Effectiveness of three different walking prescription durations on total physical activity in normal- and overweight women.

OBJECTIVE: While there is a dose-response relationship between physical activity (PA) and health benefit, little is known about the effectiveness of different PA prescriptions on total daily PA. AIM: To test, under real-life conditions and using an objective, non-invasive measurement technique (accelerometry), the effect of prescribing additional physical activity (walking only) of different durations (30, 60 and 90 min/day) on compliance (to the activity prescribed) and compensation (to total daily PA). Participants in each group were prescribed 5 sessions of walking per week over 4 weeks. METHODS: 55 normal-weight and overweight women (mean BMI 25 ± 5 kg/m(2), height 165 ± 1 cm, weight 68 ± 2 kg and mean age 27 ± 1 years) were randomly assigned to 3 prescription groups: 30, 60 or 90 min/day PA. RESULTS: Walking duration resulted in an almost linear increase in the number of steps per day during the prescription period from an average of about 10,000 steps per day for the 30-min prescription to about 14,000 for the 90-min prescription. Compliance was excellent for the 30-min prescription but decreased significantly with 60-min and 90-min prescriptions. In parallel, degree of compensation subsequent to exercise increased progressively as length of prescription increased. CONCLUSION: A 30-min prescription of extra walking 5 times per week was well tolerated. However, in order to increase total PA further, much more than 60 min of walking may need to be prescribed in the majority of individuals. While total exercise 'volume' increased with prescriptions longer than 30 min, compliance to the prescription decreased and greater compensation was evident. © 2014 S. Karger GmbH, Freiburg.

Les societats de l'Edat del Bronze a Europa: estructures econòmiques i organització política

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Universitat de Freiburg, Alemanya, entre setembre i desembre 2007 L'objectiu de l'estada ha estat aprofondir la recerca de l'impacte que va tenir el desenvolupament de la metal•lúrgia sobre l'especialització del treball, l'estructura territorial de les comunitats i la consolidació d'importants dissimetries socials i econòmiques, les quals van resultar en l'aparició de les primeres organitzacions polítiques de tipus estatal a determinades zones d'Europa. En particular, ens interessava investigar les dissimetries entre producció i consum, el nivell d'especialització social del treball i l'existència o no d'excedents econòmics. Així mateix, es va prestar atenció als nivells de convergència i divergència interregional definits a partir d'una lectura socioeconòmica de determinats patrons d'enterrament i de les relacions d'intercanvi i de comunicació. Tot considerant la informació disponible actualment per a Europa central i oriental, és innegable el paper central que va tenir la metal•lúrgia en els canvis socials i econòmics que es van produir entre mitjans del IV i el II mil•lenni abans de la nostra era.

Changes in gene expression profile in human subcutaneous adipose tissue during significant weight loss.

Objective: To analyze the expression of peroxisome proliferator-activated receptor-γ1 and 2 (PPARγ1 and 2), 11β-hydroxysteroid dehydrogenase type 1 (11βHSD1), and leptin in adipose tissue (AT) of obese women during weight loss following Roux-en-Y gastric bypass (RYGB) and to compare these levels with those obtained in AT of nonobese subjects. Methods: Gene expression was determined by real-time RT-PCR prior to surgery and at 3, 6, and 12 months after RYGB. Results: All obese patients lost weight, reaching a mean BMI of 29.3 ± 1.0 kg/m(2) at 1 year after surgery (-33.9 ± 1.5% of their initial body weight). In obese subjects leptin and 11βHSD1 were over-expressed, whereas PPARγ1 was expressed at lower levels compared to controls. After surgery, leptin and 11βHSD1 gene expression decreased, whereas PPARγ1 expression increased. At 12 months after RYGB, these 3 genes had reached levels similar to the controls. In contrast, PPARγ2 gene expression was not different between groups and types of tissue and remained unchanged during weight loss. We found a positive correlation between BMI and levels of gene expression of leptin and 11βHSD1. Conclusion: Gene expression of leptin, PPARγ1, and 11βHSD1 in AT is modified in human obesity. This default is completely corrected by RYGB. Copyright © 2012 S. Karger GmbH, Freiburg.

Lorenz' Spezialkarte vom Schwarzwald. 2, Lorenz' Karte vom nördlichen und mittleren Schwarzwald. Blatt II : Renchen-Schiltach / Lith. Anst. v. F. Wirtz, ...

