amb biòpsies renals indicades per proteïnúria de rang nefròtic han estat diagnosticats de nefroangiosclerosi hipertensiva (NAS-HTA). Presentem un estudi retrospectiu en el qual descrivim les característiques clíniques i evolutives d’aquests pacients en comparació amb pacients amb proteïnúria de rang nefròtic d’altres etiologies. Concluïm que s’hauria d’incloure la NAS-HTA en el diagnòstic diferencial de la proteïnúria de rang nefròtic. L’absència d’edemes i una albúmina normal serien un indicador clínic diferenciador amb altres patologies que cursen amb proteïnuria de rang nefròtic i podrien servir d’ajuda en la presa de decisions quan la realització d’una biòpsia renal és controvertida.

Evolución de la función renal en un grupo de pacientes con estenosis de la/s arterias renales sometidos a tratamiento medico.

: La elección del tratamiento adecuado para la estenosis aterosclerótica de arterias renales es controvertida. Los ensayos clínicos recientes demuestran que los resultados de la revascularización y el tratamiento farmacológico no son superiores a los del tratamiento con fármacos únicamente por lo que al final de un seguimiento promedio de 4 años, en 49 pacientes en el Servicio de Nefrología del Hospital Valle de Hebrón se consigue una estabilización de la función renal. A pesar de esta buena evolución la mortalidad global y las complicaciones CV siguen siendo muy elevadas.

Cistatina C como nuevo marcador del Filtrado Glomerular en población seleccionada

Les fórmules que mesuren el filtrat glomerular basades en la creatinina sèrica son imprecises i infraestiman el FG en pacients ancians sense evidència d’ insuficiència renal. L’objectiu d’aquest treball es comparar les fórmules basades en creatinina amb la fórmula de Hoek basada en la cistatina C, molècula proposada com a nou marcador endogen d’insuficiència renal. S’estudiaren 40 individus amb una edat superior a 70 anys amb creatinina sèrica normal i sense evidència de malaltia renal, amb MDRD calculat & 60 ml/min, considerant el FG mesurat mitjançant TC 99m-DTPA com a prova gold estandad.

Dificuldades e facilidades dos doentes no seguimento do tratamento da hipertensão arterial

Este estudo teve por objetivos identificar as dificuldades e as facilidades de doentes no seguimento do tratamento da hipertensão arterial; e, verificar se existem diferenças nessas dificuldades e facilidades em dois momentos dessa trajetória - no atendimento ambulatorial e na internação. Para este estudo descritivo, quantitativo, foram entrevistados 34 doentes, com diagnóstico médico de hipertensão arterial (HA) e/ou suas complicações, sendo 17 matriculados no ambulatório e 17 hospitalizados na unidade de internação de nefrologia. Os resultados revelaram que, em geral, não houve diferenças entre as dificuldades e as facilidades referidas pelos doentes para o seguimento do tratamento da HA, nos dois momentos estudados. As dificuldades e facilidades apontadas referem-se ao financiamento do tratamento (compra de medicamento e gastos com transporte); acessibilidade ao serviço (facilidade em marcar consulta médica e distância do serviço de saúde); mudança de hábito alimentar (dieta hipossódica) e a importância do apoio familiar nesta trajetória.

Percentual de recirculação sanguínea em diferentes formas de inserções de agulhas nas fístulas arterio-venosas, de pacientesem tratamento hemodialítico

O objetivo deste estudo foi aferir a porcentagem de recirculação sangüínea (%R), nas diferentes formas de punções nas fístulas artério-venosa de pacientes em hemodiálise. Verificou-se o nível de uréia sangüínea em oito pacientes utilizando o modelo clássico de punção e de outros três grupos de oito pacientes com diferentes tipos de punção, simultânea e imediatamente após transcorridos 10 minutos de sessão, na linha arterial (A), linha venosa (V) e membro contra-lateral ao acesso vascular (S), aplicando-se a fórmula %R = (S-A) I (S-V) . 100. Constatamos que na forma clássica de punção houve uma a porcentagem de recirculação significativamente menor.

Interferência do intervalo de administração da droga sobre a nefrotoxicidade da gentamicina em ratos

A insuficiência renal aguda (IRA) que apresenta índice de mortalidade em torno de 50%, pode ser definida como um abrupto declínio da filtração glomerular, resultante de isquemia ou toxicidade. A nefrotoxicidade por drogas é uma das etiologias mais freqüentes (27%) e sugere-se que o intervalo de administração da droga pode interferir neste efeito colateral, entretanto o melhor regime de administração ainda não está bem estabelecido. Este conhecimento proporcionaria uma atuação mais direcionada de enfermagem na prevenção desta IRA hospitalar. Os resultados obtidos nesta pesquisa, indicam que a infusão única de gentamicina determina menor nefrotoxicidade, provavelmente devido à redução da sua concentração plasmática nas 24hs, diminuindo o acúmulo intracelular deste fármaco, um dos principais mecanismos celulares deste tipo de lesão. Este regime de tratamento mostra portanto vantagens quanto ao custo, efeito nefrotóxico e segurança quanto à eficácia terapêutica.

História oral de vida: buscando o significado da hemodiálise para o paciente renal crônico

Este artigo tem como objetivo mostrar a utilização da história oral de vida como referencial metodológico para obtenção de dados qualitativos, buscando compreender o significado da hemodiálise e o impacto desta modalidade terapêutica na vida de pacientes do serviço de Hemodiálise do Hospital Universitário da Universidade de São Paulo.

