Investigació en el camp d'aprenentatge de la Noguera. Quines valoracions realitzen les escoles usuàries ?

Els Camps d’Aprenentatge són uns Serveis Educatius de la Generalitat de Catalunya distribuïts pel territori Català. Personalment penso que són poc coneguts pels docents, per això, la meva investigació tracta de conèixer la seva història i descobrir quins temes es treballen en cadascun. Principalment, investigo el Camp d’Aprenentatge de la Noguera situat en la meva població, Sant Llorenç de Montgai, per aprofundir-me en aquest i descobrir el seu funcionament. D’aquesta manera, pretenc potenciar aquests serveis educatius que utilitzen estratègies metodològiques innovadores. Pel que fa la part pràctica d’aquesta recerca, analitzo les valoracions que van realitzar els centres escolars del primer i l’últim curs, per tal d’observar l’evolució i el creixement d’aquest CdA. A més, també analitzo les observacions de la sortida realitzada amb els infants de P-5 i 1r de Primària de l’escola Dos Rius de Camarasa. Per acabar, es troben les conclusions d’aquesta investigació.

Les audicions musicals a l'educació infantil: estratègies i recursos que s'utilitzen actualment a les escoles catalanes

L’audició a l’edat infantil és important per tal que els infants puguin escoltar profundament i així poder interioritzar la música. Aquest treball pretén mostrar la realitat de les escoles catalanes a l’hora de treballar les audicions musicals: els recursos i les estratègies que utilitzen, l’estona que hi dediquen, la importància de treballar-les... Per fer-ho m’he basat en la metodologia interpretativa, utilitzant l’enquesta per tal de conèixer l’opinió de tants centres catalans com ha sigut possible, basant-me en la llista d’escoles de Catalunya a través de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya. També he utilitzat l’entrevista per tal d’enriquir el treball amb els coneixements de tres especialistes de música: Montse Amoròs, Àngels Hugàs i Mercè Carrera. A més a més, de les respostes obtingudes dels instruments de recollida de dades he escollit cinc audicions i recursos a per veure la reacció d’un grup d’infants de 4 i 5 anys del Ceip Puig d’Arques de Cassà de la Selva.

Les escoles rurals de Salines-Bassegoda: una realitat en contínua transformació que augura un futur esperançador

Les escoles rurals de la zona Salines-Bassegoda estroben, com la majoria d'escoles rurals del país, en un procés de transformació permanent i profund.Aquesta transformació és amplia perquè afecta lamorfología, la composició i la dinàmica de la mateixa escola. D'altra banda, també veiem com es modifica l'estructura económicoproductiva dels pobles i l'estructura i composició dels seushabitants. És per aixó que crec necessari analitzar de forma simultània l'evolució i característiques de l'escola, del medi i dela població

De la metodologia a la pràctica : anàlisi de les metodologies d'ensenyament musical i elaboració d'una proposta metodològica per a la pràctica docent en l'àmbit del llenguatge musical a les escoles de música

Aquest treball vol ser una revisió d'algunes de les principals metodologies desenvolupades al llarg del segle XX per l'ensenyament del llenguatge musical. Aquesta revisió serà completada amb una anàlisi comparada de les visions filosòfiques i els objectius didàctics de les diferents propostes, d'on extreure unes conclusions per a una possible nova proposta didàctica. Les metodologies que s'analitzen són les dels següents autors: Émile Jaques-Dalcroze, Carl Orff, Zoltán Kodály, Edgar Willems i Maurice Martenot.

Les escoles rurals de Salines-Bassegoda: una realitat en contínua transformació que augura un futur esperançador

Les escoles rurals de la zona Salines-Bassegoda es troben, com la majoria d'escoles rurals del país, en un procés de transformació permanent i profund. Aquesta transformació és amplia perquè afecta la morfología, la composició i la dinàmica de la mateixa escola. D'altra banda, també veiem com es modifica l'estructura económicoproductiva dels pobles i l'estructura i composició dels seus habitants. És per aixó que crec necessari analitzar de forma simultània l'evolució i característiques de l'escola, del medi i de la població

El cinema a les escoles. 'El cine en las escuelas'.

El CEIP Camí del Mig, de Mataró, trabaja el proceso de realización de una película. Los alumnos pasan por todas las fases de producción : el guión, el vestuario, el maquillaje, etc, hasta llegar a la finalización del producto, en formato vídeo.

Les escoles d'un poble [Ressenya del llibre de Josep Alabau i Miquel Bosch, 'Les Escoles de Sant Jordi Desvalls : cent anys d'història'

[Ressenya del llibre de] Josep Alabau i Miquel Bosch, 'Les Escoles de Sant Jordi Desvalls : cent anys d'història'. Volum amb la història de les Escoles de Sant Jordi Desvalls

Diversitat cultural i educació. Per una educació intercultural a les escoles d'educació primària

La tesi vol respondre quatre preguntes: Quina concepció d'educació intercultural ens cal a la Catalunya del segle XXI? Com ha fet front el sistema educatiu de Catalunya a l'arribada d'alumnes d'origen estranger? Quins canvis haurem de propiciar en el currículum escolar per tal de fer una educació més científica i més justa? Quina ha de ser la formació que hem d'oferir al professorat de l'educació bàsica per garantir una educació intercultural? L'educació intercultural que es propugna en aquesta tesi és la que es proposa treballar perquè tots els alumnes aprenguin a viure en societats obertes i plurals. Dins de l'educació intercultural que es proposa, s'hi plantegen tres èmfasis diferents: el que posa l'accent en els aspectes ètics, en els aspectes didàctics i en els culturals o curriculars. I pel que fa a la formació del professorat, es diu que un dels primers objectius ha de ser la revisió dels propis coneixements i actituds.

