997 resultados para Formes automorphes
Resumo:
Els medis d'alta muntanya han estat tradicionalment concebuts com espais naturals, caracteritzats per la marginalitat de les activitats humanes. Tanmateix, en les darreres dècades, diversos projectes d'investigació han posat de manifest que a Europa, l'alta muntanya constitueix un espai humanitzat des d'antic, en molts casos, des del Mesolític. Des d"aquesta nova perspectiva, la muntanya ha passat a constituir un paisatge humanitzat, cultural, modelat al llarg del temps. Els estudis en curs plantegen analitzar aquests espais com a paisatges culturals en totes les seves dimensions, mediambiental i social o humana. En aquest nou context, l"anàlisi del registre arqueològic i de les adaptacions humanes al medi requereix d"una aproximació integral des de l"Arqueologia del Paisatge, la Història Ambiental i la Paleoecologia.
Resumo:
L'auto-critique représente une évaluation sévère ou punitive du soi. Elle est omniprésente dans la culture, la vie quotidienne ou encore dans le contexte de la psychothérapie. L'auto-critique peut nous permettre une remise en question, nous ouvrir de nouvelles perspectives et nous guider. Cependant, elle peut également devenir excessive, rigide et s'avérer délétère. Cet article a pour objectif d'établir un état des lieux de la littérature existant sur cette notion. Premièrement, sa définition sera clarifiée et des éléments constitutifs de son développement seront présentés. Deuxièmement, cet article visera à dresser un descriptif des liens que l'auto-critique entretient avec la psychopathologie, notamment avec la dépression. Enfin, la troisième section de cet article sera l'occasion de proposer certaines interventions thérapeutiques permettant de réduire l'auto-critique.
Resumo:
Es descriuen i cartografien els conjunts litologics que afloren al massís de l'Ardenya. S'estudien en detall els trets litologics i estructurals de les roques plutòniques que s'hi troben, per poder analitzar fil per randa les característiques i la gènesi de les diferents formes granítiques que s'hi han desenvolupat
Resumo:
L'estudi dels inventaris postmortem ens ha permès apropar-nos a la quotidianitat de taverners i hostalers que visqueren durant el segle XVII a la ciutat de Barcelona. Aquest tipus de document notarial ens deixa, entre d'altres, testimoni de la cultura material; els objectes, estris, mobles, robes... que ens poden ajudar a entendre diferents usos i costums, així com altres aspectes relacionats amb les mentalitats.
Resumo:
Un précédent article a présenté les deux démarches fondant l'anthropologie clinique : l'anthropopsychiatrie de Jacques Schotte, qui permet d'inscrire la clinique dans le champ de l'anthropologie, et l'anthropologie sémiotique formulée par Jean Lassègue, Victor Rosenthal et Yves-Marie Visetti, qui dote cette même clinique, grâce à la notion de forme symbolique, de moyens rigoureux pour assurer sa démarche scientifique. Dans ce deuxième article, les auteurs commencent par dégager le potentiel intégratif de l'anthropologie clinique en explicitant la structure de l'humain et le cadre épistémologique qui organisent ce nouveau paradigme. Puis, se référant plus précisément à certaines formes cliniques psychiatriques contemporaines, ils montrent comment on peut bien les comprendre quand on les pense comme des formes de vie, à l'articulation du fonctionnement neurobiologique, de l'intériorité subjective et des formes symboliques. Éclairage valable, selon les auteurs, pour penser tout le champ de la psychopathologie et des soins s'y référant. A previous article presented the two foundational approaches of clinical anthropology : Jacques Schotte's anthropopsychiatry, which inscribes clinics in the field of anthropology, and semiotic anthropology as formulated by Jean Lassègue, Victor Rosenthal and Yves-Marie Visetti, which provides this same clinics, through the notion of symbolic form, with rigorous instruments to ensure its scientific approach. In this second article, the authors begin by highlighting the integrative potential of clinical anthropology through a clarification of the human structure and the epistemological framework that organize this new paradigm. Then, referring specifically to some contemporary psychiatric clinical forms, they show how well they can be understood when they are considered as life forms of subjective interiority and symbolic forms, at the articulation of neurobiological functioning. According to the authors, this approach shed a useful light for thinking the entire field of psychopathology and related care forms.
Resumo:
Des d’una perspectiva sociomorfològica, aquest estudi analitza la correlació que hi ha entre les variables socials de l’edat, el gènere i la classe social i un dels trets morfofonològics més característics del parlar dels joves de Manresa: la presència del segment velar /g/ en la primera persona del singular del present d’indicatiu, i en les persones primera, segona i tercera del singular i en la tercera del plural del present de subjuntiu dels verbs irregulars anar, fer, veure i haver (ex. vaic i vaigui).