Factores asociados a mortalidad en pacientes con enfermedades autoinmunes en cuidado intensivo, Hospital de la Samaritana 2007-2013

Introducción y objetivos: Las enfermedades autoinmunes en cuidado intensivo están relacionadas con tasas de mortalidad elevadas. El propósito del presente estudio fue buscar factores asociados a mortalidad en estos pacientes. Materiales y métodos: estudio observacional de casos incidentes, retrospectivo, en base a revisión de historias clínicas de los pacientes que ingresaron a la unidad de cuidado intensivo del Hospital Universitario de la Samaritana; se recolecto un total de 68 eventos con los que se evaluó la relación de las variables estudiadas con mortalidad. Resultados: Las enfermedades autoinmunes se presentan más frecuentemente en mujeres (66%), el lupus eritematoso sistémico fue la afección reumatológica más común (36%), el promedio de edad fue de 46 años, la media de días en ventilación mecánica fue de 10 (desviación estándar 13 días), el valor del APACHE promedio fue de 19 puntos, el sistema orgánico más afectado fue el renal (58,5%) y la mortalidad global fue de 40%. Se encontró asociación estadísticamente significativa con cinco variables: presencia de shock al ingreso a UCI OR: 7,368 (IC95% 1,886-28,794); nivel de procalcitonina mayor a 10 OR: 5,231 (IC95% 1,724-15,869); complemento C3 consumido OR: 4,014 (IC95% 1,223-13,173); serositis en la radiografía de tórax OR: 3,771 (IC95% 1,238-11,492); recuento de plaquetas menor a 100.000 OR: 3,33 (IC95%: 1,037-10,714). Conclusión: Existen factores que pueden estar asociados con mortalidad en pacientes con enfermedades autoinmunes en cuidado intensivo, su detección temprana y manejo oportuno podría mejorar el pronóstico de estos pacientes.

EVALUATION OF THE INFLUENCE OF THE PROTEINIC QUALITY OF THE GENETICALLY MODIFIED AND ORGANIC SOY BEANS IN THE GROWTH OF TWO GENERATIONS OF RATS WISTAR

Feijo, T.S., Cardozo, SX, Daleprane, J.B., Sabaa Srur, A.U.O. & Boaventura, G.T. [Evaluation of the influence of the proteinic quality of the genetically modified and organic soy beans in the growth of two generations of rats Wistar.] Avaliacao da influencia da qualidade proteica da soja geneticamente modificada e organica no crescimento de duas geracoes de ratos Wistar. Revista Brasileira de Medicina Veterinaria, 31(3):139-144, 2009. Programa de Pos-Graduacao em Patologia, Hospital Universitario Antonio Pedro. Centro de Ciencias Medicas, Universidade Federal Fluminense. Rua Marques do Parana, 303, Niteroi, RJ 24030-210, Brasil. E-mail: sergian@ufnj.br Sixty four Wistar rats, male of two consecutive generations determined as F(0) and F(1) were used to study the cumulative effect of two variety soy beans, cultivated with organic seasoning and genetically modified, The animals of each generation were divided into three groups of eight rats each fed on diets consisted of organic soy, soy genetically modified and casein respectively. All the animals received water and the diet ad libitum for period of 28 days. Where the diet consumption and the animals weight were evaluated. After statistic analysis of the results no expressive differences were observed on diet consumption, weight variation, protein efficient ratio and food efficiency ratio on same group of animals in the different generations. On the other hand, significant difference was found on final proteinic retention on animal descendants of the same groups; however of different generations. With this, the supplementation of organic soy with L-cistin provided better avail of this protein in relation to the protein of the soy genetically modified. However, this supplementation did not reveal efficiency in keeping the proteinic employment from one generation to another one, since soy varieties presented better performance on F(0) generation when compared with F(1).

A stepwise approach to stroke surveillance in Brazil: the EMMA (Estudo de Mortalidade e Morbidade do Acidente Vascular Cerebral) study

