Accions sense vot en l'empresa familiar

L'article 98 del Reial decret Legislatiu 1/2010, de la Llei de Societats de Capital (TRLSC), brinda a les societats anònimes la possibilitat de créixer a partir d'un nou mecanisme de finançament, les accions sense vot. Aquesta classe d'accions, van ser introduïdes de la mà del sistema anglosaxó en ple s. XIX, amb la vocació d'aportar finançament extern a les societats mercantils, sense afectar al control de les mateixes. Aquest mecanisme, d'escàs ús en general, no ha passat desapercebut per a l'empresa familiar. L'objectiu d'aquest article, és analitzar i determinar el grau d'utilitat i servei que suposen les accions sense vot per a l'empresa familiar, com a eina per facilitar el seu finançament i alhora creixement.

Acciones sin voto en la empresa familiar

El artículo 98 del Real Decreto Legislativo 1/2010, de la Ley de Sociedades de Capital (TRLSC), brinda a las sociedades anónimas la posibilidad de crecer a partir de un nuevo mecanismo de financiación, las acciones sin voto. Esta clase de acciones, fueron introducidas de la mano del sistema anglosajón en pleno s. XIX, con la vocación de aportar financiamiento externo a las sociedades mercantiles, sin afectar al control de las mismas. Dicho mecanismo, de escaso uso en general, no ha pasado desapercibido para la empresa familiar. El objetivo de este artículo, es analizar y determinar el grado de utilidad y servicio que suponen las acciones sin voto para la empresa familiar, como herramienta para facilitar su financiación y a la vez crecimiento.

Por qué no hay que temer al copago

Se entiende por copago la participación del usuario en el coste de un servicio; en este caso, un servicio sanitario. Dicha participación puede tener la forma de franquicia, un montante fijo o un determinado porcentaje del precio del servicio. El debate sobre la conveniencia y la oportunidad de los copagos no es nuevo. Ambos autores venimos escribiendo sobre el tema desde hace bastante tiempo1-7. La novedad es que, impulsado por la crisis económica, el debate ha trascendido los foros y revistas especializados, y ha llegado a la sociedad. Sin embargo, mientras en la sociedad la percepción generalizada es que el copago «acabará cayendo por su propio peso», los políticos de uno y otro color siguen proclamando, como hace a nos, que nunca lo implantarán. Falta de olfato, exceso de miedo, o falso paternalismo preelectoral.

Disseny, layout i planificació d'una empresa de producció d'equips foraborda elèctrics

Aquest projecte es basa en l'aplicació de models de simulació de processos a un exemple d'empresa de producció i la seva adaptació en dimensió i recursos al mercat en un entorn de poca capacitat d'inversió i finançament, de forma que l'entorn de simulació digital aporti valor a la presa de decisions emmarcada en l'estratègia de l'empresa en cada escenari de mercat en que aquesta es trobi. Es realitza el treball sobre el cas d'una empresa, INNOVANAUTIC, dedicada a la innovació, desenvolupament i producció de sistemes de propulsió d'embarcacions. La simulació es una tècnica que permet optimitzar els processos, representant-ne i comprovant el funcionament dels processos, tant entorns físics, de producció com dels serveis associats o subcontractacions de diferents processos i els seus impactes en la disponibilitat de recursos, espais i terminis d'entrega, sense haver de recórrer a procediments de prova i error sobre sistemes reals que impliquen costos a tots nivells en l'empresa. Aquestes metodologies son habitualment emprades en d'altres països o també en el nostre país però en empreses de gran tamany. El present treball, emmarcat dins un entorn socioeconòmic convuls, amb grans limitacions financeres i de recursos per les empreses, demostra com la utilització d'eines de simulació és útil per a PIMES en aquest entorn i permet el dimensionament i la modelització dels processos de forma que es permeti trobar els punts òptims en els que l'empresa ha de donar un pas de creixement en alguns dels paràmetres. La metodologia amb que s'elabora el present treball es la de plantejar una simulació complerta del procés, i definir diversos escenaris de mercat per als productes fabricats, cercant els punt òptims de canvi de dimensió de l'empresa atenent a espai físic, sotscontractació de processos, personal i recursos.

