Una nueva voz : un planteamiento a la recuperación vocal para la corrección de patologías de carácter funcional en el actor, desde las técnicas de Kristin Linklater y Barbara Houseman

Existen en el medio teatral varias técnicas de entrenamiento vocal para el actor de teatro. ¿Pueden usarse siempre las mismas técnicas indiferentemente del sujeto? ¿Es posible obtener de un ejercicio vocal siempre los mismos resultados o beneficios? Al analizar las rutinas básicas utilizadas en la preparación vocal para teatro desde las patologías funcionales de la voz, es posible afirmar que no todos los sujetos están en disposición física de cumplir con determinadas exigencias particulares. Este trabajo analiza las diferentes patologías funcionales de la voz partiendo de algunos ejercicios en los entrenamientos de Linklater y Houseman enfocados desde el manejo de patologías.

Aproximació al teatre de l’oprimit a catalunya (2002-2009): el CTO Pa’tothom i anàlisi d’una peça de teatre fòrum

El Teatre de l’Oprimit (TO) d’Augusto Boal és una metodologia teatral popular que es va originar al Brasil als anys 70 i que s’utilitza per a transformar la realitat social. Aquesta recerca relata la història del TO a Catalunya des de la primera visita de Boal al 1977 fins a l’any 2009, moment àlgid del treball boalià català que coincideix amb la mort del seu creador i que s’ha entroncat amb la tradició catalana del teatre social. A continuació, el treball es centra a analitzar Amina busca feina, una peça de Teatre Fòrum, la tècnica boaliana més utilitzada a Catalunya, i que ha estat escollida per ser emblemàtica ja que és fidel als principis del TO i que s’ha dut a terme dins de l’entitat Pa’tothom, el primer centre de TO de tot l’Estat Espanyol reconegut mundialment.

The Acquisition of Actional Passives in Catalan

L'objectiu del present treball de recerca va ser avaluar les dues teories predominants (BORER & WEXLER 1987, WEXLER 2004; FOX & GRODZINSKY 1997) que miren d'explicar el tardà desenvolupament de la forma passiva en la gramàtica dels nens. Es van seleccionar tres grups de nens de ambdós sexes d'edats compreses entre els 3,1 i els 5;9 i es va a dur a terme un experiment per verificar la competència dels nens en les frases actives, passives curtes i passives llargues (amb el complement agentiu per...) . Mentre la comprensió de les actives és com l'adulta des del principi, la comprensió de las passives curtes és significativament més dolenta que la de les actives i la comprensió de les passives llargues és molt deficient fins i tot per al grup més gran d'edat. Les diferencies significatives trobades afavoreixen la hipòtesi de la maduració. Es discuteixen els resultats en relació amb estudis similars i es suggereixen noves vies d'investigació més enllà de les passives agentives.

Leading tone alignment in occitan disapproval statements

L’accent nuclear ascendent-descendent de les oracions expressant desacord en occità consta de tres tons: LH+L*. En comptes de precedir el to asterisc (“starred tone”) a un interval fix en temps normalitzat (Pierrehumbert & Beckman 1989), els tons menadors (“leading tones”) L i H s’alineen amb determinats punts d’ancoratge de la cadena de segments: les fronteres dreta i esquerra de la síl•laba pretònica, respectivament. El model de Grice (1995b) per a l’estructura dels accents tonals permet donar compte d’aquest patró d’alineació incloent els tons menadors en un node diferent que precedeix el que domina to seguidor (“trailing tone”) i to asterisc.

Maria Aurèlia Capmany i l’existencialisme

S’hi tracten els vincles entre l’obra de Maria Aurèlia Capmany i les tesis formulades per l’existencialisme, sobretot l’existencialisme francès, perquè és el que més la influeix; per adonar-nos que tot al llarg de la producció capmaniana, d’una manera o altra, aquests vincles es manifesten. El compromís i la responsabilitat existencialistes, planaran per les obres capmanianes, com a fórmula per fugir del caos propi del moment en què viu l’autora: la postguerra, el franquisme… Capmany hi trobarà la fórmula per mantenir l’esperança i pensar en un futur millor, tant individualment com en el cas del feminisme i de la causa nacional.

Utopía, con nombre de mujer

En aquest treball s’analitza la construcció de la identitat femenina a partir de la idea de transgressió en tres textos de Gioconda Belli: Waslala, El país bajo mi piel i La mujer Habitada. La transgressió es produeix en diferents nivells. Primer, en la recuperació i revalorització del cos femení i, associat a ell, la possibilitat del gaudi i l’erotisme. Segon, en la desestructuració de l’espai domèstic com a espai de subjecció. Tercer, en la ruptura amb l’ordre legalment establert. Quart, en la visió que ofereix de la dona. Finalment, en fer pública a través de la paraula la pròpia veu de la dona

L’home badoc : la representació de Mallorca en els poemes de ‘Cap al tard’ de Joan Alcover

Joan Alcover va inaugurar amb Cap al tard (1909) la poesia moderna en llengua catalana, amb l’home com a centre de tot. L’escriptor, després de fracassar en castellà, va canviar de veu amb aquest llibre, el primer en català, fins al punt que si abans era un autor de saló, ara esdevé un autor moral, la missió del qual serà transmetre al lector la Mallorca del seu temps, mitificar la Serra de Tramuntana i oferir-nos el racó més dolorós de la seva existència. Els racons de l’illa, el seu paisatge natural i humà, li serviran per desenvolupar la seva poètica.

