1000 resultados para Museu Nacional (Brazil)
Resumo:
Com a resultat de les práctiques realitzades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), entrenovembre de 2010 i febrer de 2011, emmarcades dins del Practicum del Màster de Direcció de Projectes de Conservació Restauració (Facultat de Belles Arts, Universitat Barcelona) vaig entraren contacte amb l'activitat del préstec d'obres d'art per a exposicions temporals. L'interès que em va suscitar, juntament amb el desconeixement que tenia en la matèria, em van portar a dedicarel Treball Final de Master a la recerca deis diferents aspectes que envolten el préstec de Béns Culturals en exposicions temporals, començant per una visió més global i acabant de centrar laproposta en l'àmbit de la conservació-restauració (i especialment en l'activitat documental que requereix).El treball pretén demostrar que la sistematització d'aquesta documentació és una eina bàsica per a un bon desenvolupament del procés de préstec, i ho fa fixant-se especialment en la documentació que depen de l'Àrea de Conservació-Restauració que, al cap i a la fi, és la documentació que hade permetre neutralitzar els riscos que pot comportar el préstec per a la integritat de les obres en trànsit...
Resumo:
Com a resultat de les práctiques realitzades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), entrenovembre de 2010 i febrer de 2011, emmarcades dins del Practicum del Màster de Direcció de Projectes de Conservació Restauració (Facultat de Belles Arts, Universitat Barcelona) vaig entraren contacte amb l'activitat del préstec d'obres d'art per a exposicions temporals. L'interès que em va suscitar, juntament amb el desconeixement que tenia en la matèria, em van portar a dedicarel Treball Final de Master a la recerca deis diferents aspectes que envolten el préstec de Béns Culturals en exposicions temporals, començant per una visió més global i acabant de centrar laproposta en l'àmbit de la conservació-restauració (i especialment en l'activitat documental que requereix).El treball pretén demostrar que la sistematització d'aquesta documentació és una eina bàsica per a un bon desenvolupament del procés de préstec, i ho fa fixant-se especialment en la documentació que depen de l'Àrea de Conservació-Restauració que, al cap i a la fi, és la documentació que hade permetre neutralitzar els riscos que pot comportar el préstec per a la integritat de les obres en trànsit...
Resumo:
Els estudis sobre la història del gravat coincideixen a designar l'obra de Manuel de Rueda 'Instrucción para gravar en cobre', publicada l'any 1791, com el primer manual calcogràfic escrit a Espanya. Es tracta, bàsicament, d'una traducció de les fonts bibliogràfiques franceses, entre les quals cal destacar la d'Abraham Bosse. En aquest article tenim la satisfacció de publicar un manuscrit espanyol, inèdit fins ara, que precedeix un segle l'obra de Manuel de Rueda. Es titula 'Método para gravar al agua fuerte y sobre marfil' i forma part dels fons de la Biblioteca Nacional de Madrid amb la referència ms. 9338.
Resumo:
Els traços primigenis del dibuix preparatori del Frontal de Sant Llorenç de Morunys, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, s"observen a ull nu, sense haver d"emprar tècniques sofisticades, a causa d"una pèrdua important de l"estrat pictòric que, de conservar-se, impediria la lectura de les capes més profundes. S"han examinat aquestes traces, font de documentació privilegiada que se"ns ofereix per incrementar el coneixement de l"obra i també, per comprendre el procés d"elaboració d"una pintura sobre taula en el context del bisbat d"Urgell al tombant del segle XIII. Durant l"estudi ha estat possible reconstruir, amb el suport inestimable dels tractats medievals, la seqüència d"execució del dibuix preliminar: primer, la distribució provisional de les línies mestres a mà alçada, amb carbonet, seguit de la seva fixació amb una punta metàl·lica dura; segon, el traçat de l"esbós figuratiu, amb un estil tou, i el posterior repàs definitiu amb una agulla o punta afilada sobre l"estrat preparatori, creant un dibuix incís que romandria visible després de recobrir tota la superfície amb una làmina d"estany. Finalment, s"aplicaria una complexa policromia, que combinaria tècniques opaques i vernissos translúcids. La revisió d"un corpus d"obres catalanes de característiques similars, moltes en les reserves dels museus pel seu precari estat de conservació, podria aportar dades rellevants quant a les diferents tècniques del dibuix preparatori emprades en la pintura sobre taula d"època medieval.
Resumo:
Trata o presente trabalho de uma coleção de peixes obtida em Cabo Frio, em São João da Barra, no Banco de São Tomé, no Banco Jaseur e na Ilha da Trindade. Considerando-se a ocorrência das espécies, por localidade, chega-se ao seguinte resultado: Cabo Frio ........................................... 13 espécies. São João da Barra ............................... 8 " " " Banco São Tomé ................................. 16 " " " Banco Jaseur ...................................... 2 " " " Ilha da Trindade .................................. 32 " " " Examinando-se as espécies da Ilha da Trindade, verifica-se que as frequentadoras da região representam, na realidade, 37,5% do total capturado, cifra obtida nessa primeira viagem de estudo. A maioria é encontratada tanto na região pelágica como nas proximidades da costa. Analisando-se a fauna da região estudada pelo Museu Americano de Nova Iorque, pelo Museu Nacional, do Rio de Janeiro e pelo Instituto Paulista de Oceanografia, constata-se que sobe a 66 o número de espécies lá encontradas entre 1912 e 1950. É de se presumir que ulteriores observações, levadas a efeito em várias épocas do ano, possam ainda acrescer esse número. A contribuição do Instituto Paulista de Oceanografia foi de 24 espécies que, incorporadas às 42 já constatadas per outras expedições, dão o total das até agora conhecidas no local.