Els recursos electrònics a les biblioteques acadèmiques: Avenços recents en la cooperació a Europa

En els darrers vint anys la informació en línia ha esdevingut un factor decisiu per a l’activitat acadèmica i de recerca, i en conseqüència els recursos electrònics s’han anat “apropiant” progressivament d’una part cada vegada més important dels pressupostos de les biblioteques. La contractació dels recursos electrònics ha anat assumint una posició determinant en l’economia dels serveis bibliotecaris, a mesura que les publicacions en paper han anat perdent terreny davant les publicacions digitals. S’estima que les biblioteques universitàries italianes – malgrat no estar a l’avantguarda en aquest sector – inverteixen des de ja fa alguns anys més de la meitat dels seus pressupostos en l’adquisició de recursos electrònics. Com és sabut, el desenvolupament del mercat de la informació digital ha empès les biblioteques a associar-se en organitzacions i consorcis, fins i tot en aquells contextos tradicionalment reticents a la cooperació. El mètode cooperatiu es considera un element resolutiu dins el món de la informació electrònica i els consorcis són l’instrument organitzatiu més adient per tal que aquest enfocament sigui eficaç. En els darrers anys els consorcis han empès la seva iniciativa més enllà de les adquisicions i les negociacions de les llicències electròniques, per a invertir en els àmbits de l’accés obert, de la preservació digital, del data mining, de la gestió col·lectiva dels documents en paper, dels sistemes de gestió bibliotecària (ILS i eines de descoberta), de les plataformes d’accés, i molts altres. Més recentment ha sorgit una major disposició per part dels consorcis per a col·laborar amb altres organitzacions que treballen en diversos aspectes de l’àmbit de la comunicació científica i en la gestió i avaluació de la recerca (agències de finançament de la recerca, editorials, empreses de tecnologies de la informació, etc.) per tal de fer front a les noves necessitats de les biblioteques destinades a ampliar la seva intervenció més enllà del seu perímetre tradicional.

El patronatge de les noves oligarquies urbanes a l'art català dels segles XVI i XVII

Al llarg del segle XVI es produí de manera lenta i heterogènia la progressiva introducció al Principat de les formes artístiques del Renaixement italià. Tradicionalment, a Catalunya, igual que a la resta del territori europeu, havia estat la noblesa, com a estament més proper al poder reial, la principal protagonista en el procés de comitència de les obres de més envergadura, moltes d"elles plantejades amb un sentit àulic que pretenia manifestar el predomini polític i econòmic de què havia gaudit d"antuvi aquest segment de la societat. Tanmateix, amb l"arribada a casa nostra dels nous corrents artístics renaixentistes es produí una certa inflexió en aquesta tendència, i hom pot observar com, a la fi del segle XVI i, sobretot, al llarg del segle XVII, aparegueren en l"escena del mercat artístic alts funcionaris reials, magistrats i juristes que, adherits al modern corrent de pensament humanista, dugueren a terme un important exercici de promoció i finançament d"empreses arquitectòniques, escultòriques i pictòriques seguidores dels preceptes renaixentistes. El present estudi analitza en quins termes es produí aquest relleu de patrocini artístic i repassa alguns casos ben emblemàtics.

Les universitats són meritocràtiques o no són

La universitat catalana no és dolenta. No està en els millors llocs dels rànquings, però tampoc està ensorrada a la cua d'Europa. No és satisfactori no tenir cap universitat entre les 100 primeres, però hi ha raons que impedeixen millorar. Un finançament insuficient i, més determinant, una legislació que pretén que totes les universitats de l'Estat espanyol siguin iguals, que impedeix que es governin adequadament i que siguin eficaces. Retiment de comptes, zero

Com generar i finançar els nuclis d'innovació

La qüestió és com generar i finançar els nuclis d'innovació. A parer meu, la transferència, més enllà dels discursos, no és una prioritat. Les prioritats estan en els pressupostos i en l'assignació dels recursos humans. Només s'estan considerant, i no prou, els productes de l'activitat dels investigadors que podrien produir beneficis a curt termini. Jo no actuaria així. Estic convençut que amb pocs recursos i petits incentius a un teòric fons perdut als projectes dels investigadors, el coneixement transferible identificat creixeria substancialment