Background Stroke mortality rates in Brazil are the highest in the Americas. Deaths from cerebrovascular disease surpass coronary heart disease. Aim To verify stroke mortality rates and morbidity in an area of Sao Paulo, Brazil, using the World Health Organization Stepwise Approach to Stroke Surveillance. Methods We used the World Health Organization Stepwise Approach to Stroke Surveillance structure of stroke surveillance. The hospital-based data comprised fatal and nonfatal stroke (Step 1). We gathered stroke-related mortality data in the community using World Health Organization questionnaires (Step 2). The questionnaire determining stroke prevalence was activated door to door in a family-health-programme neighbourhood (Step 3). Results A total of 682 patients 18 years and above, including 472 incident cases, presented with cerebrovascular disease and were enrolled in Step 1 during April-May 2009. Cerebral infarction (84 center dot 3%) and first-ever stroke (85 center dot 2%) were the most frequent. In Step 2, 256 deaths from stroke were identified during 2006-2007. Forty-four per cent of deaths were classified as unspecified stroke, 1/3 as ischaemic stroke, and 1/4 due to haemorrhagic subtype. In Step 3, 577 subjects over 35 years old were evaluated at home, and 244 cases of stroke survival were diagnosed via a questionnaire, validated by a board-certified neurologist. The population demographic characteristics were similar in the three steps, except in terms of age and gender. Conclusion By including data from all settings, World Health Organization stroke surveillance can provide data to help plan future resources that meet the needs of the public-health system.

Six-minute walk test: functional capacity of severely obese before and after bariatric surgery

Background: The 6-minute walk test (6MWT) is a well-known instrument for assessing the functional capacity of a variety of groups, including the obese. It is a simple, low-cost and easily applied method to objectively assess the level of exercise capacity. The aim of the present study was to study the functional capacity of a severely obese population before and after bariatric surgery. Methods: A total of 51 patients were studied. Of the 51 patients, 86.2% were women, and the mean age was 40.9 +/- 9.2 years. All 51 patients were evaluated preoperatively and 49 were evaluated 7-12 months postoperatively. The initial body mass index was 51.1 +/- 9.2 kg/m(2), and the final body mass index was 28.2 +/- 8.1 kg/m(2). All patients underwent Roux-en-Y gastric bypass. The 6MWT was performed in a hospital corridor, with patients attempting to cover as much distance as they could, walking back and forth for as long as possible within 6 minutes at their regular pace. The total distance, Borg Scale of perceived exhaustion, modified Borg dyspnea scale for shortness of breath, and physical complaints at the end of the test were recorded. In addition, the heart rate and respiratory frequency were assessed before and after the test. Results: The tolerance was good, and no injuries occurred at either evaluation. The patients` mean distance for the 6MWT was 381.9 +/- 49.3 m before surgery and 467.8 +/- 40.3 m after surgery (p < .0001). Similar results were observed for the other parameters assessed. Conclusion: The 6MWT provided useful information about the functional status of the obese patients undergoing bariatric surgery. A simple, safe, and powerful method to assess functional capacity of severely obese patients, the 6MWT is an objective test that might replace the conventional treadmill test for these types of patients. (Surg Obes Relat Dis 2009;5:540-543.) (C) 2009 American Society for Metabolic and Bariatric Surgery. All rights reserved.

Genomic deletions at 1p and 14q are associated with an abnormal cDNA microarray gene expression pattern in meningiomas but not in schwannomas

The molecular pathology of meningiomas and shwannomas involve the inactivation of the NF2 gene to generate grade I tumors. Genomic losses at 1p and 14q are observed in both neoplasms, although more frequently in meningiomas. The inactivation of unidentified genes located in these regions appears associated with tumor progression in meningiomas, but no clues to its molecular/clinical meaning are available in schwannomas. Recent microarray gene expression studies have demonstrated the existence of molecular subgroups in both entities. In the present study, we correlated the presence of genomic deletions at 1p, 14q, and 22q with the expression patterns of 96 tumor-related genes obtained by cDNA low-density microarrays in a series of 65 tumors including 42 meningiomas and 23 schwannomas. Two expression pattern groups were identified by cDNA mycroarray analysis when compared to the expression pattern in normal control RNA in both meningiomas and schwannomas, each one with patterns similar and different from the normal control. Meningioma and schwannoma subgroups differed in the expression of 38 and 16 genes, respectively. Using MLPA and microsatellites, we identified genomic losses at 1p, 14q, and 22q at nonrandom frequencies (12.5-69%) in meningiomas and schwannomas. Losses at 22q were almost equally frequent in both molecular expression subgroups in both neoplasms. However, deletions at 1p and 14q accumulated in meningiomas with a gene expression pattern different from the normal pattern, whereas the inverse situation occurred in schwannomas. Those anomalies characterized the schwannomas with expression pattern similar to the normal control. These findings suggest that deletions at 1p and 14q enhance the development of an abnormal tumor-related gene expression pattern in meningiomas, but this fact is not corroborated in schwannomas. (C) 2010 Elsevier Inc. All rights reserved.