El sistema de abreviaturas en el Diccionario académico: Introducción (1726), institucionalización (1770) y consolidación (1780). La marcación del léxico específico

En aquest treball s’analitza la introducció d’abreviatures en el Diccionario de la Real Academia Española, especialment les relacionades amb el lèxic específic, en la 1ª edició d’Autoridades (1726), en la incompleta 2ª edició d’Autoridades (1770) i en la 1ª ed. del DRAE (1780). Després de l’anàlisi, es manifesta la modernitat de la 2ª edició d’Autoridades (1770), ja que institucionalitza un sistema amb abreviatures diatècniques que arriba fins ara i influeix en nombrosos diccionaris. A més a més, es comprova que la 1ª ed. del DRAE (1780) consolida i amplia aquest recurs.

Ciencia, industria e ideología en la Cataluña del siglo XX: el Instituto Ravetllat-Pla en Sudamérica entre 1924 y 1936

En 1923, Ramón Plá i Armengol (1880-1958) fundó el Instituto Ravetllat-Pla para la comercialización y producción de dos productos antituberculosos (Hemo-Antitoxina y Suero Ravetllat-Pla) fundamentados en una teoría heterodoxa postulada por el veterinario Joaquim Ravetllat i Estech (1871-1923). A través del instituto creó una gran red internacional científico-comercial principalmente en Latinoamérica. Plá i Armengol fue doctor en medicina y participó activamente en la lucha antituberculosa en Cataluña sin dejar de lado su militancia socialista. A través de estos dos productos, logró crear un mercado que se sustentaba en una teoría heterodoxa que integraban sus principios e ideología.

The Impact of democratization: a preliminary investigation on social policies and political violence in Latin America

The recent strides of democracy in Latin America have been associated to conflicting outcomes. The expectation that democracy would bring about peace and prosperity have been only partly satisfied. While political violence has been by and large eradicated from the sub-continent, poverty and social injustice still prevail and hold sway. Our study argues that democracy matters for inequality through the growing strength of center left and left parties and by making political leaders in general more responsive to the underprivileged. Furthermore, although the pension reforms recently enacted in the region generated overall regressive outcomes on income distribution, democratic countries still benefit from their political past: where democratic tradition was stronger, such outcomes have been milder. Democratic tradition and the specific ideological connotations of the parties in power, on the other hand, did not play an equally crucial role in securing lower levels of political violence: during the last wave of democratizations in Latin America, domestic peace was rather an outcome of political and social concessions to those in distress. In sum, together with other factors and especially economic ones, the reason why recent democratizations have provided domestic peace in most cases, but have been unable so far to solve the problem of poverty and inequality, is that democratic traditions in the subcontinent have been relatively weak and, more specifically, that this weakness has undermined the growth of left and progressive parties, acting as an obstacle to redistribution. Such weakness, on the other hand, has not prevented the drastic reduction of domestic political violence, since what mattered in this case was a combination of symbolic or material concessions and political agreements among powerful élites and counter-élites.

Dinámicas de cooperación política en sistemas presidenciales de América Latina 2004-2009

Han pasado doscientos años desde que la mayoría de los países latinoamericanos lograron su independencia, durante todo este tiempo se han evidenciado al menos tres aspectos característicos de la tradición política latinoamericana, el primero de ellos tiene que ver con la brecha entre las reglas formales y el comportamiento real de los actores políticos, el segundo, la tradición de presidencialismo que en la relación entre los poderes ejecutivo y legislativo ha llevado a que el primero se imponga sobre el segundo, por último, la inestabilidad política. Ciertos cambios empezaron a observarse con la inclusión de algunos mecanismos institucionales a partir de los años ochenta que flexibilizarían las relaciones ejecutivo-legislativo y transformarían las dinámicas partidistas motivando diversas formas de cooperación política que serán analizadas en este trabajo con el fin de establecer los factores que inciden en la formación y consolidación de alianzas y las características que éstas adoptan en sistemas políticos cuya base radica en la división y separación de poderes.

La formación de un humanista. Juan Ramón Masoliver (1910-1936)

Juan Ramón Masoliver perteneció a una generación privilegiada en cuanto a su formación. Promovió la revista Hèlix, altavoz del surrealismo en Catalunya, y estuvo en contacto con el núcleo surrealista francés. Conoció a James Joyce y Ezra Pound, dos intelectuales claves para su formación y su desarrollo cultural posterior. También en esta época entró en contacto con corrientes de pensamiento cercanas al fascismo. Con todas sus experiencias construyó un excéntrico personaje que, en su madurez, contaría con la simpatía de numerosos intelectuales.

“Identidad en crisis y estética de la fragmentariedad en la novela de Roberto Bolaño”

Este trabajo analiza las formas que adopta la crisis de la identidad, elemento esencial de la literatura posmoderna, en las principales novelas de Roberto Bolaño (La literatura nazi en América, Estrella distante, Los detectives salvajes, Amuleto, Nocturno de Chile y 2666), tanto a nivel temático como estructural. Dicha crisis se convierte en el eje vertebrador de motivos como el doble, el viaje o la locura, y de una concepción novelística que cuestiona sus propios mecanismos, dando lugar a una “estética de la fragmentariedad”, a relatos polifónicos y múltiples que a partir de las simetrías se integran en una estructura globalizadora.