R+D+i, la clau de l'estat del benestar

Els indicadors que mesuren la situació de la nostra recerca bàsica no són dolents. Les publicacions i llur impacte en la comunitat científica internacional certifiquen una posició digna d'universitats, centres de recerca i hospitals i si aquests resultats es correlacionen amb el finançament públic els resultats són destacats. Sense cap cofoisme, la situació de Catalunya és molt millor que la de la resta de l'Estat espanyol. La comparació té interès perquè Catalunya, sotmesa a la llei espanyola, pateix de les mateixes cotilles i, a diferència del País Basc, no pot dedicar els seus recursos a desenvolupar la política que voldria

La financiación de las comunidades autónomas de régimen común en 2011

En esta nota se analiza la financiación definitiva de las comunidades autónomas de régimen común en el año 2011 a la luz de la liquidación del sistema correspondiente a dicho ejercicio, que ha sido hecha pública recientemente.

Tritons nacionals

En biomedicina, una de les mesures més utilitzades per valorar la productivitat científica d'una persona, una institució o un país és el nombre i l'impacte de les seves publicacions científiques. Totes les publicacions inclouen la filiació dels autors, que inclou el país. Si hom fa una cerca en una base de dades de bio- medicina dels articles científics publicats els darrers 12 mesos, un xic més de 600.000, veurà per exemple que en el 27% hi han participat grups de recerca nord-americans, i en el 6% britànics. Els grups de recerca catalans representem el 0,55%, la qual cosa no està gens malament tenint en compte el nombre de centres de recerca i el finançament total destinat [...].

Converses bacterianes

Quan hom demana finançament per desenvolupar un projecte científic, un dels requisits acostuma a ser informar sobre el seu caràcter científic, bàsic o aplicat, una dicotomia que, si se'm permet dir-ho, amaga una certa perversió. La ciència aplicada és aquella que adapta coneixements científics a necessitats concretes de les persones, com per exemple necessitats tècniques o biomèdiques. La ciència bàsica, en canvi, estudia aspectes concrets del funcionament de la natura, sense que vagin específicament dirigits a resoldre necessitats concretes [...].

Cuando hay que pagar, a veces lo urgente puede esperar

Los precios, en términos de unidades monetarias o de tiempo, influyen poderosamente en nuestras decisiones de consumo e inversión. Una situación en la que tiene especial interés observar la influencia de los precios en el comportamiento de los individuos es cuando éstos están asegurados contra los riesgos financieros de sus acciones. Una vez asegurado, a cambio de una prima o cotización o impuesto, el precio en el punto de consumo pasa a ser cero y el individuo no tiene ningún incentivo para evitar negligencias o frenar su consumo, más allá de las molestias o contrariedades que se deriven del propio consumo. A este comportamiento, lógico y esperable, los economistas lo llamamos "riesgo moral"1. El gran problema del riesgo moral es que para el asegurador es difícil dilucidar hasta qué punto ese mayor gasto es fruto de una conducta poco responsable o realmente se debe a una contingencia fortuita cuya cobertura es precisamente el objeto del seguro.

El enfoque financiero vs. el enfoque social del microcrédito. un análisis comparativo mundial

La oferta del microcrédito por parte de las instituciones microfinancieras distingue dos enfoques, el llamado 'alivio de la pobreza' y el de 'autosostenibilidad financiera'. En este trabajo se hace una comparativa mundial de cuatro regiones de países en vías de desarrollo con el fin de identificar bajo qué enfoque la población accede al microcrédito y a su vez verificar si existe un trade off entre ambos enfoques. Para su contrastación se han utilizado diez indicadores financieros y sociales clasificados en dos categorías, la sostenibilidad financiera y el alcance (nivel de pobreza). Los resultados obtenidos concluyen que el modelo financiero se presenta con más notoriedad en las regiones de América Latina y el Caribe y Oriente Medio/África del Norte mientras que en África prevalece el modelo social y en la región de Asia Meridional se aprecia un equilibrio entre ambos enfoques. Igualmente, se constata la contribución al alivio de la pobreza cuando el acceso del microcrédito se dirige mayoritariamente a la mujer.

Projecte Riparia-Ter

La Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis de la Universitat de Girona serà la responsable de fer el seguiment científic del Projecte Riparia-Ter, que promou el Consorci Alba-Ter. La Diputació de Girona, els ajuntaments de Bescanó, Girona i Salt i, la Unió Europea, a través del programa Life+, contribueixen al finançament del projecte