Resumo:
Na viagem efetuada à volta do mundo pela U. S. Exploring Expedition mais conhecida pelo nome de Expedição Wilkes e durante o período em que a mesma operava no Atlântico Ocidental, foram visitadas as regiões do Rio de Janeiro e da Patagônia. Por ocasião da festa comemorativa do centenário da The American Philosophical Society, de Filadélfia, ocorrida a 23 de Fevereiro de 1930, o autor teve a oportunidade de apresentar uma nota prévia da qual constava uma lista de peixes capturados durante o cruzeiro da Expedição. Teve, então, o ensejo de examinar o diário redigido pelo Dr. Charles Pickering, botânico da Expedição, nele encontrando anotações valiosas para a História Natural, considerada em seu sentido amplo, detalhes a respeito das localidades percorridas e relações extensas de animais e plantas, além de diversos representantes pertencentes a outros grupos. Sob o ponto de vista histórico, os comentários aí constantes são de importância significativa. Em muitos casos, essas apreciações fornecem base sólida para a efetivação de estudos faunísticos, de caráter comparativo, muito instrutivos e úteis. O autor examinou a coleção de peixes da Expedição Wilkes que se encontra no Museu Nacional dos Estados Unidos, em Washington, acervo esse gentilmente posto à sua disposição para estudo. Dessa maneira, no presente trabalho, fornece matéria de amplo interesse histórico, visando com isso lançar alguma luz sobre a imensa fauna do Brasil e da Argentina. Baseando-se nos dados fornecidos por Pickering, o autor divulga dados curiosos a respeito da baía do Rio de Janeiro e adjacências, no ano de 1838. Segue-se uma lista contendo a diagnose de 82 espécimes de água doce, salobra e salgada, estudados e comparados com outros de várias procedências. Referindo-se ao Rio Negro, descreve o autor o aspeto da região patagônica, durante certo período de 1839, fazendo comentários a respeito de 7 espécies de peixes nela, encontradas.
Resumo:
Nos anos de 1948-49, o autor teve ocasião de estudar os representantes da família Engraulidae que frequentam a costa brasileira, pesquisa essa supervisionada gentilmente pelo Dr. Samuel F. Hildebrand, ictiólogo do U. S. Fish & Wildlife Service, de Washington. Dessa investigação resultou a conveniência de se identificar e redescrever as espécies que fazem parte das coleções do Instituto Paulista de Oceanografia. O presente trabalho é, pois, baseado na revisão das manjubas americanas publicada pelo Dr. Hildebrand em 1943 e no trabalho em que figurou como co-autor: "Notes on some Brazilian anchovies (Family Engraulidae) with description of four new species" (1948). Graças à gentileza do Dr. Hildebrand, foi examinada uma coleção extensa do Museu Nacional dos Estados Unidos. De inestimável valor foi a manipulação de exemplares constantes da coleção do Dr. W. C. Schroeder, do Museu de Zoologia Comparada, especialmente rica em exemplares do Brasil. O autor muito deve ao Dr. Hildebrand pelo trabalho enorme desenvolvido nesse sentido. No texto, obedeceu-se a seqüência sempre uniforme quanto aos caractéres peculiares a cada espécie, de modo a facilitar o estudo, por parte de outras pessoas interessadas no grupo. A distribuição geográfica dos espécimes aqui considerados figura no Mapa n.º 1.
Resumo:
El dossier es una herramienta de consulta que pretende ser un marco de referencia para el profesor. Recoge una serie de fichas que hacen referencia a obras escogidas de las colecciones del románico, gótico y de la colección Cambó; cada ficha ofrece una explicación, una ficha técnica y ciertas indicaciones para trabajar en la escuela.
Resumo:
Fecha tomada del código del documento
Resumo:
El recogido de diapositivas es una muestra de la manera como se representa el mundo de las bestias en la época medieval. Entre las imágenes se encuentran algunas que forman parte de las colecciones del Museo Nacional de Arte de Cataluña. Las otras son extraidas de diferentes piezas artísticas de procedencia diversa. Las diapostivas van acompañadas de una guía donde se recogen unas breves referencias sobre estas obras. Asímismo, el material se puede dejar en préstamo para aquellos profesores o profesoras que pretenden trabajar el tema en el aula para luego realizar la visita al museo.
Resumo:
El recogido de diapositivas es una selección de obras de la colección Cambó, que de manera directa o indirecta ayudan a trabajar el tema del retrato. Las diapositivas van acompañadas de una guía donde se recogen unas breves referencias sobre estas obras. Asimismo, el material se puede dejar en prestamo para aquellos profesores o profesoras que pretenden trabajar el tema en el aula para luego realizar la visita al museo.
Resumo:
Material destinado a alumnos de primaria que realiza un recorrido por leyendas y personas de la Edad Media. El material consta de una guía didáctica, una ficha didáctica y un vídeo de 20 minutos. El montaje está realizado a partir de una serie de fragmentos de films dirigidos al público infantil ambientados en la Edad Media (La princesa prometida, Robin Hood, Excalibur, ...).
Resumo:
Material destinado a alumnos de secundaria que realiza un recorrido por la Edad Media. El material consta de una guía didáctica, una ficha didáctica y un vídeo de 20 mínutos. el montaje está realizado a partir de una serie de fragmentos de films dirigidos al público adolescente ambientados en la Edad Media.
Resumo:
Este Cd nos da una visión clara y directa sobre la ciudad romana de Tarraco, sus vestigios arqueológicos, los materiales que se conservan y su significado en el conjunto de la Península Ibérica.
Resumo:
La exposición es temporal y por tanto ya no se encuentra en el Museu Nacional d'Art de Catalunya, pero sí el dosier