A dialética da vida cotidiana de doentes com insuficiência renal crônica: entre o inevitável e o casual

Procurou-se compreender o cotidiano da vida de doentes com insuficiência renal crônica em hemodiálise sob a visão do referencial teórico-metodológico do materialismo histórico e dialético. As entrevistas realizadas com 18 doentes foram submetidas ao procedimento de análise de discurso, revelando temas da realidade social da vida cotidiana destes doentes. Estes temas foram, então, analisados frente às categorias: processo saúde-doença; possibilidade x realidade e necessidade x casualidade. Para estes doentes o tratamento hemodialítico é inevitável e o transplante é casual e, entre esta relação dialética está a enfermagem que precisa ampliar sua compreensão sobre a árdua, triste, difícil e monótona realidade e suas possibilidades de transformação.

Evolución de la función renal en un grupo de pacientes con estenosis de la/s arteria renal sometidos a tratamiento revascularizador.

La estenosis de l'artèria renal és una causa freqüent d'hipertensió arterial secundària i insuficiència renal. Els estudis disponibles no han demostrat superioritat de la revascularització sobre el tractament mèdic, generant controvèrsia quant a l'elecció del tractament. En el servei de nefrología de l'Hospital Vall d´Hebron es va realitzar un estudi observacional en 47 pacients amb estenosis d'artèria renal sotmesos a revascularització. Al final del seguiment es va obtenir una estabilització de la funció renal amb millorança significativa de la pressió arterial, sense aconseguir disminuir el número de fàrmacs. El 12,7% dels pacients van presentar complicacions importants relacionades amb el procediment.

Seguretat clínica: La percepció del risc assistencial pels malalts amb insuficiència renal crònica progressiva

La seguretat del pacient es considera una prioritat en l’assistència sanitària, activitat cada cop més complexa que comporta riscos potencials i en la que no existeix un sistema capaç de garantir l’absència d’efectes adversos, ja que es tracta d’una activitat en la que es combinen factors inherents al sistema com actuacions humanes (8). Els objectius específics s’han dividit en tres apartats segons les variables relacionades amb: la consulta de diàlisi; la satisfacció dels malalts amb el tracte, comunicació i informació rebuda per part dels professionals de la salut que atenen als malalts a la consulta; i amb els errors comesos per part dels professionals metges i infermers : Les dones se senten més satisfetes amb el tracte rebut per la infermera que els homes. Les expectatives dels participants respecte al que esperaven de la consulta superen l’esperada. Els professionals que treballen a la consulta pre diàlisi són persones sensibles respecte a la intimitat. La consulta de nefrologia aporta confiança, seguretat i satisfacció al pacient. Els malalts que no han patit l’experiència d’efectes indesitjables per l’assistència i per la mediació mostren més satisfacció en el tracte infermer que els que l’han patit. Aquesta relació no s’observa en la satisfacció amb el tracte mèdic.: Les dones se senten més satisfetes amb el tracte rebut per la infermera que els homes. Les expectatives dels participants respecte al que esperaven de la consulta superen l’esperada. Els professionals que treballen a la consulta pre diàlisi són persones sensibles respecte a la intimitat. La consulta de nefrologia aporta confiança, seguretat i satisfacció al pacient. Els malalts que no han patit l’experiència d’efectes indesitjables per l’assistència i per la mediació mostren més satisfacció en el tracte infermer que els que l’han patit. Aquesta relació no s’observa en la satisfacció amb el tracte mèdic

Revisión de conocimientos sobre el fracaso renal agudo en el contexto del paciente crítico

El fracaso renal agudo afecta entre un 1 y un 25% de los pacientes ingresados en unidades de cuidados intensivos, cifras que varían según la población y los criterios estudiados. Las complicaciones derivadas del fracaso renal agudo (hipervolemia, acidosis metabólica, hiperpotasemia, hemorragias) se tratan pero la mortalidad sigue siendo elevada a pesar de los avances tecnológicos de los últimos años ya que, habitualmente, el fracaso renal agudo está asociado a sepsis, insuficiencia respiratoria, heridas graves, complicaciones quirúrgicas o coagulopatías de consumo. El rango de mortalidad va desde un 30 a un 90%. Aunque no disponemos de una definición universalmente aceptada, la clasificación RIFLE aporta una herramienta operativa tanto para definir el grado de fracaso renal agudo como para homogeneizar el inicio de las técnicas de depuración extrarrenal y evaluar los resultados obtenidos. En consecuencia, las enfermeras que trabajan en una unidad de cuidados intensivos deben estar familiarizadas con esta afección, con su tratamiento (farmacológico o sustitutivo) y con la prevención de las posibles complicaciones. De igual manera han de ser capaces de detectar las manifestaciones de dependencia de cada una de las necesidades básicas e identificar los problemas de colaboración para conseguir un plan de cuidados individualizado.

Uso da internet como um ambiente para discussão de casos clínicos

Criou-se um espaço na internet para a discussão de casos clínicos no website da Sociedade Brasileira de Nefrologia (http://www.sbn.org.br). O objetivo deste trabalho é apresentar o funcionamento deste espaço virtual e os aprimoramentos gerados após sua implantação, em setembro de 2001. Atualmente, 62 casos já foram divulgados e diagnosticados. Todos estão arquivados neste espaço para consulta sem cadastro prévio. A internet mostrou-se também um ambiente propício à discussão anatomoclínica, uma vez que permite a participação de profissionais de centros distantes e sem condição local para este tipo de atividade, tão importante para o contínuo aprendizado da Medicina.