Allelic status of 1p and 19q in oligodendrogliomas and glioblastomas: multiplex ligation-dependent probe amplification versus loss of heterozygosity

Identification of the 1p/19q allelic status in gliomas, primarily those with a major oligodendroglial component, has become an excellent molecular complement to tumor histology in order to identify those cases sensitive to chemotherapy. In addition to loss of heterozygosity (LOH), fluorescence in situ hybridization (FISH), or comparative genomic hybridization (CGH), multiplex ligation-dependent probe amplification (MLPA) has been shown to be an alternative methodology to identify deletions of those chromosome arms. We used MLPA to explore the 1p and 19q glioblastomas, and a series of 76 gliomas: 41 tumors with a major oligodendroglial component, 34 glioblastomas, and one low-grade astrocytoma. We compared the MLPA findings of the oligodendroglial cases with those previously obtained using LOH in the same samples. Thirty-eight of 41 oligodendrogliomas displayed identical findings by both LOH and MLPA, and losses at either 1p and/or 19q were identified in 12 of 35 (34%) astrocytic tumors. These findings agree with data previously reported comparing MLPA versus FISH or CGH in gliomas and suggest that MLPA can be used in the identification 1p/19q allelic deletions on these brain neoplams. (c) 2009 Elsevier Inc. All rights reserved. reserved.

Anestesia en enfermedad de Steinert. Revisión de 15 años de experiencia

Els pacients diagnosticats de malaltia de Steinert s’intervenen quirúrgicament amb freqüència a causa del gran número de manifestacions clíniques, entre les quals s’hi inclouen trastorns respiratoris, cardíacs, gastrointestinals, oculars i endocrins; el maneig anestèsic d’aquests pacients requereix una atenció especial atenent no només al coneixement de les interaccions farmacològiques sinó també al maneig de les principals complicacions perioperatòries. L’objectiu d’aquest treball va ser el de revisar les històries clíniques dels pacients diagnosticats de malaltia de Steinert controlats pel Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d`Hebron; el registre i la classificació de les principals cirurgies a les quals eren sotmesos així com la determinació de la incidència de complicacions postoperatòries relacionades amb les diferents tècniques anestèsiques.

Relación entre parámetros analíticos, parámetros tomográficos y edema macular en pacientes diabéticos tipo 2 no insulino dependientes

En el present treball es vol avaluar la relació que existeix entre l’edema macular diabètic, les troballes per tomografia de coherència òptica i diferents paràmetres de laboratori e insulino resistència en una sèrie de pacients amb diabetis mellitus tipus 2 no insulino dependents del nostre medi. Es realitza un estudi analític transversal observacional en pacients visitats en el centre d’Atenció Primària d’Horta i en el Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebrón visitats des de Febrer de l’any 2010 fins a Març de l’any 2011.

Discectomía cervical anterior y artrodesis con caja intersomática de titanio: experiencia clínica con 272 casos

El present estudi revisa l’experiència clínica quirúrgica en el servei de neurocirurgia de l’hospital universitari de Bellvitge amb 272 pacients sotmesos a discectomia cervical anterior i artrodesi amb caixa intersomàtica de titani per patologia degenerativa discal. Es revisen els resultats clínics, radiològics i les complicacions presentades. S’obtenen a l’any de la intervenció, resultats clínics excel•lents o bons en un 68.25 % dels pacients, una alta taxa de fusió cervical (97.34 %) i un baix índex de complicacions operatòries (4.41 %)

Atresia de vías biliares: pronóstico a largo plazo

L’atrèsia de vies biliars és una colangiopatia obstructiva neonatal poc freqüent que planteja encara en l'actualitat una sèrie de problemes encara no resolts; sent la causa més freqüent de trasplantament hepàtic pediàtric. Estudiem el pronòstic a llarg termini dels pacients amb atrèsia de vies biliars després d'un maneig multidisciplinar a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i descrivim els resultats i la supervivència dels pacients intervinguts de Kasai requereixin o no trasplantament.

Factores predictivos de recaída sistémica y supervivencia cáncer-específica tras recaída locorregional en cáncer de mama resecado

S´ha realitzat un anàlisi retrospectiu de variables clínic-patològiques d´una sèrie de 116 malaltes diagnosticades d´una recaiguda locorregional de càncer de mama després d´una resecció quirúrgica amb mastectomía o cirurgía conservadora a l´Hospital Universitari La Fe entre els anys 1988 i 2008. La mitjana de seguiment des del diagnòstic de la recaiguda locorregional ha sigut de 60 mesos. Cinquanta-tres malaltes (45,7%) varen desenvolupar una recaiguda sistèmica amb una tasa de supervivència cáncer-específica després de la recaiguda local als 5 i 10 anys de 67 i 54% respectivament. A l´anàlisi multivariant la presència d´invasió vàsculo-linfàtica i l´afectació cutànea (cutànides) a la recaiguda varen permanèixer com a factors predictius independents de recaiguda sistèmica i supervivència càncer-específica. La presència d´aquestos factors identifica un subgrup de malaltes d´alt risc de progressió sistèmica i mort per cáncer de mama després de la recaiguda local a les que s´hauria de considerar un tractament més intensiu.