Échelle(s) : 1:75 000

Usos lingüístics de l'alumnat d'origen estranger a l'educació primària de Catalunya

La situació actual a Catalunya es presenta com un bon “laboratori” per analitzar les regles que governen els usos lingüístics, atès que es donen situacions enormement diverses que van, en un extrem, des d’alumnat estranger que desconeix el català i el castellà i viu en contextos sociolingüístics catalans i que està escolaritzat amb alumnat de llengua inicial catalana fins a l’altre extrem en el qual es troba l’alumnat estranger que viu en contextos sociolingüístics castellans i que està escolaritzat en centres en els quals, sense haver-hi cap catalanoparlant, hi ha parlants de 15, 16 o 17 llengües diferents. I, al mig, hi trobem totes les situacions possibles. Amb aquest marc de referència hem realitzat dos estudis diferents que intenten descriure els usos lingüístics de l’alumnat d’origen estranger d’educació primària i esbrinar fins a quin punt funciona entre la població d’origen estranger la norma de convergència al castellà com a reguladora de la tria dels usos interpersonals. Hem utilitzat una doble aproximació empírica. D’una banda, hem analitzat els usos lingüístics declarats de l’alumnat d’origen estranger de sisè de primària en 53 escoles de Catalunya que es diferencien d’acord amb el percentatge d’alumnat catalanoparlant i estranger a l’aula i el context sociolingüístic de la seva ubicació i, de l’altra, una aproximació etnogràfica als usos lingüístics de l’alumnat d’origen estranger d’una escola ubicada en un context sociolingüístic castellà en la qual el 90% de l’alumnat és d’origen estranger i on la presència de llatinoamericans és molt petita

Aufftrittsangst : kardiorespiratorische Aktivität bei ängstlichen und nichtängstlichen Musikstudenten in einer Auftrittssituation = Performance anxiety : cardiorespiratory activity in high- and low-anxious professional music students in a performance situation

Fragebogenstudien haben gezeigt, dass ängstliche Musiker vor und/oder während eines Auftritts möglicherweise unter Hyperventilationssymptomen leiden. Berichtete Symptome beinhalten Kurzatmigkeit, schnelles oder tiefes Einatmen, Schwindelgefühl und Herzklopfen. Bisher hat jedoch noch keine Studie getestet, ob diese selbstberichteten Symptome tatsächlich kardiorespiratorische Veränderungen widerspiegeln. Das Hauptziel dieser Studie ist es, zu bestimmen, ob sich Auftrittsangst bei Musikern physiologisch über kardiorespiratorische Muster äußert. Wir haben insgesamt 74 Musikstudenten von Schweizer Musikhochschulen getestet. Diese Studenten wurden aufgrund ihrer selbstberichteten Auftrittsangst (STAI-S) in zwei Gruppen unterteilt: ängstliche Musiker und nichtängstliche Musiker. Die Studenten wurden in drei unterschiedlichen Situationen getestet: Ausgangszustand, Auftritt ohne Publikum, Auftritt mit Publikum. Wir haben folgende Parameter gemessen: a) kardiorespiratorische Muster und endexpiratorisches CO2, welches eine gute nichtinvasive Schätzung des Hyperventilationsgrades liefert und b) subjektiv wahrgenommene Emotionen und subjektiv wahrgenommene physiologische Aktivität. Das Poster zeigt die ersten Resultate der 15 ängstlichsten und der 15 am wenigsten ängstlichen Musiker. Das Hauptinteresse gilt den folgenden Punkten: Herz- und Atemfrequenz, subjektiv wahrgenommenes Herzklopfen, subjektiv wahrgenommene Kurzatmigkeit und subjektiv wahrgenommenes Angstgefühl. Die Resultate dieser Studie zeigen erstens, dass ängstliche und nichtängstliche Musikstudenten zu den verschiedenen Messzeitpunkten eine vergleichbare physiologische Aktivität aufweisen und zweitens, dass ängstliche Musikstudenten ein signifikant höheres Angstgefühl haben und signifikant mehr Herzklopfen und Kurzatmigkeit wahrnehmen vor und/oder während eines Auftritts mit Publikum. Dies deutet darauf hin, dass sich ängstliche und nichtängstliche Musikstudenten a) bezüglich der subjektiv wahrgenommenen physiologischen Symptome und des selbst berichteten Angstgefühls vor und/oder während eines öffentlichen Auftritts unterscheiden und sich b) bezüglich der untersuchten physiologischen Reaktionen nicht unterscheiden.