Estructura de les xarxes tròfiques i mecanisme de selecció de preses

Les xarxes tròfiques o alimentàries subministren una representació gràfica de quina espècie menja a quina altra en un ecosistema. Les xarxes tròfiques empíriques publicades són cada vegada més complexes, i es fa més patent la qüestió de si hi ha trets comuns a totes elles. En els darrers anys s’ha realitzat un gran esforç per modelitzar l’arquitectura d’aquestes xarxes. En particular, dos models han rebut especial atenció: el model de nínxol i el de jerarquies. Tots dos models reprodueixen satisfactòriament un bon nombre de propietats estadístiques globals de les xarxes empíriques més completes. Hipotèticament però, els diferents mecanismes de selecció de preses en els models de nínxol i de jerarquies haurien de generar estructures locals diferents en les xarxes. Utilitzant un mètode de subxarxes (també subgrafs o motius ) que permet l’anàlisi quantitativa, s’ha analitzat l’arquitectura local de les xarxes amb l’objectiu de poder discernir quin dels dos models és més realista.

Nous actors, noves cultures? : evolució de les polítiques ambientals a Catalunya : els casos de l'aigua i l'energia

Les polítiques ambientals són el resultat d’un gran nombre de factors: el context social, el moment polític, el marc internacional, etc. En l’àmbit català s’ha demostrat que un factor que pot impactar de manera rellevant és l’aflorament de moviments ciutadans que reclamen canvis en les formes de fer política, encaminant-les cap a models més sostenibles. Malgrat sembli complicat que en el cas de l’energia es donin les condicions que van permetre el pas a la Nova Cultura de l’Aigua, no es descarta la possibilitat que s’arribi per altres mitjans a un canvi del paradigma energètic, ja que no tots els canvis són sempre apreciables des dels seus inicis.

Les coalicions polítiques a Catalunya. El cas del govern catalanista i d’esquerres

El fenomen coalicional ha anat guanyant centralitat arreu a mesura que s’ha assumit que els governs d’aquest signe no tenen per què ser febles i inestables. A Catalunya, que en aquest capítol se situa dins la més absoluta normalitat europea, aquest tipus d’aliances han esdevingut moneda corrent. Manejant l’utillatge propi de les teories multidimensionals, el present treball identifica els factors que han influït en la formació del denominat govern catalanista i d’esquerres (2003-2006), examinant la intervenció de les regles del joc del marc institucional, factors exògens com els media o els agents socials i econòmics, a més d’analitzar els processos de formació (negociació, document programàtic, protocols d’actuació), a més d’avaluar les conseqüències per als partits i el sistema polític en general.

Anàlisi socio-ambiental dels usos tradicionals, actuals i futurs de les bordes : prova pilot a la zona del Bosc de Virós (Pallars Sobirà)

El present projecte ha estat desenvolupat entre l’octubre de 2006 i el febrer de 2007 per un equip de llicenciades en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona. L’objecte d’estudi han estat les bordes, construccions agro-ramaderes utilitzades tradicionalment per a emmagatzemar l’herba i estabular-hi el bestiar. L’àmbit d’estudi seleccionat ha estat el Bosc de Virós, contingut dins el municipi d’Alins, a la comarca del Pallars Sobirà, Catalunya. Part de la superfície estudiada es troba sota la protecció del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Per a dur a terme aquest estudi, s’ha desenvolupat una metodologia d’estudi de bordes amb dues vessants diferenciades que requereixen de tècniques metodològiques específiques. La vessant tècnica d’aquestes construccions s’ha materialitzat en un inventari de bordes, desenvolupat a partir de dades obtingudes durant l’observació al camp. La vessant etnològica s’ha obtingut a través de la realització d’entrevistes als propietaris, usuaris i gestors de la zona. A partir de l’anàlisi dels resultats, s’ha detectat una pèrdua de la funció tradicional d’aquestes construccions, derivant a una diversificació dels usos i un elevat grau d’abandonament d’aquestes. La diagnosi de l’estat d’aquests edificis i la seva influència sobre l’entorn és que els nous usos desenvolupats generen pressions sobre el medi i que el desús implica la degradació de l’estructura, amb la conseqüent pèrdua de patrimoni.

Les migracions internes a Catalunya: una aproximació comarcal (1996-2005)

Des de començaments de la dècada dels noranta del segle XX, les migracions internes han adquirit un protagonisme creixent com a factor clau de la dinàmica territorial, en part afavorides pel dinamisme del mercat de l’habitatge, la descentralització dels llocs de treball i l’impacte de la població estrangera. En aquesta memòria de recerca s’estudien amb profunditat els moviments migratoris interns a Catalunya durant el període 1996-2005 des d’una perspectiva comarcal, encara que també es fa un repàs als models migratoris esdevinguts a Catalunya al llarg del segle XX.

Estudi sobre el ritme de restauració de les activitats extractives de Catalunya

L’objecte d’aquest projecte és determinar si el ritme restaurador de les activitats extractives és el mateix que el de l’extracció del mineral. Per avaluar-ho s’ha analitzat la dinàmica de les explotacions mineres que exploten els quatre tipus principals de recursos a Catalunya, en el període de 10 anys (1993-2003), amb l’ajuda de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG). Per dur a terme aquest estudi s’ha emprat bases cartogràfiques diferents: els Mapes de cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) i el de les activitats extractives (EXTCATA). A partir de l’anàlisi dels resultats, es determina que si bé, en general, el procés de restauració dels espais afectats per les activitats extractives està sent molt important des de l’entrada en vigor de la Llei 12/1981, no es pot afirmar que aquests treballs es realitzin de forma compaginada amb els d’explotació.