Granulomatosis de Wegener: estudio de 15 casos, supervivencia y daño crónico

La granulomatosi de Wegener i la síndrome de Churg-Strauss són vasculitis granulomatoses de petit i mitjà vas. Es diagnostiquen mitjançant clínica i biòpsia compatible, i s'associen amb anticossos anticitoplasma de neutròfils. S'ha realitzat un estudi retrospectiu (1984 - 2010) a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Es presenten 15 pacients amb granulomatosi de Wegener. Les característiques clíniques de la present sèrie no difereixen de les descrites prèviament. Es va comparar la supervivència i el dany crònic acumulat en els pacients amb aquestes dues vasculitis. Tant la mortalitat com el dany crònic acumulat resultà superior en el grup de malalts amb granulomatosi de Wegener.

Impacto de la rotación cíclica de antibióticos sobre la etiología de las neumonías nosocomiales por gramnegativos en una unidad de cuidados intensivos (uci)

La rotació cíclica d'antibiòtics (RCA) consisteix a restringir de forma determinada i establerta un antibiòtic o classe d'antibiòtics durant un determinat període de temps, per a tornar a reintroduir-lo posteriorment. D'aquesta manera es pretén evitar l'aparició de resistències bacterianes derivades d'un ús continuat del mateix. En aquest treball, proposem la RCA com una estratègia per al control d'infeccions per gèrmens multirresistents i veure la seva influència en els gèrmens més freqüents que intervenen en les pneumònies nosocomials (NN). A través del registre ENVIN es van recollir les dades de tots els pacients ingressats a la UCI de l'Hospital Universitari la Fe durant dotze mesos consecutius. Es van dividir en 4 cicles de 3 mesos de durada cadascun d'ells. En el primer cicle es va restringir ampicilina/sulbactam, amikacina, cefalosporines i vancomicina; en el segon cicle carbapenems, amikacina i linezolid; en el tercer cicle tigeciclina, quinolones, tobramicina i linezolid i al quart i últim cicle, piperacilina/tazobactam, tobramicina i teicoplanina. Es va comparar amb els tres mesos previs al inici del treball, al qual l'ús d'antibiòtics va ser lliure. El temps global de l'estudi va ser de 15 mesos. El percentatge d'aïllaments d´Acinetobacter spp en el període basal va ser del 46,15% (n=6), de Pseudomonas aeruginosa 15,38% (n=2) i d'Escherichia coli 7, 69% (n=1). Al final de l'estudi els gèrmens aïllats van ser en un 8,57% (n=3) Acinetobacter spp i en un 37,14% (n=13) Pseudomonas aeruginosa.

Fascitis eosinofílica. A propósito de 13 casos.

Es tracta de la descripció d'una sèrie de 13 pacients amb fascitis eosinofílica diagnosticats en un hospital universitari entre 1989 i 2009. És una síndrome esclerodermiforme que es caracteritza per induració cutània i engruiximent i inflamació de la fàscia profunda. Es descriuen les característiques clíniques, el tractament rebut i l'evolució de 9 homes i 4 dones, amb una edat mitjana de 50 anys. Es va realitzar biòpsia profunda en tots els casos i els canvis van ser compatibles amb fascitis eosinofílica. Les característiques descrites en aquesta sèrie no difereixen de les descrites per altres autors.

Supervivencia y factores pronósticos en una serie de 317 pacientes con esclerodermia

La esclerosis sistèmica és una malaltia del teixit conectiu que té una gran variabilitat a la seva expressió y evolució clíniques. El càlcul de la supervivència dels malalts no ofereix resultats uniformes als diferents estudis realitzats. En aquest treball estudiem la supervivència i factors de risc associats al pronòstic a 317 pacients espanyols amb ES controlats en un únic hospital universitari. Tal i com mostra aquest estudi la supervivència a l´esclerodermia ha aumentat a la última dècada, essent la principal causa de mort a l´actualitat l´afecció pulmonar. Segons aquest treball, són factors de risc associats a una major mortalitat: l´afecció pulmonar, la forma difusa, la crisis renal esclerodèrmica i l´edat superior als 60 anys al moment del inici de la malaltia.